Restaurant de la setmana: La bella Napoli

Començo aquesta ressenya amb un gran dubte: fa molt de temps que sé que a Barcelona hi ha dos "Bella Napoli": un a l'Eixample i un al Poble Sec. Al del Poble Sec hi havia anat fa molt de temps i recordo que s'hi menjava molt bé, i al de l'Eixample també s'hi menja bé i sempre he pensat que eren el mateix restaurant. Però ara buscava alguna imatge per il·lustrar aquest post però m'adono que potser no ho són... ben raro, no? Es que tenen decoracions similars mmm

Imatge extreta de Restaurantes.com

Jo del que us vull parlar és el de Villarroel.

L'última vegada que hi vaig anar va ser sortint del teatre i la veritat es que mai decep. Tots vam triar un plat de pasta i de postre (jo) una bona pannacotta :)

Les pizzes són al forn de llenya i la veritat és que el local és agradable. Val, sempre dic quasi lo mateix però és que és veritat, per mi que un local sigui agradable vol dir que 1) no hi ha gaire soroll i les taules tenen prou espai entre elles... i 2) la decoració i l'ambient són apropiats, no és un local impersonal amb 4 taules i 4 cadires.

Tenen plats típics napolitans i un assortiment de pastes (fresca i seca), pizzes i risottos. Per qui no vulgui menjar italià pot triar carn, peix o amanida. 

👉 La Bella Napoli (de Villarroel)

📧 Villarroel, 101

💶 Mitjana de 20-25

🌍 Tripadvisor

[Lectures] El cel no és per a tothom (Marta Rojals)

Marta Rojals s'ha convertit en un d'aquells noms coneguts al nostre país. Les seves tres novel·les, els seus articles a Vilaweb i la seva activitat a Twitter ha fet que molta gent sàpiga qui és... però que ningú sàpiga quina cara té. I és que Rojals no es deixa veure en públic, un fet força curiós pels temps que corren.. i admirable que a hores d'ara encara ho hagi pogut mantenir :)

Vaig comprar el seu darrer llibre el mateix dia que va sortir, però us he de confessar que la lectura em va encallar. No pel nombre de pàgines (a veure, no en té poques però aquest no va ser el problema) si no per la història en sí. Em va costar molt arrancar, conèixer els personatges, entendre'ls, fer-me'ls meus d'alguna manera. La història em costava i m'atreia poc, no trobava al·licients per seguir passant pàgines. I el vaig deixar reposar un parell o tres de mesos, no sé, potser més. 

Llavors un dia el vaig tornar a agafar i llavors sí que el vaig agafar i no el vaig deixar fins que el vaig acabar (em costa molt abandonar llibres, i més si els he comprat jejeej). Reconec que aquesta vegada m'hi vaig posar més de cara i el llibre em va entrar millor. És una escriptora impecable, descriu els personatges i l'entorn com ningú i et fa visualitzar perfectament tot el que passa a les pàgines del llibre que tens a les mans.

A la novel·la seguim la història de tres germans: dues bessones ben diferents i un germà més petit que sempre està al mig de tot i que malgrat tot, és el nexe que fa mantenir l'equilibri. Al llarg de les pàgines anem veient passat i futur, infància i adolescència, amors i desamors, feina. Es parla molt de la feina, de les professions que han escollit, de les trajectòries professionals esdevingudes i de com això influeix en la trama. I no puc negar-ho: la lectura és fluïda, comprensible... tot i així, la història no em va acabar d'atrapar, la vaig trobar força plana. O sigui: que potser no calien 600 pàgines per explicar-ho. Tot i així, seguiré llegint-la, sense cap mena de dubte!!

Poblat ibèric Turó Rodó

A vegades anem pel món mirant coses i ens oblidem del que tenim més a prop, oi? Doncs en menor mesura, però aquest agost he aprofitat la visita d'una amiga per anar a un lloc de Lloret on mai havia estat: el poblat ibèric "Turó Rodó".

Aviam, a Lloret hi ha tres jaciments ibèrics (Puig de Catsellet, Montbarbat i Turó Rodó, que també és el darrer que es va obrir al públic). Aquest últim és petit i es visita en 10 minuts, però no per això deixa de ser interessant.

(malgrat no tenir molts anys al darrera,
els cartells de dins estan una mica... tocats)

On es situa?

El principal al·licient són les vistes. Si més o menys coneixeu Lloret sabreu que hi ha un castell presidint la platja (FALS, PER CERT, no és medieval ni res). Doncs bé, just al darrera, just on comença el camí de ronda, puges una miqueta i et trobes el poblat. És un lloc petit dalt d'un turonet que en el seu moment els hi permitia estar ben defensats i controlar per terra i mar qualsevol enemic que s'hi volgués acostar.

Castell per darrera

La primera vegada que es va descobrir va ser l'any 1925, però fins a principis del sXXI no s'han posat les piles (i va ser gràcies a una subvenció de l'Ajuntament). Així doncs, només fa uns 15 anys que es va poder excavar totalment i documentar-lo com déu mana (hi van viure íbers des del III aC fins al I aC).

Què hi podem veure?

Oh, doncs pedres. :)

Ara en sèrio. El poblat el formaven 11 casetes, 7 de les quals eren adossades i tenien dues sales. A la foto següent podeu veure com n'han reconstruït una perquè tothom se'n pugui fer una mica a la idea de com vivien aquesta gent :) (s'han utilitzat tècniques i materials de l'època).

Les casetes estaven protegides per una muralla, i es calcula que cap a l'any 60 aC van abandonar-lo de forma pacífica. Els romans ja arribaven.

Per saber-ne més

Camí de ronda

I bé, ja sabeu que jo explico les coses una mica a la meva manera, però si voleu saber-ne més us deixo aquí alguns enllaços per a que pugueu ampliar la informació:

• Lloret de Mar. Què visitar? Lloret dels Ibers: Turó Rodó. http://lloretdemar.org/ca/que-visitar/lloret-iber/1232-lloret-dels-ibers-turo-rodo
• Museu d'Arqueologia de Catalunya. Ruta dels íbers. http://www.rutadelsibers.cat/Jaciments/Turo-Rodo-Lloret-de-Mar
• MOLL. Museu Obert de Lloret. Poblat ibèric Turó Rodó http://patrimoni.lloret.cat/ca/moll-museu-obert-de-lloret/poblat-iberic-turo-rodo
• Viquipèdia. Poblat ibèric del Turó Rodó. https://ca.wikipedia.org/wiki/Poblat_ib%C3%A8ric_del_Tur%C3%B3_Rod%C3%B3
• Ajuntament de Lloret de Mar. Notícia d'obertura del jaciment. https://www.lloret.cat/ajuntament/comunicacio-i-publicacions/notes-de-premsa/s2019obre-al-public-el-jaciment-iberic-del-turo-rodo-de-lloret-de-mar

[Lectures] Permagel (Eva Baltasar)

Confesso que vaig llegir Permagel perquè se'l llegia tothom i em va picar molta curiositat, malgrat que quan me'l vaig agafar de la biblioteca (quan per fi va tocar el meu torn, doncs era un dels més prestats) no vaig poder fer-li cas i vaig haver de retornar-lo sense llegir, allargant el moment de llegir-lo fins molt més endavant.

Permagel és un d'aquells llibres que són intensos, dels que van a fer mal, dels que et deixen tocat.

Però, què és PERMAGEL? doncs és una paraula que no havia sentit mai i que és la part de la terra que mai no es desglaça (en aglès: permafrost). Aquella membrana que protegeix la terra i també la protagonista del llibre.

El llibre és en primera persona i són pensaments íntims, voluntats, accions. Les seves relacions, les seves pors i les seves angoixes. Per posar-nos en situació i sense fer masses espòilers: la protagonista és una lesbiana amb tendència suïcida. Però tot i així és molt viva, molt cínica i molt pràctica. Les coses les diu tal qual i et fa pensar.

No és casualitat que aquesta obra hagi guanyat algun premi (no és indicatiu de res, però en aquest cas s'ho val) i al ser una obra curta, us recomanaria que li donèssiu un cop d'ull. Entrareu en el món ítim de la protagonista i us submergireu en una mena de sensació entre l'empatia i el rebuig. I quan arribeu al final de tot us trobareu amb una situació que ho trenca tot. 

