25 de novembre 2018

[Sèries] Black Mirror (temporades 2, 3 i 4)

Fa poc em vaig posar al dia amb Black Mirror (4 temporades). Havia vist la primera (aquí en parlo) i alguns de la segona, però encara estava lluny. Ara ja sí que sí ✔️




Breu nota per si no l'heu vist mai: es tracta d'una sèrie amb capítols autoconclusius i diferenciats i que giren al voltant de la tecnologia i de com aquesta pot influir en el nostre dia a dia. Sovint s'agafa una idea i es porta al màxim... i algunes són perfectament creïbles. Fa por i tot, si hi penses gaire.

Alguns capítols que m'han deixat petjada d'aquestes tres últimes temporades, són:


2a temporada (3 capítols + un especial de nadal)
  • D'aquesta temporada el que em va impactar més va ser "Be right back", on es mostrava una tecnologia que podia "ressuscitar" els morts a través de la seva activitat a les xarxes socials. Bastant creepy però que estic segura que jo hi cauria de quatre potes. És a dir: estic segura que si jo fos la protagonista del capítol, faria exactament el mateix :-( (no us dic massa que passa)

3a temporada (6 capítols)
  • Nosedive: en aquest encara hi penso, i mira que fa temps que l'he vist. Va sobre xarxes socials, sobre com influeix que la gent et valori bé a les xarxes. És molt fort: la societat que es planteja en aquest capítol funciona a través de la "popularitat" (reputació) que té aquella persona..
  • Shut up and dance. Aquest capítol no em va agradar especialment, però confesso que em va rallar bastant. Què faríem si algú ens fa un gran xantatge a través d'internet i ens demana coses súper difícils de dur a terme a canvi de no explicar un secret?
  • SAN JUNIPERO: és el meu preferit de tots. I perquè? doncs pel tema, per la música i perquè és dels pocs capítols que acaben bé. És molt bonic, no puc dir res més.

4a temporada (6 capítols)
  • Arkangel: la última temporada té capítols que no em van atrapar tant i només en destaco aquest, en la qual coneixem una nova ecnologia que permet implantar un xip al cervell del teu fill petit i controlar en tot moment on està. Però, obvi, sempre hi ha problemes. Em va rallar bastant.
Bé, doncs per mi aquests han sigut els millors capítols. No valoro res més que el fet de com m'han fet sentir a mi. Segurament n'hi ha de més interessants per mostrar coses increïbles o tecnologies impossibles, però a mi m'agraden els capítols en els quals pugui veure que pot ser real. I sobretot que em deixin capficada amb el tema durant unes hores :-)


Pd. Sobre SAN JUNIPERO: Necessito q la ciència i la tecnologia avancin molt molt molt en els propers 30-40 anys. :-)

5 comentaris:

XeXu ha dit...

El millor de Black Mirror és que cada usuari es veu més atret per un capítol o altre, ens afecten a cadascú de manera diferent i el que et deixa més tocat depèn molt d'un mateix. Així, per exemple, 'San Junipero' és el capítol més aclamat per la crítica, però no per la gent. Això sí, impacta molt, però per jo no vull que això passi a la realitat, a diferència de tu. No donarem pistes, però no. 'San Junipero' es veu reflectit també a 'Black Museum', de manera molt bèstia. El tema de la consciència humana és recurrent, i a banda de les sensacions que et deixa, per mi el millor de la sèrie són les auto-referències a tecnologia que ja ha aparegut.

Els capítols que cites em semblen bé com a més destacats, però jo trauria 'Shut up and dance', que no em va agradar especialment, i en canvi afegiria, i molt, 'Hang the DJ', per mi el millor de la 4a seguit d''Arkangel'.

I si hagués de triar el millor capítol per mi... estaria entre 'Be right back' o 'The Entire History of you'.

Eli Ramirez ha dit...

El capítol de Black Museum és brutal també, ara que hi penso. Em va flipar molt el plantejament (i el final!).

I sí, he de reconèixer que Hang the DJ em va agradar moltíssim, també. Però el de Shut up em va remoure per la facilitat que tenen per... modificar la voluntat de la gent.
(per cert, The entire history of you.... també voldria que fos real! NECESSITO UN GRA D'AQUESTS!).

