Ara que no em sent ningú, us he de confessar una cosa...
Recordeu la tabarra que us dono sempre amb la HISTORIA INTERMINABLE? vull dir... sempre he dit que és una de les meves pel·lícules preferides, etc etc etc. Val, doncs aquí la confessió: MAI HAVIA LLEGIT EL LLIBRE.⛔
No sé, no es va donar mai el cas: de petita vaig veure la pel·lícula i em va fascinar.. i després... no sé. Va haver-hi un temps en que vaig deixar de llegir (típic) i després mai més se'm va ocórrer llegir-lo. Però bo passa res... AQUEST ANY, HO HE FET!!
Visca
PERÒ AI. Ha passat una cosa.
Estic TAN CONTAMINADA de la pel·lícula, que no he pogut posar-la per darrera del llibre. Us ho explico amb calma:
- Per mi la primera pel·lícula era perfecte així com està: amb el principi i amb el final que ensenyen. Més tard em vaig enterar que el llibre era moooooooooolt més llarg i passaven mil coses més. També vaig veure que havíen fet una segona pel·lícula i la vaig mirar per saber com seguia la cosa... I LA PELI ÉS HORROSA, els actors no són creïbles, el Bastian no m'agrada i l'Atreyu està com més infantilitzat i perd part del seu valor i la seva gràcia. Vamos, un despropòsit.
(sóc conscient que molta gent, inclús el propi autor- ja considera un despropòsit la primera part de la pel·lícula). (De fet, la va considerar cursi i feta de plàstic, per la qual cosa va demanar que retiressin el seu nom dels crèdits 😢).
Però ai, és que les coses de la infància marquen molt. Massa. I clar, ja em veieu a mi llegint el llibre emocionada pensant que seria el meu llibre preferit i no. La primera part genial, però a mesura que la història continua, vaig recordant la segona peli i bff... quin desastre, no ho vaig poder evitar.
Ara bé. En aquesta lectura he intentat ser el màxim d'objectiva i si malgrat a mi no m'ha arribat bé perquè estic CONTAMINADA DE LA PELI, he de reconèixer que si no tingués aquesta prèvia em semblaria un llibre fantàstic. Es toquen temes molt interessants i el joc que es fa entre fantasia i realitat està molt bé. A part, la por humana, les debilitats de cada persona, la filosofia de l'existència, el bé i el mal... són tants temes els que tracta que crec que és una obra de vital importància. Quina llàstima no haver-lo llegit en el seu moment XD. Per tot això no puc posar-li menys de cinc estrelles! A més, crec que l'exercici d'escriure una cosa així mereix tot el nostre reconeixement... no ha de ser fàcil!
Pd. Per si mai l'heu tingut a les mans, cosa que dubto, el llibre està imprès en dos colors: en tinta vermella és quan s'expliquen les coses que li passen al nano mentre està llegint el llibre i en tinta verda és el que passa dins del llibre. Com més avança la història, més tinta verda hi ha.
8 comentaris:
Vaig tenir la sort de llegir-lo abans que fessin la peli. Ende m'agrada molt. Momo és un altre dels meus clàssics. Ara la música de la peli és molt maca. Pelin cursilona també però enganxa.
Ui!!! sóc SUPERFAN de la banda sonora!!!! i no només de la cançó principal del Limahl sinó de tota! al Youtube està sencera, és un CD en alemany, no sé ni si aquí va sortir. Són tot cançons instrumentals i en alguna se'm posa la pell de gallina :)
Momo tinc la sort que la peli la vaig veure però no en recordo RES i per tant quan llegeixi el llibre (algun dia, ho juro) segur que m'agrada jejeje
M'estic sentint tan reflectida ara mateix que fa por! Jo també sóc de les que ha vist la pel·lícula i n'ha quedat enamoradíssima, però mai ha llegit el llibre. La segona pel·lícula no l'he vist, em va fer por que destrossés la primera i he fet com si la segona no existís. El llibre el tinc pendent, a veure si algun dia m'animo, però no és un dels prioritaris perquè, com a tu, tinc la pel·lícula mitificadíssima.
Em va passar una cosa semblant amb "El mago de Oz", de petita estava obsessionada amb aquesta pel·lícula, me la mirava en bucle. De gran, els reis em van portar una edició col·leccionista de la peli per caure de cul i, un dia, vaig decidir llegir el llibre, però la pel·lícula em va passar al davant, la vaig trobar molt millor i, la resta de pel·lícules que s'han fet d'Oz m'han semblat una porqueria. Total, que això de tenir mitificades aquestes pelis és una mala notícia pels llibres oirginals, però passi el que passi, jo sempre em quedaré amb les seves versions cinematogràfiques ;)
Aquesta va ser la primera pel·lícula que vaig veure al cinema quan era una criatura. Tan petit era que de fet no tinc records de la pel·lícula, els que tinc són heretats dels meus pares. Sí que tinc coses al cap, però no sé si són d'haver vist imatges després o d'aquell dia, perquè juraria que la pel·lícula no l'he tornat a veure sencera mai més.
I el llibre? Doncs el tinc a casa. Confesso que una ex me'l va portar perquè el llegís i quan ens vam separar no va voler que li tornés, va dir que me'l quedés jo. Però no l'he llegit mai, allà està, a sota de tot de la lleixa de pendents. Però sí que sé això de les dues tintes. Suposo que no l'he llegit perquè la lletra és minúscula i perquè tinc por que em decebi i que m'esborri els bons records (heretats o no) que tinc de la pel·lícula. Ja veig que pel que expliques la meva postura és un error, però no les tinc totes de llegir-lo. Com que de moment no anirà enlloc, allà es quedarà, potser algun dia...
Judit: i no et passa que si mires ara la pel·lícula de la historia interminable t'adones que està molt mal feta? però és fantàstica igualment?? jejejeej. Em té enamorada. De fet ara fa poc (crec que va ser pel febrer o març) van fer un passi "25 anys" a un cinema de Barcelona... i veure-la de nou en pantalla gran va ser màgic!!!
XeXu: el llibre està molt bé perquè va molt més enllà. I crec que és una lectura que admet moltes edats... és a dir: que la pot llegir un adult i veure coses que un adolescent llegint-la potser no capta, i a l'inversa. Jo t'animo a que algun dia facis el pas i l'agafis :)
Més que mal feta, m'encanta veure les tècniques que s'utilitzaven abans. A més, faig teatre des de fa 15 anys, i d'aquests, 3 me'ls vaig passar estudiant titelles, i quan veig animatrònics o ñ'ús de titelles en pel·lícules antigues, em fascina. I sí, estic totalment d'acord amb tu, que encara que les tècniques fossin molt precàries, la pel·lícula m'encanta!
Tinc una edició suuuper antiga del llibre en algun lloc a casa. Sempre m'havia fascinat lo de la tinta de dos colors quan era petita però mai l'havia llegit. A veure si m'animo. Momo és tb un dels meus llibres preferits. El vaig llegir quan era petita (el vaig agafar a la biblio del cole!). Segur que t'agradarà!
propòsit 2019: llegir momo XD
Publica un comentari a l'entrada