Permagel és la primera part d'una triologia que es completarà amb Boulder i Mamut.

"De somnis de mort, curiosament, no en tinc. Sembla que el meu inconscient 

només vol viatjar i follar. Em passo les nits allotjada en hotels, 

i en tendes de càmping, caravanes, carros, diligències i trens. Res d'avions. 

Practico molt de sexe amb dones desconegudes, però curiosament 

durant el somni mantenim una complicitat colpidora. 

No em puc queixar, el meu cervell és un bon lloc per passar-hi la nit"

[Punts de llibre] Puzzle?

Us deixo amb un d'aquests "misterios sin resolver".

No recordo d'on han sortit però em dóna la sensació com si hi hagués una part no visible, com si això no fos un puzzle de 2 peces sinó de 3 o més...

Algú me'n podria dir alguna cosa? A algú li sona? són francesos.

Pel·lícula de la setmana: Toy Story 4

Entre tantes noves versions i remakes "en viu" es va colar la 4a part de Toy Story. 

Toy Story es va estrenar quan jo tenia 13 anys i, òbviament, la vaig veure i la vaig gaudir. Era la primera vegada que feien una pel·lícula sencera animada per ordinador i només per això ja valia la pena veure-la al cinema.

He de dir, també, que no ha sigut mai una de les meves sagues preferides i em costa molt recordar que hi passa en cadascuna. Si no m'haguessin proposat anar al cine crec que m'hagués esperat a veure-la a casa. Però ei, ni tan mal. I sabeu? Crec que m'he tornat a estimar la saga. 

El temps passa i els nens creixen. A la tercera pel·li veiem com l'Andy marxava a la universitat i les seves joguines passaven a formar part d'una llar d'infants. Reconec que no la recordava massa i els primers minuts de la 4a peli em va costar ubicar-me. Tanmateix, res que no es pugui arreglar amb uns quants minuts més de visualització... però encara tinc alguns dubtes jajajajajaaj! 

La 4a recupera un personatge que s'havia quedat perdut (la nina de porcellana amiga del Woody) i introdueix personatges nous, com una nina antiga (d'antiquari) que fa por, una PollyPoquet, uns peluixos de fira i.... una forquilla-joguina!

Una forquilla ...que no és una joguina, però que la nova protagonista (una hereva de totes les joguines de l'Andy) vol que ho sigui. I la veritat, dóna molt i molt de joc. I també tenim els altres de sempre: els senyors Potato, el porquet guardiola, el dinosaure, en BuzzLightYear i el gos espiral.

La nova entrega aprofita els valors que sempre han acompanyat a la saga (el poder de l'amistat i la importància del vincle) i se li suma algun altre nou, com l'empoderament femení, tant de moda actualment.

M'ha agradat veure-la... més del que em pensava!!

Restaurant de la setmana: Asian Ways

Avui un asiàtic :)

Asian Ways és un restaurant que es troba a l'Avinguda Paral·lel i que està especialitzat en ramen i gyozas, que són aquella mena d'empanadilles d'empanadetes petites amb coses dins.

És un local modern que combina coses d'aquí i d'allà, però amb molt de gust. L'espai també és ample i es podria dir que força tranquil tot plegat.

De primer vam demanar gyozas vàries i uns pinxos, i de segon cadascú un plat. Érem un grup de 5 persones i, menys jo, tothom es va demanar ramen. Jo és que són una mica rareta i vaig acabar optant per un clàssic de pollastre arrebossat a la llimona :) (per cert estava bo i cruixent).

L'elaboració dels plats és casolana i treballen amb farines ecològiques (tenen opcions per a vegans i per a vegetarians). Aquí podeu veure la carta.

👉 Asian Ways

📧 Paral·lel, 92

💶 Mitjana de 15

🌍https://restaurantasianways.es/

[Lectures] El olor de las casas de los demás ( Bonnie-Sue Hitchcock)

Avui, petita micro-ressenya d'una novel·la juvenil que vaig llegir ara fa ja un parell de mesos i que val la pena conèixer.

