22 d’abril 2019

Micro-ressenyes de còmic (4a entrega 2019)

A portes de Sant Jordi us poso una nova entrega de micro-ressenyes de còmic, la 4a d'enguany. No són còmics recomanats ni no recomanats, simplement són els que vaig llegint :-) 



Encuentros cercanos 

Comencem pel còmic d'Anabel Colazo. Pel títol i el dibuix de la coberta ens podem fer ja una idea molt aproximada de l'argument. Sí, va d'ovnis. De fet, no sé si ho sabeu, però un "encuentro cercano" és el nom pel qual es coneix el possible avistament d'un ovni o un extraterrestre.
Veia aquest còmic a molts llocs, però no sé si pel títol o pel tipus de dibuix... mai acabava de fer el pas. Però un cop llegit us puc dir que em va sorprendre molt gratament.
El còmic comença quan el Daniel va conduint per una carretera i de cop veu "una cosa rara". A partir d'aquí descobrirem un poble on sempre es murmuren temes paranormals i coneixerem alguns dels seus habitants.

Per cert, em va agradar molt aquesta vinyeta... reconeixeu els personatges de cada motxilla?




La vampira de Barcelona 

Seguim amb un altre còmic fet per gent d'aquí (Iván Ledesma, Miguel Ángel Parra i Jandro González) i sobre un tema molt d'aquí (bé, de Barcelona). No sé si coneixeu la història de la vampira del Raval. Se n'han fet reportatges i fins i tot una obra de teatre (aquí us en parlo, hi vaig anar al 2012). Per resumir direm que va ser una dona malèfica que va viure al barri del Raval i que segrestava per prostituir-los entre la classe bona i després els matava per fer-ne pocions. 
El còmic n'explica la història... penseu que és un tema envoltat de cert misteri i secretisme (gent amb molta pasta se suposa que va mirar de protegir-la) i mai sabrem del cert que hi ha de veritat i que de mentida.
(Pd. El còmic es diu vampira de Barcelona i no del Raval, suposo, per afavorir les ventes)




Quiet girl in a noisy world: a introvert's story 

AQUEST ÉS EL CÒMIC. El millor dels que recomano avui. Debbie Tung, l'autora, és una noia introvertida amant de la lectura, de quedar-se els dies festius.

Tot el que dibuixa és genial... no pel dibuix, que també, sinó per les coses que explica, per l'alt grau d'empatia que em genera. Ara ha tret un altre llibre. El vaig comprar però encara no m'ha arribat: 
Book love --> https://debbietung.com/books
ADOREU-LA --> https://www.instagram.com/wheresmybubble/




Introvert doodles 

I seguint una mica en la línia, Introvert doodles, de Marzi, vindria a ser el mateix. El tema dona molt de sí, com veieu! Em va agradar també bastant pel mateix motiu que vaig adorar la Debbie Tung, però en aquest cas no em va arribar tant perquè els dibuixos no em van atraure tant (i els colors tampoc). Igualment, un bon exemple de com les persones introvertides sobreviuen en aquesta societat tan... tan no sé. Ja m'enteneu.




La encrucijada 

Fa temps vaig llegir un còmic que es diu LOS IGNORANTES. Signaven Étienne Davodeau i Richard Leroy: un sap molt de vins i res de còmics... i l'altre molt de còmics i res de vins. El còmic que realitzen a 4 mans és un perfecte maridatge que ens ajuda a conèixer lo bo i millor de cada professió.

Salvant distàncies, "La encrucijada" s'hi assembla bastant: per una part tenim al Paco Roca, autor que és un must i, per l'altra, José Manuel Casañ, líder del grup musical Seguridad Social. És interessant (i més si amb prou feines coneixes el grup més enllà de les seves famoses cançons) i amb el còmic ve un CD que vindria a ser el producte resultant del còmic. 
Trobo que quan es fan obres així i en veiem el procés (amb els seus encerts i els seus fracassos), hi guanyem tots. 



Clásicos del humor: Zipi i Zape II 

De petita llegia Zipi i Zape a saco. Molt. Però moltíssim. Ara ja no tinc tots aquells còmics, però he de dir que em segueixen encantant i de tant en tant si trobo alguna cosa seva pels Encants o similars ho agafo perquè sé que passaré una bona estona.


