Quan vaig acabar de veure la segona temporada (o segona part) de LA CASA DE PAPEL vaig pensar que continuar-la seria un error, que allargar un producte així no era convenient, doncs acaba ja d'una manera autoconclusiva i no valia la pena liar-la més.
Ara bé, va arribar la tercera temporada i....... òbviament la vaig mirar! Algun personatge nou però la mateixa essència... això sí, a liar-la de nou! No vull explicar massa el que hi passa, però per si encara no l'heu vist, dir només que segueix molt en la línia de les dues primeres temporades, però aquest cop amb un repte més difícil i menys planificat. Se'n sortiran o no? Doncs no ho podem saber, ja que la temporada et deixa a quadres i no sé pas quan està prevista l'estrena de la 4a part.
Segueixo pensant que el tandem Tokio-Nairobi és molt bo, són actrius molt bones i borden molt el paper (sense elles La Casa de Papel no seria el mateix!) i òbviament també vull destacar la presència de El Profesor, que m'encanta també com actua i el seu paper dins la sèrie amb aquella veu que té tan irressistible per desmuntar tot un país amb tota la calma del món. Molt fan.
Què hi farem, esperarem amb candeletes la 4a temporada. Segueixo pensant que potser no calia, però ara que la tenim aquí, ja no direm que no. ;)
3 comentaris:
M'encanta trobar fallos e incongruències en aquesta sèrie, es un passatemps súper divertit, i la tercera temporada no decep en aquest sentit.
Com apunta en Pons, aquesta sèrie és un cas molt especial. Conceptualment és molt potent i l'argument molt atractiu. Però té errades per parar un tren, començant per algunes actuacions, i per mi, i en això discreparem, Tokio no hi pinta res en aquesta sèrie. Tots són allà per algun motiu, mentre que Tokio és protagonista perquè és l'Úrsula Corberó. En canvi, Nairobi sí que és un personatge espectacular. Tots, policies i lladres, foten cagades infantils contínuament. Ximpleries, les que vulguis. Febleses, totes i més. Allà ningú funciona bé. Peeeeerò... el producte final és molt absorbent, té acció, ritme, i la veritat és que enganxa molt. I al final, això és el que busquem, sobre actuacions i temes tècnics, que opinin els crítics!
Jeje sí, errades n'hi ha moltes... però el conjunt funciona i enganxa. Jo espero que la 4a part sigui ja la última i tanquin el cercle, ja està.
Pd. Lo de la Tokio ho he sentit a dir a més gent però a mi m'agrada molt. Totes dues m'agraden!
Publica un comentari a l'entrada