L'acció es situa a l'Alaska dels anys 70 i té com a protagonistes a uns joves que al llarg dels capítols veiem com es van creuant poc a poc les seves vides. Ens hi trobem a unes germanes que viuen amb la gèlida de la seva àvia i que han d'afrontar que la seva mare ja mai més es podrà fer càrrec d'elles, a una noia que és víctima dels maltractaments del seu pare, a una altra que té por de portar la contrària als seus pares i no poder fer allò que més li agrada, uns germans que fugen i es perden pel camí...

Pràcticament és un drama: les condicions de vida dels protagonistes no són òptimes (traient que el context és la freda Alaska als anys 70) i s'hi descriu molt bé la falta de "coixí" (l'entorn, la família...). Trobo que el títol és molt escaient, malgrat tenir aquest punt abstracte. Tothom anhel·la una certa estabilitat i confort, una petita xarxa on poder caure, un punt de confiança on recolzar-se.

És una novel·la que està ben escrita i que la lectura passa volant. A mi l'únic punt negatiu que li trobo és que hi ha massa "casualitat" en algunes coses, en la relació entre alguns dels protagonistes (sobretot de cara al final del llibre). Malgrat tot, en trenc conclusions positives (i conèixer una més Alaska mai està de més). :)

[Punts de llibre] DIBAM Chile

DIBAM és el servei Nacional que s'ocupa del patrimoni cultural a Xile. Inclou biblioteques i biblioteca nacional, museus, arxius...

Fa cosa ja d'uns quants anys, quasi 10! (al 2010), vaig tenir la sort d'anar a Santiago de Chile un mes sencer per participar en un programa de pràctiques a la Biblioteca Nacional. Va ser una experiència molt maca (i vaig escriure al blog quasi cada dia explicant la meva vida d'allà jeje).

D'aquella estada en guardo bons records i alguna amistat. I aquest hivern una noia col·leccionista de Chile ha vingut a fer un viatge per Europa i pel seu pas per Barcelona ens vam poder veure. I em va portar alguns punts de llibre :)! Aquests són de la DIBAM que us deia al principi. Són una mica més grans i amples de lo normal. Un per cada branca de la organització. 

[Sèries] Selection day

Amb tantes sèries disponibles (i bones!) que podem trobar a les diferents plataformes, és difícil trobar-ne alguna de la qual no en puguis parlar amb ningú del teu voltant... pq ningú sap ni quina és ^^U

Doncs bé, això és el que m'ha passat amb aquesta:

No em pregunteu com vaig acabar veient-la. Em devia sortir recomanada a Netflix i mireu, m'hi vaig enganxar. Són dues temporades.

Es veu que prové d'una novel·la, que es tracta d'una adaptació televisiva. Però clar, com que la sèrie és índia, doncs ni idea tampoc de quina novel·la és. L'argument va de dos germans (Radha i Manju) que són súper craks en el críquet perquè el seu pare els té esclavitzats des de que eren petits.

Quan ja són una mica més grans tenen la oportunitat de participar al DIA DE LA SELECCIÓ, un esdeveniment esportiu anual que dóna la oportunitat a tres joves aspirants a poder formar part d'una de les plantilles esportives més importants del país.

Si aconsegueixen entrar o no a l'equip, ja és una cosa que hauríeu de descobrir vosaltres :)

En general la sèrie m'ha agradat, però té algun punt una mica raro (al fill petit se li materialitza un Déu de tant en tant...) però en sí no és mala sèrie: els dos joves han de lluitar contra l'autoritat suprema del seu pare, lluitar contra els propis problemes de l'edat, lluitar contra el sistema esportiu classista del país i, a més, les mancances econòmiques que els envolten. Un drama esportiu interessant i desconegut.

• Enllaç Netflix: https://www.netflix.com/es/title/80194558

Restaurant de la setmana: La Melosa

La melosa és un restaurant d'hamburgueses (una hamburgueseria) que fa relativament poc s'ha instal·lat al barri del Clot. 

