Ja vaig comentar en un altre post els llegits al març. L'abril ha aportat això:
El de Yo soy tu padre ni us el mireu, no val gens la pena (masclista i tòpic a més no poder). Los asquerosos val mooooooooolt la pena, i més per llegir si esteu confinats. És una lectura que enganxa, i també val molt la pena el de la Memòria de l'arbre, és molt tendre.
I per tendre també el de Papitu, que està escrit per la filla del Benet i Jornet i explica la malaltia del seu pare des del punt de vista de filla i abordant la nostàlgia.
Pel que fa al tema còmics (o semi-còmics), la biografia de la Frida Kahlo il·lustrada per la Maria Hesse m'ha semblat molt encertada, a l'igual que us recomano El club de las batas blancas, que són experiències mèdiques (un exemple molt adient de medicina gràfica).
Espuma no el coneixia, l'he trobat a eBiblio i està molt bé el tema que toca (abortament). Més decebuda m'he quedat amb el de Buñuel y el laberinto de las tortugas. (i pel que fa a Mestra de pueblo especial oposiciones, l'he llegit només perquè estava a l'eBiblio i em volia distreure, no mata però té situacions molt empàtiques i fa certa gràcia).
3 comentaris:
Quan estudiava tercer de magisteri la Maria Campillo em feia classe de literatura catalana i estava embarassada de la Carlota Benet. El nadal d'aquell curs recordo uns pastorets èpics fets pels profes, conserges... amb guió d'en Benet i Jornet espaterrants.
No coincidim gaire aquest cop. Dels que mostres, només em plantejaria llegir el de la Tina Vallès, i de moment l'he anat deixant passar...
Ostres Roser, doncs segur que devia ser una experiència molt xula :)
I XeXu, crec que Los Asquerosos potser et podria agradar!
Publica un comentari a l'entrada