Sempre he dit que a mi la poesia ....(...). Buè.
Vull dir, a veure, no em malinterpreteu: no és que no la valori, simplement que a mi no m'arriba, no la sé entendre. Pràcticament cap d'elles. Sí que és cert que alguns autors sí, clar, no posaré a tothom dins un mateix sac, és com dir "totes les pelis de dibuixos animats són per criatures". Però ja m'enteneu.
Per això em va semblar raro quan un amic em va regalar un llibre de poesia pel meu aniversari, sap que és un gènere que no practico-ni domino-ni sé apreciar. Però anava pel bon camí.
El llibre (sense cap tipus de majúscula en cap moment) es divideix en 4 fases on l'autora explora (i descriu contundentment) els desprevistos de la vida, els abusos o el (des)amor.
Kaur és una autora canadenca i compromesa que fa tallers i xerrades arreu del món. És,també, multidisciplinar: els poemes van acompanyats d'il·lustracions fetes per ella mateixa i explora diferents vies d'art per expressar tot allò que porta dins.
No sé on vaig llegir que era un bon exemple de "poesia urbana", m'agrada el nom. Rupi escriu versos enprosats que moltes persones podrien signar com a seus donat l'alt grau d'empatia que generen. Vaja, que tot un descobriment. :-)
2 comentaris:
Magnífic disseny de la coberta... i interessant comentari sobre la poesia 'urbana'... Eli.
em va semblar molt interessant!!
Publica un comentari a l'entrada