Sota el subtítol de "hamburgueses 100% d'aquí" (prometen la forma directa, sense intermediaris, de proveïdors), el local ens ofereix una carta on també podem trobar-hi entrepans i acompanyaments varis. Podeu veure-la aquí: https://melosa.co/carta

Ronden els 8 euros de mitjana i algunes tenen noms divertits (m'encanta la "cheestosa"). Aquí una foto perquè us en feu a la idea (que semblen petites però us asseguro que quedeu ben tips!)

El local està bé. És així com de local vell remodelat.

Si voleu també tenen servei d'enviament a domicili a través de Deliveroo o podeu trucar per fer la comanda i recollir-la al local al cap d'una estona. I ah! fan menú de migdia, que per 10,5 euros us inclou l'hamburguesa del dia, unes patates (o amanida de l'hort) i una beguda.

👉 La Melosa

📧 Clot, 163

💶 Mitjana de 12

🌍https://melosa.co/

[Lectures] Cómo contar hasta infinito | Para entender a Einstein

Blackie Books, editorial a qui respecto molt perquè tenen unes edicions molt acurades (i un catàleg molt intressant) té una petita col·lecció de llibres "científico-divulgatius". Jo m'he llegit aquests dos:

• Cómo contra hasta infinito és una obra escrita per Marcus du Sautoy, un professor de matemàtiques a Oxford que, a més, juga a un equip de futbol on tots els dorsals són números primers.
  La premisa del text és que no podem contar fins a l'infinit perquè... doncs és infinit. Ens hi passaríem la vida sencera i continuaríem fins... doncs fins sempre, clar. I el llibre no ens ensenya el truc per fer-ho, però ens fa prendre consciència del seu significat i de lo insignificants que som (i ens posa exemples de com s'ha anat fent al llarg de la història).

• Para entender a Einstein. Tothom sap que E=mc2 i pràcticament ningú sap explicar què significa. Doncs bé, Christophe Galfard -un físic que va estar sota les mans de Hawking- proposa acostar-nos a la figura d'aquest bon home i intentar fer-nos més entenedora la seva ciència. Una forma didàctica per acostar-nos a conceptes com la massa, l'energia o la velocitat de la llum.(Resulta que aquesta obra va ser considerada el millor llibre científic l'any 2015 a França). 

A mi, personalment, em va agradar més aquest segon que no pas el de comptar fins a l'infinit (potser pel tema... això dels números no fa gens per mi). Són llibres curtets, no molt extensos, ideals per fer-se una petita idea de les coses que es tracten però sense que calgui aprofundir massa.

[Punts de llibre] Librería Carlos de Badalona

La Librería Carlos és una empresa familiar nascuda al 1987 que es dediquen, sobretot, a la compra-venta de llibres de segona mà. Tenen la seu física a Badalona, però també tenen parada al mercat de St Antoni cada diumenge (parada número 10) i al mercat de Collblanc de L'Hospitalet cada dissabte (parada número 8). Un dia van editar aquest puzzle:

[Teatre] Peter Pan

Fa pocs dies vaig anar al teatre a veure una nova versió de Peter Pan. Va fer-se al Teatre Maldà i a càrrec de la companyia L'excèntrica.

He vist diverses versions d'aquesta obra (he de reconèixer que la meva pel·lícula preferida és HOOK, basada en ella) i en general, sempre m'agraden. Trobo que és una història amb molts punts forts. I sé que sonarà hipòcrita perquè no he llegit mai el llibre original... però crec que mai ho faré. ^^U

Aquesta versió dura 75 minuts i estarà en cartellera fins la primera setmana de setembre . Vaja, que s'hi estan un mes just. És una bona cosa per fer a Barcelona a l'agost si no es té vacances, hehe (a més, el Teatre Maldà és molt petitet i sinó hi heu estat mai és una oportunitat per fer-ho).

Els impulsors han intentat recuperar una mica el text original i allunyar-se del personatge de Disney, però si la veieu veureu que hi ha una mica de tot i es deixa espai a les noves interpretacions i diàlegs per robar un somriure als assistents.

Trobareu més informació aquí: https://elmalda.cat/peter-pan/

[Sèries] Les de l'hoquei

Si em preguntéssiu avui en dia per la programació de TV3, us diria que ja no en tinc ni idea. Fa anys sabia més o menys el que feien, ho mirés o no, però amb la irrupció de la tele "sota demanda" ja no sé res. Però encara queden les xarxes socials i que estrenessin una sèrie sobre esport femení juvenil em va cridar l'atenció i vaig decidir veure-la.

