Festes de Sants 2017

Em sabria greu parlar de les Festes de Gràcia i deixar de banda les de Sants :-)

Les fotos no són gaire bones, ja em perdonareu. Només em va donar temps de visitar bé els tres primers guanyadors (i la resta, alguns els vaig veure de reüll o ràpid).

Coincideixo plenament amb el jurat amb el primer premi: un carrer dedicat a Harry Potter! (Carrer Finlàndia).

L'entrada estava dedicada al castell-Escola de Màgia. Estava força transitat, jeje. Tothom vol matricular-s'hi:

Pel carrer hi havia vàries figuretes com ara aquest Dumbledore o els tres joves protagonistes jugant a Quidditch pel sostre del carrer.

També hi havia una petita reproducció del banc més famós d'Anglaterra (no apte per muggles, és clar):

I a l'altre extrem del carrer, la famosa andana 9 3/4 que és des d'on s'agafa el Hogwarts Express: (i si us fixeu al lateral dret, veiem entrar-hi al nostre protagonista).

A tocar del carrer Finlàndia hi ha el carrer Sagunt, enguany mereixedors del segon premi. Es tractava d'una antiga fàbrica tèxtil. Tot força ben recreat i, si us fixeu en la segona foto, veureu que un veí del carrer va deixar les finestres de casa seva obertes per mostrar com solia ser un despatx de l'època.

Finalment us poso alguna foto del carrer Galileu, que va optar per recrear records de la nostra infància (molt a l'estil "Yo fui a EGB"). Presidia un Mazinger Z gegant i estava ple de referències a tota mena de jocs, joguines, personatges de còmic, dibuixos i icones (disquets, la moneda de 25 pessetes dels Jocs Olímpics, etc.)

Hi havia també uns cartrons per posar-hi la cara, jeje. Jugàveu a "Operación" ?? :-)

I un cop s'acaben les Festes de Gràcia i les Festes de Sants, descobreixes que l'estiu ja pràcticament ha acabat i que torna l'hivern i la rutina. Realment jo ja tinc ganes :)

[Lectures] El teu nom és Olga (J. Maria Espinàs)

Un dels llibres que he llegit aquest any és aquest: El teu nom és Olga.

El llibre es va escriure als anys 80 i des de llavors s'ha reeditat diverses vegades (es va editar fins a 19 vegades en quatre anys!) i també s'ha traduït a varis idiomes com ara el castellà, portuguès, anglès, alemany... i alguns altres. I bé, no puc negar que el llibre està bé: és un referent. El narrador és el propi Espinàs, molt conegut aquí, que explica com és la seva filla Olga, que té síndrome de Down (SD). 

Jo personalment he de dir que m'ha costat connectar amb el llibre. El pragmatisme i objectivitat amb el qual parla, sumat al vocabulari caduc, m'ha frenat bastant. Desenganyem-nos: fa 30 anys no es parlava de la mateixa manera quan a discapacitat ens referim. El llibre mostra la estimació infinita d'un pare vers la seva filla i on sovint es fan pensaments en veu alta carregats de paraules com subnormalitat o mongolisme (de fet, diferencia entre gent normal i subnormal). 

El llibre va servir en aquell moment perquè moltes famílies en situacions semblants es trobessin més acompanyades en aquest procés. S'ha de pensar, i ell mateix ho comenta en algun moment, que als anys 80 no hi havia tampoc els avenços que hi ha ara. A la Fundació Catalana de SD, per exemple, es fa moltíssima feina, però tot just ha complert 30 anys!. Abans tot el tema de l'atenció precoç, escoles, teràpies i socialització no es feien, o no es coneixien, o quasi no es posava en pràctica.

