De petita jugava molt als videojocs i, malgrat que em sap greu, amb els anys va ser una cosa que vaig anar deixant de banda. No tinc cap consola actual (la darrera compra va ser una Playstation 2) però quan veig a vegades algun joc que es pot jugar amb la tablet, doncs me'l miro amb carinyo. I més si tothom en parla bé.
Doncs bé, finalment el joc ha caigut i hi he pogut jugar aquests dies :)
Per mi hi ha unes condicions molt decisòries a l'hora d'escollir jugar a un videojoc:
- Ha de ser relativament curt (no més de 10 hores de joc, per exemple)
- Ha de ser assolible (jocs amb reptes molt complicats o amb perill d'encallar-te, fora)
- Ha de ser visualment bonic, que entri pels ulls
Bé, doncs GRIS ho té tot. I és més: és un joc nascut a Barcelona, què més volem?
Diuen d'ell que és com jugar una aquarel·la. Tenen raó.
La gràfica ha estat produïda per Conrad Roset, un il·lustrador que segur que coneixeu i, que si no, segurament hagueu vist la seva obra.
L'argument no és complicat: va d'una noia que perd la seva veu i ha de recórrer un camí per recuperar-la. Al principi és tot gris, però a mesura que avances en el joc es van aconseguint nous colors (groc, blau, verd...) i fa que sigui una experiència visual molt xula. I si a sobre ho acompanyes d'una bona música, doncs ... no hi ha gaire més a dir!!! (ah sí: NO ET MATEN. Mai es mor la protagonista per molt que siguis un patós i caiguis tres vegades d'un mateix barranc).
El temps total de joc va entre les 3 i les 4 hores.