Resum 2018 (2. Pelis i sèries)

Vaig una mica fatal de temps amb això dels tops i les ressenyes. I, a part, he estat uns dies fora :-) Però aquí va el segon "top", que va de sèries i pelis.

SÈRIES

Podria dir que enguany ha sigut l'any de les sèries. No es que n'hagi vist milers... però jo abans no era de veure'n gaires. El cas és que una baixa de tres mesos +  la irrupció de diverses plataformes digitals a casa meva han fet que aquestes augmentin considerablement. (En detriment de lectures i pel·lícules, això sí...). 

• Núm de sèries diferents: 17
• Núm de temporades: 22

Llistat complet:

• Black Mirror (T-1, 2, 3, 4 + capítol interactiu)
• Victòria (T-1)
• La zona (T-única)
• The sinner (T-1,2)
• Heavies tendres (T-única)
• The end of f***ing world (T-única)
• Benvinguts a la família (T-1)
• El día de mañana (T-única)
• Ana de las Tejas Verdes (T-2)
• La catedral del mar (T-única)
• Félix (T-única)
• Paquita Salas (T-1,2)
• Sharp objects (T-única)
• La casa de papel (T-1,2)
• Élite (T-1)
• Si no t'hagués conegut (T-única)
• (i "Com si fos ahir", que la miro cada tarda hehehehe)

Algunes les he ressenyat ja.... i altres ho faré un altre dia :-). No faré TOP perquè algunes m'agraden per alguna cosa o una altra, o sigui que en destacaré set, sense ordre.

1. Black Mirror: perquè ens fa pensar i perquè s'ho curren molt, que coi!
2. La casa de papel: mai hagués pensat que una sèrie espanyola sobre atractaments m'agradaria XD
3. El dia de mañana: in love ORIOL PLA, i punt.
4. Ana de las Tejas Verdes: SÓC FAN. I punt també.
5. Paquita Salas: Lo mateix que amb la casa de papel... qui m'anava a dir que una sèrie així em faria riure tant :-)
6. Sharp objects: BRUTAL. Molt heavy.
7. Si no t'hagués conegut. Ha rebut desenes de crítiques i ha tingut baixa audiència... però a mi m'ha molat i crec que ha sigut bona aposta per part de TV3 a l'hora de posar sci-fi en prime time. I la música, preciosa!

Distribució d'origen 

PELIS

Poques pel·lícules, enguany. En total, 18. En destacaria 3:

1. Loving Vincent: ni que sigui per destacar la currada que es van fotre, que cada fotograma és una pintura! 
2. La llamada. M'he fet molt fan d'aquesta gent. A vegades volem riure I JA ESTÀ.
3. Coco. Disney + llàgrimes :-)

Si... psè... enguany no he vist cap peli que m'hagi ENCANTAT. Es que ni Coco. Vaig plorar molt al final, però no m'ha arribat com altres pelis Disney. He anat dues vegades al cine... espero al 2019 anar-hi més!! (ep, que per contra he anat 15 vegades al teatre XDDD).

La resta de pel·lis són aquestes:

• ¿Qué hacemos con Maisie?
• Z. La ciudad perdida
• La librería
• Órbita 9
• Tobi el ángel
• Emoji, la película
• Wonder
• Incerta glòria
• 5 cm por segundo
• Handia
• Mamma mia 2
• Vilafranca
• Que baje Dios y lo vea
• Battle
• El faro de las orcas

Distribució d'origen

Resum 2018 (1. Restaurants)

Comencen els meus tradicionals tops i resums temàtics xD. Com sempre, en seran tres: un primer sobre restaurants, l'altre sobre lectures i un darrer sobre pelis i sèries.

Si no m'he descomptat, enguany n'he visitat 24 de nous (com dic cada any, els "repetits" no els compto) i són una mica menys que l'any passat. D'aquests 24, 7 encara no els he ressenyat... (segurament ho faci al gener :-D). 

En fi, per A o per B, en destacaré 4 i després 4 més amb un motiu especial:

• Alsur Cafè. Crec que no he menjat res més heavy aquest any. Si tanco els ulls encara recordo aquell gofre decorat amb pasta mac&Cheese i salsa cheddar amb trossos de bacon torrat i doritos coronant-lo. XDD
• Addis Abeba. Mai havia menjat en un restaurant etíop i em va agradar molt. Es menja amb les mans i són plats enormes i compartits.
• El Dinàmic de BCN. Menjar variat, preu bo, ambient agradable i ubicat a Sant Antoni. What else?
• Ragú BCN. Aquest potser és l'últim de l'any. Un italià com molts, sí... però menjar bo i tracte perfecte (almenys la noia que hi havia aquell dia!). ^^

Enguany he menjat en més asiàtics que mai. Jo no era de menjar japonès! Doncs aquest any n'han sigut quatre.

• Natsumi. Japonès a Lloret de Mar on s'hi menja molt bé i et tracten també molt bé.
• Soban de Jo Lee. Aquest el vaig ressenyar fa poc. Crec que era la primera vegada que anava a un coreà i em va agradar molt.
• Yatai
• Mutenroshi ramen

Atenció amb aquests dos últims, perquè malgrat que encara no estan ressenyats, són molt friki-curiosos. El Yatai està decorat amb ninos de tota mena (des de Doraemon a Pokemon). I pel que fa al Mutenroshi ramen... només dir que hi ha un postre que és així: 

Life of Eli (especial Nadal)

Des de fa alguns mesos que penjo cada dia un petit còmic a les xarxes socials. Doncs bé, ara aquests dies també he fet un especial de Nadal, en paper. Si algú en volgués un, que piuli! 

😊

Open House BCN: Palo Alto

Sabeu què?

Sempre que veig que anuncien allò del Palo Alto Market em ve de gust anar. Ja sé que és molt hipster, però és allò que et crida l'atenció per anar-hi un dia i veure l'ambient.

Bé, encara no hi he anat mai en aquest sentit, però el que si que vaig fer és aprofitar l'Open House BCN per visitar-lo. (aquest festival em dona molt de sí haha).

I bé, és com un oasis tranquil amb molts llocs per asseure's i filosofar de la vida:

amb palmeres californianes, que no sigui dit

Ens van explicar el tema de l'estudi del Mariscal a Palo Alto (que ara no tinc ganes d'escriure massa però si busqueu per google trobareu notícies)

I també vam visitar algun estudi on ens van parlar de la feina que feien.

Actualment hi ha uns 400 treballadors i el lloguer del recinte es financia directament amb els lloguers dels locals (que barat no deu ser, perquè a més són grans i lluminosos la majoria) i el Palo Alto Market (que tampoc és barat posar-hi paradeta).

Algun dia aniré al Market (que crec que el fan un cop al mes) i actualitzaré la informació d'aquest post ^^U.

[Sèries] Élite (1a temporada)

He vist Élite.

Netflix la va anunciar a bombo i plateret i vaig caure a la temptació. Sobretot perquè alguns protagonistes sortien a LA CASA DE PAPEL, i n'acabava de veure la primera temporada recentment. I què dir d'ella? Doncs que enganxa bastant.

Ara, està plena de tòpics. L'argument és simple: tres estudiants "humils" aconsegueixen una beca per anar a estudiar a un cole PIJO després de que el seu institut es derrumbés. Allà no seran gaire ben rebuts: primer, perquè són "pobres" i, segon, perquè fa un parell d'anys ja hi va haver cert mal rollo amb un estudiant becat.

Tots els tòpics que us pugueu imaginar entren comprimits en vuit capítols: rics contra pobres, classisme, corrupció, drogues, quinquis, gays, musulmans, islamfòbia, VIH, deutes, baralles, navalles i festes privades. Ah, i una mort. Un còctel que, sigui com sigui, ha convertit ÉLITE (producció pròpia de Netflix Espanya) en una de les sèries més vistes de la plataforma :-)

Restaurant de la setmana: SOBAN de Jo Lee

Fa poc vaig anar a un coreà. M'ho van comentar unes companyes i primer vaig dubtar, però al veure l'àmplia carta que tenien... :-)

I què dir? doncs que aquest és un coreà-coreà. El local és tranquil, els propietaris són coreans i el menjar està boníssim. Crec que van obrir fa dos o tres anys i està al carrer Rocafort, prop de la parada de metro de Entença (de fet vam triar dinar aquí perquè la gent amb qui anava eren ex-companyes de l'Escola Joso i el centre està just al darrera)

El restaurant té dos pisos. Bueno, un, ja que al pis de sota no hi ha taules sinó una mena de taller de ceràmica. Els bols, gots i plats els fan ells mateixos! Mireu, veieu?

Bé, doncs això. Que la carta era àmplia i vam agafar cadascuna un plat central i alguns entrants. El que no sabíem és que per cortesia de la casa, posen un pica-pica a tothom! ^_^. Ens vam inflar a provar cosetes. Aquests eren els entrats de regal: 

I d'entrants per compartir, demanats, vam agafar aquestes coses típiques que no sé com es diuen (per que sushi no del tot, oi?) però es arròs amb cosetes embolicat amb alga i formant una mena de tub tallat: 

I una mena de macarrons de pasta d'arròs densos (sense orifici al interior) que estaven súper bons i tovets:

Jo com a plat principal vaig agafar un plat normal. Carn:

La única cosa millorable són els postres, que la carta és molt curteta jejejejeje. Això sí: ens van regalar una mandarina a cadascuna.

Aquest és el local per fora:

Els preus són normals. Alguns plats potser podries dir que són una mica pujats, però jo tenint en compte tot el que donen no ho vaig considerar gens disparat, al contrari. Si no m'equivoco, el preu per persona van ser 22 euros. Està molt bé.

👉 SOBAN de Jo.Lee

📧 Rocafort, 204

💶 Menjar coreà. Uns 20 euros per persona

🌍 Tripadvisor

[Lectures] Ready Player One (Ernest Cline)

"Vaig crear l' OASIS perquè mai no em vaig sentir a gust en el món real. 

No sabia connectar amb la gent. Vaig tenir por tota la vida"

Una de les lectures d'enguany ha estat READY PLAYER ONE. Sé que hi ha la pel·lícula però encara no l'he vist (no sé si està en alguna plataforma d'aquestes digitals) però el llibre em va encantar. No sé si és per la època en el que el vaig llegir o què, però me'l vaig fer molt meu i ja m'hi veia a dins, jo.

El llibre es situa a l'any 2044 i, com ja us podeu imaginar, el món està fet una merda... sense recursos ni massa habitabilitat. 

I el cas és que existeix una mena de joc o plataforma virtual que es diu OASIS i tothom s'hi connecta. A dins d'OASIS pots crear-te un avatar tal com t'agradaria ser, treballar i fer-hi negocis, oci, relacionar-te amb gent i fins i tot anar a l'escola.

El nostre protagonista, en Wade, no és diferent: s'hi connecta a totes hores i com pot... i busca, com molts, les pistes per trobar un gran tresor virtual... i és que el creador d'OASIS abans de morir hi va deixar tres pistes per accedir a una gran fortuna i al control total de la plataforma :-). I ja us podeu imaginar que tothom el busca, inclús gent malvada per controlar el món sencer. 

La gràcia de tot plegat, i per això suposo l'èxit radiant del llibre, és que les pistes que estan escampades per OASIS fan referència a la joventut del seu creador, els anys 80. I tot el que té un aire nostàlgic ens agrada molt, als lectors d'avui en dia jeje (almenys parlo per mi). 

Open House BCN: BTV (Betevé)

Recordeu quan us vaig dir que havia anat a La casa de la seda per l'OpenHouse? doncs també vaig anar a BTV. :-) Bé, ara es fa dir Betevé, jeje.

Per contextualitzar: Betevé és un mitjà de comunicació públic, "la tele de Barcelona". Jo la vaig descobrir de gran, òbviament, però des de llavors he de confessar que l'utilitzo sovint per informar-me, sobre tot per la previsió del temps [BTV El Temps és un must per mi a Twitter!!]. 

La seva història va començar l'any 1994. Primer teníen la seu a la Via Laietana, on ara hi ha l'EMAV (potser encara la recordeu, allà, jo sí) però al 2005 ja es van moure a on són ara, al districte del 22@ del Poblenou, molt a prop de la plaça de les Glòries.

La visita que ens van fer va ser molt completa i em va agradar moltíssim ^_^

Vam veure uns quants platós:

hi ha ninos a dalt de la taula, sí.

I després ens van explicar una mica més sobre el seu funcionament. Una de les coses que cal destacar és la importància que li donen a les xarxes socials. Tenen més de 80 perfils creats!! A mi personalment m'agrada molt el del temps (ja ho he dit) però també m'agraden molt els vídeos que fan a l'Instagram amb les notícies... en pocs segons tens el resum de la notícia i està molt bé!

També ens van explicar una mica com funciona el departament de documentació i el procés d'ingesta d'informació i transformació cap a notícia.

Aquí la feina del realitzador:

I finalment, el plató de ràdio. També són ràdio (no vaig estar molt atenta a la explicació de la ràdio però he mirat a la Viquipèdia i posa que des de l'any 2014 que assumeixen la gestió de la ràdio municipal de Barcelona.

Va se aquí on també ens van explicar el tema de les audiències: com les mesuren, quines eines utilitzen, quina repercussió té, quines accions duen a terme en funció d'aquestes, etc. Tot un món. També va ser el torn de les preguntes i algú va preguntar quanta gent hi treballava i quin perfil tenien, i ens van respondre que són 200 treballadors, dels quals 40% són tècnics i 40% periodistes (per tant, 20%: altres) XD.

Una visita interessant, com la majoria de les que s'ofereixen a l'Open House BCN. Animeu-vos l'any vinent a visitar-los! :-)

[Lectures] Siega | Abismo (Neal Shusterman)

Una vegada vaig llegir un llibre del Neal Shusterman i em va agradar bastant (era una novel·la juvenil distòpica). Enguany n'he llegit dos d'ell: SIEGA i ABISMO, i tu, molt bons els dos. M'han agradat molt. I són molt diferents: el primer mantè el rollo distòpic que el caracteritza mentre que el segon és un llibre dur sobre salut mental basat en ... el seu propi fill.

Anem a pams: 

SIEGA

L'acció de la novel·la es situa en un futur no molt llunyà: la ciència ha evolucionat tant que ja no hi ha malalties, ni dolor... ni morts naturals (exemple: si caus d'un cinquè pis, et recomponen). Els únics que poden decidir sobre la mort de cadascú són ELS SEGADORS, membres de "La guadaña" (que en català no sé com es diu). Ells maten... i ho fan per un motiu simple: la gent ha de morir, a la terra no hi cabem.

I malgrat que els segadors són inmortals, alguns moren (són els únics que es poden suicidar i ningú els recompon) i, per tant, de tant en tant han d'entrar nous aprenents. I aquí és on comença la història de la Citra i el Rowan i la lluita per deixar de ser humans per convertir-se en segadors.

Em va encantar. Les novel·les juvenils d'aquest estil m'atrapen molt i no em deixen deixar la lectura. (JA TINC GANES DE LLEGIR LA SEGONA PART, PUBLICADA ARA A L'OCTUBRE ^^)

ABISMO

I molt diferent a la seva resta de novel·les, Abismo és una baixada a l'infern.... de la ment. 

El jove Caden Bosch n'és el protagonista. Des de les primeres pàgines ja veiem que viatja en un vaixell i que sota les ordres del capità i el seu lloro tenen una missió per perseguir. Però en Caden són... dos Caden. Un és el que viatja amb el vaixell i l'altre és el qui assisteix cada matí a classe. Ell, que sempre havia sigut un bon estudiant, s'adona de cop que els seus amics el tracten de boig i que ja pràcticament no s'hi acosta. El seus pares dubten i pateixen, però en Caden està lluitant per seguir endavant i és una mica difícil.

Potser serà que quan el vaig llegir jo estava una mica sensible, però el llibre em va semblar magistral i escrit amb molta cura. És difícil explicar una cosa així i despistar al lector per endinsar-lo en la ment del protagonista!

I Congreso de Medicina Gráfica (Saragossa)

La medicina gràfica (=còmics mèdics) està en auge, i per comprovar-ho només cal mirar una mica la quantitat d'obres que s'estan publicant al voltant d'aquest tema. I no acaba aquí: divendres passat es va celebrar a Saragossa el 1er congrés sobre el tema. Hi vaig anar!

I va estar molt bé.

El programa era força complet (una sola sala: no xerrades paral·leles) i van mirar-hi d'encabir tot tipus d'opinions, punts de vista i usos. Des de l'explicació de la medicina gràfica com a tal fins als seus possibles usos: tant per a metges com per a pacients.

Normalment quan vaig a xerrades agafo apunts en llibretes i després PERDO aquestes llibretes... o sigui que veient una mica l'ambient, em vaig animar a prendre notes amb la tablet i amb algun dibuix. Són aquestes (si es fa clic, s'amplia).

Si ja sé, quasi no es veu res XD. Lletra petita i llapis és lo que té... 

El congrés tenia també un apartat d'exposició on hi havia diferents còmics (alguns només per mirar i altres a la venta) i pòsters i materials diversos que la gent havia enviat.

Per ser la primera vegada que l'organitzaven crec que va estar molt bé. Malgrat això, voldria apuntar algunes coses que podrien millorar de cara a les properes edicions:

• Possibilitat de sales paral·leles i una mica més de flexibilitat amb el temps dels ponents (entenc que anar amb retard és un problema que afecta a tots, però a alguns els hi ban treure directament el micro de les mans mentre que en algun altre cas la xerrada es va allargar o va sobrar temps).
• Incloure full de valoració per als assistents
• Fer una mica més bé el tema del guardarroba 
• Establir unes mides i uns formats per als pòsters o materials per tal de donar uniformitat

Són petits detalls, que ja dic, en sí va estar molt bé. Simplement per donar-li un toc menys cassolà.

Ells mateixos van dir que la intenció es anar fent aquest tipus de jornades forma periòdica i que mirarien que en propers anys hi hagués més varietat d'activitats (com ara tallers, per exemple).

Espero que puguin seguir creixent! M'encantaria visitar-los en cada ocasió :-)

PER CERT, vaig tornar amb autobús i me'l vaig posar una mica tard per poder fer una mica de turisme breu per la ciutat. Heu anat a la catedral de Saragossa? On hi ha la Verge del Pilar? Jo recordava que era petita (la verge)... però no la recordava TANT petita i en un costat. No us ha passat mai que aneu a fer una foto a una cosa i no sabeu segur del tot que realment és allò?? XD

[Sèries] Anne with an E (2a temporada)

A mitjans de l'any passat em vaig posar Netflix i em vaig estrenar amb una sèrie que em feia molta il·lusió: la nova versió de l'Anna de las Tejas Verdes. I clar, em va encantar. Però ei: NO A MI SOLA, perquè Netflix va fer-ne una segona temporada i ja n'estan preparant la tercera.

I aquí estic jo, per parlar-vos de la segona i convencer a qui pugui de que miri aquesta sèrie, que està molt bé :-) (Vale que la nena parla molt i no calla i a vegades pot agobiar bastant... però bueno hehe).

Si a la primera temporada podem veure una mica la història que tothom sap (l'arribada de la nena a casa de el Matthew i la Marilia) ara el guió va una mica més enllà i ens ofereix temes tan actuals i transversals com l'empancipació de la dona des de diversos punts de vista, el progrés a les aules, fer-se adult, la diversitat sexual, el racisme, l'autoestima i la lluita contra el bullying. Escolteu, què més voleu? és una sèrie molt completa! I aquesta vegada ha comptat amb 10 episodis, un parell més que la primera temporada.

L'Anne es una noia molt noble i sincera (a vegades massa) somiadora però amb les idees molt clares. I no sempre són bones, però el fons bo sempre hi és. L'únic que m'hi falla és que crec que l'actriu agafada és una mica gran pel paper, però bueno (potser un parell d'anys menys hagués quedat millor, més que res perquè se suposa que ella és més petita quan arriba a Tejas Verdes).

I eh. Que jo no sóc gens pastelosa. La sèrie mola. I punt.

Restaurant de la setmana: Dinàmic BCN

Un diumenge, sortint del mercat de Sant Antoni, ens volíem quedar a dinar per allà i vam començar a veure que trobàvem. Com sabeu, la zona s'ha hipsteritzat molt i no és difícil trobar llocs, però mira, vam trobar-ne un on hi vam estar molt a gust: el DINÀMIC BCN.

Ja només per començar la ubicació ens va agradar: es tracta d'un carrer ample i peatonal sense sortida, molt a tocar de la llibreria Calders. Just quan entres et fas a la idea de que estàs com en una festa en un jardí (però que no és jardí) i t'hi sents acollit. En realitat antigament aquest local era un lloc per a carruatges, però això va ser al segle XVIII. Veieu-ne alguna foto:

Bé, és que a mi les banderoles de colors m'agraden molt (al meu menjador hi tinc una tira de forma permanent, com si fos cada dia una festa).

Segons ells mateixos expliquen a la pàgina web, el nom del local prové del fet que no només hi donen menjar sinó que a més hi fan activitats. I de fet és molt friendly per tot: els gossos hi són benvinguts i tenen plats per vegans i per celíacs.  

 De fet, ara que parlem de la carta, aquesta és molt àmplia (VEURE CARTA): tastets, tapetes, moltes coses per picar, coques, plats de tota la vida... i bastants postres :-). Us poso un parell de fotos més: la primera és d'unes croquetes casolanes i pà amb tomàquet i la segona dels postres que vaig menjar, que era un pastís de xocolata normal però amb una galeta molt barcelonina i em va fer molta gràcia ;-)

Resumint: que em va agradar molt i segurament hi torni tard o d'hora.

👉 El dinàmic BCN

📧 Passatge de Pere Calders, 4

💶 Tota mena de menjars i preus ajustats a totes les butxaques.

🌍 https://www.eldinamicbcn.cat/