28 de febrer 2018

[Lectures] No sóc el meu ADN (Manel Esteller)

Qui em coneix més o menys, sap que tinc un pànic irracional a la mort i a tot el que això significa. Desaparèixer, no ser res més. No em considero una persona especialment hipocondríaca, però el cert és que tinc, com quasi tothom suposo, antecedents familiars propers morts per càncer i clar, això fa que la por a la mort i a la malaltia (i al patiment, i al dolor, i al no poder fer-hi res) s'intensifiqui fins a cotes -com ja he dit- irracionals. 
Però bueno. L'altre dia vaig llegir aquest llibre que us comento avui. Sóc una persona de lletres que agraeix profundament que les coses s'expliquin d'una manera planera i de fàcil retenció. Vaig trobar aquest llibre a la biblio on treballo, allà a Bellvitge, i vaig pensar mira, me l'enduré. Va d'això:

Puc heretar les malalties dels meus pares o avis? Fins a quin punt una disciplina com l'epigenètica pot repercutir en la prevenció i el tractament de malalties com el càncer, el Parkinson i l'Alzheimer? I,  sobretot, què és l'epigenètica? Manel Esteller, referent internacional en l'àmbit de l'epigenètica, respon en aquest llibre a aquestes preguntes i a moltes altres d'una manera il·lustrativa i divulgativa.
A partir de dotze exemples basats en casos reals,exposa les claus per entendre millor les bases d'aquesta disciplina i ofereix un panorama de les infinites possibilitats que genera l'estudi de l'epigenètica. D'aquesta manera, els conceptes teòrics troben la seva aplicació pràctica en consells per portar una vida saludable que ens permeti, prevenir el desenvolupament d'aquestes malalties.













S'agraeix que el llibre comenci amb "una certa aproximació terminològica" (he citat textualment) per aclarir els termes i definir una mica que és l'epigenètica i quines oportunitats dóna. Però si amb això no tenim prou, després dels ja mencionats 12 exemples ens ofereix un "Manual bàsic d'epigenètica" que entra una mica més en matèria (confesso que allà ja em vaig perdre una mica, sobretot quan parla de coses com les illes CpG o proteïnes diverses).

L'epigenètica investiga les coses que es poden heretar però que no són de genètica en sí. Hi ha un exemple al llibre que ho diu molt bé: "ens hem d'imaginar que la informació continguda a l'ADN és com un text ple de lletres i que, l'epigenètica, seria el tipus de lletra, les majúscules o minúscules, els signes de puntuació, etc.". O sigui, que no és el text però que sense allò no pots entendre-ho bé.

Els 12 exemples proposats són interessants i fàcils d'entendre, que és lo important XD. Per exemple, comença explicant el cas de dos bessons que es desenvolupen diferent al llarg de la vida, o un altre exemple, el cas de la clonació de l'ovella Dolly i tot el que va suposar o suposaria (o que mai suposarà pel fet d'haver-hi certes normes ètiques)... o fins i tot -per mi un dels capítols més curiosos- un tema sobre l'evolució de nens i nenes nascuts després de la segona guerra mundial a Holanda i de com els va afectar "l'hivern de la fam" (Gran fam neerlandesa de 1944). Aquests infants van anar creixent diferent segons si la fam patida per les seves mares va recaure en el primer terç de la gestació o segon o tercer.

Bueno en fi, que l'he trobat molt interessant


3 comentaris:

XeXu ha dit...

L'Esteller és un grandíssim científic, però com a divulgador encara li falta... o potser que l'epigenètica no és tan fàcil d'explicar en un llibre per a tots els públics. Pensa que jo m'hi dedico, i el llibre em va semblar que tenia un nivell força alt. Està bé, però li falta ser una mica més planer i arribar al lector o lectora que té davant.

Anònim ha dit...

La ciència ha avançat molt últimament i permet jugar molt amb els gens, però de moment la societat encara no té clar fins on s’ha de permetre arribar, visca el transhumanisme!

Eli Ramirez ha dit...

Xexu -> potser sí, no sé. Potser és que sense adonar-me'n estic més influenciada del que em pensava per la feina que faig i per això em va sembla força divulgatiu. De fet ja ho dic, a la part final em vaig perdre una mica, però la part dels exemples (els 12) la vaig trobar molt interessant. El fet que l'epigenètica sigui una matèria complicada també hi deu fer molt, clar :-)

Pons -> estem rodejats de ciberBioRobots i no ho sabem, segur XD!

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails