[Teatre] El despertar de la primavera | Sol solet

Durant el mes de maig vaig veure dues obres de teatre: El despertar de la primavera al Teatre Victòria i Sol Solet al TNC. La primera em va agradar moltíssim... la segona potser no tant.

EL DESPERTAR DE LA PRIMAVERA

Spring awakening

Sabeu d'aquelles obres que vas sense saber massa i t'acaben sorprenent moltíssim? Doncs això. Havia sentit a parlar de l'obra (no és la primera vegada que la feien a BCN) però mai havia fet el gest d'anar-hi. Va ser a rel d'un 50% de descompte que m'hi vaig acostar i ei, un encert. Si la tornen a fer algun dia, aneu. Es que és una obra rollo adolescent però toca temes que estan molt bé i ho fa d'una manera que atrapa. Ah, i és MUSICAL, ho dic perquè si no us agraden els musicals doncs ja no cal.

L'obra té més de 10 anys i s'ha representat amb èxit a molts països. Va sobre sexe i moral, de com la poca educació sexual acaba produint desgràcies, així com la pressió familiar de l'època. S'havia ja representat a Catalunya al teatre Gaudí, i crec que tots (o la majoria) d'actors són els mateixos.

Els actors, joves però molt potents en general, li donen un toc de força. De fet la obra és una mica llarga i ni ho vaig notar (és una cosa que em fixo molt quan vaig a veure una obra: si se'm fa llarga o no). 

SOL SOLET

A finals de l'any passat em vaig comprar un abonament del TNC per a quatre obres. Aquesta és una de les que he anat, malgrat que al principi quan vaig repassar la programació se m'havia passat per alt. El motiu és que em va semblar una obra per a públic infantil i no va ser fins que vaig llegir l'argument que em vaig fixar que era una obra de l'Àngel Guimerà.

És un drama familiar entre un foraster que arriba a una família i que s'acaba trobant involucrat en un triangle amorós amb fatals conseqüències per a tots. Vaja, sí, el que vindria a ser un drama. El més curiós de l'obra, però, és la posada en escena... tope minimalista. A mi em costen, aquestes coses. L'obra està prou bé, però la posada en escena em va frenar a l'hora de gaudir de l'obra. Bueno, i  apart una altra cosa: és un drama sec. Vull dir, a mi els drames em molen molt i si surto plorant del teatre encara més (hahaha, de veritat) però aquest és un d'aquells drames freds, del mal rollo, que no provoquen llàgrimes sinó malestar.