Micro-ressenyes de còmic (5a - 2018)

Nova tanda de micro-ressenyes comiqueres, que ja tocava. :-)

Aquesta vegada els he intentat agrupar temàticament, malgrat que és una mica difícil i una mica va agafat amb pinces. La selecció d'avui són còmics amb cert context històric:

Deportado 4443

Deu ni dó amb aquesta història. Molt dura i molt real, el trobo imprescindible. Suposo que només veient la portada ja us podeu fer a la idea de la temàtica. 

L'obra va a càrrec de Carlos Hernández de Miguel (periodista) i Ionannes Ensis (il·lustrador). Junts posen llum visual al testimoni d'Antonio Hernández (el tiet del propi Carlos), un espanyol que va passar quatre anys al camp de concentració de Mauthausen.

Hernández va ser un dels 9.300 espanyols que van anar a petar als camps. El que va viure allà... ja us ho podeu imaginar.

Cal destacar-ne un detall: abans del còmic hi va haver TWITTER. Com? doncs bé: l'autor, el Carlos, va crear un compte de Twitter (@deportado4443, encara actiu) i allà va relatar en primera persona el testimoni del seu tiet. Ho va posar tot com si estigués passant en aquell mateix moment. La cosa està en que va funcionar molt bé i va ser l'il·lustrador qui, en veure-ho, li va escriure per convertir-ho tot en un llibre. I d'allà fins aquí. La veu dels molts que es van quedar sense veu.

Baby's in black

Canviem de context: situem-nos als anys 60. "Baby's in black" és una cançó dels Beatles de 1964 que van dedicar-la a Astrid Kirchherr, una noia fotògrafa que va estar molt lligada als Beatles als seus inicis (Hamburg) i que va mantenir una relació sentimental amb Stuart Sutcliffe, el primer baixista que va tenir el grup (el cinquè Beatle) i que va morir a l'any 1962. 

El còmic es centra en la relació entre l'Astrid i l'Stuart, deixant els Beatles en un segon pla força proper. Només per això ja val força la pena. És un còmic dels Beatles sense ser protagonitzat pels Beatles. Tot un descobriment :)

El cumpleaños de Kim Jong-il

Entre l'horror i la tendresa. Em vaig enamorar d'aquest còmic quan el vaig veure, ja que les il·lustracions em van atraure de seguida :-)

De què va? doncs d'un nen que neix i creix a Corea del Nord. Des de ben petit aprèn que una de les persones més importants - perdó LA MÉS IMPORTANT- és el Kim II-sung i el seu fill Kim Jong-il. I que per això hi ha fotos d'ell per tot arreu, estàtues i demés.

Com qualsevol altre amic seu, el nano viu adoctrinat: llibres, còmics, cine... tot està pensat per odiar l'enemic i estimar al líder, tot. Però: ES PASSA GANA, i fugir, està mal vist... i poc a poc la cara fosca del règim es posa en contra de la seva família.

M'ha agradat moltíssim.

Los años del Sputnik

Publicat per Astiberri, aquest còmic es situa a França i mitjans dels anys 50. Els protagonistes són un grup de nens de dos barris diferents (els de dalt i els d'abaix) que tenen lluites continues pel territori. En certa manera em va recordar a "La guerra de los botones", potser per la rivalitat de les bandes i per passar-ho tot per la mirada dels nens.

És un volum integral, per tant entenc que originalment es devia publicar per parts (Val, ho acabo de comprovar i van ser quatre i es van publicar entre 1999 i 2003 a França). ÉS una història que està prou bé, es distreta... però a mi tampoc m'ha matat massa. Són les rivalitats entre els nens dels dos barris i els problemes que hi ha al darrera (hi ha casos de racisme, lluites polítiques...). Són nanos que representen a tots aquells que vivien en barris obrers i fills de treballadors de fàbriques. (He de dir que el tipu de dibuix, malgrat tot, no és dels que més em fan gaudir)

Una vida errante

I acabo amb aquests dos volums de "Una vida errante", de Yoshihiro Tatusmi. Els vam llegir al club de lectura de còmic i a mi em van agradar força (tot i que a alguna gent se li va fer pesada, i ho entenc). 

Es tracta d'un còmic autobiogràfic: Tatsumi va néixer l'any 1935 i va morir fa poc, al 2015. Aquí a Espanya es va començar a conèixer gràcies a la revista de El Víbora, on es van publicar algunes de les seves historietes. El còmic, dividit en dos llargs volums, mostra com era la vida de la gent que feia manga en aquella època. Ell va inventar el gekiga, un tipus d'obra que era diferent als manga de l'época, amb un to més literari i culte (una mica com les novel·les gràfiques actuals).

El pobre va estar 11 anys fent aquests dos volums en el qual es posa en la pell del Hiroshi, que seria el seu alter ego. Ni que sigui per donar valor a la feina que va fer (i el munt de referències d'obres i autors que va incloent-hi) ja valdria la pena que us el llegissiu, jeje.