I si ahir eren les sèries, avui toca el resum de lectures.
Això és el que diu Goodreads que he llegit, que potser acabaran sent un o dos més.
No posaré en aquest post el títol de les 170 lectures realitzades (que també he de dir que la majoria són còmics) però si que miraré de fer un top10 separant còmic i no còmic. A veure si me'n surto, és molt difícil escollir.
Començo pels NO-Còmic (que bàsicament són novel·les, però no totes).
Aquests són els 10 llibres que més m'han agradat aquest 2019 (d'un total de 47)
Si bé en algunes posicions he tingut dubtes, el #Núm1 el tenia força clar des de que el vaig llegir. UNA EDUCACIÓ és un relat amb molta força i en primera persona sobre com superar les adversitats i fer-se un lloc en el món.
També els 4 següents m'han agradat molt: Nimbo com a segona part de La Siega i per presentar-nos una distopia que enganxa i que deixa a la espera del tercer i darrer volum. Els de l'Elena Ferrante pel que explica, pel context i pel relat al llarg que segueix durant 60 anys la vida de dues amigues napolitanes (he posat la coberta del primer llibre però incloc les quatre obres en aquesta posició). El de Canto jo i la muntanya balla pel fet de ser una lectura diferent al que estem acostumats, un cant coral a un estil de vida i de sentir les coses. I Permagel per la duresa del que explica i el com ho explica.
Els cinc següents encapsulen una mica de tot. Crec que Els llits dels altres mereix estar en aquest TOP, com també el darrer llibre del Toni Soler, El tumor, un homenatge al seu pare (mort d'un càncer quan ell era jove). Altres anys he inclòs en el top els llibres de sa germana, la Sílvia Soler, però crec que El Fibló és una mica més fluix que altres obres seves. Pel que fa a l'Acabadora crec que és una història interessant sobre la cultura sarda que val força la pena... i d'Aprendre a parlar amb les plantes poca cosa puc dir-ne que no s'hagi dit ja.
Deixo Comerse el tarro pel final, que està a cavall entre moltes coses i és un llibre sobre el funcionament del cervell explicat de forma molt amena i per a públic molt ampli, sobretot per joves. Les il·lustracions, senzilles i efectives, em van enamorar.
CÒMICS
I ara anem a pels còmics, que aquí l'elecció ha sigut més difícil perquè he triat 10 d'un total de 123.
i un afegitó:
He ampliat una mica perquè 10 em quedaven curts jeje. Que hagi posat BOOK LOVE encapçalant la llista és un tema subjectiu, que hi farem, però m'ha enamorat (en la mateixa línia però salvant distàncies també podeu llegir Bibliomanías).
El de Cuéntalo em va sorprendre gratament per l'enfocament que s'hi dona i la necessitat de fer veure que cal explicar les coses i ser conscients de la seva gravetat. La il·lustradora també ho és de Cruzando el bosque, en la desena posició, i que són tot un seguit de relats de terror tractats d'una forma magistral (gràficament perfectes i narrats amb la tensió que requereix). I seguint la línia de juvenil tenim El príncipe y la modista, que crec que pot agradar a tothom i que destaca per la necessitat de ser qui som sense por ni vergonya.
Tres històrics també al top: Los esclavos olvidados de Tromelin ens explica de forma detallada un capítol de la història desconegut per a quasi tothom: el naufragi d'un vaixell ple d'esclaus i el seu abandonament durant 15 anys. L'autor ho explica en primera persona quan s'uneix a una expedició per estudiar-ne les restes, i ho combina amb els suposats fets que van ocòrrer en el moment del naufragi. Segueix Irmina, figura femenina (també història real) que malgrat la llibertat i la ment oberta, acaba claudicant en favor del règim nazi. Com a testimoni està molt bé (ho explica la seva néta si mal no recordo). I per tancar el cercle històric, un imprecindible: Vida y muerte de Federico García Lorca, una aproximació al poeta que està feta amb rigor i que mereix ser llegida.
Els tres últims són el tercer còmic del NARVAL (adreçat als més petits però suficientment bonic com per agradar a tothom), El Día 3 (recent premi nacional de còmic i sobre l'accident de metro de València ara fa uns quants anys) i Majareta, únic seleccionat de medicina gràfica en aquest top i que relata en primera persona el que és patir un trastorn bipolar.
... i n'he afegit tres més que m'havia sapigut greu deixar fora: Plutona potser no té res especial, però és un còmic de súperherois des d'un punt de vista que potser no estem acostumats. Obscenidad l'he volgut destacar per l'absurditat de les lleis japoneses sobre la sexualitat femenina (la història és en primera persona i va d'una artista que va a la presó per fer motlles del seu cony) i Laura Dean me ha vuelto a dejar és una obra sobre les relacions tòxiques i la necessitat de tallar amb elles.
I fins aquí!
a veure el 2020 :)
