Micro-ressenyes de còmic (9a - 2018)

Vaig a fer un altre "especial micro-ressenyes" conscient que gran part dels còmics i llibres llegits enguany els ressenyaré l'any vinent ^^U

Els tres primers són còmics col·laboratius, la resta ja no:

BCN Noire (VVAA)

Les històries que passen a Barcelona em tenen enamorada, ja siguin pel·lícules, còmics o novel·les. I bé, resulta que amb motiu de la BCNegra18, es va publicar aquest recull d'històries on Barcelona hi està de fons. Històries "negres", algunes amb sang i fetge i d'altres no tant :-). 

La veritat és que és un gènere que no acostumo a llegir i segurament no m'hauria comprat aquest còmic sinó fos perquè en aquell moment estava estudiant a la JOSO i al haver-hi un parell de professors nostres publicant-hi, doncs ens va fer gràcia. I bé, són 23 històries: n'hi ha per a tots els gustos :-)

AK-47 (VVAA) 

I sobre aquest, tres quartes parts del mateix. Són diferents històries relacionades amb l'AK-47, fusell conegut per tot déu com Kalàixnikov en honor al seu inventor. 
L'estructura és la mateixa que el còmic anterior: diverses històries i cadascuna firmada per un o dos autors diferents (dibuix i color). Ah! i el guió és tot d'una mateixa persona (m'he oblidat de dir que a l'anterior, si no recordo malament, cada història tenia un guionista diferent). És interessant per saber una mica la història de l'arma, la biografia del seu creador o l'abast i repercussió mundial que ha tingut. 

En aquest cas el motiu de compra és el mateix que l'anterior però amb un plus: el nostre profe de la Joso havia participat en una de les històries (una entrevista que un periodista li fa un reportatge al Senyor Mikhail Kalàixnikov). Com a exercici de classe ens va passar unes pàgines del guió que va rebre ell i havíem de desenvolupar-lo. Em vaig passar hores dibuixant la **** pistola i el **** senyor per total no quedar-me gens bé (el meu estil de dibuix no encaixa aquí jajajaja) i al final, doncs mira, acabes sentit-te prop de la història i et ve de gust comprar-lo. :) (US POSARIA ALGUN DIBUIX DELS QUE VAIG FER, PERÒ MORIRIA DE VERGONYA).

Vinòmics (VVAA)

Últim còmic col·laboratiu del dia. En aquest cas, sobre el món dels vins :) (Malgrat que us confesso que no en tinc ni idea de vins, ni tan sols me n'agrada cap).

Edita la DO Catalunya i bé, bàsicament són el que ja he dit: historietes inspirades en el món del vi. Se'n destaca la gamma de colors utilitzada, que volen emular una mica els colors vinícols i, vulguis que no, això li dona uniformitat malgrat ser de tants autors diferents.

Si voleu, a la web podeu llegir-ne la majoria d'històries (o totes?):

• Primera edició: 7 històries
• Segona edició: 7 històries més

Truz (Sole Otero) 3

Sole Otero és l'autora de Poncho fue, un còmic sobre relacions de parella tòxiques. Un dels seus darrers treballs ha sigut aquest TRUZ, que vaig trobar disponible de forma gratuïta en una nova app de còmics online. I bueno, a veure. És una història mona, distreta, infantil. Va sorgir com a projecte personal i narra les aventures d'una petita cavernícola que un dia rep la visita d'un nen del futur i ella s'encaparra per ajudar-lo a tornar al seu temps d'origen. Cal dir que les il·lustracions són molt mones :)

Zonzo (Joan Cornellà) 

Ara alguns és quan em mateu. Jo ho sento, però a mi aquest humor tan negre em costa de païr. Si no el coneixeu, poseu Joan Cornellà a Google i sabreu de qui parlo: de ben segur heu vist alguna il·lustració seva en alguna banda! :-)

Jo li poso tres estrelles perquè... perquè em costa. Però és una opinió subjectiva, ho sé perfectament. El tio, català, fa exposicions per tot el món i té MÉS DE DOS MILIONS DE SEGUIDORS A INSTAGRAM. De fet part del seu èxit rau en que les vinyetes són mudes i universals: no s'ubiquen geogràficament enlloc. (Aquí a sota, unes mostres).

I oju, llibertat d'expressió, sempre!

