Fa un parell d'anys (ostres, ja?) vaig veure la primera temporada d'Atypical, una sèrie que corre per Netflix i que va sobre autisme. Aquí en vaig parlar.
Doncs bé: va arribar la segona temporada. I la vaig veure, clar. No és que fos una súper sèrie que m'apassionés, però es deixava veure sense fer-se pesada... o sigui que l'he seguit :)
La segona temporada es limita a seguir el que la primera es va deixar. Us poso en situació: en Sam és un noi de 18 anys amb trastorn d'aspectre autista que viu amb la seva germana i els seus pares. La primera temporada es centrava sobretot en les ganes del Sam per tenir una nòvia i tot el que li va suposar, però (spoilers) hi havia altres fets al voltant: la seva mare li fa el salt al seu marit, la seva germana guanya una beca per anar a una nova escola... total, que tot això, vulguis que no, afecta a la tranquil·la vida del Sam. I en aquesta nova temporada tot es va consolidant (els pares es separen, la filla finalment marxa...) i el més important: en Sam es prepara per anar a la universitat i tot el què això suposa.
Segueixo pensant el mateix: sèrie distreta amb moments de tot (drama i comèdia) que es deixa veure i que no es fa llarga. I per cert, sembla que hi haurà tercera temporada.
2 comentaris:
Tenim feina acumulada en matèria de sèries i em sembla que aquesta no entrarà en els nostres plans...
T'entenc. Ara mateix n'hi ha de molt millors.
Potser si algun dia no saps què mirar :)
Publica un comentari a l'entrada