[Lectures] Hachiko, el gos que esperava (Lluís Prats)

Heu vist la peli de Hachiko, la del Richard Gere? (que sí, que ja sé que és un remake americà) però l'heu vist o no l'he vist? OI QUE FA PLORAR??? doncs el llibre aquest, també.

Es que és veure la imatge i ja se'm posa la pell de gallina coi. Quina història més tendre i més trista.

Hachiko és un gos. És una història basada en fets reals i va passar al Japó (a la peli del Richard ho ambienten als EEUU, per variar..). 

En Hachiko és un gosset que un dia va a parar a la família del professor Ueno. En principi havia de ser per la seva filla, però l'estima del professor cap el gos no te límits i aviat es converteixen en inseparables.

Cada dia en Hachi acompanya al professor a la estació de tren i a mitja tarda torna corrents a la estació per esperar-lo a la sortida del tren. PERÒ AI. UN dia, després de molts anys d'amistat, el gos espera i espera i el professor no torna. I ell espera i espera i espera. I espera.

La història del gos és molt coneguda i a Japó li van fer una estàtua a la estació on sempre s'esperava en Hachiko. Quina peneta.

El llibre de Lluís Prats va rebre el Premi Folch i Torres l'any 2014 i enguany ha guanyat el Premi Strega Ragazzi 2018.

11S, 2018

L'única lluita que es perd, és la que s'abandona.

Ja de nou, a casa. Veure les imatges aèries, els bons resultats i l'emoció de la gent (les famílies senceres) m'omple d'emoció cada any. :-) Tant de bo no calgui sortir cada any (o, si sortim, que sigui ja per celebrar que som un país). Sense rendir-se, va, amunt!

[Sèries] The end of f***ing world

Si voleu veure una sèrie curteta (8 capítols de 25 minuts) podeu optar per veure THE END OF F***ING WORLD. (Netflix)

Es veu que està basada en un còmic, no ho he sabut fins més tard (el buscaré per llegir-lo). Però bé, anem al gra. La sèrie és una mica rara, estan tots fatal. El protagonista es diu James i s'autodefineix com a psicòpata. Te ganes de matar a algú i fixa l'objectiu en una noia de la seva classe, l'Alyssa. Però la noia també és rareta com ell i odia a tota la humanitat sencera.

Total: es fan semi-amics i tot i que el noi vol matar-la, també sent atracció cap a ella.... tot així molt boig i intens. I per una sèrie de circumstàncies decideixen fugir junts i la cosa es complica i han de seguir fugint més i més. 

Us serveix com a ressenya-resum? Ja ho sé, m'ho he currat molt poc. :-) 

A mi m'ha agradat bastant. No és de les meves preferides ni del gènere que m'agrada, però al ser tan curteta i tan dinàmica passa volant i ni te n'adones. Algú l'ha vist? Ep, que diuen que hi haurà segona temporada!

Aquí més info (és d'on he tret la foto): https://www.eldiario.es/cultura/comics/The-End-Of-Fucking-World_0_786372080.html 

Pel·lícula de la setmana: Handia

Handia és una pel·li que va revolucionar els passats premis GOYA: va guanyar-ne no sé quants (10 de 13 nominacions) i la gent amb prou feines l'havia sentit anomenar. Tenia curiositat per veure-la i quan vaig veure que la posaven al Netflix no vaig dubtar en fer el pas.

La pel·lícula va de dos germans que viuen al camp (en un "caserío"). Un d'ells, el Martín, ha de marxar a lluitar a la guerra carlista mentre que el germà petit, el Joaquín, es queda al poble per ajudar al camp. La sorpresa arriba quan el Martín torna de la guerra i descobreix que el seu germà s'ha convertit en un GEGANT. O sigui, que s'ha fet molt alt... i ojo, que no vull dir gegant rollo ciència ficció.. sinó una d'aquelles malalties que fa que els teus ossos creixin i creixin.

HANDIA, que vol dir gegant en euskera, està basada en fets reals. Al segle XIX va viure un home que es deia Miguel Joaquín Eleizegui Arteaga que va patir gegantisme i se'l va conéixer com al GEGANT D'ALTZO. Aquí podeu veure'n una imatge:

Va arribar a medir 2 metres i mig. Us imagineu? En aquella època era molt freqüent exposar aquest tipus de casos en fires i circs, i això és el que van fer. I també és el que ens explica la pel·lícula: com un pobre noi de poble es troba envoltat de gent que el vol veure i tocar. 

A mi la pel·lícula m'ha agradat força. És cert que en alguns moments pot resultar una mica lenta, però està bé.  

Mitjana Filmaffinity; 6,6

Nota Eli: 7

Descobrint Gran Canària

Una de les escapades que he fet aquest estiu és a les Illes Canàries. No hi havia anat mai i, aprofitant que han traslladat a un amic allà, vam decidir fer un grupet i anar-lo a veure. Vam volar fins Las Palmas (per tant, l'illa de Gran Canària) i d'allà vam llogar un cotxe i vam fer algunes excursions (no vam agafar cap vaixell ni res per anar a la resta d'illes). Hi vam anar de divendres a dilluns.

El primer dia, divendres, va ser arribar i poc més. Estàvem just en un pis a prop de la platja (la Playa de las Canteras).

Dissabte vam baixar fins a MASPALOMAS, que és una platja rollo desert, amb dunes. Aquí (a la foto de sota) estic jo cremant-me els palmells de les mans. També tenim uns vídeos tirant-nos en plan CROQUETA arrebossada, baixant la duna com si fóssim un caneló de Sant Esteve.

Odio la sorra de croqueta, que voleu que us digui. Jo sóc de la Costa Brava de tota la vida i això de que la sorra t'entri per tots els forats del cos (remarco el tots) no m'acaba d'agradar. La sorra de Lloret és gruixudeta i fas així plis-plis i marxa tota. 

Tornant vam fer una parada a un poble que no sé quin era però era força bonic (edito: MOGÁN: PUERTO DE MOGÁN)

L'endemà vam fer un "descobriment" molt xulo, ja que vam descobrir una mena de "GRAN CANYON" canari (una mica com aquelles roques que hi ha a Torrelles de Llobregat). Depèn com li dóna la llum, mola molt. Mireu:

Està prop del poble de Agüimes i per arribar-hi és fàcil però si no vols caminar molt has de deixar el cotxe en algun lloc de la carretera que puguis i baixar unes baixadetes que hi ha per allà. És bonic i val la pena, ho recomano :-) Aquí us poso una altra foto meva on se'm veu tota suada de la calor que fotia però bueno. 

Vam parar a dinar en un poblet per allà al mig i després vam seguir cap a un altre poblet on hi havia unes salines, i de pas ens hi vam quedar a sopar perquè ja s'estava fent fosc.

I res, a l'endemà ja era dilluns i vam aprofitar el matí per visitar el centre de la ciutat que ens acollia, que encara no l'havíem vist. I -com no- vam parar en alguna biblioteca (que es noti que SOM BIBLIOTECARIS). 

I després, la tornada. Això és una foto des de l'avió, la banya aquella del Delta:

Pel·lícula de la setmana: Mamma Mia 2 / Vilafranca

Aquesta setmana HE TORNAT AL CINE. Ho dic en majúscules perquè feia força mesos que no hi anava i em sabia greu. A veure si m'hi passo més sovint :-). He vist la segona part de Mamma Mia ^^

Mamma Mia: Here we go again (2018)

No sé si heu vist la primera... bé doncs, aquesta, és del mateix estil: un guió que no passarà a la història però cançons enganxoses i molt bon rotllo. És la típica peli que et posa de bon humor i ja està, no cal buscar-li més. 

He de confessar-vos que a mi la primera m'encanta. No acostumo a veure pelis repetides, però Mamma Mia és d'aquelles que si l'enganxo a la TV, m'hi quedo amorrada. Em posa de molt bon humor i m'agraden molt les cançons d'ABBA.

Si ens la mirem descobrirem algunes errades de guió o una mica de forçament amb el tema de les edats (per si no ho sabeu, un dels al·licients d'aquesta segona part és l'aparició de la CHER, i fa d'àvia, o sigui... mare de la Meryl Streep.... com sabem això és impossible jajaja). Però ho perdonem.

L'argument gira entorn de la filla, la Sophie, que restaura l'hotel que va fundar la seva mare anys abans. De pas, fa un viatge en el temps i veiem a la Meryl de jove i com va conéixer "als tres pares" de la Sophie. :-) Us deixo el trailer:

Vilafranca (2018)

La segona pel·li que comento es més discreta :-) Es tracta d'una TV-movie que van passar divendres a TV3. 

Dirigida per Lluís Maria Güell i basant-se en una obra de teatre de Jordi Casanovas, la peli gira al voltant d'un dinar familiar on el cap de família ja està en edat avançada i pateix un potent Alzheimer que fa que no reconegui a ningú ni pugui recordar pràcticament res. A banda d'això, la venda d'uns terrenys i les disputes dels diferents germans farà que sigui un dinar una mica incòmode i difícil d'oblidar. 

No puc dir que sigui una bona adaptació perquè no he vist l'obra de teatre jejeje, però pel Twitter deien que sí. A mi la peli em va semblar "normal", distreta per passar una estona davant la tele. :-)