[Lectures] Com s'esbrava la mala llet (Antònia Carré-Pons)

No sé si ho he dit algun cop. Bé, en tot cas, ho dic ara: els llibres on surten relats curts "desenganxats" em costen (qui diu desenganxats vol dir autoconclusius).Aquest n'és un cas.

El vaig agafar perquè en parlaven (i en parlen) bé, però a mi m'ha costat i no m'ha acabat arribant. Bàsicament el que podem trobar-hi són històries protagonitzades per persones grans. Gent que ja ha viscut una vida i que ara doncs té les seves manies, les seves oportunitats, pors o pèrdues. O tot a l'hora, ves.

A la web de Catorze han recollit un dels relats: El cotxe nou. El podeu llegir a veure si us agrada i així podeu decidir si us llegiu la resta d'històries. En concret aquest no és potser dels més bons ni dels més dolents, està enmig. I si no recordo malament són menys de 10 relats i, tot i que algun potser és més llarg, en general són força curts i el llibre es llegeix en un no-res. 

[Punts de llibre] Trobada de La Mercè

És cert que porto ja força temps que no vaig a gaires trobades d'intercanvi (al principi de col·leccionar anava a moltes més!) i que quan hi vaig, no estic al 100% en mode intercanvi (arriba un punt que ja no saps què tens ni tens res de bo per oferir jeje) però l'altre dia vaig anar una estona a la trobada "de La Mercè" que es va fer al Parc de les 3 Xemeneies de Barcelona. M'hi vaig estar poca estona i no vaig mirar moltes caixes, però aquí us porto algunes de les coses que vaig trobar.

• "Lapsus Calami" vindria a significar algo així com un error involuntari a la hora d'escriure, però també és el nom de l'editorial que ha editat "Di que sí, Paca", un llibre de Débora Castillo que s'ha promocionat amb aquests tres punts de llibre:

• Si no he interpretat malament els textos que surten als punts, aquesta col·lecció de 10 punts de llibre estan editats per la marca DIESEL i el que fa és mostrar diferents tipus de texans. 

• Aquest parell que venen a continuació són de l'Arxiu del CCCB. Per antecedents, m'estranya moltíssim que no hi hagi la versió castellana. Vaja, que estic segura que sí existeix però que jo no la tinc o sigui que si a algú li sobra i me la pot guardar, doncs genial (també s'accepten comentaris on digueu que només n'hi ha dos i que per tant no cal que busqui més jejeje) 

• Tres que pertanyen al ja clàssic punt de llibre de l'impremta Sebtor (Hospital, 157) i que crec que em faltaven. 

• També ja clàssic el punt editat per EL TROC, associació de col·leccionistes i organitzadors de la majoria de trobades que es realitzen. Enguany han optat per un puzzle de dues peces amb una pintura de Pere Plà.

• I aprofitant que avui és La Mercè, res millor que mostrar aquesta col·lecció que jo desconeixia totalment però que resulta que ja té dos anys. Edita l'Ajuntament de Barcelona (cada punt té un número de Dipòsit Legal) i n'hi ha 13. Jo no els he escanejat tots, només 4, però us poso el davant i el darrera perquè veieu que cada bestiola hi ha una explicació al darrera.

• I acabo, i ho faig amb uns punts on diu "Bailando un tesoro", que n'hi ha tres en total i estan editats pel Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. 

Em costa anar a trobades perquè no tinc al dia la col·lecció i mai sé massa ben bé que tinc, però des d'aquí vull agrair a tothom que va voler canviar punts amb mi o me'n va oferir, ja siguin dels que han sortit aquí al blog com els que no. Eternament agraïda :*

[Sèries] Tuca & Bertie

Tuca & Bertie és una d'aquelles sèrie que potser mai miraria. Vull dir: és una sèrie americana d'animació per adults i no n'acostumo a veure, sobretot si són d'humor. Però coses que passen: un bon amic te'n parla un dia i decideixes posar-te-la així de fons mentre dibuixes i acabes per veure-la sencera :)

Es va estrenar ara al 2019 i està a Netflix. 

Les protagonistes són dues aus: una és un tucà i l'altre és un tord (ho he buscat perquè jo d'ocells no en tinc ni idea més enllà dels coloms i els periquitos). Ambdues ronden la trentena i tenen els problemes típics que tenen la gent d'aquesta edat: una és abojarrada i viu sola en un pis que sempre té fet un desastre i mai té feina estable. L'altre és més racional, viu en un pis arregladet amb la seva parella i, malgrat que té una feina estable, li agradaria canviar per perseguir els seus veritables somnis.

La sèrie, força esbojarrada i surrealista, està creada per Lisa Hanawalt, qui ja havia treballat per BoJack Horseman (sèrie que no he vist per les raons esmentades al principi del post). Aquest és el seu projecte en solitari i va néixer amb l'objectiu sobretot de fer una sèrie on les protagonistes siguin dues noies. 

La sèrie té 10 episodis i no en faran més. Casualment van anunciar que ja no en farien més quan els treballadors de BoJack van aconseguir sindicar-se per aconseguir millors condicions (salari mínim i cobertura sanitària) després de molts mesos de negociació amb Netflix. Hmm.

Exposició "El Víbora" al MNAC

Tenim sort, a Barcelona. És així. Bé, qui diu Barcelona diu qualsevol altre ciutat... però és que realment l'oferta cultural que tenim és infinita, no te l'acabes. Ara mateix, per exemple, hi ha moltes exposicions que valen la pena. Sumeu que tots els centres cívics i centres formatius han llençat les seves propostes i que les sales de teatre ja han anunciat tot el que ens podem esperar d'aquesta temporada. 

Què ens cal? temps i diners. Per sort, moltes de les coses 

són gratuïtes o molt econòmiques!

Però anem a lo que anem: al MNAC hi ha una expo de El Víbora. Fins al 29 de setembre, espavileu si us interessa anar-hi i encara no ho heu fet.

Jo, a veure, sincerament no soc de Víbora. Ni de l'època ni de l'estil... però tot el que sigui exposició al voltant del món del còmic m'interessa (per cert, a l'octubre al MNAC porten una expo de Tezuka!). I a més, sempre val la pena pujar al MNAC per les bones vistes que ofereix de la ciutat.

La expo no és molt gran, però et fas una idea de tot plegat i de com va marcar a la generació dels 80 i 90. Us poso algunes fotos.

Es tracta d'una expo que vol retre homenatge a la revista i als seus autors, ja que enguany s'han complert 49 anys de la publicació del primer número.

El que hi trobareu és, sobretot, imatges de còmics dels primers anys, de quan va sorgir la cultura underground mentre el país iniciava la seva etapa democràtica (la cosa va lenta). Hi ha 35 obres originals i després, a la paret llarga, podeu veure-hi més de 100 portades de la revista, portades que en el seu moment van ser ben transgressores i van tirar per terra l'estètica tradicional.

Enllaços:

• Informació de l'exposició https://www.museunacional.cat/ca/el-vibora-comix-contracultural
• Guia temàtica (llibres etc) https://www.museunacional.cat/ca/guia-tematica-el-vibora-comix-contracultural

[Punts de llibre] Biblio de Sant Fost de Campsentelles

La biblioteca de Sant Fost de Campsentelles (Biblio@teneu) organitza cada any un concurs de punts de llibre. Aquests han sigut els premiats de l'edició 2019... malgrat que me'n falta un!! 

Mireu, aquí en tinc la prova: Premiats 2019. Si algú té repetit i se'n vol desfer... :)

[Sèries] Love, Death & Robots

Un dia estava a casa d'un amic i em va dir: aquesta sèrie t'agradarà, ja veuràs.

I jo, certament, tenia dubtes. L'havia vist anunciar però no em cridava... però la veritat és que m'ha agradat moltíssim: són històries curtes d'animació de tot tipus. 

Quan mires l'argument posa: "Seres terroríficos, retorcidas sorpresas y humor negro". I vagi per davant que no m'agrada res de les tres coses. Però, com ja he dit, les històries parlen de moltes coses i si bé n'hi ha alguna que sigui més rollo, us asseguro que per moltes altres ja us haurà valgut la pena donar-li una oportunitat a la sèrie :)

3 robots és un dels curts que més m'ha agradat

En total n'hi ha 18 i passen de l'animació més realista possible a la més infantilitzada. 

Cada episodi s'ha animat des d'un equip diferent i aquest estiu van confirmar que hi hauria una segona temporada, que esperem que sigui semblant a aquesta primera :)

• Fitxa Netflix. https://www.netflix.com/es/title/80174608

KBOOM! Festival de còmic i autoedició

El cap de setmana passat es va celebrar a Barcelona el KBOOM, unes jornades de còmic i autoedició.

És la setena edició i a no ser que em pilli fora de Barcelona, he intentat anar-hi cada any.

Per què m'agrada el KBOOM?

• Perquè són unes jornades properes, nascudes des de la voluntat i amb poc pressupost (la posada en marxa de la primera edició va ser gràcies a un Verkami)
• Perquè han anat creixent i cada cop porten gent de més nivell
• Perquè pots trobar moltíssimes paradetes d'autors i autores amb els seus fanzines i productes
• Perquè tenen una part teòrica (xerrades diverses) i una part pràctica (masterclass, tallers...)

És, en definitiva, un espai per aprendre i intercanviar.

Enguany he anat a poca cosa: dissabte vaig anar a una xerrada sobre com es reflexen les minories en els còmics (enfocada sobretot a la inclusió de persones amb discapacitat a les vinyetes i fer-ho d'una forma natural i no forçada) i després una masterclass sobre creació de personatges. El diumenge vaig anar a una sola xerrada: "Educar a través del còmic", que parlava d'incloure còmics a les aules i poder treballar amb ells.

D'aquestes dues últimes vaig fer uns apunts-dibuixats a mode resum. Us poso els primers tuits i si cliqueu veureu la resta de fil. És una manera molt visual d'agafar apunts jejejeje

Igual que vaig fer ahir amb el taller de ‘Creació de personatges’; us porto un fil-dibuixat sobre la taula rodona a la que he anat avui sobre educar a través del còmic, dins el marc del @kboombcn.
Participaven: @krispamparo @historiaycomic i @Jordibayarri. pic.twitter.com/ohIaYZfV3A

— Eli Ramirez 🌻🎗️ (@eliramirez82) September 8, 2019

Estic a una xerrada sobre creació de personatges al @kboombcn , impartit per Andrea Torrejón. Fil 👇🏼 pic.twitter.com/m0BouINzZI

— Eli Ramirez 🌻🎗️ (@eliramirez82) September 7, 2019

Important comentar també que les jornades són gratuïtes però que funcionen amb el mètode de la taquilla inversa: quan marxes, pagues el que a tu et sembla que creus que val el que has vist i gaudit.

I ah! Vaig comprar aquests fanzines jejeje

[Lectures] El juego de Ender (Orson Scott Card)

Aquest estiu he participat en un club de lectura virtual que s'ha desenvolupat a través d'Instagram. Es tracta del compte @ldelectures, impulsat per la vilanovina Laura Jacas, professora de secundària.

Bé, el que us deia, doncs durant el mesos de juliol i agost va proposar un llibre per poder llegir tots a la vegada i anar comentant els capítols (segons un calendari de lectura establert prèviament). Al juliol van llegir Harry Potter i no m'hi vaig afegir perquè ja els he llegit tots i no acostumo a repetir lectures per falta de temps, però a l'agost el llibre escollit va ser EL JUEGO DE ENDER, que sempre n'havia sentit a parlar i mai havia fet el pas.

El llibre es va publicar al 1985 (per cert, té traducció al català, també) i el seu autor va guanyar gràcies a ell dos premis súper importants de ciència ficció (un autor que, per cert, és polèmic per declaracions homòfobes que ha fet, entre d'altres).

Argument

Ens situem en un futur llunyà on uns extraterrestres volen envair la terra i eliminar la humanitat. De fet ja ho han intentat dues vegades... i s'espera que tard o d'hora arribi la tercera invasió. 

Per evitar-ho, existeix el que se'n diu la FI, la Flota Internacional, que és una força militar de caràcter mundial que forma a nanos des de ben petits per poder crear soldats perfectes, malgrat que la majoria no arriben a massa. I aquí és on apareix l'ENDER, un nano nascut per triomfar i liderar, un nano al qual des de ben petit entrenaran físicament i psicològicament per liderar els equips quan arribi el moment. Un nano a qui matxacaran perquè sigui invencible.

I ho explico així tot molt per sobre per no aixafar-vos massa.

No acostumo a llegir sci-fi però aquest m'ha agradat, és un bon llibre i es llegeix ràpid, sempre tens ganes de saber com continua la història.

Per cert, el llibre forma part d'una saga i en total són 5... però tothom m'ha dit que els que venen després no valen la pena (i afegeixo que el primer llibre és prou autoconclusiu).

Diada de Catalunya

Crec que enguany és un sentiment molt compartit, oi?

[Lectures] Dilo en voz alta y nos reímos todos

No soc profe ni ho seré mai perquè només tenim una vida... però he de confessar que potser és una de les coses que m'hagués agradat fer. Per això quan un dia vaig veure aquest títol vaig pensar que em faria gràcia llegir-lo.

Dues-centes i pico pàgines escrites per un professor de secundària que entre acudits i ironies diverses reivindica la figura del professor, els pocs recursos amb els que es compta i, sobretot, la mania que té tothom de jutjar i decidir quines serien les millors maneres d'actuar segons cada situació. I que sí, que Finlàndia està molt bé i que tenen aules perfectes amb alumnes perfectes... però aquí tenim el que tenim i s'ha de mediar amb la diversitat amb els recursos dels quals es disposa, intentar fer activitats amb els horaris que es tenen i, sobretot! ser professors multi-tasca que tant et puguin fer un examen com una activitat ludificadora com muntar unes colònies. Sempre i quan no et vinguin després els pares a queixar-se, és clar.

És divertit i aconsegueix despertar l'empatia tendre en aquelles persones que no som del sector :)

[Sèries] Fariña

Fariña és una sèrie gallega que podeu trobar a Netflix. Crec que no cal que digui de què va, però pels despistats dir-vos que fariña és un sinònim de cocaïna i la sèrie va dels anys xungos de la droga a Galícia.

Malgrat que va ser un boom, jo no vaig llegir el llibre en el qual es basa la pel·lícula.. i potser ara ja tampoc ho faré... però també he de confessar que jo en sabia ben poc del tema. Que sabia que a Galícia hi havia hagut problemes amb les drogues i que moltes famílies ho van patir en primera persona, però no m'havia mai parat a pensar en tot el que això va comportar tant pel territori com per Espanya en sí, ni tots els -evidents-interessos que això suposava.

La sèrie, basada en fets reals, són 10 capítols i cada capítol abarca un any: des de 1980 a 1990. El protagonista és el Sito Miñanco, un tio que fa petits trapicheos amb la seva barqueta fins que veu les possibilitats del negoci. Primer comença amb el tabac i sota les ordres de Terito, que és el capo. Però el tio en no res ja s'emancipa i monta el seu negoci indepenent (per sota, però, de les directrius de Terito).

El problema és quan la cosa va a més i aposten per portar droga. Per una part el haixix i després cocaïna, que implica negocis turbulents amb gent de l'altre costat de l'Atlàntic. El negoci és aviat ben rodó (malgrat l'oposició d'alguns clans gallecs). Penseu que en aquella época, el 80% de la droga que rodava per Europa havia sigut desembarcada a les coses gallegues.

Perseguir tot això amb tants diners pel mig (i tantes influències i favors de sotamà) va ser una operació titànica: als darrers capítols veiem l'operació Nécora, que va implicar a moltíssims agents i que va tenir per objectiu enderrocar el narcotràfic a la zona.

La sèrie em va agradar molt quan la vaig veure. La impunitat, els clans familiars, el paper de les dones i les filles... tot plegat amb uns actors que crec que ho borden i es posen molt bé en la pell dels personatges. Vaja, que la recomano molt!

...i també he de dir que la música que l'acompanya està molt bé! :-) (l'opening enganxa)👇

Exposició "Feminismes!" al CCCB

La setmana passada vaig anar al CCCB a veure Feminismes!, una expo que podem trobar fins a l'1 de desembre.

Es tracta d'un conjunt d'obres que formen part de la Verbund Collection de Viena i que mostren el moviment feminista que va despuntar als anys 70. En aquell moment va ser molt trencador i amb les diferents obres ho podem anar veient (malgrat que hi ha certes coses que es repeteixen i és curiós, com persones de diferents punts d'Europa repetien els mateixos símbols per expressar unes mateixes coses). Van ser les primeres pedres d'un moviment que encara dura a dia d'avui i que demostrava que alguna cosa no només estava canviant sinó que era necessari que ho fes i amb urgència.

El feminisme dels 70 inspiren a l'actual i la mostra pretén seguir inspirant alhora de recollir tota aquella expressivitat reivindicativa.

L'expo, de fet, es separa en dues parts: la primera que serien aquestes obres procedents de Viena (un total de 200 obres amb representació d'una setantena d'artistes diferents) i una segona part que es diu "Coreografies del gènere", amb veus més actuals.

A la web hi trobareu també un munt d'activitats relacionades a les quals us hi podeu apuntar! 

https://www.cccb.org/ca/exposicions/fitxa/feminismes/231713

També hi havia un raconet pel còmic :-)

Micro-ressenyes de còmic (8a entrega 2019)

Doncs el darrer quatrimestre de l'any anirà també carregat de micro-ressenyes comiqueres. Avui toca aquests, que no tenen cap mena de relació entre uns i altres:

La carnicería (Bastien Vivès)

A mi, en general, Bastien Vivès és un autor de còmic que m'agrada bastant. Té obres que m'han agradat moltíssim i altres que he trobat més fluixes o més distants. Aquest n'és un exemple.

A destacar de forma positiva son els dibuixos que, de to senzill, diuen moltíssim. Poques paraules i molta expressió per narrar la relació d'una parella que malgrat els estira i els arronses, acaba tallant (és la crònica d'una ruptura). Vivès és un bon narrador i domina moltes tècniques (si mireu la seva obra al complet, descobrireu coses molt diferents!). Però malgrat tot, aquest no m'ha acabat de fer al pes. I de fet li he posat 3 estrelles a Goodreads i segurament serien 3'5, però com que no es pot...

Salud (Philippe Thirault, Nadar)

De Nadar crec que he llegit tot el que ha publicat, però no n'estic segura. Aquest cop el guió no es seu, ell només hi posa el dibuix.

El còmic em va cridar l'atenció, sobretot, perquè es basa en fets reals i s'ubica als anys 70 espanyols, quan Franco ja estava apunt de morir-se. El protagonista és l'Antoine, un francès que munta un restaurant a La Corunya i que comença a triomfar. A triomfar massa. I ja sabeu, tot el que puja: baixa.
Aquesta caiguda ve marcada per diferents problemes com la parella, l'alcohol o l'ombra franquista, que sempre és allargada.





Con todos ustedes: Dagsson (Dagsson)

No sóc gaire d'humor negre. De fet no, no m'agrada gaire no. La majoria de coses no em fan gràcia XD Però el Dagsson em fa riure bastant. A Twitter veig que va publicant vinyetes que més d'un cop m'han arrancat un somriure i vaig pensar que valia la pena agafar-ne un dels còmics a la biblioteca (de fet, crec que és l'únic que hi ha publicat aquí al nostre país). És un humor tipu així:

El día 3 (Cristina Durán, Miguel A. Giner)

Aquest és un d'aquells còmics que fan mal a l'ànima. L'any 2006 va haver-hi un accident de metro a València (faltaven pocs dies per la visita Papal). Hi va haver molts morts, quasi 50, i molts ferits... això ja us podeu imaginar que deixa molt de dolor, oi? Doncs imagineu si a sobre veieu com les institucions responsables miren de passar pàgina i tapar la tragèdia perquè arriba el Papa de Roma i la ciutat ha de quedar ben mona. I imagineu si passen els dies, les setmanes i els mesos i veieu que allò no canvia, que no us fan cas. I així durant 10 anys plens de dignitat per part de les víctimes i vergonya absoluta per part dels responsables.

Val la pena llegir el còmic ni que sigui per solidaritat amb les famílies i per la feina documental que hi ha hagut al darrera.

The end of the fucking world (Charles Forsman)

Aquest còmic ha derivat a una sèrie de Netflix, l'heu vist? Un dia us en vaig parlar. És una mica p'allá la sèrie, jajaja. Va d'un adolescent que es diu James i que té ganes de matar però es topa amb una noia que es diu Alyssa i junts viuen una petita però intensa relació de carretera on van traient del seu camí tot allò que sembla que els hi molesti. Té el seu què, però no li poso més de 3 estrelles.

¿Dónde estás? (Bea Enríquez) 

I acabo amb un còmic espanyol que, almenys per mi, és d'aquells que llegeixes i que potser al cap d'un temps no recordes ni haver-lo llegit. No sé si m'explico. I que no vol dir que no estigui ben fet ni res... però que amb mi no ha casat. El còmic, de to autobiogràfic, és el dia a dia d'una noia amb els seus dubtes, les seves relacions, els records. 

Coses que ens poden passar també a nosaltres i que per tant se'ns hi pot generar certa empatia. :)

[Lectures] Tothom hauria de ser feminista | Sobre els perills dels tòpics (Chimamanda Ngozi Adichie)

El segell editorial de Fanbooks va publicar fa un parell o tres d'anys uns petits llibrets basats en TEDtalks de la Chimamanda Ngozi Adichie, una autora nigeriana nascuda l'any 1977 que és ja tota una referent en tot el que suposa la nova literatura africana.

