Restaurant de la setmana: El maderal

Heus aquí una ressenya inútil.

I la raó és ben senzilla: el restaurant acaba de tancar portes XD. O sigui, hi vaig anar fa res, un mes... i entre una cosa i l'altre vaig pensar que ja faria la ressenya. I ves, que l'han tancat! 

Però he pensat que faria la ressenya igualment, ja que és el primer restaurant totalment vegà al que he anat a sopar. I això mereixia ser recordat, jajaja. És que jo sóc molt de carn i pasta, sempre he pensat que en un vegà no se m'hi havia perdut res i no hi trobaria res que m'alimentés. Però mira, la vida... 

El Maderal estava prop de casa meva, entre Clot-Sagrada Família i Glòries (feu-vos mentalment una idea del triangle que això suposa i ubiqueu el restaurant per allà al mig). Ha durat dos anys i va tancar a mitjans d'aquest mateix mes. Han tancat, segons les seves pròpies paraules, per treballar en nous projectes i poder fer un món més just lliure de menjar-nos als animals. I que consti que no ho dic amb ironia, no no! m'agradaria menjar menys animal. Aquí les fotos d'un parell de plats:

I res. No cal que posi dades de contacte com faig habitualment perquè seria una cosa inútil. Però en seguiré la pista i si algun dia obren un nou local, hi aniré :-)

Juan Tamariz: Magia Potagia... ¡y más!

Hi ha certes persones que són com "de tota la vida" (o sigui, que són molt grans i que cal aprofitar per veure'ls ara que encara podem). Un d'ells podria ser l'Ibáñez, autor incombustible de Mortadelo... i un altre podria ser el Juan Tamariz. 

Ha estat uns dies per Barcelona i he aprofitat per anar-lo a veure.

Mireu. 
Jo la màgia me la crec

:-)

Vull dir... és obvi que tot té truc. Però quan un mag em fa un truc -i el fa bé- jo me'l crec. És que no tinc cap altra opció, perquè no sé veure on és la trampa. 

L'espectacle del Tamariz, al Tívoli i fins fa pocs dies- és divertit i et deixa amb la boca oberta. 

Se'l veu ja gran però desperta (i encomana) molta vitalitat. L'espectacle va durar com dues hores, potser una mica menys. Vam tenir una primera part de màgia amb moltes intervencions del públic i una segona part amb jocs de proximitat, que són la seva especialitat. Per aquesta segona part va posar una lupa-projector per captar tota mena de detalls i que veiéssim que NO HI HAVIA TRAMPA, jeje. 

Ah! i també vam gaudir de la intervenció de tres mags: una que és la seva dona (Consuelo Lorgia) i dos nois més: un que feia trucs amb un mocador i un altre que feia volar copes de vi... entre altres coses. I sí, el Tamariz fa acudits una mica desgastats, però li perdonem XD.

Llarga vida als mags. 

Un dia us parlaré del meu joc de taula del Màgic Andreu i de com em vaig passar part de l'infància fent trucs de màgia mal fets. No tinc massa traça, jo, per aquestes coses...

Ni keep... ni calm.

Per motius personals he estat una mica allunyada del blog (tant el meu com els vostres). Però ara ja torno a ser aquí i ja rependré el ritme irregular habitual XD. En tot cas i, abans de res, voldria dir que...

I no dic res més però amb això ja ho dic tot.

[Lectures] Color de llet (Nell Leyshon)

Aquest llibre va caure per Nadal i la veritat és que em va agradar força, el vaig devorar força ràpid...

Color de llet ens explica la història de la Mary, redactada en primera persona i d'una manera molt peculiar ("aquest llibre és meu i l'estic escrivint de pròpia mà"), sense cap majúscula en tot el llibre i amb frases força curtes.

La Mary és la quarta filla d'una humil família que viu al camp i que necessita tots els braços possibles per treballar. Però la Mary té un problema: la seva cama, esguerrada.... i per això sovint té problemes per dur a terme les seves tasques diàries i no poder agafar el ritme de les altres germanes. A més, té un pare que es ben bé un tirà i ningú el suporta.

Un dia, però, li canvia la vida: la dona del vicari està malalta i necessita algú que li doni un cop de mà. I una noia de 14 anys és ideal per aquesta funció.

No vull explicar gaire cosa més perquè trobo que el llibre atrapa bastant i malgrat ser una mica previsible tot el que pot passar-hi, és interessant com ho explica i com va succeint tot. És un llenguatge molt proper, molt directe. Ja et dic, vas llegint i ni te n'adones que ja l'has acabat. La seva força, doncs, no recau en la història sinó en la manera com s'explica i la força que té la veu de la pròpia Mary per trasmetre-ho.

De fet, Color de llet s'ha traduït en molts idiomes i ha guanyat forces premis literaris (a Espanya ha guanyat el "Libro del año" que atorga el Gremi de Llibreters de Madrid.

A casa nostra el tenim editat per Angle Editorial. 

Aquí en podeu llegir un trosset.

[Punts de llibre] El teu punt, 2018

Els punts de "El teu punt" són força coneguts i sí, és cert, al final els acaba tenint tothom perquè són fàcils d'aconseguir i corren bastant. 

Aquests són els d'enguany:

Normalment surten en castellà i en català, però crec que darrerament només els he obtingut en català (no m'hi fixo gaire i tampoc els busco molt, s'ha de dir, jejeje). Com que treballo en una universitat és fàcil trobar-los cada cop que surten els nous. Ara bé, aquest any el que m'ha passat és que feia setmanes que els veia i com que tots s'assemblen, pensava que ja els havia agafat i no. En fi, coses que passen. Però ja els he agafat. 

Si algú vol un joc en català només m'ho ha de dir!

Expo: "Historietas del TEBEO, 1917-1977" (Museo ABC)

A Madrid hi ha un museu dedicat al Dibuix i la Il·lustració: el Museo ABC (sí... ABC) però el contingut val la pena, fan moltes exposicions interessants (+ activitats, cursos i tallers). Antigament aquest edifici havia sigut la primera fàbrica de cerveses Mahou, però ara és un gran edifici lluminós ple d'art actual.

Jo vaig anar-hi principalment per la expo del tebeo, però de retruc en vaig veure una de més petitona dedicada a l'il·lustrador Benjamin Lacombe.

Una exposició de còmics

Es tracta d'una exposició centrada en l'evolució dels tebeos entre el 1917 i 1977, una època que com ja deveu saber o us podeu imaginar, va donar molt de sí. Aquí teniu el link.

Són vàries les generacions de nens i nenes que han crescut amb aquestes històries. Qui no coneix personatges com Mortadelo y Filemón, Capitán Trueno o el Guerrero del Antifaz? Per molt que no siguin del nostre any, són personatges que han fet història (bé, el cas del Mortadelo és diferent perquè l'imparable Ibáñez segueix en actiu, jejejeje) I sí, n'hi ha molts que no són tan coneguts... per això trobo que aquesta expo ha estat un encert i molt ben documentada, amb moltíssimes refrències gràfiques i textuals.

Una vista àeria des de les escales que baixen fins allà:

Les parets estaven atapeïdes de pàgines i vinyetes: un total de 300 obres (180 dibuixos originals i 120 revistes). A la part del mig, si us hi fixeu, hi ha com uns panells temàtics i de cada panell en surten uns calaixets on es podien veure més còmics. Per exemple, sobre còmics "per nenes", humor, còmic estranger...

Un calaixet dels que us deia:

Es considera la data 1917 com a inicial perquè va ser l'any que es va publicar el TBO per primera vegada (revista que va marcar la terminologia).

Si van tenir èxit aquestes lectures és perquè les consumien persones de "classes populars", com diuen ells mateixos a la mostra. I estaven fets i dibuixats per persones properes que parlaven igual i es mofaven de les mateixes coses. També és cert que una part de l'exposició està dedicada a la censura i els problemes que va suposar per editors i dibuixants afrontar l'època de la post-guerra.

Còmics per fullejar:

Veieu allò groc que està barrejat entre els còmics? és la guia de l'exposició. És molt completa, amb 57 pàgines plenes de referències. Si voleu la podeu descarregar en PDF aquí.

Us deixo amb una altra "vista aèria":

Benjamin Lacombe. "Carmen"

Benjamin Lacombe és un il·lustrador que sol agradar molt. Com que de retruc vaig veure la petita exposició que li havien dedicat, doncs que menos que compartir-vos unes quantes fotos.

És en motiu de la publicació del seu darrer àlbum, CARMEN.

Dins el museu hi ha una llibreria de l'editorial Edelvives. Com que Lacombe publica amb ells aquí, doncs suposo que hi ha algun conveni per fer exposicions, ja que no és la primera vegada que Lacombe exposa al Museu ABC.

Lacombe va néixer com jo, a l'any 1982, i publica bastant.. Algunes de les seves obres tenen nom de dona: María Antonieta, Frida, Madama Butterfly. S'exposen un total de 23 il·lustracions originals.

