Lectures abril

S'acosta final de maig i aquests dies pensava en els llibres que he estat llegint durant el confinament. Em dona la sensació que he llegit menys perquè la majoria els he llegit en digital gràcies a l'eBiblio, el servei de préstec digital de les biblioteques públiques.

Ja vaig comentar en un altre post els llegits al març. L'abril ha aportat això:

El de Yo soy tu padre ni us el mireu, no val gens la pena (masclista i tòpic a més no poder). Los asquerosos val mooooooooolt la pena, i més per llegir si esteu confinats. És una lectura que enganxa, i també val molt la pena el de la Memòria de l'arbre, és molt tendre. 

I per tendre també el de Papitu, que està escrit per la filla del Benet i Jornet i explica la malaltia del seu pare des del punt de vista de filla i abordant la nostàlgia.

Pel que fa al tema còmics (o semi-còmics), la biografia de la Frida Kahlo il·lustrada per la Maria Hesse m'ha semblat molt encertada, a l'igual que us recomano El club de las batas blancas, que són experiències mèdiques (un exemple molt adient de medicina gràfica). 

Espuma no el coneixia, l'he trobat a eBiblio i està molt bé el tema que toca (abortament). Més decebuda m'he quedat amb el de Buñuel y el laberinto de las tortugas. (i pel que fa a Mestra de pueblo especial oposiciones, l'he llegit només perquè estava a l'eBiblio i em volia distreure, no mata però té situacions molt empàtiques i fa certa gràcia).

Sèries abril

Com que seguim confinats, segueixen les sèries... :-)
Aquesta vegada, totes de Netflix. 

• Unorthodox. Aquesta és una d'aquelles sèries que val la pena veure. De fet ara s'ha posat molt de moda i la recomanen a tot arreu, però quan la vaig escollir va ser quasi per casualitat i perquè vaig veure que era curteta (són només 4 episodis). Va d'una noia jueva ortodoxa que viu a la comunitat de Nova York, fins que un dia decideix fugir a Europa. Està parcialment basat en fets reals, sobre les memòries de Deborah Feldman. És interessant perquè explica com viuen i com funcionen els practicants d'aquesta religió (i si heu estat a Nova York i he passat per Brooklyn, per la zona on viuen, recordareu que sí, que les dones van amb perruques i envoltades de criatures i cotxets).

• Atypical. (T3). Havia vist en el seu moment la primera i la segona temporada, o sigui que ara en tocava veure la tercera. La sèrie està protagonitzada pel Sam, un noi amb TEA, i la seva família. En aquesta temporada veiem com inicia els seus estudis universitaris i com es va establint la seva relació amb la Peich (no sé si ho escric bé). Pel que he llegit, hi haurà una quarta i darrera temporada l'any vinent. Es deixa veure i és distreta!

• The English Game és una altra minisèrie autoconclusiva que podeu trobar a Netflix (aquí li han posat el títol de "Un juego de caballeros"). Sis capítols per explicar-nos els orígens del futbol modern (no és un documental, eh!). No és un tema que a priori m'hagués despertat interès, però he de reconèixer que m'ha agradat força i que crec que la recomanaria. :)

• Outlander (T1). Aquesta he de dir que l'he vist per ma mare i que al final m'ha enganxat ijijij. De moment només hem vist la primera temporada, perquè és tope llarga (crec que van per la cinquena temporada i els capítols són llargs i les temporades... també! 16 capítols crec que han sigut aquesta primera!). L'argument no és res de l'altre món: una noia que viu als anys 40, fa un salt en el temps i va a parar a l'Escòcia del segle XVIII. Segurament la seguiré veient poc a poc, és distreta.

• Vis a Vis (T1). MOLT FAN, hahahaha. No l'havia vist mai i aquests dies, que anunciaven un spin-off, he pensat que res millor que un confinament per començar-la. Ens estem viciant de mala manera, veient un capítol rera un altre. De moment hem vist la primera temporada (si no sabeu quina és i pel títol no ho intuïu, va d'una presó). Es segueixen els moviments d'una noia que entra per error a la presó i tot es va complicant a dins i a fora... és una mica com la Casa de Papel, que la mires i no pots deixar de veure-la.