Fa unes quantes setmanes estava per Gràcia amb unes amigues i bé, allò que dius, "ja és hora de dinar, mirem a veure si trobem algun lloc per aquí a prop". I a dos carrers hi havia un lloc que es diu "il giardinetto".
El nom ens sonava molt, o sigui que vam entrar.
I bé, el cas és que hi ha dos Giardinettos, a Barcelona. El més conegut crec que és l'altre, el de Sarrià.
Aquest està ubicat en una antiga botiga-habitatge amb jardí. datada de 1880. Ha sigut seu de diversos negocis (una fusteria i una carboneria) però des de 1982 és un restaurant (l'any que jo vaig néixer, hehe).
La part del menjador on vam estar nosaltres era com un hivernacle. O sigui... no per la calor ni res, eh, sinó perquè és com un envelat. No sé com explicar-ho. Així com estil vinatge. Us busco una foto a Google:
Veieu el que vull dir? com un pati cobert.
No és únicament un restaurant italià, sinó que hi fan una mica de tot. Jo vaig optar per pasta a la carbonara i la veritat és que hi havia massa salsa i semblava una mica una piscina de carbonara (a mi m'agrada més aviat tot el contrari). També com a punt fluix vull dir que el cambrer va fer un parell d'acudits una mica mmm... no diria dolents, diria com fora de to.
Les meves dues amigues van menjar-hi bé, eh? Ara no us penseu que és un mal lloc. Tripadvisor li confereix 4 estrelles. A mi no em va acabar de convèncer.
👉 Il giardinetto (de Gràcia)
3 comentaris:
Si, per la foto, té una mica d'efecte "tub" hehehe. Pel nom , també em sona, potser del concurs que feien a tv3 de cuines i restaurants, no sé... Si hi torneu, prova un altre plat, a veure si tens més sort i si pot ser.... canviar de cambrer, també ! ;)
Bon cap de setmana !
Aquest Restaurant forma part dels meus records de juventut.. jeje. Al principi quan el van obrir el jardí no estaba tancat i podies triar entre dos ambients diferents, el jardi tenia un toc més romàntic.
En aquella època, haig de rebovinar uns 30 anys, la carta era bàsiament de pizzes i amanides. Però he de dir que es menjaba molt bé
M'ha fet ilu veure la teva entrada me possat una mica nostàlgica.. jiji
Una abraçada
Rosa
Artur: sé quin programa vols dir, però no el vaig veure quasi mai. No et sabria dir :) No acostumo a repetir gaires restaurants... m'ha d'agradar molt per tornar-hi ijijijj
Rosa: ostres, quina casualitat doncs!!!!! Segurament vam tenir mala sort el dia en que hi vam anar :) M'alegra haver retornat una mica de nostàlgia a la teva vida!!!
Publica un comentari a l'entrada