Hoy es el último día del resto de tu vida (Ulli Lust) 

Aquest el vam descobrir en un club de lectura a la Biblioteca del Clot. Em va agradar moltíssim. Va de dues noies punkis jovenetes que un estiu decideixen marxar del seu país (Àustria) per viatjar per Itàlia i viure mil aventures. I estan ben sonades, perquè marxen d'un dia per l'altre i sense cap tipus de documentació (i l'acció -autobiogràfica per cert- passa al 1984, quan encara hi havia fronteres). Tampoc porten diners, ni roba de recanvi... viva la vida tu. I el còmic va d'això, del seu viatge que recorrerà ciutats com Roma i Nàpols i acabarà a la dura Sicilia. No és un còmic curt ni fàcil: en més d'una ocasió es senten enganyades i assetjades... i troben tot tipus d'homes (alguns no gaire agradables). Penseu que a Itàlia els homes són molt sobons i com més al sud més masclistes. Molt molt interessant i un bon testimoni de com cal lluitar per la igualtat de gènere.

Us deixo una vinyeta que em va impactar per com de ben resolt està el tema de l'assetjament 

La deuda (Martín Romero) 

Ah. Aquest no em va agradar gaire. Va d'un home que té un deute i encadena molta mala sort. O sigui, "todo mal". Viu en un lloc de merda, no té feina quasi i no té amics a prop. M'agraden els drames... però drames sentimentals on puguis sentir empatia pel protagonista... (i en aquest cas, no) ^^U.

La vida es una berbena (Lucía Be) 

I acabo amb aquest. Què em va portar a llegir un llibre així? no ho sé, jejeje. De fet no és un còmic: és d'aquells llibres modernets que combinen textos amb il·lustracions, sabeu? :) És molt de noia. Parla de moda, de maquillatge....vamos, coses que a mi em cauen més lluny que pujar el Kilimanjaro en patinet. Però tot i així he de reconèixer que algunes coses em van fer gràcia i que vaig riure i tot. I vaig fer-ne un dibuix, fins i tot! XD I he de dir que fa poc he llegit un altre llibre de la mateixa autora: "No me da la vida"

Visitant l'Aquàrium (Setmana de la Ciència 2018)

Fa pocs dies vaig publicar un "Life of Eli" sobre una visita a l'Aquàrium. La veritat és que feia com 20 anys que no hi anava.... suposo que quan hi vaig anar tot just el devien acabar d'estrenar, no sé. Jo recordo que feia 3r o 4art d'ESO. FA MITJA VIDA.

Resulta que era LA SETMANA DE LA CIÈNCIA i de casualitat em vaig enterar que feien visites gratuïtes comentades. I clar, ho havia d'aprofitar! No puc dir si el vaig trobar canviat... la meva memòria de peix Dori és altament increïble.... 🙃

Hi havia Doris

Total, que vam fer una visiteta.  Aquestes són algunes coses que recordo:

• Hi ha dos tipus d'aquaris: tropicals i mediterranis. És fàcil diferenciar-los: el nostre, el mediterrani: l'aigua es freda, els peixos són fosquets, l'aigua també sol ser fosca, etc. En canvi els tropicals són clarets amb peixos de colors.

• Vaig flipar amb els llenguados. PERDONEU EH, però és que jo sóc molt ignorant de la vida marítima. Resulta que quan neixen són NORMALS i que, amb el pas del temps, es van aplanant, se'ls hi posa els dos ulls en una banda i queden del tot aixafats per amagar-se a la sorra. No m'havia plantejat mai aquest procés d'aixafament.

• Val, també vaig flipar amb les anguiles perquè la majoria quan tenen "edat de casar-se" van cap a un mar únic a tropecientos quilòmetres i allà posen ous i es moren. Llavors es veu que les larves neixen i saben a on han de viure i neden de nou cap a la casa natal dels seus difunts pares. PERÒ QUE TRIGUEN MOLT DE TEMPS, EH!. I resulta que són unisex fins que arriben a destí i si és queden pel delta (aigua salada) doncs es converteixen en mascles i, si pugen riu amunt, seran femelles. Em sembla ciència ficció XDD siusplau si hi ha algún biòleg per aquí i ens ho pot il·lustrar.........

• Tema taurons:

• Tenen diverses fileres de dents: entre 3 i 20. No tenen arrels, o sigui que cada cop que ataquen.... les perden i la segona filera es posa cap endavant. (I així fins que es queden sense dents). El tauró balena és el més gran del món i el tauró pigmeu, el més petit (fa 7 centímetres!) (jo si el veiés, no creuria que és un tauronet XD). A l'Aquàrium de Barcelona no tenen ni dels uns ni dels altres.

• Mai paren de nedar perquè sinó es moren (bueno,  no tots... alguna espècie). Quan tenen son i dormen, una part del cervell se'ls hi desactiva i així descansen :-) (crec que als dofins també els hi passa). Tenen un sisè sentit ANTI-XOC i un setè sentit per captar les pulsacions de les preses.

I fins aquí el meu resum de les coses que vaig aprendre a l'aquàrium. ^^U

[Lectures] Temps de llum (Sílvia Tarragó)

Si us agraden les novel·les que tenen Barcelona com a marc de fons, aquesta us pot agradar.