El que us comento avui aquí no és gran cosa: és un recopilatori temàtic on els bessons fan de detectius per resoldre diversos misteris. Però el vaig veure barat en una llibreria on hi ha restes d'estoc i me'l vaig quedar. Llarga vida a Zipi Zape!


Els hi perdonem.


Lecciones de vida por Catsass 

D'aquest no sé si dedicar-li més de dues línies. És molt dolent. Mira que hi ha llibres de gatets monos (procuro llegir-ne tants com puc!) però aquest té poca gràcia.Bé, no, alguna gràcia té, sí, però en termes generals... no sé, no m'ha convençut.
El que no acabo d'entendre és perquè s'editen coses així i més quan són estrangeres. Ull, que no tinc res en contra de l'obra de fora, al contrari!!!!!, però costa d'entendre perquè es tradueixen coses així tenint tot el potencial que hi ha al nostre país. I a sobre l'han traduït també al català! que ja m'està bé, però... no havia còmics més necessitats de traducció a la nostra llengua?🙄




Los puentes de Moscu 

He deixat aquest per al final, però no ha sigut conscientment. Veus, aquest si que val la pena. Tal com diu a la pròpia web, vindria a ser una barreja de música, política i reportatge. I si amb alguna cosa s'assembla amb algun dels còmics ja citats avui aquí, seria amb el de la Encrucijada. Molta conversa.

El punt de partida és una entrevista per Jot Down i els protagonistes són dos bascs molt diferents entre ells: per una part Eduardo Madina (polític PSOE que va sobreviure a un atemptat d'ETA l'any 2002) i, per l'altra banda, Fermin Muguruza, líder del grup Kortatu (coneguts sobretot per Sarri Sarri). Complementava el duo la persona que ha fet els dubuixos: Alfonso Zapico.
Con veieu, bons ingredients per deixar un testimoni sobre una generació i uns fets. 
Tractat amb detall i amb molt de respecte per la voluntat de teixir ponts



20 d’abril 2019

Restaurant de la setmana: Trocua

A vegades penso en abandonar el blog. Després no, després penso que són molts anys i que m'agrada tenir un lloc on abocar-hi pensaments o escrits més llargs de l'espai que et proporciona una xarxa social de caràcters limitats. Ara portava un temps de relatiu silenci, que va com va. Però he fet alguns canvis a la meva vida i ara tindré més temps per mi, cosa que bueno, em permetrà no anar tan atrapada de temps. O sigui que aniré recuperant el meu pas pels vostres blogs (i pel meu propi haha).

I com que avui és dissabte (ho és, oi? que amb tants dies de festa, em perdo) doncs això, que els dissabtes són per parlar de restaurants.

El Trocua és un restaurant italià que hi ha al barri de les Corts, prop d'una placeta (la placeta aquella on hi ha una escultura del Pau Farinetes). És una pizzeria que té molt bones ressenyes i, pel que vaig llegir i comprovar in situ, sempre està força plena. I ho entenc: els preus són prou bons i el menjar que fan també. 

Ara bé, considero que cal dir un parell de coses: 

  • El temps d'espera: puc entendre que hi hagi cua i que vulguis fer-la. És un bon indicatiu. Ara bé, el que no pot ser es que et diguin "5 minuts i entreu" i després siguin més de 20. I ull, que entenc que això no depèn d'ells... però no sé. A vegades el temps per dinar és el que és i si confies en una cosa i hi apostes... doncs ja m'enteneu. No sé si els hi passa sovint.
  • Taules molt apretades: això ho comento en moltes ressenyes perquè trobo interessant especificar-ho. Jo no sé vosaltres però a mi em provoca cert malestar tenir una parella a poca distància i que formin part de la teva conversa i tu de la seva. Mai he entès aquesta ànsia de posar tantes taules en locals petits. (Ok, sí, motius econòmics, ja). Però si omplen, a mi ja m'està bé!!! :-) (ens van trigar bastant en servir). 

La foto l'he tret de Tripadvisor.

No em vull quedar amb lo negatiu: el menjar em va agradar. Pots demanar un primer plat i un segon de pizza, no són molt grans i tenen les mides justes per combinar-ho amb el que vulguis i no "empatxar-te". 