Dic tres però jo només n'he llegit dos, que són aquests:

Són curtets (no arriben a les 100 pàgines, doncs es tracta d'un discurs) i estan molt bé. Parlen del seu país, de situacions que ella s'ha trobat pel fet de ser escriptora, dona i nigeriana. Clamant amb veu alta sobre la igualtat de gènere i la igualtat d'oportunitats sense caure en el que precisament ella denúncia en els seus discursos: els tòpics. Interessant també el discurs que invoca sobre el fet de ser feminista avui en dia, que significa i quins camins encara queda per recórrer.

En definitiva: dos discursos ben escrits, directes i motivadors. 

Us deixo un enllaç a la TED talk per si li voleu donar un cop d'ull: We should all be feminists

[Punts de llibre] D'aquí i d'allà

Doncs aquí estem una setmana més. 

I avui us mostro dues coses.

Primera, dos punts de llibre de les biblioteques de Washington, Estats Units. Les necessitats dels usuaris les poden resoldre a les seves biblioteques :)

I de segon, uns de més propers.

Es van difondre -si no m'equivoco- cap a la primavera, en motiu de la Setmana de la Natura. Són sobre el compromís dels Objectius del Desenvolupament Sostenible (ODS). Només en tinc tres i no sé si en van fer més. 

Tinc:

• Dones rurals
• Canvi climàtic
• Zones Humides

Festes de Gràcia 2019

Ai, feia dies que volia posar fotos de les Festes de Gràcia i entre una cosa i l'altre no havia trobat el moment. (Aquest any no he pogut anar a les de Sants ☹️)

Bé, no passa res: pel següent. Però sí que vull compartir algunes fotos de Gràcia. I més en un any on hi ha hagut diversos factors negatius a destacar: assetjaments, foc (van cremar part del guarniment del carrer Llibertat!!!!!) i fins i tot un atac cap a uns guarnits que representaven una reserva índia, sota l'excusa del racisme. Tot plegat fot pena!!!

Vaig intentar anar a tots els carrers, intento fer-ho cada any. No posaré fotos de tots... però del primer en posaré unes quantes ijij. El carrer Harry Progrés va ser un merescudíssim primer premi, es van currar moltíssim la decoració!!! 

~~~~~~

Carrer Progrés

Harry Progrés i els 80 guarnits

Entrar al carrer Progrés era entrar a un altre món.

(per cert les fotos són tal qual sense retallar ni retocar i plenes de gent, sorry!)

Callejón Diagón

Botiga de calderos

Uniformes per anar cap a Hogwarts

Una llibreria :)

No s'aprecia gaire però era la taula ben parada 

i espelmes surant.. amb el barret seleccionador presidint

Barquetes

L'altra entrada del carrer. Brutal eh!

L'express de Hogwarts

Alerta, dementors!

Carrer Llibertat

L’Atlàntida existeix

Aquest és el que van cremar un tros.

Fraternitat de Dalt

Fratern’s Diner

Fraternitat de Baix

Halloween

Mozart

La biblioteca cinc minuts després de la mitjanit

A aquest carrer li tenia moltes ganes perquè anava de temàtica bibliotecària, però

quan entraves hi havia una bibliotecària típica, jejejejeej

Carrer Jesús

La mar de plàstic

Entrada al carrer

Cranc petit i bonic

Verdi del mig

Veggie verdi

Un bròquil enfadat.

Plaça del Nord

Reserva del nord

 Aquest és el que van voler destrossar acusant-los de racisme. Jo el vaig trobar
respectuós i mostrant una realitat, a més molt cuidat i ben fet. Em va fer molta pena
perquè era el primer any que participaven es veu.... (el riu són taps d'aigua!!!!)

Providència

Mina providència

Entrada a la mina

Miner cansat d'estar sota terra

Carrer de la Perla

Perlantone

Bueno al final us he posat moltes fotos. No volia ser pesada, només facilitar que, qui no hagués pogut veure-ho en directe, se'n hagi pogut fer una mica  ala idea. Vull destacar també aquests cartellets on exposen el material utilitzat i si mireu la foto de sota veureu un tipus de cartell que estava a cada carrer i que posa quantes hores s'hi han invertit, quanta gent ha participat, etc. MOLT ÚTIL!