Començo amb les micro-ressenyes de còmic habituals del blog. A veure si aquest 2019 les faig més sovint (al 2018 vam arribar fins a la 9a entrega XD).
The promised Neverland (vol. 1, vol. 2)
És un d'aquells manga que saps quan comença però no quan acaba (NO HO SUPORTO XD).
Em va enamorar bastant l'argument i com que el preu del primer volum era promocional, vaig picar. Aquí parlo de l'1 i el 2, que són els que de moment he llegit.
El còmic ens parla d'un orfenat idíl·lic on hi viuen orfes feliços sota la supervisió d'una dona a qui li diuen MADRE. Però... no tot és tan perfecte! A finals del primer volum veiem un terrible secret i ja ni el lloc ni la MADRE ens semblen tan idíl·lics... al contrari. I el segon volum ens mostra com un grup de nanos espavilats lluiten per saber-ne tots els ets i uts. Aconseguiran escapar o revertir la situació? Vinga, és un bon còmic. Animeu-vos a provar-lo :-)
Per cert, em molesten molt aquests detalls en l'edició. Massa apretat.
Estamos todas bien
Còmic multi-premiat de la valenciana Ana Penyas on es fa un homenatge a les àvies... o sigui, aquelles dones que van lluitar per tirar endavant la família en temps difícils, dones d'una generació que van aixecar fills i que potser avui en dia, les que queden, no se'ls hi fa potser prou cas. Dóna paraula a persones que fins ara potser estaven en un segon pla.
El dibuix es fet a llapis i a vegades ens pot recordar una mica als collages. Són colors pàlids, tipus rosat, però contrastant amb el gris del llapis. El més curiós de tot és que el còmic va sorgir d'un exercici de classe que constava de quatre pàgines i prou, però que després va anar creixent en veure que el tema donava bastant de sí.
Vapor
Un altre còmic premiat d'un autor, en aquest cas, multipremiat (Max) (pseudònim de Francesc Capdevila).
Vapor és una obra amb cert to filosòfic i amb humor. En ell seguim els pasos del Nick, un personatge que ronda pel desert i que malgrat l'aparent solitud, no ho és. Personatges diversos i la seva pròpia ombra li donaran conversa. (Jo no hi acabo de connectar)
Qualia bajo la nieve
Vaig descobrir l'autora Kanna Kii amb "Un extraño a la orilla del mar", un còmic romàntic entre dos nois que em va enamorar pel dibuix (més que pel guió, jeje).
Vaig optar per comprar aquest pel mateix motiu, i és... molt de l'estil. L'argument és similar i els personatges són molt iguals (sobretot físicament). Per una part tenim l'Akio, un noi bastant antisocial. Per l'altra, l'Umi... de relacions volàtils. I anar veient. Resulta que els dos viuen a la mateixa residència univcersitària, cosa que els fa més propers.
Duerme pueblo
Obra nascuda a quatre mans (Xulia Vicente i Núria Tamarit) com a treball de fi de grau de l'Escola de Belles Arts de Sant Carles, València.
És una història una mica rara on hi trobem llops i bruixes barrejats amb una comunitat rural amb personatges típics com un alcalde o un mossèn. Va sobre màgia, sobre rituals i sobre assassinats. És interessant saber (cosa que jo no sabia quan la vaig llegir) que es tracta d'un còmic basat en un joc de taula que es diu "Les loups-garous de Thiercelieux", on les persones que hi juguen es reparteixen els rols de narrador, policia, gent del poble, assassí i víctima. (Potser sabent més sobre el joc, l'obra atrapa més). A mi em va costar entrar-hi i no m'ha marcat, però he dir que m'encanta el dibuix. Està il·lustrat a tons blavosos i això sempre m'enamora (com "Aquel Verano" o "Piruetas").
Fellini en Roma
Em vaig comprar aquest còmic per dos motius: 1) m'agrada el que fa Tyto Alba, l'autor. 2) M'encanta Roma i Itàlia en general, jeje.
Bé. El còmic està bé. 80 pàgines on podem veure a un envellit Fellini que, a causa de l'insomni, camina i camina pels carrers de Roma fins que es fa de dia. I somia, i dibuixa. És tot molt oníric. Dibuixa tot el que somia per indicació psiquiàtrica i al mateix temps recorda quan anys enrera va arribar a la ciutat i va començar a sobreviure per poder dedicar-se al que realment volia. En alguns d'aquests somnis retrobem artistes i cares conegudes, gent que en algun moment o altre de la seva vida l'han acompanyat :-)
Com sempre amb tot el que fa l'autor, obra ben documentada i ús genial de les aquarel·les.
Ranciofacts no, lo siguiente (Raciofacts 3)
Pff. Vale. Passo palabra. Jijiji
No és el meu estil llegir una obra com aquesta, però me la van regalar i jo llegeixo tot el que em regalen :-). Reconec que alguns acudits em van fer gràcia. La recopilació de personatges i situacions CASPOSES és més gran del que m'imaginava (i hi ha diversos volums!!!)
Suposo que agradarà a qui li agradin revistes com El Jueves i similars.
Per que m'entengueu:
