Setena entrega de micro-ressenyes de còmic. Aquest cop us en poso sis... així en conjunt són bastant fluixets (l'última vegada la mitjana era més alta, jeje). Dubto que cap d'aquests entri al meu "top ten" anual...
1. Els infants de la resistència. Primeres accions (Benoît Ers, Vincent Dugomier)
Editorial Base va publicar fa poc, aquest 2017, aquest còmic traduït al català sobre uns nens que intenten crear una resistència a la invasió alemanya. Es tracta d'un primer volum i diria que el segon ("Primeres repressions") no ha estat encara publicat. Es tracta d'un còmic de corrent francobelga amb línia clara. No em va acabar d'agradar perquè no em vaig arribar a creure massa els personatges, se suposa que tenen 13 anys i actuen com si en tinguessin 7 o 8. (De fet en alguns llocs he llegit que tenen 10 anys, però al còmic hi posa 13 en diversos llocs).
Bé, doncs això. La trama es situa a l'any 1940, quan França signa armistici amb els nazis i es converteixen en una zona ocupada. El que si que m'ha agradat és que està ben documentat i al final del còmic hi ha documents i fotos de l'època. També s'explica que tot i haver-hi molts joves inscrits a la resistència, eren pocs els nanos... que per edat no s'hi podien apuntar però sovint feien petits encàrrecs i era difícil que sospitessin d'ells.
En fi. 
2. La Oficina en The New Yorker. El trabajo en viñetas (VV.AA)
Recopilació de diverses vinyetes (de diversos autors, uns 80) aparegudes a la mítica The New Yorker. Es divideix en diversos capítols, com per exemple: "El lunes por la mañana", "Entrevistas", "Pausa para comer", "Como pedir un aumento", "los jefes"... etc. Sí, hi ha molts capítols i cada un d'ells reuneix vinyetes que -amb més o menys gràcia- intenten fer broma de la situació.
I lo bo és que la majoria de vegades rius de lo reals que són! Està publicat per Libros del Asteroide i ells mateixos apunten que un dels subtítols podria ser "Todo lo que me hubiera gustado decir o hacer en el transcurso de mi vida laboral si no hubiera tenido miedo a ser despedido".
És distret. Em va tocar en un sorteig.
3. ¡Holly Molly contra el mundo! (Holly Molly)
Partim de la base que jo no sabia qui era la Holly Molly: no estic al tanto de Youtubers, conec de nom dos o tres, però sense més. Em van regalar aquest llibre i el vaig començar a llegir i el que vaig veure és un típic recopilatori de tires còmiques de les que ara estan tant de moda, que són aquestes on s'ensenya el dia a dia i el fet de fer-se gran i tot això. Una mica com els de la Sarah Andersen, que són així frescos i divertits. Rius bastant. Són situacions en les que un mateix també s'hi pot trobar (o almenys, la majoria de nosaltres).
Afegir que la il·lustradora en aquest cas és Clara Soriano, que trobo que se n'ha de parlar més perquè al cap i a la fi, és una obra gràfica.
4. Presas fáciles (Miguelanxo Prado)
Bé, aquesta ja té un altre nivell. De totes les que avui aquí comento, aquesta és la més interessant (no en va Prado ha guanyat desenes de premis incloent el Premio Nacional de Cómic l'any 2012...!).
És un còmic dur i potent situat a l'Espanya del 2014, fa res, enmig de la crisi bancària i les preferents. El que hi veiem és com una sèrie de persones vinculades a entitats bancàries van morint una darrera l'altra i com una parella d'inspectors hauran de cercar les pistes necessàries per treure'n l'entrallat i trobar els culpables, si n'hi han. Corrupció i desnonaments com a tema central d'una història que està en plena ordre del dia i que no ens deixa indiferents.
L'obra està feta a llapis i amb un nivell de detall boníssim. Dóna gust!
5. La chica de los cigarrillos (Masahiko Matsumoto)
Aquest manga es va publicar originalment a principis dels anys 70 i ha sigut l'editorial Gallo Nero qui l'ha rescatat de l'oblit. Pel que sembla -jo no coneixia la seva obra ni havia sentit a parlar mai d'ell- va ser un referent. Va ser a través d'algunes ressenyes que em vaig animar a agafar-lo de la biblioteca i llegir-lo.
I bueno... si... però no gaire. No em va entusiasmar. Gens. Vaig trobar que era una obra a la que costava agafar el fil de les històries que l'inclouen... i tampoc el dibuix és que m'agradés gaire. Potser, i segurament, és cosa que es tracta d'una obra publicada fa uns 40 anys... però bueno, així és. Suposo que té el seu públic i si s'ha editat és per alguna cosa!! ;-)
6. Ebichu: el hámster ama de casa
El pitjor còmic que llegiré aquest any, n'estic segura (i encara queden dos mesos i penso llegir-ne molts més). Vaja, quina cosa més horrorosa. Són varis volums, editats per Ponent Mon. No sé, igual hi ha gent que li pot agradar, però igualment la nota mitjana a Goodreads (xarxa social) és de 2 sobre 5, molt baix. Sap greu que s'aposti per un producte així i es deixin enrere moltes altres històries que segur que són millors.
És un còmic que, sota la seva aparença infantil, amaga un còmic adult de dubtós humor. Vale que jo no sóc d'humor, però és que a part de les típiques bromes hi ha violència contra el hàmster cada dos per tres. I a mi això no em fa gràcia XD.