Confesso que me'l vaig comprar pel títol. L'Avinguda de la Llum és una cosa que jo no he viscut ni viuré mai, però que em crida força l'atenció (a principis d'any vaig poder gaudir d'una visita guiada als pocs espais que queden drets). I bé, doncs això, que el llibre corria per casa i ja li ha tocat el torn de ser llegit ;-)

De què va? Doncs d'una noia joveneta que surt del poble per anar a treballar a Barcelona com a minyona, una cosa molt típica de la època. La noia, a ciutat, descobreix el món.... i es deixa enlluernar per la ciutat i per la recent inaugurada Avinguda de la Llum, galeries comercials sota el carrer Pelai (aprox). I bé, doncs això: hi fa noves amistats, té el seu primer desengany amorós, etc. 

La vida no és fàcil ni per ella ni per ningú. A mesura que passen les pàgines veiem la vida de la noia i les seves amigues així com la ciutat canviant i una galeria que va creixent fins a donar pas a la decadència que ja tots coneixem.

I què m'ha semblat? Doncs una lectura que es deixa llegir, sense més. No m'ha desagradat, però tampoc l'he trobat una lectura que atrapi o que desperti molt d'interès per arribar al desenllaç. És una novel·la lleugera, amb una mica d'amor, una mica de traició i una mica de violència.

• Més info a: https://www.grup62.cat/llibre-temps-de-llum/212417

Teatre: La Bella Dolores

Aquest any, per Sant Romà (festa major de Lloret) han reestrenat una obra força coneguda pels lloretencs: la sarsuela Bella Dolores.

"La Bella Dolores: estampes líriques del 

Lloret de Mar vuitecntista en tres actes"

Bella Dolores és una sarsuela que van escriure Joan Babtista Bernat i Esteve Fàbregas fa molts anys i la música la va posar Melcior Montero. La primera vegada que es va estrenar va ser l'any 1944... i després no es va tornar a fer fins al 1999. Ara, quasi 20 anys després, s'ha fet una nova aposta per dur-la als escenaris i la cosa ha anat a càrrec de Martí Peraferrer, actor i director gironí. De fet, hi ha participat molta gent, aquí teniu enllaços relacionats:

• Web del teatre: http://www.teatredelloret.cat/ca/la-bella-dolores
• Ajuntament: El Teatre de Lloret recupera la sarsuela La Bella Dolores, gairabé vint anys després de la seva última posada en escena 
• Diari de Girona: Lloret rescata la sarsuela "La Bella Dolores"en un gran muntatge amb orquestra i cors

La gràcia d'aquesta nova versió ha sigut la participació d'un centenar de lloretencs. Va ser maco veure tanta gent a l'escenari i la sala plena de públic. I ah! la música en directe, que això fa molt! 

[Sèries] Black Mirror (temporades 2, 3 i 4)

Fa poc em vaig posar al dia amb Black Mirror (4 temporades). Havia vist la primera (aquí en parlo) i alguns de la segona, però encara estava lluny. Ara ja sí que sí ✔️

Breu nota per si no l'heu vist mai: es tracta d'una sèrie amb capítols autoconclusius i diferenciats i que giren al voltant de la tecnologia i de com aquesta pot influir en el nostre dia a dia. Sovint s'agafa una idea i es porta al màxim... i algunes són perfectament creïbles. Fa por i tot, si hi penses gaire.

Alguns capítols que m'han deixat petjada d'aquestes tres últimes temporades, són:

2a temporada (3 capítols + un especial de nadal)

• D'aquesta temporada el que em va impactar més va ser "Be right back", on es mostrava una tecnologia que podia "ressuscitar" els morts a través de la seva activitat a les xarxes socials. Bastant creepy però que estic segura que jo hi cauria de quatre potes. És a dir: estic segura que si jo fos la protagonista del capítol, faria exactament el mateix :-( (no us dic massa que passa)

3a temporada (6 capítols)

• Nosedive: en aquest encara hi penso, i mira que fa temps que l'he vist. Va sobre xarxes socials, sobre com influeix que la gent et valori bé a les xarxes. És molt fort: la societat que es planteja en aquest capítol funciona a través de la "popularitat" (reputació) que té aquella persona..

• Shut up and dance. Aquest capítol no em va agradar especialment, però confesso que em va rallar bastant. Què faríem si algú ens fa un gran xantatge a través d'internet i ens demana coses súper difícils de dur a terme a canvi de no explicar un secret?

• SAN JUNIPERO: és el meu preferit de tots. I perquè? doncs pel tema, per la música i perquè és dels pocs capítols que acaben bé. És molt bonic, no puc dir res més.

4a temporada (6 capítols)

• Arkangel: la última temporada té capítols que no em van atrapar tant i només en destaco aquest, en la qual coneixem una nova ecnologia que permet implantar un xip al cervell del teu fill petit i controlar en tot moment on està. Però, obvi, sempre hi ha problemes. Em va rallar bastant.

