Tornar al teatre: l'Hèroe ~~ Encara hi ha algú al bosc

 Feia mesos que no anava al teatre i aquest mes de gener hi he pogut tornar, al TNC. Amb totes les mesures de seguretat i els espais degudament senyalitzats. 

He vist dues obres: L'Hèroe i Encara hi ha algú al bosc. La primera és bona, però la segona és brutal.

L'hèroe

Imatge extreta de: teatrebarcelona.com

L'Hèroe és una obra escrita per Santiago Rusiñol fa una bona pila d'anys, però no et dona aquesta sensació. Dirigida per Lurdes Barba, aquesta peça reviu l'època nefasta en que Espanya va perdre les darreres colònies i entrava en crisi mentre un noi torna al poble convertit en un heroi per haver matat a no sé quants enemics.

Però tot el que té d'heroi, "d'hèroe nacional", se li queda a la façana. Què va passar, a la guerra? va matar, sí, però també es va convertir en un jove aficionat a la bona vida, a l'alcohol i a les dones. Quan torna al poble, aclamat, es troba amb una familia a qui ja no vol entendre ni acceptar les responsabilitat que li pertoquen com a hereu. Una crítica punyent a la guerra, al patriotisme i amb molt bona feina per part dels actors, sobretot el protagonista (Javier Beltrán) a qui acabes odiant de veritat XD

Encara hi ha algú al bosc?

Imatge extreta de: betevé

I pel que fa a aquesta, (encara en cartell, per cert) és la típica obra que et deixa destrossat. Es centra en la quantitat de dones violades que hi va haver durant la guerra dels Balcans. Un tema del qual no se n'ha parlat pràcticament mai i que es calcula que va afectar entre 25.000 i 50.000 nenes, noies i dones. I sí, les quantitats varien molt, però és difícil de mesurar...

El més interessant és la posada en escena i com es barregen testimonis, clips audivisuals, present, passat, humor i llàgrimes. Bé, humor, ..ja s'entèn. Humor no és. Però hi ha moments en que et sorprenen. Posa molta èmfasi en remarcar com passava tot això mentre a l'altra punta del món s'estava (estàvem) celebrant uns Jocs Olímpics. I 25 anys després tot segueix en silenci i milers de soldats segueixen impunes (si es que encara són vius, clar). Dones que encara són vives per explicar-ho i fills i filles que ara tenen 25 anys i han nascut d'aquell odi i aquell dolor. Ostia, és que surts del teatre destrossat.

Cine i lectures (dibuixos calendari)

Aquests són els dibuixos de "cine + lectura" que vaig fer per al calendari d'enguany :-)
 

"El joc del telèfon": versió il·lustrada i intervenció artística

El semestre passat vaig apuntar-me a un curs amb la Inge Nouws, una il·lustradora alemana que viu i treballa a Barcelona (podeu veure la seva web). 

El curs va durar 12 setmanes i es va dividir en diversos mòduls. Tanmateix, des del primer dia se'ns va proposar una activitat complemetària: sabeu el joc del telèfon? doncs el mateix, però dibuixant. Us explico: el joc del telèfon consisteix en anar-se passant una frase en veu baixa i molt ràpid, de manera que quasi no s'entengui. La gràcia és que hi juguin moltes persones i la frase inicial no té res a veure amb la frase que resulta al final de tot. Vaja, no sé si m'he explicat (potser la Viquipèdia us resolt més dubtes).

En què consitia aquí el joc? Doncs la Inge ens passava una il·lustració/pintura/fotografia a cadascú de nosaltres la primera setmana, i l'haviem de fer al nostre estil i tornar-li a enviar. Llavors, a la setmana següent rebíem el treball d'un company i l'havíem de fer un altre cop amb la nostra versió. No sé si m'explico, ajajajajaj

RESUMINT, a final de curs, un dia que feia bo i que un centre cívic ens va deixar una paret, vam anar a penjar tots els dibuixos i veure'n totes les versions juntes. Feia molt de goig perquè nosaltres només havíem vist la nostra versió i la que havíem rebut, res més. A part, teníem unes directrius clares amb els colors; només grocs, blaus i poc més. El resultat va quedar molt uniforme i bonic.

Aquí un vídeo resumint la intervenció artística:

Fa pocs dies una cmpanya va passar per la paret en qüestió (que per cert, és la que dóna al darrera de l'Ateneu de Nou Barris) i ja poc a poc es va desenganxant... però ha estat una cosa bonica de fer!

Castell de Sant Joan de Blanes

Fa pocs dies vaig fer una mini-excursió al Castell de Sant Joan de Blanes. Dic mini-excursió perquè és al poble al costat de Lloret i pujar i baixar no requereix gaire esforç ni temps. Però com que feia molts anys que no hi anava i, quan hi havia anat, havia sigut amb el cotxe... doncs mira, primera "excursioneta" de l'any.

Les vistes valen la pena:

Es tracta d'un castell que, com dic, té unes vistes molt boniques (tot Blanes i més enllà, fins i tot s'hi veu Barcelona malgrat que no arriba ni a 200 metres) i que havia sigut dels vescomptes de Cabrera. Actualment en queda poca estructura (uns murs i poc més) i una torre rodona, que està declarada bé cultural d'interès nacional.

Per pujar es poden fer dues coses: seguir el camí dels cotxes o pujar escales, que n'hi ha 600 i pico. A mi personalment les escales se'm fan molt feixugues i els genolls no ho agraeixen, o sigui que vam optar pel camí dels cotxes. No cal patir: com que hi ha cases hi ha vorera i no resulta cap perill. Per baixar si que vam fer algun tram per escales.

Els orígens del castell daten del segle XI i XII per poder vigilar que no vinguessin els pirates (Mallorca en aquells temps era de domini àrab). Poc després també el van anar utilitzant per fer juraments de fidelitat a Ramon Berenguer I i Ramon Berenguer III. Els vescomptes de Girona n'eren els senyors (després van canviar de nom a vescomptes de Cabrera). Un dels qui va fer el jurament va ser Ponç Guerau cap a l'any 1100. Cap al s. XIV el castell va viure el seu màxim esplendor i hi havia més castells per la zona, cosa que es va conèixer com a la "línia de castells de la Tordera", amb l'objectiu de protegir Barcelona pel nord.

No us penseu que sé molta història jo. Ho he buscat a Internet. Per resumir direm que entre anades i vingudes, guerres i litigis, cap al s. XV ja va deixar de ser un punt estratègic i es va anar abandonant, fins que a mitjans del s. XIX s'hi va instal·lar una estació de telegrafia òptica militar i temps després va servir també de refugi durant la guerra civil espanyola.

També hi ha una petita ermita, restaurada i amb dibuixos de la Pilarin Bayés.👇👇👇

Algunes fotos són meves i altres d'una amiga que es diu Montse i que té un mòbil que fa fotos molt xules :) (és a dir: les fotos xules són les seves)

Calendari 2021

L'any passat vaig fer un calendari il·lustrat per vendre'l, enguany també. Amb uns punts de llibre a conjunt. L'any passat el tema eren els contes clàssics i enguany, les pel·lícules.

I bé, s'havien esgotat però com que he de fer una nova comanda aquesta setmana, doncs deixo el vídeo que vaig utilitzar per promocionar-lo per si a algú hi estigués interessat.

I bueno. Esperem que les noves restriccions, previsibles però merdoses igualment, quedin aviat en l'oblit (ja sé que això d'aviat.... no és gens probable). 

Lectures 2020

Darrerament em trobo que cada any llegeixo més que l'anterior. Suposo que arribarà un punt que la cosa ja s'aturarà hehe. L'any passat van ser 168 lectures, fa dos anys, 150. Fa tres, 143.

Enguany n'han sigut 206. També és cert que he llegit més còmic que mai i que no és el mateix llegir un còmic que una novel·la, però bé. Coses del confinament i de tenir una feina on passen contínuament llibres per les teves mans, suposo! :-) 

Se'm fa molt difícil dir quins títols m'han agradat més, però ahir em vaig entretenir en mirar algunes dades estadístiques, com per exemple quants havia llegit en català o quants són escrits per homes i quants per dones. No és una cosa que forci, la veritat. Són dades casuals.

I sorprenentment, llegeixo quasi 50% autors i 50% autores. 

El què sap greu és la poca oferta de còmic en català que tenim. De 149 còmic que he llegit, només 16 han sigut en català. Una pena, la veritat!

En fi, per un any ple de lectures!! :-)