[Lectures] Els fills de Llacuna Park (Maria Guasch)

Vaig sentir a parlar d'aquest llibre quan el van anunciar com a finalista a un premi literari. Al final no en va ser el guanyador, però em vaig prometre que tard o d'hora el llegiria.

Els fills de Llacuna Park és un d'aquells llibres on no hi passa gran cosa però on veus els personatges passar. Novel·les del dia a dia d'una gent que va vivint com pot i amb el que té (en aquest cas, ubicat en l'actualitat i gent de la meva generació).

La protagonista del llibre és la Clara, una noia de 32 anys que viu a casa del seu germà. Allà hi està bé perquè es porta bé amb la cunyada i el petit nebot, però en pisos petits ja se sap. Bé, doncs el punt de partida és el nou treball de la Clara: professora substituta en una presó.

El fet de tenir feina la reconforta i l'ajuda, però just una de les internes se la mira bastant. I no, no és el que penseu, però aquesta interna farà que la Clara retorni a la seva adolescència, als amors perduts i als antics desitjos.

No és una novel·la positiva, més aviat és trista... els personatges estan envoltats d'un núvol gris: no són feliços, tenen un passat per arrossegar i no sempre se'n surten. A mi m'ha fet certa pena perquè, malgrat no hi passa cap terrible desgràcia, et deixa una tristesa generacional que no saps ben bé d'on surt.

PER CERT, molt fort. Ara us riureu de mi. Digueu-me que tampoc ho sabíeu:

La paraula bíbilo porta accent??? XDDDD!!! mare meva! que sóc bibliotecària i mai m'ho havia plantejat! (en canvi si he d'escriure BÍBLIA no tinc dubtes). Però com us podeu imaginar, al llarg de l'any escric com tres mil vegades més la paraula biblio que bíblia!. 

Més info del llibre a: http://www.laltraeditorial.cat/llibre/els-fills-de-llacuna-park/

The summer is over

Sí, ja sé que l'estiu no ha acabat i que, logísticament parlant, fins a mitjans de setembre no podrem dir que donem pas a la tardor. Ho sé. Però avui dilluns torno a treballar i per mi ja s'ha acabat l'estiu. ☹️

No em puc queixar. He estat al Canadà, a les Canàries i al Delta de l'Ebre... però ara tot queda força llunyà, tot sigui dit. MOLT LLUNYÀ. I volia llegir molt i veure moltes sèries... però no he fet res. Bé si, viatjar i dibuixar, ja que ara se m'ha donat per dibuixar (cada dia) la meva vida en forma de quatre vinyetes (a Instagram i Twitter)

Aquí algunes:

Ho vaig començar a fer estant al Canadà i he seguit. XD

I bé, ara posar-se al dia amb blogs que segueixo, lectures... i poc a poc tornar a la rutina :-)

WINTER IS COMING

[Lectures] Pont de cendra (Raül Romeva)

Pont de cendra és una novel·la escrita pel Raül Romeva. Podria aprofitar i parlar del procés, però és un tema que em fa tanta ràbia i em dol tant, que només diré LLIBRETAT PRESOS POLÍTICS JA!

Dit això (que sé perfectament que no porta a enlloc però cal que entre tots ens anem recordant que hi ha persones innocents a la presó) parlaré de la novel·la.

Pont de cendra és un llibre que parla de la força de l'amor i de com d'absurda pot ser una guerra, sobretot quan es fa entre pobles germans. El llibre està inspirat en una història real, "els amants de Sarajevo" (podeu Googlejar-ho) i en la seva pròpia experiència, ja que Romeva va estar a principis dels 90 participant en iniciatives de suport als refugiats als camps de concentració de Croàcia i després va donar suport a la UNESCO com a responsable del programa educatiu i cultural de la Pau, entre d'altres.

La història es mou entre dos móns. Al principi no tenen res a veure (passat i present) però poc a poc es van encaixant les peces. He de dir que malgrat que m'ha agradat força, crec que hi ha coses molt forçades (per fer encaixar les històries crec que s'han forçat massa algunes casualitats i m'ha resultat poc creïble en aquest aspecte). Pel que fa al tema històric i bèl·lic, res a dir. Posa la pell de gallina i sap greu que això passés fa tan poc i tan a prop de casa. De fet mentre llegia el llibre hi pensava: quan jo feia 4rt o 5è d'EGB va venir a la nostra classe una nena refugiada. S'hi va estar.... no sé, tant us podria dir tres setmanes com tres mesos: no ho recordo. Sé que va ser poc temps i que després va canviar de poble i ens va escriure una carta a tota la classe dient "us trobo a faltar, ja parlo català!". 

Us deixo un fragment del llibre on parla de la crema de la Biblioteca Nacional. Un memoricidi.

Podeu veure la fitxa del llibre (Amsterdam - Ara Llibres) i llegir un tast de les primeres pàgines aquí: http://www.arallibres.cat/ca/cataleg/8/827/pont-de-cendra.

[Teatre] Parking Shakespeare: Tot va bé si acaba bé

No és la primera vegada que parlo al blog de la companyia de teatre Parking Shakespeare (aquí i aquí) però no està de més tornar-hi i més si és per dir que ENCARA HI SOU A TEMPS per veure l'obra d'enguany, "Tot va bé si acaba bé"

Però rebobinem: qui són? què fan? Parking Shakespeare és una companyia de teatre que representa obres de Shakespeare principalment en espais oberts. Ja fa 10 estius que ocupen un racó cobert d'arbres del Parc de l'Estació del Nord i a cada funció apleguen a molta gent! Jo hi vaig anar fa un parell de dies i hi havia prop de 400 persones.

Bé, a la foto no hi ha 400 persones, obvi. La vaig fer just quan vam arribar, que va ser mitja horeta abans. Com veieu, al parc hi ha com un escenari artificial i pots seure, per la qual cosa s'aconsella arribar amb una mica de temps si vols agafar bona posició i sentir-ho bé. No hi ha escenari, tot és tal qual, natural, i mola molt.

L'obra d'aquest any potser no té un súper argument, però ells ho fan divertit. Fins i tot hi ha un punt que sorprèn (que no us explicaré) i que ajuda a seguir el fil de la història en un moment d'embolic, jeje. Humor, música, modernitat i textos clàsics, que més podem demanar.

El preu a pagar és la voluntat, taquilla inversa. Quan acaba l'obra deixen una caixa al mig i cadascú posa el que bonament pugui segons les seves capacitats i satisfacció amb l'obra. :-)

RECORDEU: FINS DIUMENGE 5 D'AGOST A LES 19h.

http://www.parkingshakespeare.com