Us porto una nova ració de micro-ressenyetes dels còmics que vaig llegint al llarg de l'any. A veure què us semblen aquests.
¿Quién es el 11º pasajero? (Moto Hagio)
Malgrat que sembli el subtítol d'Alien ("the 8th passenger"), Moto Hagio (autora) va publicar aquest còmic als anys 70. En total són 328 pàgines dividides en dues parts.
La primera, motiu del títol i història principal, ens situa als protagonistes a les portes de l'entrada d'una prestigiosa universitat, la Universidad Estelar. La prova final consisteix en entrar per grups en unes naus que van cap a la deriva... i intentar sobreviure-hi. La cosa és clara: han de ser grups de 10 persones i només que un d'ells fracassi, tots suspendran.
Tot bé fins que pugen a la nau i descobreixen que no són 10... sinó 11. Qui serà aquest onzè passatger? què voldrà? boicot? frau?
El volum inclou una segona part de la història en la qual alguns dels protagonistes (els dos principals, vaja) ja són estudiants de la universitat i són convidats pel rei d'un planeta proper. I allà doncs es trobaran algun conflicte....
Aquesta segona part per mi sobrava bastant. La primera part de un ritme lleuger i et deixa encuriosit al llarg de les pàgines... però aquesta segona part no tant. Però entenc la decisió de publicar-los junts: sense la primera part aquesta segona no ens hagués pogut arribar mai segurament.
L'edició és a mans de l'editorial Tomodomo i crec que han fet molt bona feina. Per un preu força ajustat (crec que eren 12 euros) la qualitat és bona i les primeres pàgines son inclús a color, que això ja costa de veure darrerament. També se'n va fer una pel·lícula d'animació. Potser la buscaré, tinc curiositat :)
Tetris, el juego del que todos hablan (Box Brown)
No m'equivoco si afirmo que el Tetris és un dels jocs més jugats de la història i un dels que coneix més gent. Segurament els qui estigueu llegint això hi heu jugat... i si sou d'una generació per sobre, segur que teniu fills, nebots o coneguts que hi han jugat. M'hi aposto el que vulgueu.
Doncs bé. En coneixeu la història?
En color groc i traç senzill, Box Brown ens explica la trista història del creador del Tetris: Alexey Pajitnov. Corria l'any 1984 i, mentre treballava desenvolupant software pel govern soviètic, se li va ocorrer la idea. Però clar. Tot era complicat. I més a la Unió Soviètica.
El còmic fa un bon exercici de recuperació de la història i ens mostra com les grans companyies es van voler fer amb la gallina dels ous d'or i, sobretot, com el seu creador no va poder cobrar drets d'autor perquè era treballador del govern i a la URSS ja se sap. Interessant còmic i interessant història, potser dels que avui ressenyo és el que crec que pot ser més interessant per a un públic més ampli.
Gameboy lands (Juan Carlos Bonache)
I aprofito que parlo del Tetris per parlar d'un altre còmic, aquest més cassolà i modest, on es fa paròdia d'alguns dels jocs més coneguts de la petita consola portàtil.
El còmic va néixer de manera online (@gameboylands) i, gràcies a Verkami, es va poder materialitzar en un còmic de paper.
Cada pàgina és un còmic -gag-autoconclusiu on es fa referència a algun dels jocs. Evidentment la gràcia està en conèixer els jocs, per la qual cosa és difícil gaudir d'alguns acudits sinó en coneixem el context ni els personatges. O sigui, així com el còmic citat anteriorment és plural i explica una història que pot ser interessant per a tothom, aquí doncs no. Us agradarà si teniu el punt friki. :)
Yotsuba #14
YOSTUBA ÉS LA MILLOR.
No puc afegir gaire cosa més, cada cop que llegeixo un còmic seu dic el mateix. És quasi el meu còmic preferit del món mundial o sigui que... res, llegiu-la. Sereu més feliços.
Resaca (Mamen Moreu)
Desastre (Mamen Moreu)
I aquests dos els poso junts, que són de la mateixa autora.
A veure, són distrets. A mi no és el tipus de còmic que m'agrada llegir, però sé que té un públic molt ampli i que arranca molts somriures. És aquell tipus d'humor que fa gràcia quan t'hi veus reflectit. El personatge prové d'una tira de El Jueves (així ja us podeu imaginar l'estil) jeje.
- En el cas de Resaca, el que ens hi trobem és una noia que ronda els 30ipico (com jo) i que la seva vida és sortir de festa i encadenar ressaca amb ressaca (en això ja no coincidim gens jaja) i "ligoteo" amb "ligoteo" (tamopoc ijiji). Se li suma la crisi de l'edat i veure com la resta d'amics fan coses típiques de la seva edat: es casen, firmen hipoteques, tenen fills... i totes aquestes coses que fan els adults ^^
- L'altre, Desastre, doncs és similar. En aquest cas la protagonista té 35 anys i té una crisi d'avorriment i monotonia (vida social inexistent, nòvio de tota la vida sense passió, feina tirant a cutre... drames. Però drames de l'humor.
Distrets.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada