Exposició "Biblioteques insòlites" (Arts Santa Mònica)

L'altre dia vaig anar a veure aquesta expo:

Sort que la vaig veure amb una visita guiada i explicada, jeje. Si hagués anat sola... confesso que meitat de les coses se m'haguessin passat per alt.

“Biblioteques insòlites” reuneix en un mateix projecte la idea de “biblioteca infinita”,
insaciable, sempre canviant i oberta a tota mena de coneixements,amb aportacions realitzades per artistes contemporanis, que a partir de finals de la dècada dels seixanta i fins a l'actualitat,
han revisat la idea de biblioteca, d'arxiu i del llibre com a font inesgotable
de coneixement i s'han interessat per les edicions d'artista,
una modalitat artística que, malgrat la seva aparent marginalitat,
en tots ells ocupa un lloc rellevant en el seu discurs estètic.

Algunes fotos:

Aquesta d'aquí sota🠷 em va semblar realment interessant: són diferents mesos de l'any i el buidatge de les converses i arxius diversos que tenim al mòbil. Està posat de manera que es pugui percebre -d'una manera molt gràfica- la quantitat d'informació que rebem i enviem cada dia (nota: el pilonet que n'hi ha menys és el que correspon a l'agost)

L'exposició prové de "La casa encendida" de Madrid. A banda de l'espai que ha estat ocupant al Santa Mònica, també tenia una part a l'Ateneu i a ELISAVA. En aquest últim hi vam entrar. 

Més info: http://artssantamonica.gencat.cat/ca/detall/Biblioteques-insolites

Pel·lícula de la setmana: "Emoji: la película"

Val, sí... em passo dos mesos sense mirar cap pel·lícula i, quan ho faig, és per veure'n una sobre emoticonos.... jejejeje

Partim de la base que no és una peli gaire bona (Filmaffinity li dóna una mitjana de 3,5, potser és de les més baixes que he vist!!) però escolteu, QUE NI TAN MAL. M'ha fet certa pena que se la puntuï tan baix: és una peli mona sense gaire pretensions que vol donar veu i ànima als ninotets que tenim a dins el mòbil.

Els protagonistes són emoticonos que viuen dins el telèfon mòbil d'un adolescent, l'Àlex. La seva feina diària és estar llestos per quan se'ls necessita. És a dir: si jo clico l'emoticono de la caca per exemple, doncs la caca ha d'estar al seu lloc per aparèixer i fer la seva funció.

El problema és que el GIN, el nostre protagonista, no controla bé el seu rol. Ell és un "meh", una d'aquestes cares inexpressives del plan "em dóna tot igual"... però curiosament sap posar tota la resta de cares. I clar, el dia que el criden per utilitzar-lo, s'equivoca i es posa nerviós. 

L'argument és simplíssim i la gràcia que té són els gags amb els emoticonos (els que mai no utilitza ningú, etc.) i la presencia de les aplicacions que tothom coneix: Youtube, Dropbox, Facebook, Candy Crush....

Malgrat guanyar QUATRE premis Razzie (pitjor pel·lícula, pitjor director, pitjor guió i pitjor repartiment) jo li posaré un SIS perquè m'he rigut i m'ha fet gràcia. Sóc molt fan dels emoticonos, jejeje.

🎬Nota Eli: 6 / 🏆: Mitjana Filmaffinity: 3,5

10 anys de blog

Confesso que aquesta dada m'ha agafat una mica desprevinguda. A principis d'any si que ho vaig veure, que enguany el blog complia els 10 anys... però ja no hi vaig pensar més. I fa uns dies em vaig dir: "ai! era ara per l'abril, oi?" i, tement que se m'hagués passat ho vaig mirar. I justet! jeje. Però en fi, que sí, que faig 10 anys.

No és el primer blog que he tingut, però si el que m'està durant més i en el que he sigut més constant. Miro enrere i esborraria algunes entrades, sí (he escrit moltes tonteries i a vegades m'he deixat emportar massa per les emocions XD... però mira, tot són etapes). En fi, aquí segueixo. De moment em quedo una mica més. Gràcies per passar-vos per aquí de tant en tant!

En total han sigut 2517 entrades fins a dia d'avui.

Vaig començar a bon ritme. El 2008 vaig escriure 109 entrades (de finals d'abril a desembre). El 2009 ja van ser 357, quasi una diària. Però al 2010 se me'n va anar l'olla i vaig fer-ne 422, més d'una per dia... òbviament tenia molt de temps, haha.
Després la cosa ja va anar baixant.... 389 (encara més d'una per dia), 287... 251... 219... 129... i 105. L'any 2016 va ser l'any que vaig escriure menys entrades, inclús hi ha algun mes sencer en que no vaig ecsriure RES. L'any passat, inconscientment, vaig anar-ho recuperant i ja van pujar a 175. Tot són etapes, ves. La feina, la vida, l'estat d'ànim, les coses que vas fent... tot influeix.

Com apunt curiós, us deixo les cinc entrades més vistes....

(algunes estan en castellà perquè abans alternava)

1. La peli del domingo: Los chicos del coro (Les choristes)

2. Cinema a la fresca gratuït. Barcelona 2013

3. 50 ombres d'en Grey (E.L James)

4. La peli del domingo: Prayers for Bobby

5. Manualitats

Aquestes coses sempre m'han semblat curioses. Et curres entrades i no te les mira ningú, i al revés. :-)

En fi, ... com passa el temps!!

[Lectures] La vida sense la Sara Amat (Pep Puig)

La vida sense la Sara Amat és una novel·la escrita per Pep Puig i que va guanyar el Premi Sant Jordi l'any 2015, ara fa tres anys. 

El llibre té un argument molt simple i clar: la desaparició d'una nena, una adolescent, en un petit poble. La Sara Amat desapareix d'un dia per l'altre, concretament una nit, mentre juguen a fet i amagar. 

La Sara tenia 13 anys i, segons deien els seus companys de jocs, era una noia més crescuda, més adulta i "més rara" que les altres. La seva desaparició va marcar molts interrogatoris i qui ho recupera tot és el narrador, que un cop adult retorna a les seves nits d'estiu, de pre-adolescent, per muntar el puzzle de tot el que va passar al voltant d'aquella desaparició. I és que el Pep de Cal Sabater, el nen que narra la història en primera persona, té molt a dir... i el més important és que segons ell mateix ens diu, la Sara es va amagar uns quants dies a casa seva abans de marxar definitivament. 

El més important del llibre, de fet, no és la desaparició de la nena... malgrat que en sigui el fet principal i tot giri al voltant d'això. La clau del llibre és el creixement que fa el nen, que migra cap a l'adultesa i tot el que això va comportant. És un llibre força tendre, sentim molta empatia per aquest nano i per les coses que li passen, sobretot el cuidado amb que s'enfronta a les petites decisions diàries que li toca afrontar. 

En definitiva: En sí al llibre no hi passa res d'especial: són els últims dies d'estiu d'un nen de 12 anys abans que li toqui tornar a l'escola. I això és potser el que fa especial al llibre.

Fitxa: https://www.grup62.cat/llibre-la-vida-sense-la-sara-amat/209175

[Teatre] El llibertí (Poliorama)

Fins a finals de maig podeu veure "El llibertí" al teatre Poliorama.

El llibertí és una mena de vodevil ambientat a l'època del Diderot (segle XVIII). De fet, la protagonitza "ell mateix".

L'acció es situa a casa d'aquest escriptor i just quan rep l'encàrrec d'escriure la definició de MORAL per l'enciclopèdia que estan creant (Diderot i D'Alembert van crear la primera enciclopèdia universal: L'encyclopédie, ou Dictionnaire raisonné des sciences, des arts et des métiers).

És una comèdia. El pobre home es troba que ha d'escriure la definició en poques hores i pel seu despatx no paren de passar-hi coses. El tema està en que ell, de moral, en té poqueta (bé, tot depèn des del punt de vista en que un s'ho miri) i entre la seva dona, l'amant, la filla i l'amiga de la filla, allò és un festival.

Diuen del Llibertí que és una gran comèdia ("una veritable joia, una comèdia intel·ligent, lleugera i profunda, sensual i melancòlica"). A mi no m'ha desagradat, però no és el tipus d'obres que m'agraden massa, em costa molt que les coses em facin gràcia, sóc així de rància, jajaja. Però això és una cosa subjectiva, clar. L'únic que em va trontollar és que quan semblava que s'acabava, l'obra seguia. Vull dir que em va trencar una mica l'estructura... que després ho penses i dius, clar, no anava a acabar així la cosa, però no sé com explicar-ho: s'aboca cap a un desenllaç que després no és, i això se'm va fer raro i em va donar sensació d'obra llarga, quan en realitat només dura 1 hora i 40 minuts sense entreacte. 

[Punts de llibre] Collita Sant Jordi 2018

Bé! doncs un altre any que hem pogut celebrar Sant Jordi amb un sol ben lluent sobre els nostres caps. He de confessar que és un dels dies que m'agrada més de l'any, com Nadal o el meu aniversari (que hi ha més important que el naixement d'un mateix? sense nosaltres mateixos, no veuríem el món!). He comprat un còmic del Pompeu Fabra i un llibre de Viena Edicions, que es posen a la pila dels pendents, ... la gran pila, jejejeje.

Us poso alguns dels que vaig trobar ahir. Els de "El comerç i les escoles" he vist que n'hi ha 14 i els podeu trobar al blog de Mondopunts. D'Abacus de moment tinc dos... però bueno, que són punts que no em precupa massa no tenir-los ara mateix ... :-) Us poso bastants... i en deixo alguns fora. 

• Començo per aquest d'Òmnium. És de rigor començar per aquest, i que la llibertat deixi de ser una llegenda d'una vegada per totes. Va per vosaltres, #llibertatpresospolítics.

• Open Arms, ONG dedicada a ajudar al refugiats que venen pel mar, ha editat uns quants punts de llibre, crec que uns 10. Es venen per 1 euro i els diners van per l'entitat. Vaig comprar aquests tres (han col·laborat diversos artistes).

• Els del Mercat de Sant Antoni han fet aquest que veieu aquí sota. I de pas he aconseguit una sèrie que em faltava... malgrat que m'he adonat que l'he agafat incompleta un cop he arribat a casa, jajaja.    ....AJUDA. jiijij

• Aquests han quedat poc lluïts al moment d'escanejar-los, però són guais. Corresponen a l'editorial Gustavo Gili, són frases relacionades amb el món del llibre i la lectura 

  

•  Els típics de l'Ajuntament....

• Aquests d'aquí sota són de Trama Cultura. M'han semblat originals per l'ús del tema Disney.

• Àmplia col·lecció editada per ERC (Esquerra Repúblicana de Catalunya) en honor als líders empresonats per fer avançar els drets civils. N'hi ha 10 en total, més un punt de "FREE". Estan molt bé.  

• Davant del Liceu hi havia aquests tres... són una mica diferents als punts habituals del Liceu (bé, a no ser que hagin canviat d'estil, que també podria ser perquè fa temps que no en veia, jejejej). Ja m'ho confirmareu...

• I ja acabo. L'entitat ObertaMent (Per la salut mental dóna la cara) ha editat aquest punt que per descobrir que hi diu has de substituïr els símbols per lletres.

Després ja una mica més de lo mateix... punts d'editorials, coses sueltes, etc. Per no fer-ho de forma exhaustiva no em puc queixar. :-) Espero que les vostres collites haguessin anat bé!!!

Feliç Sant Jordi 2018!

Feliç Sant Jordi a tothom!

Enguany el meu dibuix de Sant Jordi l'he fet una mica més combatiu... :-)

I aquesta és la il·lustració que he fet per al programa LECXIT (Lectura per a l'èxit educatiu), de la Fundació Bofill. (http://www.lectura.cat).

(Trobo que m'ha quedat molt bon jan, aquest Jordi).

36è Saló Internacional del Còmic de Barcelona

Aquest cap de setmana ha sigut EL SALÓ DEL CÒMIC :-)

és un Saló al que m'agrada anar, molt més que el Saló del manga, sobretot per les exposicions que fan i la varietat de coses, malgrat que enguany l'he trobat un pelin més fluixet. De fet, m'adono que pràcticament no he fet fotos, no sé perquè! Però bueno, algunes sí. Vaig tornar amb uns quants còmics nous sota el braç i també alguna signatura, malgrat que no les busco expressament.

Una de les autores que venia enguany era la Tillie Walden, autora de Piruetas (vaig fer-ne una ressenya pel blog de Biblogtecarios). Jo tinc el còmic, però mai duc còmics de casa perquè sempre penso que te'ls fan comprar allà mateix. CASUALMENT un amic que venia al Saló em va dir que li portés, que se'l volia llegir... I CASUALMENT quan vaig passar per davant la taula de l'autora... 1) No tenia gaire gent i 2) no calia comprar el còmic allà mateix. 

ÉS MOLT MAJA! súper simpàtica. M'encanta la Tillie. Em va fer un dibuix bonisquissim.

També vaig pillar-me el "Todas estamos bien", de l'Ana Penyas. Ja el vaig veure per Nadal (va guanyar el Premi FNAC de novel·la gràfica) però al veure que també havia guanyat el premi a l'autor espanyol revelació del 2017.. doncs mira, el vaig comprar i me'l vaig fer signar, que tampoc hi havia gaire cua. Ja de pas...

Vaig comprar alguna cosa més, i algun manga també... però bueno. Ja els aniré ressenyant el algun moment d'aquesta vida. XD

Pel que fa a les expos, hi havia una de gran dedicada al Súper López. No cal que el presenti, que tothom sap qui és. Jo sincerament és un còmic que -malgrat conèixer- mai vaig llegir massa. Sempre he dit que jo vaig ser més de Zipi i Zape i l'entorn Escobar, no sé. He aprofitat per mirar de prop la seva obra i saber una mica més d'ell. Sabíeu que Jan és sord? no en tenia ni idea!

Ai, i la expo del Jaime Martín. Com em mola aquest autor. Al final és un topicazo dir que a Espanya es fan moltes pelis, llibres i còmics de Guerra Civil i similars... serà cert, però mola. I l'obra d'aquest autor val molt la pena. Si no heu llegit res d'ell, ja trigueu (fa poc vaig parlar-ne).

Exposició de Javi Rey, autor d'Intemperie (entre d'altres). (Un còmic molt dur!)

I bueno, tot molt bé. Llàstima que dissabte al migdia va diluviar, va fer un final una mica agredolç, jeje. Vaig sortir del saló protegint amb la vida els còmics que m'havia comprat perquè no es mullessin. I sobretot perquè en tenia un XXL que no cabia en cap motxilla: UN LLIBRE GEGANT DE LA RUE DEL PERCEBE!!

És una caseta que es monta i tots els ninotets (els inquilins) estan en paper retallable perquè els puguis posar al seu corresponent pis. Com m'hagués molat tenir això de petita per jugar a fer històries... ara sóc gran. No em posaré a jugar sola, jajaja. De moment ho tinc muntat al menjador ijij.

El "museu" Immaculada Concepció

Algun cop, aquí al blog, us he parlat del meu antic cole i dels sentiments nostàlgics que em provoca. Bé, de fet no és el cole i prou: tot el passat, tot, em provoca nostàlgia. Però en aquelles classes hi vaig passar molts anys, dels 5 als 18, ja és dir... que al final són coses que marquen molt, perquè allà dins et fas gran, t'afrontes als teus primers problemes reals, muntes la xarxa bàsica d'amistats, et crees com a persona. I mentiria si digués que tot va ser feliç. Vaig passar-hi alguna mala temporada, segurament com tothom. Però tots reflotem. I guardo molt bon record, d'aquella època.

Fa un any em vaig enterar que una de les monges del col·legi (Sor Gloria) havia muntat un petit museu a les golfes del centre. Un any ha hagut de passar fins poder-lo visitar amb alguns companys, però ha valgut la pena. I em ve de gust posar aquí algunes -bastantes- fotos i comentar-les :-)

Per visitar el museu és molt fàcil i només s'ha de trucar al cole. Sor Gloria ho mostra tot encantada.

Una de les primeres coses que s'hi veuen és el telescopi. Em va fer gràcia. Mai el vam fer servir, però estava amagat en un lloc i un dia (mm 4t d'ESO?) ens el van mostrar en plan VIP.

El Museu és... com ho diria... hum, un MUSEU RECOPILATORI, en plan raconets. Per exemple, el raconet dels esports... amb fotos de campionats (sobretot patinatge, futbol, basquet), copes i medalles.

Una de les monges que vivia allà, Sor Gràcia, tenia molta traça fent manualitats (un dia es va morir i en vaig fer un escrit, tb rollo nostàlgic). Es veu que va fer uniformes per a unes nines... o sigui: tots els uniformes que hi havien hagut a les diferents èpoques.

Amb ella també vam fer una assignatura de MARQUETERIA. Concretament un Pitufo de fusta...

Amb una altra monja vam fer MACRAMÉ.(Ei, que no només teníem monges eh, també hi havia professorat... de fet, el 98% de docents NO eren monges) Ara ho penso i tot sembla tan antic... ajajajajaj! sembla que fos els anys 60 però no. Molt fort. Però el macramé en el fons era guai. Això de aquí sota potser és d'alguna noia de la meva classe, qui sap.

Aquí un parell de vistes més. Així us feu a la idea d'això que dic dels raconets. 100 anys d'història recollits i ben posats jeje.

També hi ha un raconet de "tecnologia". Les diferents màquines d'escriure i els primers ordinadors que van arribar a les aules. Jo sóc de la darrera generació crec que vam utilitzar les màquines d'escriure (ho combinàvem amb els primers ordinadors i els primers programes... molt EGB, tot!!). Ens donaven unes frases a modo plantilla i les havíem de repetir. Era una mica rollo, tot s'ha de dir (les frases eren "falsas hadas halladas" i coses així). Jo era bastant inútil i encara ara utilitzo dos dits per escriure. No en sé. Però escric bastant ràpid, eh! XD

Les vistes des de les golfes són guais. El cole era bonic. Bé, ÉS bonic, que encara existeix!!!

S'ha de reconèixer la bona voluntat per preservar els materials. Però com a bibliotecària veia això d'aquí sota i pensava.... hmm... cal un arxiu Immaculada jejeje. I si pogués ser, online!

Un altre tema va ser la biblioteca. Ai mare, que aquí sí que hi ha feina. Li vaig preguntar si havien fet alguna cosa amb la biblioteca polvorienta que teníem fa 20 anys. Em va dir que l'havien canviat de lloc però que no la feien servir. I bueno, clar, la veritat és que no m'estranya:

Enciclopèdies dels 80, poc espai, llibres obsolets... #AixíNo. I mira, veus, això sí que és una cosa que em va saber greu. Segueixo al cole a les xarxes (Insta i Twitter) i veig que s'han modernitzat, que fan coses de robòtica, que participen a concursos, que innoven... però que coi passa amb la biblio? amb les possibilitats que tindria i la tenen morint-se de fàstic.... espero que tard o d'hora li posin remei. No crec que costi tant contractar un bibliotecari perque posi una mica d'odre, tregui tot el que sobra i reorienti una mica els objectius. Cal apostar-hi!

I bueno, vam tenir sort de poder veure algunes classes i alguns espais, com aquesta classe. Està bastant igual. Encara hi ha l'espai on solia haver-hi una tele (cantonada) jeje. Ara li han posat pissarres modernes:

Aquesta també era una classe nostra.

Les taules són diferents. Abans eren de color fusta. 

Em passava les hores pintant sobre les taules... després m'ho feien netejar.  

En aquestes taules crec que el llapis hi destacaria més...

I AI! QUE M'OBLIDAVA D'UNA COSA IMPORTANT!! quan estudiàvem allà corria la llegenda que hi havia una sala amb animals dissecats. Alguns afortunats juraven haver-ho vist, però jo no m'ho acabava de creure... però ara ja sí!!!! SI FINS I TOT HI HA UNA POTA D'ELEFANT! :-)

 

I bueno, res. Un cop visitats tots els espais i aules possibles, vam fer una volteta pel pat i ens vam fer algunes fotos més (la foto de les escales era innegociable, perquè cada any pel juny ens en feiem una allà... cada curs, molt típic, jejeje).

Els anys passen massa ràpid, que voleu que us digui!!!!