Pons ha dit...

Sobre la segona temporada. Be right back està força bé, però per sobre del White Christmas? Ni de conya, es el capítol que defineix el què és Black Mirror, un malson distòpic de tres parells de... nassos.

Nosedive aquest també es dels meus preferits, tenir alta popularitat ho és tot, tothom fa fotos i vídeos “cuquis” per tal d’agradar a l’altra gent, la veritat es que viure en un mon amb tanta cursileria ensucrada es vomitiu, ser fals i mantenir les aparences es més important que qualsevol cosa, un infern. Per mi es el futur més distòpic que han ensenyat, sí, fins hi tot pitjor que aquell que psicòpates et persegueixen per matar-te, com a mínim els assassins et venen de cara. Es molt semblant al capítol vuit de la cinquena temporada de Community (una sèrie desconeguda pel públic, una llàstima),

Shut up and dance, si ets adolescent entenc que t'afecti, però sent adult aprens a infravalorar els teus secrets, per tu poden significar una gran vergonya, però als altres els importa més aviat poc, si, s'escandalitzaran una mica, però si no has matat a ningú ho oblidaran. La lliçó moral del capítol es “Posa un esparadrap a la càmera web del portàtil”. Altres consells bàsics són: “No posis el teu telèfon a internet i no confiïs en cap executable sense referències”. Per acabar aquest consell es meu, les oficines bancaries tenen relativament poca pasta fora de la caixa forta, la qual es d’obertura retardada i triga massa en obrir-se com per esperar, o sigui que realment no surt a compte atracar i menys a cara descoberta.

San Junipero. Lesbianes a principis dels 80. El dilema de voler viure una vida artificial després de la mort o simplement morir. Jo em quedo amb la vida artificial, en el fons el cos es només un suport físic, les nostres cèl·lules es van renovant periòdicament, al cap de 5 anys pràcticament totes les cèl·lules del nostre cos han canviat per altres, quin sentit té mantenir un cos físic que falla? Dit això, el capítol està bé, però ja està, capítol totalment sobrevalorat. Per exemple de la tercera temporada es molt més destacable el thriller de l'últim capítol, més xarxes socials portades al extrem.

De a quarta temporada em quedo amb Penjar al DJ segurament el capítol més simpàtic i amb més humor de la temporada i possiblement de la sèrie, per mi el millor capítol de la temporada, amb gir final inclòs.

Black Museu es el meu segon capítol preferit de la 4a temporada, té la gràcia de la autorferència de invents xungos que ja hem vist en capítols anteriors de la pròpia sèrie. Per suposat totes les tecnologies acaben causant més problemes dels que solucionen, per alguna cosa es Black Mirror. Com tot bon capítol del Black Mirror hi ha gir final.

Arkangel, el dilema ètic del capítol està bé, però tot el què va passant ho vaig trobar molt previsible, li falta el toc Black Mirror de gir imprevist.

Judit ha dit...

Molt fan de Black Mirror! A mi, personalment, Shut Up ans Dance em va impactar moltíssim, sobretot al final, perquè ni de broma m'esperava que fos el que va ser. Un altre que em va sorprendre va ser un especial de Nadal que van fer, no recordo si entre la 1a i la 2a temporada, o entre la 2a i la 3a, en què la protagonista "revivia" el mateix dia una vegada rere l'altra.

I no podria dir-te amb quins altres capitols em quedo perquè tots, duna manera o una altra, et remouen una mica o molt per dins.

Per cert, estic totalment d'acord en què és molt necessari que la tecnologia avanci molt molt molt molt en els propers anys i El team de San Junipero sigui una realitat.

Eli Ramirez ha dit...

Estic amb tu Judit. VISCA SAN JUNIPERO! XD!!!

El capítol que vols dir és un que crec que es diu el Conejito blanco, que cada matí repeteix lo del dia anterior...

I si Pons, el del White Christmas em va rallar moltíssim. Amb el temps algunes trames les confonc (alguns capítols tenen bases comunes i a la llarga es difonen).... però resumint: a alguns ens sorprenen alguns capítols i a d'altres uns altres... però tots coincidim en que és una gran sèrie :-D

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails