[Lectures] Els avantatges de ser un marginat (Stephen Chbosky)

Aquesta lectura va ser, de fet, un duo. I quan dic duo em refereixo que vaig mirar la pel·lícula d'una manera molt seguida :-) [aquí en vaig parlar, fa moltes setmanes ja...]. Però parlem del llibre!

Està força bé. I abans de seguir, diré el mateix que vaig dir a la ressenya de la pel·lícula: el títol en català i castellà confon i no s'acaba d'entendre bé. (Suposo que és una mala traducció?).

El llibre gira entorn al personatge de Charlie, un noi bastant solitari amb alguns problemes per comunicar-se amb els altres i que al moment de començar el llibre es troba en el seu primer any d'institut. Gent nova, classes noves... ja sabeu. El seu primer amic és el professor de literatura, que veu en ell un noi amb força talent per l'escriptura i l'ajuda oferint-li lectures complementàries a banda de les que ja llegeixen obligatòriament a classe.

Un d'aquests primers dies la situació canvia: Charlie coneix a dos germans -un noi i una noia- plens de vida i amb ganes de fer moltes coses. Per sort seva, Charlie entra en el seu grup d'amics i a partir d'aquí se li obrirà la ment i provarà coses que fins ara no havia ni pensat. Charlie comença aquí el seu camí cap a la vida adulta i veurà que no sempre és fàcil. 

És un llibre que explica, doncs, el camí que porta a fer-se gran. Ara bé: hi ha un factor que la fa diferent. En Charlie té trets amagats: al llarg del llibre anem veient algunes escenes del seu passat que no s'acaben d'explicar fins que no arribes al final (i que, almenys parlo per mi, no t'ho esperes gens) i llavors és com quan es tanca un cercle i entens moltes coses. 

Per cert, el llibre està escrit de manera epistolar, doncs el Charlie explica tot el que li passa a través d'unes cartes que envia a una tercera persona. (Això de "epistolar" no sé si només s'aplica quan les cartes tenen resposta... hmm. No és el cas. De fet és com si escrivís en un diari personal). És una prosa senzilla i amena, es de bon llegir i no es fa gens pesat.