No soc profe ni ho seré mai perquè només tenim una vida... però he de confessar que potser és una de les coses que m'hagués agradat fer. Per això quan un dia vaig veure aquest títol vaig pensar que em faria gràcia llegir-lo.
Dues-centes i pico pàgines escrites per un professor de secundària que entre acudits i ironies diverses reivindica la figura del professor, els pocs recursos amb els que es compta i, sobretot, la mania que té tothom de jutjar i decidir quines serien les millors maneres d'actuar segons cada situació. I que sí, que Finlàndia està molt bé i que tenen aules perfectes amb alumnes perfectes... però aquí tenim el que tenim i s'ha de mediar amb la diversitat amb els recursos dels quals es disposa, intentar fer activitats amb els horaris que es tenen i, sobretot! ser professors multi-tasca que tant et puguin fer un examen com una activitat ludificadora com muntar unes colònies. Sempre i quan no et vinguin després els pares a queixar-se, és clar.
És divertit i aconsegueix despertar l'empatia tendre en aquelles persones que no som del sector :)
3 comentaris:
Segur que és divertit, però no és la mena de llibres que solc triar per llegir.
Una bona elecció , en la meva opinió... Posar-se en el punt de vista dels altres, ajuda a comprendre'ls també. Me'l apunto !. I no diguis "mai" , qui sap la vida a on et portarà !.
Salutacions ;)
Xexu, tot és provar :)
Artur: és ben distret!!
Publica un comentari a l'entrada