Pel·lícules de la setmana: Isla de perros | Wonderstruck | El gran showman

Amb tanta sèrie pel mig tinc una mica abandonades les pel·lícules. ^^U

Faig un recull de les darreres que he vist. :-) Són aquestes:

Isla de perros (Wes Anderson)

Les pel·lis del Wes Anderson són exemple d'una creativitat desmesurada i amb una composició de les imatges fantàstica. Isla de perros és la darrera que va estrenar, al 2018, i va d'una ciutat on els gossos tenen com una malaltia i els exilien cap a una illa plena de basura. Un "vertedero", que ara no caic en com es diu en català.

Un nen, un nen VIP per ser més exactes, decideix iniciar un viatge cap a la illa merdosa aquesta i poder recuperar el seu gosset, i gràcies a l'ajuda d'un batallón canino amb ganes d'acció, aconseguiran revolucionar una mica la cosa.

Per mi no és de les millors en quant a argument, però tècnicament és impecable i ja per això val la pena que la mireu. De fet, perdoneu, però poques pel·lis d'aquest home m'han agradat en quant a argument es refereix, però estan ben fetes, això sí!! Cuida cada detall, fa ús del color d'una manera radiant i combina ficció i realitat d'una manera sublim. Però per exemple, la última, la del Gran Hotel Budapest no em va agradar.

Wonderstruck. El museo de las maravillas (Todd Haynes)

Aquesta pel·li és bastant fluixeta. I lo pitjor de tot és que dura 2 hores i malgrat que al final la cosa s'anima una mica, la resta és bastant infumable (li he posat un 3 a Filmaffinity i ja sabeu que jo acostumo a valorar sempre a l'alça).

La història va en paral·lel entre la vida d'una nena del passat (part en blanc i negra i muda, mal feta) i la vida d'un nen actual. El cas és que les seves vides estan més relacionades del que es pensen... i la peli va d'això i poc més.

Es podria dir que és una d'aquelles pel·lícules infantils que no dóna joc als adults. Us avorrireu si la mireu, que quedi dit.

El gran showman (Michael Gracey)

I acabo amb aquesta, que sí que em va agradar, i força! Potser és la que m'ha agradat més de les tres que nombro avui aquí.

La peli és un biopic de Phineas Taylor Barnum, un home que va viure entre el 1810 i el 1891 i que va fundar un dels circs més coneguts de la època, convertint-se en el que va ser conegut com el major espectacle de la terra. Es va fer famós per mostrar persones amb alguna particularitat (dones barbudes, persones amb enanisme o gegantisme, siamesos, etc. ja sabeu, molt típic d'aquells temps). En realitat moltes coses de les que mostrava eren trucs o il·lusions, però va tenir molta fama i es va fer molt i molt ric. Crec que la peli suavitza com era el personatge (si llegiu sobre ell ho podreu constatar) però és una bona pel·lícula. I és més: és un musical on les cançons estan molt bé (odio bastant els musicals, però creieu-me que aquí encerten) ;-)