Bé, doncs per mi aquests han sigut els millors capítols. No valoro res més que el fet de com m'han fet sentir a mi. Segurament n'hi ha de més interessants per mostrar coses increïbles o tecnologies impossibles, però a mi m'agraden els capítols en els quals pugui veure que pot ser real. I sobretot que em deixin capficada amb el tema durant unes hores :-)

Pd. Sobre SAN JUNIPERO: Necessito q la ciència i la tecnologia avancin molt molt molt en els propers 30-40 anys. :-)

Restaurant de la setmana: Flax&Kale Passage

Un cop vaig explicar que havia anat a esmorzar al Flax&Kale. Doncs bé, fa poc vaig sopar al Flax&Kale Passage, que està al carrer Sant Pere més alt i dóna a un d'aquells carrerons bonics que creuen (els famosos passatges, no sé si sabeu a lo que em refereixo). 

👉Ara ho he mirat: connecta amb el PASSATGE DE LES MANUFACTURES. Podeu buscar a Google per veure a lo que em refereixo. El local, per dins, és així:

Segons ells mateixos diuen, no volen ser una còpia de la resta de Flax & Kale, sinó innovar una mica. És per això que han apostat per les pizzes saludables sense gluten o la cuina asiàtica de fusió.

La veritat és que el local es força gran i hi ha diversos espais. Si està molt bé, perquè a part de tenir vistes al carrer (que no dóna tanta sensació d'ofec), les taules estan prou separades les unes de les altres i el local té una decoració moderna de les que es porten ara molt: tubs a la vista i parets sense acabar (ja m'enteneu).

La carta es pot consultar en línia (tant la de dinar/sopar com la dels esmorzars, brunchs o els esdeveniments especials quan n'hi hagi).  Ah! i també et porten el menjar a casa, si ho vols. Jo vaig escollir una pizza de formatge. Estava molt bona i atipava molt (no me la vaig poder acabar!!) jeje. Te la posen per emportar, si vols.

Només una petita crítica: tot el que envolta la marca Teresa Carles va acompanyada de paraules angleses i trobo que tampoc cal passar-se. Per exemple, una cosa de la carta és: 

superfood plant-based dumplings: 

‘bbq pulled pork’ jackfruit, setas y trufa, ‘carne de olla’ plant-based

M'enteneu que vull dir, oi? ;-)

👉 Flax & Kale Passage

📧 Sant Pere més alt, 31-33

💶 Sopar uns 20 euros per persona

🌍 http://teresacarles.com/fk/

Visitant l'ISPC: Centre de Coneixement de la Seguretat

Ahir vaig anar al ISPC, l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya. Sí, allà on es formen els mossos i la guàrdia urbana, a Mollet (bé, en realitat està a Parets del Vallès).

Però no, no he canviat de professió i no és la meva intenció fer-me mosso (vaja, ni que volgués... amb lo debilucha que sóc a nivell físic i lo emocionalment inestable que sóc, no crec que arribés ni al primer tall) En realitat vam anar un grupet a visitar LA BIBLIOTECA. És una d'aquelles visites mensuals que organitza el Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya [COBDC].

El centre

L'ISPC està a Mollet, però si vas amb tren has de parar a Parets. De fet és molt curiós: des de la mateixa via del tren hi ha una porteta que hi accedeix directament... jo no m'hi havia fixat mai (bé, tampoc vaig molt sovint a Parets, tot sigui dit...). És una porta secundària, sí, però no deixa de ser curiós.

L'ISPC està allà al mig del no res però tàcticament està molt ben ubicat perquè connecten diverses carreteres i autopistes i com que ocupa vàries hectàrees doncs tenen espai de sobres :)

Em podria enrollar molt parlant de l'edifici i la seva creació, però és més fàcil si visiteu la web. Jo del que vull parlar és de la biblioteca, del centre de documentació. Es va crear l'any 1989, poc després de la inauguració de l'edifici. En aquells moments s'hi va apostar per consider-se una peça clau en un espai formatiu com és l'Institut. Penseu que en aquest centre s'hi fa formció bàsica (guàrdies i mossos que passen la primera part de la opo), formació continuada, cursos per a la promoció professional, per especialitzar-se, etc etc etc. A més, des de fa realitvament poc també són un centre adscrit a la Universitat de Barcelona i fan un grau universitari (400 estudiants de grau i ara fa poc n'ha sortit la primera promoció).

El Centre de Coneixement de la Seguretat

En altres paraules: la biblio. Com ja he dit fa un moment, es va crear l'any 1989. És la biblioteca més important que tenim especialitzada en aquest tema. Consta d'uns 40.000 documents i ara mateix a part del seu propi catàleg la podem trobar integrada al catàleg de les BEG (Biblioteques Especialitzades de la Gene) i el del CCUC (Catàleg col·lectiu universitari). 

Ens van ensenyar la biblio i la sala d'estudi mentre ens explicàven les tasques que duien a terme (hi treballen quatre persones). Així com a coses destacades (almenys per mi) podríem dir:

• Tenen una mena de Moodle on pengen informació, obres en línia, accés a bases de dades i la Bibliografia Recomanada de les assignatures; 
• Abans teníen molts mapes perquè hi ha una assignatura que va de coneixement del territori però que ara ja no surten tant perquè tot està en línia (curiositat: al centre també hi ha bombers i antigament sortien a fer exploració amb brúixoles per formar-se en orientació, però ara amb GPS tot ha canviat bastant).
• Tenen una bústia de retorn perquè el centre està obert 24 hores 
• Per classificar fan servir la CDU normal + una classificació pròpia per les coses més específiques (tot i així el número 3 ja és enorme).
• Tenen coses a RACÓ, MDC i Recercat

Bueno i així destacat això seria lo que més m'ha cridat l'atenció. Cadascú recorda coses diferents, suposo. (Lo de la brúixola m'ha fet gràcia).

Les instal·lacions

I després, com que ha sobrat temps, han sigut molt amables i ens han ensenyat les instal·lacions. :-) (Bé, no profundament... però ens n'hem fet bastant a la idea). Hem passejat pel ampli pati i hem vist els mòduls on fan les classes, la plana on cada matí han de formar, les pistes d'atletisme i camp de futbol...(lluny quedava el camp de tir, però se sentien els trets).

Lo de formar era curiós, eh. Cada classe va junta a tot arreu i formen de dos en dos i es mouen ordenadament. També si es troben amb altres polis han de saludar. Tot molt correcte. Es veu que quan entren els hi donen uniforme, gorra, botes, xandall, kimono... es que fan moltes coses, allà dins!

En un moment donat hem passat pel gimnàs i hi havia ple de persones fent exercici: uns fent una mena de partit de bàsquet, altres practicant coses... (queda molt TEEN si dic que ens hem alegrat la vista una mica? perdó, eh).

I DESPRÉS HEM VIST LO MÉS GUAI: EL BULEVARD

A sota, baixant unes escales al costat de la pista d'atletisme, hi ha la zona que s'anomena BULEVARD i és una mini ciutat recreada per fer-hi simulacres. Hi ha una gasolinera, una botiga, un estanc, una pastisseria, una comissaria...  i allà, per grupets, fan coses. Per exemple, avui hi havia molts grups però un d'ells cridava molt l'etenció perquè estaven simulant una mena d'aldarull amb un detingut. Es veu que allà els futurs polis s'estressen bastant perquè han de fer-ho molt bé si volen aprovar. Els avaluen tres persones: l'instructor, un professional en actiu i un psicòleg. òBviament no he fet cap foto però ojalà us ho poguessiu imaginar una mica.

L'únic que he fet ha sigut un dibuix del resum del dia:

Altres visites realitzades en el passat:

• CePSE, la Central de Préstec.
• Biblioteca de la Fundació Antoni Tàpies
• Biblioteca Pública Episcopal del Seminari de Barcelona
• Sincrotró Alba
• *Ondia em falta TV3.

[Lectures] Operació urnes (Laia Vicens, Xavi Tedó)

Suposo que aquest llibre no necessita presentació. Tothom el coneix o, si més no, pot intuir-ne el tema i endevinar fàcilment sobre quins fets tracta.

Doncs sí, no cal dir res més. L'1 d'octubre de 2017 va ser una data històrica en la qual es va votar i en la que també una colla de salvatges uniformats ens van atonyinar.

Aquest llibre no parla dels fets del dia 1 sinó de tot l'engranatge previ. Com es va aconseguir que tot estigués llest per al dia marcat i que ningú hagués ensumat on eren? Tan fàcil va ser, amagar tantes urnes? Doncs no, ja us ho podeu imaginar. I el que s'explica és bàsicament això: sense donar noms ni detalls específics, podem descobrir tots els fils que es van moure, tots els patiments, les dissimulacions i reunions diverses amb el mòbil en mode avió per assegurar que tot anés sobre rodes. Una gran xarxa que va funcionar i que va permetre que, aquell dia, molts de nosaltres dipositèssim les nostres il·lusions dins una capsa de plàstic que les dones d'alguns polítics usen per desar-hi la roba bruta... :-)

[Lectures] El librero (Roald Dahl)

Novel·leta de Dahl que es llegeix ben ràpid.

L'acció s'ubica en una petita llibreria de segona mà al famós carrer de Charing Cross Road londinenc. Els protagonistes són el Senyor Buggage, llibreter especialitzat en llibres raros i la seva ajudant, la senyoreta Tottle.

Malgrat regentar una llibreria, a les primeres pàgines ja veiem que la venta de llibres no els hi interessa gaire... més aviat se'ls hi enfum, si fan caixa o no. Ells estan més pendents d'una altra cosa: les esqueles dels diaris. I per quin motiu? Doncs bé, això ja no us ho puc dir. :-)

La veritat és que no m'ha apassionat massa, no... (pd. I ho sento, però la coberta del llibre fa tirar una mica enrera XDD, almenys a mi! malgrat que trobo que els representa força bé...) 

Micro-ressenyes de còmic (8a - 2018)

Vuitena edició de les "micro-ressenyes de còmic". Aquest cop en poso més de lo normal, llegiu fins on vulgueu XD (és que s'acumulen). Properament, més. Valoro segons els meus gustos... si voleu algo objectiu, no és el blog que busqueu XD

Silver Spoon #1 (Hiromu Arakawa)

Silver Spoon és manga. Vaig començar llegint el primer volum, però vaig veure que la sèrie encara no estava tancada ni al Japó i em vaig aturar. Però vull dir que, de moment, el primer m'ha agradat molt i m'ha fet riure força. El protagonista és un noi que es matricula en una Facultat Agrària... i allà es troba en que tothom prové de famílies grangeres i en saben un munt de tot.
No crec que la llegeixi fins que no tingui data de fi... però ho faré :)

En la vida real (Cory Doctorow)

Còmic molt orientat a un públic juvenil on els videojocs en línia són el centre d'atenció i on molt encertadament s'ha decidit que la protagonista sigui una noia.

La història gira entorn a l'Amanda, una noia que passa moltes hores jugant a un joc virtual i on s'hi ha anat creant una identitat i una reputació. Però el problema és quan descobreix que algunes coses no són tan virtuals com semblen i que darrera de cada personatge hi ha una història.

Interessant per parlar-ne amb nanos i argument ben trobat.

Oscuridades programadas (Sarah Glidden)

Un cop vaig llegir un còmic de la Sarah Glidden i el vaig trobar tant ben fet i tan ben documentat que al veure que n'havia tret un altre no vaig dubtar en agafar-lo en préstec.

Es tracta d'un còmic en primera persona: la pròpia autora n'és la protagonista i ens relata un viatge que fa fer a Turquia, Síria i Irak en companyia d'uns amics periodistes que estaven interessats en fer un reportatge allà sobre els efectes de la Guerra i posant molta emfàsi en els refugiats.

Interessant també el fet que al grup s'hi afegeixi un company que ha sigut ex-marine i que té uns sentiments enfrontats i sovint complicats d'entendre.

Per cert, en destaco una cosa a nivell gràfic: el recurs de posar vinyetes per sobre per simular que es tracta d'una conversa feta a través d'un traductor. Em va cridar l'atenció.

Cosmonauta (Pep Brocal)

Tenia dubtes, amb aquest. A priori no m'atreia gens, però en parlaven tan bé que vaig haver de cedir. I escolteu, quin gran còmic. O sigui... en sí és molt simple perquè bàsicament és un home que marxa amb una nau espacial individual perquè els humans ens hem carregat el planeta i bueno, és que no vull entrar molt en detall per no treure la gràcia a qui el vulgui llegir, però només dir que es tracta d'un còmic súper filosòfic que reflexiona sobre la pròpia existència i coses així. 

Ja us dic, no m'atreia el tipus de dibuix ni l'argument, però ha resultat ser una sorpresa i per això li posaré la puntuació màxima (això i perquè hi surt mencionada la paraula biblioteca XD).

El hijo de Rembrant (Robin)

Comic discret publicat per Norma i que ens remonta a l'any 1641 i on se'ns presenta al fill de Rembrant, el Titus (Titus van Rijn). La història és ficció, però en línies generals se'ns presenta la vida real de Rembrant i de com va moure's sempre entre la riquesa i la pobresa absoluta des del punt de vista juganer del seu fill.

El que mola més d'aquesta obra és el tipus de dibuix, fet com un esboç... un traç molt suelto, lliure i amè. Vaja, un còmic amb punts tendres :)

Extret de: http://abandonadtodaesperanza.blogspot.com

Pixeles (Ruleta Rusa)

D'aquest no en parlaré massa... només diré: mireu el que es pot fer amb el PAINT i una mica d'humor! És tot així:

Tungsteno (Marcello Quintanilha)

Ara seré una mica vaga i us copiaré el text de la web: Un thriller marítimo con trazas de crónica social que toma su título de un elemento químico pesado y fundamental para la vida moderna. El metal con el punto de fusión más alto que se conoce. Tungsteno es un pedazo de serie negra cruda, salvaje y a plena luz.

Reconec que és una bona obra, ben dibuixada, dinàmica, que et manté atent i amb ganes de més... però que a mi no em va acabar d'arribar (segurament pel tema). 



Intemperie (Javi Rey)

AQUEST EM VA ENCANTAR. Molt durillo. N'havia sentit a parlar però com que la coberta no em cridava l'atenció, vaig trigar a fer el pas (i això que havia guanyat un premi important al Saló del Còmic, però bueno). Es un còmic basat en una novel·la de Jesús Carrasco i adaptada per Javi Rey.

Se'ns presenta la fugida d'un nen. Però no és una fugida qualsevol, ja que darrera s'hi amaga molta misèria i molt d'horror. És un nano bastant jove, però ja ha patit suficients maltractaments, por i gana com per aguantar més la situació. I fuig cap a un paisatge àrid on costarà trobarhi elements per sobreviure-hi.

S'hi descriu molt bé el silenci i els sentiments del nen envers tot plegat, sobretot la por que té de ser trobat. En sèrio, molt bo.

Casa transparente (María Luque)

Com a penúltim us ensenyo aquest, que per mi el més destacable que té són les il·lustracions. Em va cridar l'atenció sobretot per això. L'argument ja és una altra cosa. No em va acabar d'arribar. Va d'una noia que va canviant de casa o sigui... es dedica a cuidar cases d'amics quan ells van de viatge i per pagar les coses fa dibuixos. 

Explica que s'ocupa de tot, ja sigui passejar la mascota o regar les plantes i a vegades es queda molt de temps i a vegades poc. És un còmic força abstracte, potser per això m'ha costat més d'entrar-hi. Ara, les il·lustracions m'han enamorat :-)

Lupus (Frederik Peeters)

I amb aquest acabo. Pel títol us podria semblar un còmic mèdic, però res més lluny. Lupus és un còmic de Frederik Peeters (el que va fer "Píldoras azules", que en aquest cas sí que és un còmic mèdic) i està ambientat a l'espai. Diversos planetes.

En realitat es va publicar en quatre volums, però el que jo vaig agafar a la biblio era ja l'edició integral de 400 pàgines.

Lupus és el nom del protagonista. A l'aventura espacial l'acompanya el Tony, el seu amic, i junts volen anar de festa per diferents planetes i posar-se cecs de plaer. El que passa és que en un dels planetes topen amb una noia i allà les coses es comencen a complicar una mica. En fi, ciència ficció amb molts tocs per poder agradar a un públic força ampli.

[Sèries] Paquita Salas

Mireu. Si un dia m'haguessin dit que de totes les sèries que hi ha a Netflix triaria aquesta per veure, potser no m'ho hagués cregut. Però he de reconèixer que com que alguns amics me la recomanaven i no parava de veure'n referències al Twitter, al final vaig picar... i res, que l'he gaudit molt! hehehe

Paquita Salas és una sèrie feta pels JAVIS, que són els que van fer la peli també de La Llamada i que sembla que estan de moda perquè fan moltes coses i també surten a Operació Truinfo fent no sé què. 

I de què va? doncs d'una representant d'actors passada de moda. O sigui, que va triomfar molt als anys 90 i que ara es troba chapada a l'antiga i quasi no té actors ni actrius per representar i, els pocs que té, li van marxant a la que comencen a guanyar quatre duros.

En voldria destacar un parell de coses:

• Els actors i actrius són molt divertits. Començant pel protagonista (l'actor que dona vida a la Paquita es diu Brays Efe) i seguint per la seva secretaria, el seu entorn i tot l'elenc actoral. 

• Es nodreix de personatges que tothom coneix: avui en dia la televisió està més desperdigada però antigament tothom veia el mateix i aquí rau la gràcia de la sèrie: sovint parla de sèries dels 90 (i molts actors, molts, hi fan cameos fent d'ells mateixos) i atrapa força al públic. Una de les seves clientes és una que sortia a la sèrie "A las 11 en casa", per exemple.

La sèrie te la poleixes, si vols, en un plis: són 10 capítols (5 per temporada) i cada capítol dura uns 20 minuts. Ideal per fer-se una petita marató de diumenge tarda. És divertida, entretinguda ...i recull tota mena de topicazos típics de la professió. Estigueu atents, que aviat en faran la tercera temporada! (Pd. La BSO també està molt ben escollida, podeu trobar-la al Spotify)

Pd. L'últim capítol de la segona temporada és una perla pels nostàlgics de la tele dels 90, xD.

[Lectures] La historia interminable (Michael Ende)

Ara que no em sent ningú, us he de confessar una cosa...

Recordeu la tabarra que us dono sempre amb la HISTORIA INTERMINABLE? vull dir... sempre he dit que és una de les meves pel·lícules preferides, etc etc etc. Val, doncs aquí la confessió: MAI HAVIA LLEGIT EL LLIBRE.⛔

No sé, no es va donar mai el cas: de petita vaig veure la pel·lícula i em va fascinar.. i després... no sé. Va haver-hi un temps en que vaig deixar de llegir (típic) i després mai més se'm va ocórrer llegir-lo. Però bo passa res... AQUEST ANY, HO HE FET!!

Visca

PERÒ AI. Ha passat una cosa.

Estic TAN CONTAMINADA de la pel·lícula, que no he pogut posar-la per darrera del llibre. Us ho explico amb calma:

- Per mi la primera pel·lícula era perfecte així com està: amb el principi i amb el final que ensenyen. Més tard em vaig enterar que el llibre era moooooooooolt més llarg i passaven mil coses més. També vaig veure que havíen fet una segona pel·lícula i la vaig mirar per saber com seguia la cosa... I LA PELI ÉS HORROSA, els actors no són creïbles, el Bastian no m'agrada i l'Atreyu està com més infantilitzat i perd part del seu valor i la seva gràcia. Vamos, un despropòsit.

(sóc conscient que molta gent, inclús el propi autor- ja considera un despropòsit la primera part de la pel·lícula). (De fet, la va considerar cursi i feta de plàstic, per la qual cosa va demanar que retiressin el seu nom dels crèdits 😢).

Però ai, és que les coses de la infància marquen molt. Massa. I clar, ja em veieu a mi llegint el llibre emocionada pensant que seria el meu llibre preferit i no. La primera part genial, però a mesura que la història continua, vaig recordant la segona peli i bff... quin desastre, no ho vaig poder evitar.

Ara bé. En aquesta lectura he intentat ser el màxim d'objectiva i si malgrat a mi no m'ha arribat bé perquè estic CONTAMINADA DE LA PELI, he de reconèixer que si no tingués aquesta prèvia em semblaria un llibre fantàstic. Es toquen temes molt interessants i el joc que es fa entre fantasia i realitat està molt bé. A part, la por humana, les debilitats de cada persona, la filosofia de l'existència, el bé i el mal... són tants temes els que tracta que crec que és una obra de vital importància. Quina llàstima no haver-lo llegit en el seu moment XD. Per tot això no puc posar-li menys de cinc estrelles! A més, crec que l'exercici d'escriure una cosa així mereix tot el nostre reconeixement... no ha de ser fàcil!

Pd. Per si mai l'heu tingut a les mans, cosa que dubto, el llibre està imprès en dos colors: en tinta vermella és quan s'expliquen les coses que li passen al nano mentre està llegint el llibre i en tinta verda és el que passa dins del llibre. Com més avança la història, més tinta verda hi ha.

Lo Delta

A finals d'agost vaig anar al Delta de l'Ebre. Val, pregunta: perquè coi ho explico ara si ja estem quasi al Nadal? Doncs la resposta és senzilla: vaig lenta xD. Algun dia també faré un post del Canadà ^^

El cas és que MAI HAVIA ANAT AL DELTA DE L'EBRE. Sí, quina llàstima. A vegades ens fotem kilòmetres i kilòmetres d'avió per anar a veure unes roques de colors a les antípodes i tenim coses guais al costat de casa que ni sabem veure ni apreciar. 

Vam anar a l'Ampolla perquè tenim un amic que té una casa allà i vam aprofitar per fer turisme per la zona: pobles del voltant, platgetes... En vull destacar algunes coses:

Far del Fangar

Un Far típic al qual s'hi arriba caminant per la platja una bona estona. 

Es tracta d'un far actiu que il·lumina el mar cada 12 segons i arriba fins a 12 milles mar endins. Es va construir a l'any 1972, però en realitat és més antic. Sembla que les primeres referències són de 1864 i durant la Guerra Civil es va acabar de destruir lo poc que en quedava (el van cremar🔥). Després van posar una torreta de ferro i finalment van fer el far que veiem avui en dia.

Lo far

Peuets

El sol va baixant

I la segona cosa que en destacaré és un restaurantet al que vam anar el diumenge i que s'hi arriba amb una barca. De fet és un xiringuito dominguero. Va ser curiós. Us poso la ubicació del mapa i una foto on es pot veure que l'alçada de l'aigua és tan baixa que pots estar banyan-te i fer-te fotos per allà.

Va molar molt recórrer amb cotxe la zona i veure tant d'arròs. Perdoneu: és que mai havia vist tantes plantes d'arròs juntes. És com quan vas per Vilafranca i veus tantes i tantes vinyes. 

Pd. Lo guai de tenir un amic fotògraf és que també aprofites.

Karate Kid Eli

always connected

Resumint, que em va molar molt tot el que vaig veure... i espero que no hagin de passar 36 anys per tornar-hi, que ens van quedar milers i milers de coses per veure (diguèssim que aquest cop només hem fet el guiri hehe).