Tv3 fa uns anys va apostar per Merlí i va funcionar molt i molt bé. I seguir captant aquesta franja d'edat és difícil, però salvant distàncies, aquest és un producte que funciona prou bé. Posa en relleu l'esport femení que sembla que ara comença a tenir una mica (una mica) de visibilitat i agafa unes actrius que són pràcticament desconegudes per donar vida a un equip de hoquei.

Només per aquests tres punts (esport femení, protagonistes femenines i un esport que no és futbol ni basquet) ja se li hauria de donar una oportunitat. Però si voleu algun altre al·licient, sàpigueu que aquesta sèrie és fruit d'un treball que van fer 4 estudiants de Comunicació Audiovisual (UPF). Elles, pel treball, van finançar mitjançant un verkami el capítol pilot... i d'allà, una productora es va mostrar interessada i ha acabat convertint-se en una sèrie de TV3. Segons s'explica a diferents mitjans, el fet que passes a gran escala va necessitar la introducció de més fils argumentals, més personatges adults i un equip masculí que, malgrat no són protagonistes, tenen (i donen) força joc. I mai millor dit en aquest cas, jejeje.

Pel meu gust hi ha potser massa "personatge típic" (a cada noia li passa alguna cosa de manera que tot quedi representat a la sèrie... i no dic res per no fer spòilers però ja us podeu imaginar per on poden anar els tiros. Crec que només ha faltat una noia anorèxica per fer el cupo, jeje). Malgrat tot, la sèrie està bé, és distreta, està ben feta i, tret d'algun personatge concret, els personatges valen la pena :)

Us la recomano: està en peu la segona temporada i promet emoció. I l'esport femení necessita sèries així!!!!

[Punts de llibre] Voltant pel món

Aquí no tanquem per vacances ijijij 

Avui us porto algunes mostres de punts de llibre internacionals. 

• Per començar, uns de la Boston Public Library. Hi vaig estar fa un parell d'anys visitant a una amiga. Els punts no són de quan jo vaig anar-hi, sinó que ella me'ls va portar un any més tard quan va venir de visita. Són recomanacions lectores dividides per gènere (cada punt, un tema).

• En segon lloc, uns que trobo molt bonics i que són d'una entitat (?) que es diu UBI (?). Mireu, la veritat és que no sé ben bé que són, només sé que tenen a veure amb literatura infantil perquè els repartien a la Fira del Llibre Infantil de Bolonia aquest darrer any. Tinc unes amigues il·lustradores que hi van estar i me'n van portar algun :-)

• I per acabar, uns que em va portar la meva germana fa poc des del Japó. No sé, com que ella viatja tant i sembla que cada setmana estigui en un país diferent ijij almenys em porta punts de llibre :-)

[Lectures] La llei del mirall (Yoshinori Noguchi)

Aquest llibre me'l van regalar i podríem encabir-lo en el gènere de l'autoajuda (o no ben bé, no sé, no hi entenc gaire eheh).

Es tracta d'una lectura senzilla, no molt extensa, on a través d'una mare preocupada pel possible bullying que li fan al seu fill a l'escola, decideix enfilar un camí d'autoconeixement per superar antigues reticències del passat. Qui l'ajuda és un psicòleg-coach que li va proposant exercicis a través, sobretot, del telèfon. 

Segurament és un llibre que jo no hauria comprat ni llegit, però va arribar en forma de regal i en aquell moment algunes frases em van agradar, malgrat que en altres casos no m'hi vaig sentir identificada i fins i tot trobo que algunes de les coses que fa la protagonista del llibre no em van acabar de convèncer. 

El seu autor és psicòleg expert en relacions humanes i està especialitzat en ajudar a la gent a superar les pròpies traves i aconseguir els objectius proposats. L'edició al nostre país va a càrrec de Comanegra i, segons la pròpia pàgina web, el 90% dels lectors japonesos han plorat amb aquesta història (jo ja us dic que ploro per tot molt fàcilment i no em va fer caure cap llàgrima, hehehe).

[Sèries] El perfume (Parfum)

Llegint el nom de la sèrie segur que molts penseu: "ah, és una sèrie sobre el llibre del Perfum, de Patrick Süskind". Doncs no. O sí. O no ben bé. 

La sèrie comença amb un assassinat: una dona apareix morta en estranyes circumstàncies (li han extirpat unes glàndules sudorípares i li han rapat els cabells) i els sospitosos són una colla d'ex-companys de classe, gent amb qui va coincidir en un internat.

La sèrie és curteta: 6 capítols, i és d'origen alemany. Es va estrenar a finals de l'any passat a la plataforma Netflix i crec que és una sèrie que mereix una oportunitat perquè està ben feta, et manté amb l'intriga i va a un ritme molt fàcil de païr. A més, la fotografia i l'ambient estan molt ben aconseguits.

I sí, està inspirada en la novel·la de El perfum... però només en manté la base (i si us expliqués més ja seria entrar en la línia dels spòilers). És una sèrie que deixa cert regust malrollista, però sense passar-nos.

Web oficial de la sèrie.

Restaurant de la setmana: La Clotenca (La Clote)

Avui un del meu barri, va.

A la Clotenca (que pel que veig a tot arreu d'internet n'hi diuen Clote i no sé jo si és que han canviat de nom o què) hi he anat un parell o tres de vegades. Tenen pizzes, amanides, opcions veganes... i l'ambient és acollidor i prop de casa. Vaja, que és una bona opció.

Està situat al carrer Clot. No sé si algun cop heu passejat per la zona: a tocar de la Meridiana i del carrer Aragó, hi ha un trosset de carrers que són peatonals i agradables de passejar-hi. I un d'ells és el carrer del Clot, que està a tocar del mercat del barri i a dues passes del parc.

El restaurant és d'aquells que no tenen servei a taula: tu demanes el que vols a la barra. Després t'ho porten, això sí (vull dir que no t'has d'esperar al mostrador fins que estigui fet el teu menjar). 

Mireu quanta cosa tenen:

CARTA

(a més, és ben mona!)

Pel que he vist les dues vegades que hi he anat, van curts de personal. O almenys és la sensació que em va donar a mi... Fins i tot la segona vegada vam preguntar una cosa a un cuiner i ens va dir: yo no soy camarero, a mi no me preguntes... i ens ho va dir en un to una mica borde. Entenc que si no ets el responsable d'una secció no responguis, però si tu treballes allà, si ets imatge de l'empresa, no pots donar aquestes respostes. És com anar a la biblio i preguntar per un CD i que et reponguin "eh, a mi que m'expliques, jo soc la persona de la secció de llibres infantils". No sé si m'explico. El client/usuari ha de percebre el personal com a un sol pack i el personal respondre de forma directa o adreçar curosament a la persona que li pot donar la resposta. Bé no sé. És la meva opinió.

I és una llàstima aquesta experiència, perquè és un local bonic, on es menja bé. O sigui que ho deixarem com una anècdota i esperarem que a la propera no ens passi :)

👉 La Clotenca

📧 Clot, 49

💶 Mitjana de 15 euros

🌍 https://laclote.es/

Micro-ressenyes de còmic (7a entrega 2019)

Us porto una nova ració de micro-ressenyetes dels còmics que vaig llegint al llarg de l'any. A veure què us semblen aquests.

¿Quién es el 11º pasajero? (Moto Hagio) 

Malgrat que sembli el subtítol d'Alien ("the 8th passenger"), Moto Hagio (autora) va publicar aquest còmic als anys 70. En total són 328 pàgines dividides en dues parts.

La primera, motiu del títol i història principal, ens situa als protagonistes a les portes de l'entrada d'una prestigiosa universitat, la Universidad Estelar. La prova final consisteix en entrar per grups en unes naus que van cap a la deriva... i intentar sobreviure-hi. La cosa és clara: han de ser grups de 10 persones i només que un d'ells fracassi, tots suspendran.

Tot bé fins que pugen a la nau i descobreixen que no són 10... sinó 11. Qui serà aquest onzè passatger? què voldrà? boicot? frau?

El volum inclou una segona part de la història en la qual alguns dels protagonistes (els dos principals, vaja) ja són estudiants de la universitat i són convidats pel rei d'un planeta proper. I allà doncs es trobaran algun conflicte....

Aquesta segona part per mi sobrava bastant. La primera part de un ritme lleuger i et deixa encuriosit al llarg de les pàgines... però aquesta segona part no tant. Però entenc la decisió de publicar-los junts: sense la primera part aquesta segona no ens hagués pogut arribar mai segurament.

L'edició és a mans de l'editorial Tomodomo i crec que han fet molt bona feina. Per un preu força ajustat (crec que eren 12 euros) la qualitat és bona i les primeres pàgines son inclús a color, que això ja costa de veure darrerament. També se'n va fer una pel·lícula d'animació. Potser la buscaré, tinc curiositat :)

Tetris, el juego del que todos hablan (Box Brown) 

No m'equivoco si afirmo que el Tetris és un dels jocs més jugats de la història i un dels que coneix més gent. Segurament els qui estigueu llegint això hi heu jugat... i si sou d'una generació per sobre, segur que teniu fills, nebots o coneguts que hi han jugat. M'hi aposto el que vulgueu.

Doncs bé. En coneixeu la història?

En color groc i traç senzill, Box Brown ens explica la trista història del creador del Tetris: Alexey Pajitnov. Corria l'any 1984 i, mentre treballava desenvolupant software pel govern soviètic, se li va ocorrer la idea. Però clar. Tot era complicat. I més a la Unió Soviètica.

El còmic fa un bon exercici de recuperació de la història i ens mostra com les grans companyies es van voler fer amb la gallina dels ous d'or i, sobretot, com el seu creador no va poder cobrar drets d'autor perquè era treballador del govern i a la URSS ja se sap. Interessant còmic i interessant història, potser dels que avui ressenyo és el que crec que pot ser més interessant per a un públic més ampli.

Gameboy lands (Juan Carlos Bonache)

I aprofito que parlo del Tetris per parlar d'un altre còmic, aquest més cassolà i modest, on es fa paròdia d'alguns dels jocs més coneguts de la petita consola portàtil.

El còmic va néixer de manera online (@gameboylands) i, gràcies a Verkami, es va poder materialitzar en un còmic de paper.

Cada pàgina és un còmic -gag-autoconclusiu on es fa referència a algun dels jocs. Evidentment la gràcia està en conèixer els jocs, per la qual cosa és difícil gaudir d'alguns acudits sinó en coneixem el context ni els personatges. O sigui, així com el còmic citat anteriorment és plural i explica una història que pot ser interessant per a tothom, aquí doncs no. Us agradarà si teniu el punt friki. :)

Yotsuba #14
YOSTUBA ÉS LA MILLOR.

No puc afegir gaire cosa més, cada cop que llegeixo un còmic seu dic el mateix. És quasi el meu còmic preferit del món mundial o sigui que... res, llegiu-la. Sereu més feliços.

Resaca (Mamen Moreu) 
Desastre (Mamen Moreu) 

I aquests dos els poso junts, que són de la mateixa autora.

A veure, són distrets. A mi no és el tipus de còmic que m'agrada llegir, però sé que té un públic molt ampli i que arranca molts somriures. És aquell tipus d'humor que fa gràcia quan t'hi veus reflectit. El personatge prové d'una tira de El Jueves (així ja us podeu imaginar l'estil) jeje.

• En el cas de Resaca, el que ens hi trobem és una noia que ronda els 30ipico (com jo) i que la seva vida és sortir de festa i encadenar ressaca amb ressaca (en això ja no coincidim gens jaja) i "ligoteo" amb "ligoteo" (tamopoc ijiji). Se li suma la crisi de l'edat i veure com la resta d'amics fan coses típiques de la seva edat: es casen, firmen hipoteques, tenen fills... i totes aquestes coses que fan els adults ^^

• L'altre, Desastre, doncs és similar. En aquest cas la protagonista té 35 anys i té una crisi d'avorriment i monotonia (vida social inexistent, nòvio de tota la vida sense passió, feina tirant a cutre... drames. Però drames de l'humor. 

Distrets.