17 de gener 2018

Micro-ressenyes de còmic (2a - 2018)

Segona entrega de micro-ressenyes de còmic. Avui toca aquests cinc:


Taxi driver (Bié)


Aquest còmic, publicat per Evolution Cómics, va sobre un taxista. Tant per l'argument com pel tipus de dibuix, és cert que potser mai l'hagués agafat de la biblioteca... però aquest home havia sigut profe de l'Escola Joso (on vaig els dissabtes) i com que una amiga meva l'havia tingut de profe, em va fer gràcia i el vaig agafar en préstec.

El cómic reuneix petites historietes autoconclusives sobre les peripècies d'un taxista per Barcelona. Lo interessant és que aquest taxista és ell mateix: per subsistir econòmicament va haver de fer de taxista per les nits. I clar, la fauna nocturna de la ciutat comtal és força... variada :-)
Com a gran punt a favor diré que els annexos són interessants:

  • S'inclou un mapa de la ciutat amb la ubicació de cada una de les histories narrades (i realment surt TOTA LA CIUTAT)
  • La documentació gràfica: la ciutat surt ben representada i és fàcil trobar-hi referències a llocs que tots coneixem molt bé. Per fer-ho, va realitzar fotografies de molts dels llocs.
  • Un munt de simpàtica normativa ("jamás escrita") per ser un taxista nocturn excel·lent.
Afegir, a més, que l'Escola Joso surt dues vegades:

1. Quan ens explica, al principi, que s'ha de fer taxista per temes econòmics i combinar-ho amb la feina de profe els dissabtes pel matí:


2. I segon, quan uns alumnes li diuen de fer botellón prop de l'escola un divendres nit...








Arashiyama (Fidel de Tovar / Dani Bermúdez)



Arashiyama és una muntanya molt coneguda i turística que hi ha prop de Kyoto, però també és el nom d'aquest manga espanyol (sí, manga fet per persones d'aquí) que va ser un dels best-sellers del passat Saló del Manga.
Segons expliquen a dins el còmic, es veu que una antiga llegenda diu que si arribes al cim de la muntanya en una nit de lluna plena, els déus et concediran qualsevol desig que els hi demanis. Amb aquesta il·lusió, dos germans (els adorables Shin i Sumie) decideixen escapar-se per intentar pujar fins a dalt de tot i fer tornar als seus pares, morts recentment. El problema és que allà s'hi trobaran moltes coses.... i no del tot bones.

Us el recomano fervorosament: és un còmic tendre, ben fet, amb bon guió. Vaja, que ja trigueu en llegir-lo :-)



Diario de otra Sofía (Sofiskita)


A mig camí entre còmic experimental, Diario de otra Sofía ens explica les aventures, en primera persona, d'una noia que marxa com a estudiant de mobilitat amb una beca Sèneca. (Bé, ara no recordo si concreta que sigui AQUESTA beca, però vamos, és una beca com l'erasmus però per dins d'Espanya mateix).
La beca té una duració de 9 mesos. Hi podem trobar la seva arribada, els seus primers amics allà, convalidació de les assignatures, etc. La cosa està en que aquest còmic va ser el seu projecte final i, per fer-lo, va recòrrer a diverses tècniques i formats (dins lo possible). 

És un còmic, en aquest sentit, interessant, però que potser pot costar de llegir una mica: hi trobem des de capítols totalment acabats com capítols esbocejats. L'obra en sí, autoeditada i amb una coberta de textura mate que li dóna un toc bonic, crec que representa força bé a la gent que es troba en aquesta situació. Podeu adquirir-lo aquí. (I de pas us recomano NEUH, sempre intreressant)



Croqueta i empanadilla (Ana Oncina)


De tots els còmics que toco avui aquí, potser aquest és el que necessita menys presentació. Tres volums i un especial de Nadal catapulten Croqueta i empanadilla com un dels còmics més venuts i més coneguts del panorama actual de "còmic per a tots els públics". Certament, és un còmic que ha arribat a moltes persones que normalment no llegeixen aquest format.





Croqueta i Empanadilla són una parella jove enamorada (l'autora s'ha basat en les seves pròpies experiències). Són personatges que són monos i tendres, i això atrau. No estan mal, però l'humor és una mica fluix i moltes vegades les vinyetes (autoconclusives) no fan la gràcia que haurien de fer, són únicament situacions de parella comuns vistes des del punt de vista d'una croqueta i una empanada, cosa que li dóna un sentit graciós i ja està. 



Un extraño en la orilla del mar (Kanna Kii)

Acabo amb un altre manga, però aquest, made in Japan.


És una història d'amor entre dos nois: per un costat tenim al Shun, un noi que viu lluny de la seva casa natal i centrat en voler ser escriptor el dia de demà. Per l'altra hi tenim al Mio, un noi jove que no sembla adaptar-se a la seva nova vida. Es coneixen i s'agraden, però en Mio ha de marxar de la ciutat per seguir amb els seus estudis....




Es tracta d'un volum únic autoconclusiu, però si us encarinyeu amb els personatges, existeix una continuació: "Un extraño en primavera". De moment han sortit només dos dels tres volums que hi haurà, però segurament segueix la mateixa línia. No és un guió per tirar cohets, però els dibuixos estan molt ben fets. És, com si diguèssim, "una obra simpàtica", de les que entren bé.

Els còmics editats per Milky Way són molt bonics (l'únic que potser canviaria són les lletres que apareixen al llom dels diferents còmics que editen, però bueno, això ja... jeje).


2 comentaris:

roser ha dit...

A mi croqueta y empanadilla m'encanten, de tan simple... el que passa és que em fan entrar gana.

Eli Ramirez ha dit...

jejejje si, això sí. Has llegit els altres? n'hi ha dos o tres

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails