Avui, una nova entrega de micro-ressenyes de còmics. Aquests:
Un policia en la luna
Todo el mundo tiene envidia de mi mochila voladora
Tom Gauld és, per mi, un dels millors. Els seus personatges senzills i -aparentment- inexpressius m'encanten, així com el seu ús de l'humor en tota mena de situacions. El coneixia de les xarxes (fa tires còmiques i similars), però reconec que no m'havia llegit les seves obres... fins que va arribar "En la cocina con Kafka", que vaig ressenyar al blog de l'Escola de Llibreria de la UB.
Els dos còmics que cito avui aquí són:
- Todo el mundo tiene envidia de mi mochila voladora: que és un recull de tires còmiques que s'han anat publicant a "The Guardian"i,
- Un policía en la luna, que en aquest cas SÍ és una història (i no un recull de tires) i que ens explica la tendre i avorrida vida d'un policia que està destinat a la lluna i que veu que cada cop té menys casos per resoldre i menys companyia.
El final de todos los agostos
Un altre autor que val la pena que conegueu (si no ho heu fet ja) és Alfonso Casas. Reconec que el primer còmic que vaig llegir d'ell no em va agradar especialment, però és com el bon vi. "El final de todos los agostos" és un llibre que beu de la nostàlgia. El seu protagonista, el Dani, està a punt de casar-se i abans de fer el pas definitiu decideix tornar al poble de la seva infància, amb l'excusa d'un reportatge fotogràfic. Però allà hi trobarà moltes coses i els dubtes i els interrogants començaran a aflorar. En fí, un còmic bonic, ben fet, ben editat, amb bones il·lustracions i bon argument. A mi m'ha agradat molt!
Las hijas de Antonio López
Ja em disculpareu: això no és un còmic. Però volia posar-ho en aquest recull perquè sinó no ho hagués posat enlloc.
Rebeca Khamlichi narra en primera persona com és el fet de conviure amb un pare alcohòlic: maltractaments, residències religioses, por... i ho explica d'una manera clara, sense floritures però sense perdre el punt de vista de la nena que porta dins per poder repartir l'empatia necessària que ens fa falta per entendre bé aquesta obra. Ens hi posem dins i patim com ella. Com ella i com la seva germana. Un testimoni dur però que a la vegada intenta mostrar que sempre hi pot haver llum al final del túnel.
Barcelona (guia)
Aquest còmic-guia em va tocar en un concurs i ho celebro per dos motius: primer, perquè m'encanta Barcelona... i segon: perquè possiblement si no fos gràcies al concurs aquest llibre no l'haguès obtingut mai (no és el tipu d'obres que em compro).
En fi, i què és? Doncs ja ho diu el títol, no? Una guia il·lustrada de Barcelona i editada per Norma Còmics. Trobo que són genials les guies de ciutat que són així. Són ideals per nanos, sí, però també per adults :-) És de la col·lecció "TOT SOBRE..."
Escrit per Jaume Vidal i il·lustrat per Pep Brocal el llibre ens mostra els racons més coneguts de Barcelona... però també algun raconet amagat i alguna que altre anècdota. Aquí en podeu veure un tastet.
La única voz
Aquest és un d'aquells còmics que costen una mica més. A mi, per exemple, no m'ha acabat de fer al pes -cosa que no vol dir que li passi a tothom el mateix-, però que vamos, que ja no és tan per a tots els públics. És una mica inquietant.
Es centra en dos personatges: per una banda en Yuri, un adult que des de fa anys pateix un problema d'hipersensibilitat auditiva.. i per l'altra banda la Irene, un home que vol convertirse en dona i necessita diners per a operar-se. Al llarg de la història anirem veient sacrificis i experiments amb petits animalets, personatges i negocis extranys...etc. Vamos, que no sé molt bé com definir-lo xD.
Le garçon bleu
Adquirit en una fira d'autoedició, "Le garçon bleu" es la història d'amor entre dos nois: l'un és de caràcter despistadillo, videogamer, creatiu... i l'altre tot al contrari: metòdic, sèrio, etc. Però s'estimen :) i el llibret són un conjunt de minirrelats de caràcter quotidià.
A mi especialment em va costar una mica perquè el personatge d'ell està caracteritzat com si fos un nen (rasgos infantils i alçada molt baixeta) i em costava de veure'ls com a parella.
Pompeu Fabra: l'aventura de la llengua
I acabo amb aquest. I li poso 5 estrelles per que sí: perquè està ben dibuixat i està ben documentat (ESPERO jajajaajaja)... què més volem? Si voleu conèixer la història d'aquest conegut il·lustre català, podeu apropar-vos a la llibreria o a la biblioteca i fer-vos amb un exemplar d'aquesta obra.