Pel·lícula de la setmana: Tobi (Tobi el ángel / Tobi el niño con alas)

Aquesta setmana he tingut un d'aquells moments "remember" d'alt nivell. Vaig veure a Twitter que l'Antonio Mercero feia 82 anys i mencionaven algunes de les seves produccions més famoses, com Verano Azul o Farmacia de Guardia.... i de cop em va venir al cap el TOBI, el nen aquell de les ales.. una pel·li que van fer diverses vegades per la tele i que mai més se'n va saber res més.

Una crida a twitter em va fer descobrir que la pel·lícula es podia trobar sencera a Youtube, i aquella mateixa nit me la vaig posar.

Si sabeu quina és, perfecte. I sinó, ara us l'explico amb dues línies: la història parla del Tobi, un nen petit al qui, de sobte, li apareixen dues aletes a l'esquena. Tothom està molt confós i mentre alguns volen que se li tallin i s'acabi el problema, altres volen experimentar amb ell. 

SPOILER: arriba un punt de la peli que els cirurgians li tallen les aletes, però al cap de poc li tornen a sortir i llavors uns senyors dolents volen fer negoci amb ell i l'exposen com si fos un mono de fira.

El cas és que la peli és molt tendre. Vale que té un punt de cutre-caspós i que avui en dia aquesta pel·li no la veuria quasi ningú, però és tot un clàssic. De fet, és la típica "espanyolada" de finals del 70, amb personatges així de l'època. Però que coi, que és molt maca. I té un final preciós i molt trist.

Defenso aquesta pel·li pel contingut nostàlgic que m'invoca, jeje.

Per cert, el seu protagonista, Lolo García, es va fer popular per una altra pel·li del mateix director: "La guerra de papá", un nen que veia com la seva nova germaneta li treia el protagonisme.

Aquí podeu saber més coses d'ell: http://yofuiaegb.com/que-fue-de-lolo-garcia/

8 de març

Expo "Pasa Página" (BNE, Madrid)

Fa un parell de setmanes, com ja vaig dir, vaig estar a Madrid. I l'objectiu era l'exposició de Harry Potter... però pel camí en van caure un parell més. I una d'elles és aquesta:

La fan fins el 20 de maig a la seu de la BNE, la Biblioteca Nacional d'Espanya (Paseo Recoletos, 20). És una exposició petitona i acollidora que té per objectiu reivindicar la lectura i la literatura a través de diferents muntatges. Cada un d'ells mostra la lectura i el llibre des d'un punt de vista diferent, però tots ells amb la mateixa finalitat: mostrar que llegir ens dóna vida :-)

El que mola de la expo és que és diferent: les coses es poden tocar i es pot interaccionar amb alguns objectes. Jo vaig fer algunes fotos... i us les comparteixo aquí. Llegir no implica agafar un llibre: vivim en un món on la multitud i varietat de formats és l'ordre del dia: hi ha moltes maneres de fer-ho i es tracta que tothom pugui trobar la seva sense que això signifiqui un rotllo ni, molt menys, una obligació.

Aquests són els diferents espais que hi havia:

• Los libros de nuestra vida: tothom té una vinculació diferent amb els llibres i la lectura. Aquí el que han fet és agafar testimonis d'escriptors coneguts i mostrar com es van iniciar i com això els hi va canviar la vida (o no) ;-)
• Gente de libro: Perquè un llibre arribi a les nostres mans, hi ha molta gent al darrera: autors, editors, correctors, traductors, llibreters, bibliotecaris...
• Todo es literatura: ebooks, audiollibres... com hem dit, el format avui en dia ja és el de menys!

• Este sillón es incómodo: aquí es mostraven diferents espais de lectura a través d'unes fotografies
• Yo leo, ¿Tu lees?: aquest anava sobre hàbits lectors: des d'on llegim, amb quina finalitat... 

• Todo es empezar: Aquesta ens posava a prova, ja que a través d'un petit circuit elèctric, ens demanava que relacionessim la portada d'un llibre amb el seu principi:

• Paisajes de papel: fotografies de llibreries i biblioteques. Una de les seleccionades era la biblioteca Carles Rahola de Girona :-) 

• Ilustrísmos: oda als llibres il·lustrats i posar en relleu que cada cop hi ha més llibres així, i que no només estan orientats al públic infantil / juvenil (per exemple, la col·lecció que té Nórdica Libros és molt interessant).

• Próxima parada, un libro: Aquest també era xulo, simulant un mapa de metro i amb diferents lectures marcades dins un itinerari. Bàsicament per relacionar llibres i fer descobrir a la gent noves lectures que puguin agradar-li:

I la mostra acabava amb dos apartats més: per una part "Página de cine", dedicat a les adaptacions literàries a la gran pantalla i una última, "Vivir con libros", una petita mostra fotogràfica.

Resumint: una exposició petitona i molt mona. Feta amb bon gust i per atraure a un gran nombre de persones. Hauria de ser itinerant (els expositors tenen rodetes) :-)

Web oficial

[Lectures] Els avantatges de ser un marginat (Stephen Chbosky)

Aquesta lectura va ser, de fet, un duo. I quan dic duo em refereixo que vaig mirar la pel·lícula d'una manera molt seguida :-) [aquí en vaig parlar, fa moltes setmanes ja...]. Però parlem del llibre!

Està força bé. I abans de seguir, diré el mateix que vaig dir a la ressenya de la pel·lícula: el títol en català i castellà confon i no s'acaba d'entendre bé. (Suposo que és una mala traducció?).

El llibre gira entorn al personatge de Charlie, un noi bastant solitari amb alguns problemes per comunicar-se amb els altres i que al moment de començar el llibre es troba en el seu primer any d'institut. Gent nova, classes noves... ja sabeu. El seu primer amic és el professor de literatura, que veu en ell un noi amb força talent per l'escriptura i l'ajuda oferint-li lectures complementàries a banda de les que ja llegeixen obligatòriament a classe.

Un d'aquests primers dies la situació canvia: Charlie coneix a dos germans -un noi i una noia- plens de vida i amb ganes de fer moltes coses. Per sort seva, Charlie entra en el seu grup d'amics i a partir d'aquí se li obrirà la ment i provarà coses que fins ara no havia ni pensat. Charlie comença aquí el seu camí cap a la vida adulta i veurà que no sempre és fàcil. 

És un llibre que explica, doncs, el camí que porta a fer-se gran. Ara bé: hi ha un factor que la fa diferent. En Charlie té trets amagats: al llarg del llibre anem veient algunes escenes del seu passat que no s'acaben d'explicar fins que no arribes al final (i que, almenys parlo per mi, no t'ho esperes gens) i llavors és com quan es tanca un cercle i entens moltes coses. 

Per cert, el llibre està escrit de manera epistolar, doncs el Charlie explica tot el que li passa a través d'unes cartes que envia a una tercera persona. (Això de "epistolar" no sé si només s'aplica quan les cartes tenen resposta... hmm. No és el cas. De fet és com si escrivís en un diari personal). És una prosa senzilla i amena, es de bon llegir i no es fa gens pesat.

Restaurant de la setmana: Alsur Café

Fa unes quantes setmanes vaig anar a l'Alsur Cafè. Bé, m'hi van portar: jo no el coneixia :-) És un lloc... com dir-ho? hi ha de tot. És tirant a hipster. Un lloc modernillo on pots anar a esmorzar, a fer-hi el "brunch", a fer-hi un àpat o beure't unes copes. De fet el seu slògan ja t'ho diu:

"Lo que quieras, cuando quieras"

Tenen diversos locals a Barcelona, nosaltres vam anar al que hi ha al carrer Roger de Llúria. La carta és prou extensa: http://www.alsurcafe.com/assets/files/pdf/lluria.pdf

Jo vaig triar això, molt heavy:

Segurament després de veure la foto encara us esteu preguntant què és. No passa res, us resolc ara el misteri: és un "Mac&Cheese Waffle"... o sigui: un gofre fent de base i, a sobre, pasta mac&cheese (o sigui, aquella pasta en forma de galet) amb salsa cheddar i després per damunt trossets de bacon ben torradets i uns doritos coronant. No cal ni dir-vos que em vaig quedar ben empatxada i que durant forces hores no vaig ser capaç ni de menjar-me una galeta.

Aquest plat està a la secció de la carta que s'anomena "PLATOS ÉPICOS", jeje. Però també fan hamburgueses, pastissos, amanides, tapes... com que ja us he enllaçat la carta, no segueixo.

El local es força ampli (dos pisos) i el servei és prou ràpid i simpàtic (almenys aquell dia). De preu està normal, aquesta muntanya que vaig menjar jo valia 8.50 i, malgrat que sembla petit, us ben asseguro que és molt "omplenedor". Sí, omplenedor és la paraula XD.

👉 Alsur Café

📧 Diversos espais

💶 Uns 10-15 euros per persona.

🌍 http://www.alsurcafe.com