[Sèries] Unes quantes sèries vistes

Cada cop em costa més escriure aquí al blog. No perquè no m'agradi, sinó perquè malgrat que m'agrada poder conservar un recull de sèries, lectures i llocs vistos, darrerament utilitzo les xarxes i ja no ho replico aquí, malgrat que allò és més fugisser.. (o no).

En base a això, he decidit que agruparé més les sèries i les lectures, com ja vaig fent amb els còmics i les micro-ressenyes ;-). Per tant, aquí aboco sis sèries que he anat veient aquests darrers mesos. Poso títol, plataforma i comentari-resum-opinió.

• Chernobyl (HBO)

Què dir d'aquesta sèrie? Crua, dura, real.

Quan va haver-hi l'accident jo només tenia 4 miserables anys i ja us podeu imaginar que no em vaig enterar de res. Però a mesura que et vas fent gran vas sentint la paraula i la vas associant a tot el que va comportar. I la sèrie ha sigut una bona manera de mostrar aquells fets (coneguts per tothom però la majoria de gent només en línies generals). 

Crec que és una bona aposta d'HBO, de primera qualitat i d'una durada molt acceptable (només són cicn capítols). Val molt la pena, perquè sents tota la ràbia i la impotència, que veus que no només és un error humà sinó una sèrie d'erros que s'encadenen un darrera l'altra i encara és l'hora que ho vulguin admetre.

• Luis Miguel (Netflix)

Hehheeh ^^U. Sí, confesso que he vist la sèrie del Luis Miguel, però tot té una explicació: quan m'ajunto amb ma mare i ma germana i volem veure alguna sèrie, les opcions que tenim són poques: ma germana n'ha vist un munt i jo també... i ma mare vol drames familiars i coses així. Luis Miguel va ser la sèrie que no esperàvem i que ens va tenir entretingudes.... i això que cap de nosaltres és seguidora d'ell, però és interessant la història d'aquest cantant que ja des de ben petit va ser explotat pel seu pare. La sèrie es centra en la seva infància i adolescència, principalment.

• Hilda (Netflix)

Hilda és una sèrie per als més petits de la casa. La vaig descobrir gràcies als còmics :) Buscava còmics infantils i vaig topar amb ells... i poc després vaig veure que tenia una sèrie a Netflix i em va fer gràcia. És una sèrie fresca amb una protagonista femenina, dinàmica, valenta i que adora el bosc i tots els seus habitants, com més fantàstics siguin, millor. 

La sèrie va més enllà dels còmics perquè la durada és més llarga, però és manté l'essència en tot moment (de fet els capítols que corresponen al còmic són pràcticament iguals).

• Las chicas del cable [1a temp] (Netflix)

Las chicas del cable és la típica sèrie que té els punts indispensables perquè em pugui agradar, malgrat això, només he vist la primera temporada. I tinc pendent la resta, però m'han dit que la quarta no val res. Va d'unes noies que entren a treballar com a operadores de cable quan s'instal·len les primeres línies telefòniques al nostre país. I a partir d'allà, enredos amorosos vàrios. A veure si puc veure la resta de temporades aviat (i abans de que m'oblidi de tot el que passa en aquesta primera jejej)

• El bosque del piano [2a temp] (Netflix)

Un dia vaig començar a veure la primera temporada d'aquesta sèrie i em vaig dir a mi mateixa que no continuaria, doncs no em va agradar. (No em va agradar, no). Llavors, no sé perquè he vist aquesta segona temporada. El cas és que la sèrie va de dos amics que són rivals com a pianistes i aquesta segona temporada es centra en un concurs molt important que hi ha a Polònia i tots els capítols són concerts. Que si t'agrada la música clàssica pots gaudir de la sèrie, però no és gaire el meu cas... i si li sumes que els personatges estan una mica mal fets i són bastant estàtics al meu gust, doncs no, no sé perquè vaig seguir veient-la jejejejeej.

• 45 Revoluciones (Netflix)

I acabo amb aquesta sèrie espanyola, que es veu que ha sigut un fracàs en quant a números i la van mantenir fins al final per pena, ja que ha sigut la sèrie amb menys audiència de la història d'Antena 3 crec (la van emetre tb per la tele normal). I mireu, la veritat és que no ho entenc, perquè és una sèrie que està prou bé. Es centre en la indústria discogràfica dels anys 60, quan volen introduir més rock i deixar enrera Marisols i Joselitos. Els actors ho fan molt bé (surt el Carlos Cuevas en plan melenut, crec que li queda millor el cabell curt jeje) i toca molts temes: repressió franquista, censura en les lletres, homofòbia pròpia de l'època, lios amorosos, el paper de la dona i la voluntat d'emancipació, addiccions, ... vaja una mica de tot però sense abusar. No sé, a mi realment m'ha agradat. Sèries pitjors han pujat més amunt!