A veure si ara que he acabat cursos varis, tinc més temps per portar el blog més al dia i mirar més amb calma els altres blogs :-)
Fa pocs dies vaig acabar de mirar aquesta sèrie de Tv3, BENVINGUTS A LA FAMÍLIA. M'ha sorprès. Miro poques sèries "de tele", però estava molt enganxada a MERLÍ i, quan va acabar i van posar aquesta... doncs la vaig mirar. Un parell de capítols... i bueno. No sé si l'he vist o sabeu de que va. A mi les sèries d'humor així no m'agraden gaire però ves per on que em va picar la curiositat i a mesura que he anat tenint foradets, he anat seguint "a la carta" els 13 capítols d'aquesta primera temporada.
És una sèrie així com friki. Hi ha una família A i una família B, unides per una persona que mor en el primer capítol (no considero que dir això sigui dir un spòiler XD)
La família A la formen una dona amb molt de caràcter, el seu cunyat i els seus tres fills:
- Un nano adoptat que per la foto ja us podeu imaginar quin és
- Un jove asperger (o més o menys)
- Una nena que se suposa que és filla però té un accent gironí que no sé d'on li surt XD
Bé, i la família B són una dona així com molt.... mmmm.... espontània, sí, i la seva filla.
Té molt d'humor negre i això suposo que és el que m'ha mig atrapat, ja que si fos comèdia normal no l'haguès aguantat. Té bastants fallos però bueno, m'he distret veient-la i això, en el fons, és el que importa (reconec que si fos d'un altre canal o la trobés pel catàleg de Netflix no la miraria) Ha sigut una inèrcia. Potser el que em molesta més és que al principi de cada capítol fessin uns resums tan llargs (per lo poc que hi passa).
Ah sí. També vull dir que la sèrie l'he allargat molt (he trigat com cinc mesos en completar-la) i això m'ha descol·locat perquè se suposa que els 13 capítols passen en uns sis o set dies com a molt.
2 comentaris:
Sense voluntat de mirar-la, vam enganxar el primer capítol de casualitat, i l'estridència i l'exageració de tot plegat em va fer descartar-la al minut zero. Potser és divertida i té més argument del que semblava, però aquesta mena d'humor no fa per mi. Algun altre dia vaig enganxar un tros i em va semblar que era dolenta dolenta.
si, la veritat és que a mi em va frenar una mica al principi... però ves, m'hi vaig enganxar i poc a poc em vaig anar a acostumant als personatges :)
Publica un comentari a l'entrada