Hi ha certes persones que són com "de tota la vida" (o sigui, que són molt grans i que cal aprofitar per veure'ls ara que encara podem). Un d'ells podria ser l'Ibáñez, autor incombustible de Mortadelo... i un altre podria ser el Juan Tamariz.
Ha estat uns dies per Barcelona i he aprofitat per anar-lo a veure.
Mireu.
Jo la màgia me la crec
:-)
Vull dir... és obvi que tot té truc. Però quan un mag em fa un truc -i el fa bé- jo me'l crec. És que no tinc cap altra opció, perquè no sé veure on és la trampa.
L'espectacle del Tamariz, al Tívoli i fins fa pocs dies- és divertit i et deixa amb la boca oberta.
Se'l veu ja gran però desperta (i encomana) molta vitalitat. L'espectacle va durar com dues hores, potser una mica menys. Vam tenir una primera part de màgia amb moltes intervencions del públic i una segona part amb jocs de proximitat, que són la seva especialitat. Per aquesta segona part va posar una lupa-projector per captar tota mena de detalls i que veiéssim que NO HI HAVIA TRAMPA, jeje.
Ah! i també vam gaudir de la intervenció de tres mags: una que és la seva dona (Consuelo Lorgia) i dos nois més: un que feia trucs amb un mocador i un altre que feia volar copes de vi... entre altres coses. I sí, el Tamariz fa acudits una mica desgastats, però li perdonem XD.
Llarga vida als mags.
Un dia us parlaré del meu joc de taula del Màgic Andreu i de com em vaig passar part de l'infància fent trucs de màgia mal fets. No tinc massa traça, jo, per aquestes coses...
2 comentaris:
A mi la màgia m'agrada veure-la, em resulta molt espectacular, però no m'agrada que em treguin a fer-me el truc, per això no solc anar a mirar espectacles. Però si ensopego amb un programa de tele on en fan, segur que m'enganxo. Feia temps que no veia en Tamariz, li havia perdut la pista.
jo he de confessar que sí que m'hagués agradat molt sortir i que em fes un truc a mi, però estàvem asseguts pel mig i això ho dificulta bastant, jejeje. Ara ja només em queda veure al Mago Pop en directe...
Publica un comentari a l'entrada