Per últim voldria afegir que el nom és un joc de paraules: la pizzeria antigament es deia CUATRO, però van haver de canviar de local i li van canviar l'ordre de les síl·labes. D'aquí a que ara es digui TROCUA.

👉 Trocua
📧 Dolors Masferrer, 14
💶 Menú migdia

09 d’abril 2019

1-O a Salou, el llibre que he il·lustrat

Malgrat no ser de Salou, les casualitats i la vida et porten a fer coses com aquesta:


Il·lustracions per un llibret sobre l'1 d'Octubre a Salou (1-O a Salou: Crònica d'una victòria). A la presentació, que va ser fa un parell de divendres, va venir molta gent i se'n van vendre bastants exemplars. A veure si per Sant Jordi s'acaben d'esgotar :-)

07 d’abril 2019

[Sèrie] La casa de las flores

Típica sèrie que per mi mateixa no miraria... però me'n van parlar bé. I sí: és distreta.

És una sèrie mexicana que es va estrenar l'estiu passat a Netflix i que va d'una família rica que té una floristeria. En sí semblen tots molt feliços i rics, però una sèrie de coses fan que la família decaigui, tant a nivell intern com de portes enfora ("el que diran"). 

Crec que ni ells mateixos (Netflix) s'esperaven que la sèrie triomfés tant... i ara ja han firmat per a dues temporades més.


És una comèdia amb tons més dramàtics on s'aborden molts temes (homosexualitat, infidelitat, droga...) i, com que són pocs capítols, es fa entretinguda de veure. A més, té un ganxo especial: PAULINA DE LA MORA.

La Paulina és una de les filles de la casa i quan parla té un accent molt característic. Es veu que ella a la vida real no parla així, però mentre gravaven el segon o tercer capítol ho va proposar i va entusiasmar tant que va doblar-se ella mateixa els dos primers capítols per posar-hi el mateix to. Podeu buscar a Youtube les seves millors frases.

En sí no és gran cosa, però si voleu passar una bona estona i veure una sèrie que no requereixi estar molt atents a la pantalla, aquesta és la vostra. :-)

06 d’abril 2019

Restaurants de la setmana: Yatai | Mutenroshi Ramen

Els restaurants que poso avui aquí són dos locals orientals FRIKIS que vaig descobrir l'any passat i que, com que encara no els havia fet aparèixer al blog, aprofito que avui és dissabte i ho faig (i que tenia el blog abandonat, també...). Començo pel Yatai, però els dos són molt frikis, o sigui que si no voleu llegir com a mínim mireu les fotos hehe, el segon és DE BOLA DE DRAC!!

Yatai

Yatai és com s'anomena en japonès als carros aquests on venen ramen o menjars calents. L'origen del restaurant es troba a Sitges, quan l'any 2011 Kenzo Koketzu va obrir un restaurant de menjar japonès per emportar (take away). L'èxit el va anar fent créixer i al 2015 van obrir un local a Barcelona, al carrer Urgell. Us poso moltes fotos, però és que el lloc s'ho val.











Com veieu, fins i tot anar al lavabo en resulta una experiència friki. 
I per cert! punt a favor: la carta és amb fotos. Odio anar a restaurants diferents i veure el nom dels plats i no saber exactament que és el que m'estic demanant....

👉 Yatai
📧 Comte d'Urgell, 112
💶 Mitjana del dinar: uns 15-18 euros per persona


Mutenroshi Ramen

Aquest altre, també oriental, està ambientat en la famosa sèrie protagonitzada pel Son Goku i els seus amics: Bola de Drac :-)


Tenen un menú més limitat que el Yatai i, sobretot, hi ha moltes hamburgueses. Algunes parets ens poden retornar a la infància:


LO MILLOR DE TOT ÉS EL POSTRE. Bàsicament és el motiu principal pel qual vaig anar-hi: per menjar-me una bola de drac. 


Les hamburgueses que us deia:



Això sí: tingueu en compte que és un local bastant petit. És possible que si no reserveu us trobeu que no hi ha lloc (ens va passar!). No costa res fer un truc abans jejeje. Ah! bueno, tenen més d'un local, crec que dos. Jo vaig anar al de Gràcia! Molt a prop de la parada de metro Diagonal.

👉 Mutenroshi ramen
📧 Carrer de Sant Agustí, 10 
💶 Mitjana del sopar: uns 15 euros per persona

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails