Vaig sentir a parlar d'aquest llibre quan el van anunciar com a finalista a un premi literari. Al final no en va ser el guanyador, però em vaig prometre que tard o d'hora el llegiria.
Els fills de Llacuna Park és un d'aquells llibres on no hi passa gran cosa però on veus els personatges passar. Novel·les del dia a dia d'una gent que va vivint com pot i amb el que té (en aquest cas, ubicat en l'actualitat i gent de la meva generació).
La protagonista del llibre és la Clara, una noia de 32 anys que viu a casa del seu germà. Allà hi està bé perquè es porta bé amb la cunyada i el petit nebot, però en pisos petits ja se sap. Bé, doncs el punt de partida és el nou treball de la Clara: professora substituta en una presó.
El fet de tenir feina la reconforta i l'ajuda, però just una de les internes se la mira bastant. I no, no és el que penseu, però aquesta interna farà que la Clara retorni a la seva adolescència, als amors perduts i als antics desitjos.
No és una novel·la positiva, més aviat és trista... els personatges estan envoltats d'un núvol gris: no són feliços, tenen un passat per arrossegar i no sempre se'n surten. A mi m'ha fet certa pena perquè, malgrat no hi passa cap terrible desgràcia, et deixa una tristesa generacional que no saps ben bé d'on surt.
PER CERT, molt fort. Ara us riureu de mi. Digueu-me que tampoc ho sabíeu:
La paraula bíbilo porta accent??? XDDDD!!! mare meva! que sóc bibliotecària i mai m'ho havia plantejat! (en canvi si he d'escriure BÍBLIA no tinc dubtes). Però com us podeu imaginar, al llarg de l'any escric com tres mil vegades més la paraula biblio que bíblia!.
Més info del llibre a: http://www.laltraeditorial.cat/llibre/els-fills-de-llacuna-park/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada