A finals d'agost vaig anar al Delta de l'Ebre. Val, pregunta: perquè coi ho explico ara si ja estem quasi al Nadal? Doncs la resposta és senzilla: vaig lenta xD. Algun dia també faré un post del Canadà ^^
El cas és que MAI HAVIA ANAT AL DELTA DE L'EBRE. Sí, quina llàstima. A vegades ens fotem kilòmetres i kilòmetres d'avió per anar a veure unes roques de colors a les antípodes i tenim coses guais al costat de casa que ni sabem veure ni apreciar.
Vam anar a l'Ampolla perquè tenim un amic que té una casa allà i vam aprofitar per fer turisme per la zona: pobles del voltant, platgetes... En vull destacar algunes coses:
Far del Fangar
Un Far típic al qual s'hi arriba caminant per la platja una bona estona.
Es tracta d'un far actiu que il·lumina el mar cada 12 segons i arriba fins a 12 milles mar endins. Es va construir a l'any 1972, però en realitat és més antic. Sembla que les primeres referències són de 1864 i durant la Guerra Civil es va acabar de destruir lo poc que en quedava (el van cremar🔥). Després van posar una torreta de ferro i finalment van fer el far que veiem avui en dia.
Lo far
Peuets
El sol va baixant
I la segona cosa que en destacaré és un restaurantet al que vam anar el diumenge i que s'hi arriba amb una barca. De fet és un xiringuito dominguero. Va ser curiós. Us poso la ubicació del mapa i una foto on es pot veure que l'alçada de l'aigua és tan baixa que pots estar banyan-te i fer-te fotos per allà.
Va molar molt recórrer amb cotxe la zona i veure tant d'arròs. Perdoneu: és que mai havia vist tantes plantes d'arròs juntes. És com quan vas per Vilafranca i veus tantes i tantes vinyes.
Pd. Lo guai de tenir un amic fotògraf és que també aprofites.
Karate Kid Eli
always connected
Resumint, que em va molar molt tot el que vaig veure... i espero que no hagin de passar 36 anys per tornar-hi, que ens van quedar milers i milers de coses per veure (diguèssim que aquest cop només hem fet el guiri hehe).
4 comentaris:
El Delte té quelcom de màgic que atrapa
Potser quan hi tornes n'hi ha menys, per allò que diuen que va desapareixent per allò de la falta sediments.
Jo hi havia anat amb l'escola i segurament alguna altra vegada, però fa un parell d'anys hi vam anar a passar uns dies i l'any següent hi vam tornar. És un paisatge tan diferent! La veritat és que val molt la pena anar-hi uns dies, fins i tot repetir de tant en tant. Natura diferent, diversitat biològica, platges si t'agraden, mil i un camins per anar en bici i fins i tot muntanyes no massa lluny. Ara ja no sé si va ser aquest mateix any o l'anterior que vam pujar al Mont Caro!
Que tenim un país que és l'hòstia!
Roser: doncs sí... tens raó.
Pons: No crec que es noti gaire... :) abans que el Delta desaparegui, Venència ja s'haurà enfonsat i a l'Amazones no en quedarà ni un arbre :-(
XeXu: Sí, exacte, és el que dius. Però jo en vaig veure poquíssima cosa... espero poder tornar-hi més aviat que tard i poder fer una mica d'interior. Un país petit que té de tot :D
Publica un comentari a l'entrada