Crec que el llibre és interessant de llegir tant pel context com per les relacions familiars. De fet, l'any passat (2016) el llibre s'oferia amb el diari El Periódico per la diada de Sant Jordi. Aquí en podeu llegit alguns extractes / reflexions:

• Catorze14. http://www.catorze.cat/noticia/2498/teu/nom/olga

[Punts de llibre] Arxiu de Lloret

A qualsevol col·leccionista de punts de llibre (i suposo que altres tipus de col·leccionisme) li agrada veure material publicat/fabricat/etc al seu poble. El cas que avui m'ocupa, ho és.

El Servei d'Arxiu Municipal de Lloret de Mar està fent, sobretot aquests darrers anys, una feina magnífica: difonen el fons, es troben presents a les xarxes socials, es comuniquen, fan activitats... i si ja només això és bo, imagineu quan vaig saber que també aquest any havíen editat punts de llibre :-)

Per Santa Cristina (24 juliol, Festa Major) enguany han editat una col·lecció de sis punts. Els van repartir una nit que projectaven un documental sobre la festa major al llarg de la història. I els punts són moooolt bonics! Mireu-los:

Ball de Plaça, 1901 - Fons Gallissà

Processó a la platja de Santa Cristina,  ~1908 - Fons Gallissà

Processó de Santa Cristina passant per l'Ajuntament, ~1914 - Fons Ramon Rovira i Fàbregas

Sortida de la processó, ~1900 - Fons Ball·llatinas

Arribada de la processó a la platja de Lloret, ~1920 - Fons Obreria de Santa Cristina

Tornada de la processó, ~1910 - Fons Gallissà

Després, resulta que també van editar uns punts de llibre per celebrar el Dia Mundial dels Arxius. En total van ser tres:

Tots els punts van amb explicació al darrera.

Per últim, -i sense marxar de Lloret- us poso un que s'ha editat des del Museu del Mar, que engloba diferents llocs (desconec si n'hi ha més, aquest és un per davant i per darrera, però és raro que només hagin posat el Castell de Sant Joan i Can Saragossa). Hauré d'investigar :-)

Lloret és un poble molt bonic! I és cert que sovint hi passen coses desagradables, però quan s'ajunten tants de turistes a vegades no es pot evitar, per molta feina que es faci per intentar evitar-ho. 

Festes de Gràcia 2017

Bé, després de forces dies de vacances, reprenc el blog... i ho faig amb un esdeveniment que sempre m'agrada: les Festes de Gràcia. Enguany marcades pel dolor dels fets que han passat a Barcelona... però com diu el lema, #NoTenimPor, i els veïns del barri mereixen poder mostrar els seus guarnits (que enguany arriben a la 200a edició).

He de dir que aquesta vegada m'han agradat moltíssim la majoria d'ells. Encara no sé qui haurà guanyat però no vull fer previsions perquè mai l'encerto (crec que em deixo emportar per l'emoció d'alguns temes i no veig els detalls, jeje.. els que són de temes abstractes em costen més de retenir en la memòria). També, punt friki a afegir, he vist aquest any molts guarnits en forma de llibre... i biblioteques! 

Aquí un tastet. No són grans fotos però espero que us ajudin a fer-vos una idea els que no heu pogut anar-hi. Tampoc poso tots els carrers... 

• Començo pel Carrer Berga / Placeta de Sant Miquel, que és on vaig començar el recorregut. Ells mateixos diuen que potser mai seran el millor carrer, però és el que són: els veïns, tots junts, fent guarnits. Per això us poso un parell de fotos, perque he trobat moníssim aquest mercat.

• Salto cap a la plaça de l'ajuntament, on ens hi esperava El Petit Princep (li falta l'accent, per cert). Molt bonic. Hi havia recreacions d'alguns dels passatges del llibre més coneguts. Per cert,  apunt: també molts carrers aquest any han reproduït avions i avionetes.

• El carrer Progrés, ben revolucionari. Es tracta d'un carrer que sempre recordo perquè solen fer pel·lícules. Aquest any, però, celebren els 100 anys de la Revolució Russa (1917).

• El carrer de la Llibretat durant uns dies s'ha convertit en el Carrer de l'Infern. Potser m'hagués agradat també veure'l de nit :-)

•  Fraternitat de Baix ens ha sorprès aquest any amb un King Kong. Brutal, molt bonic, molt ben fet. I molt alt! La resta del carrer potser era més fluixet, però com a capçalera crec que una de les millors.

•  Ben enganxat, Fraternitat de Dalt també ha apostat per les pel·lícules (a mi, sincerament, són els temes que més m'agraden!). I de fet, aquest carrer és la raó principal per la qual no m'he volgut perdre les festes d'aquest any... han reproduït LA HISTORIA INTERMINABLE (Neverending story), una de les meves pel·lis preferides dels anys 80...  començant per la llibreria del Sr Koreander i seguint amb el Fullu, l'Atreyu amb l'Artax (L'ESCENA QUE FA PLORAR), la "Nada", el Oráculo del Sur... uah, quants records. Per mi, de forma subjectiva, el millor de tots. De forma objectiva, entre els 5 primers hauria de quedar!!.

Artax no te rindas...

La emperatriz infantil estava col·locada
dins una gran closca, com a la peli.

• Puigmartí també ha sorprès amb una peli... i quina peli!!! Cazafantasmas. Molt, molt xulo i molt currat. El nino aquest (que no sé com es diu) presidint el carrer, fantasmes per tot arreu i, atenció! fins i tot l'escena de la biblioteca que surt a la pel·lícula :-) Ens agrada :)!

• Dos més per acabar. La Travessia de Sant Antoni és la que per mi, de forma objectiva, s'hauria d'emportar el primer premi. Sota el títol de "Travesquia 2017" han recreat unes pistes d'esquí d'un bonic poble de muntanya. Quan entres pel carrer hi ha un telecadira que es va movent de forma contínua... i després més endins veus que totes les parets s'han doblat per simular un poble de muntanya amb neu i tot. I al final del carrer fins i tot hi han posat una esglesieta romànica. Per mi, el millor!! 

• I tanco amb el carrer Maspons dedicat a les llegendes populars. Un drac de Sant Jordi presidia el carrer i desenes de llibres suraven al llarg del camí. 

Molt bona feina a tots i que puguin celebrar 200 anys més... i molt més!

[Lectures] One pound gospel

Aquest estiu he aprofitat per llegir, parcialment, un dels clàssics, "One pound gospel", de la Rumiko Takahashi.

Vull començar dient que no és una autora que m'agradi gaire. Té obres mooolt conegudes com Ranma 1/2, Lamu, Inuyasha o Maison Ikkoku, però la majoria no les he seguit... vull dir que de Ranma, per exemple, de petita havia vist algun capítol però no em motivava massa... i de Maison Ikkoku vaig llegir el primer volum i ja... (Lamu potser sí que em va agradar força més). El cas és que vaig anar un dia al mercat de Sant Antoni i per 6 euros crec que hi havia els cinc volums i els vaig comprar.

Després em vaig enterar que aquesta no és l'edició completa i que més endavant la van tornar a treure (i llavors sí, completa, en quatre volums) però bueno. Que tampoc crec que la busqui XD. Si algú l'ha llegit i em pot explicar el final, li estaré molt agraït. O potser la busco a la biblioteca pública, qui sap.

Però anem a l'argument: es tracta d'un còmic esportiu protagonitzat per un jove anomenat Kosaku Hatanaka, que es boxejador professional. És molt bo i realment té possibilitats, però li falla una cosa: SEMPRE TÉ GANA, i com que sempre està menjant, sempre s'engreixa i llavors no pot participar a la categoria que li correspon ni combatre en bones condicions. I això que ell li posa voluntat... una mica... però la temptació és més gran. 

A tot això hi ha un altre personatge, una monja, la "hermana Ángela". En Hatanaka n'està completament enamorat i cada dos per tres va a confessar-se només per veure-la... fins que li confessa que n'està completament enamorat, cosa que fa envermellir a la jove novicia (ojo al dato, que no és monja, és només aspirant a monja, com la froilan Maria de Sonrisas y lágrimas). I bueno, tot està explicat amb humor i acudit, és una obra molt còmica i en plan divertida.

El que si que hi ha són molts combats: un percentatge molt elevat de pàgines passen sobre el ring o al propi gimnàs. Però tampoc és allò que es faci pesat, no. Crec que la manera com té de narrar els combats és molt apropiada i pot agradar tant els amants d'aquest esport com els que no en tenen ni idea (sempre s'aprèn alguna cosa, tot sigui dit).

Resumint, a falta de llegir l'obra completa (puc imaginar-me com acaba) la meva nota final són tres estrelles. Distreta, divertida, però poc més.

Restaurant de la setmana: Mo te magno

Aquesta setmana, un italià ben a tocar de la presó Model: el Mo te magno.

Aviam, no sé que dir d'aquest restaurant. Començaré pel principi: volia dinar per la zona i vaig buscar un italià que tingués més o menys bona reputació. Ja sé que el Tripadvisor està molt trallat i que no sempre és un bon indicador, però vaig basar-me amb la puntuació d'allà per considerar que era un bon lloc (està en la posició 155 de 8.132 localitzats a Barcelona, amb 266 vots, que tampoc són massa, però bueno). Per lo que ho volia, ja m'anava bé!

Què va passar? Doncs que el local ÉS SÚPER PETIT. Bé, no és quie sigui petit, és que han volgut aprofitar al màxim l'espai que tenen i això és súper incòmode pels que hi van a menjar. Us faig un plànol ràpid:

Nosaltres estàvem a la taula groga. El plànol és més o menys, però crec que és bastant fidedigne.

Total, com us podeu imaginar, amb prou feines pots tenir una conversa sense que el del costat hi participi plenament, així com tu a les seves.

Dos problemes principals: no pots tirar la cadira endarrera ni endavant: estàs encaixonat i és súper incòmode. Totes les taules eren plenes i bé, no pots deixar ni la bossa enlloc. L'altre problema gran és: com entra la gent que té la taula enganxada a la paret? doncs ja us ho dic jo ara: fent aixecar als que estan al teu costat. A mi em va passar, i clar, entre que amb prou feines et pots moure tu, aixecar-te per deixar passar al del costat és un engorro. Un cop ha passat, torna a encaixonar-te i torna a aixafar-te. No vull ni pensar amb les dones embarassades o amb persones de mobilitat reduïda.

Tot això és una pena, perquè realment el menjar estava molt bo i el menú migdia és força complet. Però vamos, jo no hi tornaria ni el recomanaria (a no ser que aneu a la terrassa o demaneu menjar per emportar, que crec que també ofereixen la opció).

👉 MO TE MAGNO
📧 Provença, 16
📞 93.163.01.11
💶 Menú migdia per uns 10 euros.

🌍 https://www.facebook.com/motemagno/

[Lectures] The Big game (Dan Smith)

The Big Game és una novel·la juvenil escrita per Dan Smith i portada a la gran pantalla l'any 2014 per un director finlandès (Jalmari Helander) i protagonitzada pel "mismíssim" Samuel L. Jackson.

Sigui dit per endavant que la pel·lícula no l'he vist i que no crec que la vegi mai, ja que el llibre -ja adelanto- que no m'ha agradat massa i pel que veig la pel·lícula va passar sense pena ni glòria, perquè de 1500 vots a Filmaffinity no ha arribat ni a l'aprovat mínim (4,3 de mitjana).

El llibre, com deia fa un moment, no m'ha agradat gaire. Però el plantejament no està malament: en un poblet perdut de Finlàndia hi ha una tradició en la qual els nanos que compleixen 13 anys han de passar una nit al bosc i tornar al poble l'endemà amb una caça (un conill, un cèrvol, un òs, el que sigui). I la història comença així, quan el noi Oskari inicia el seu ritual tot i sabent que farà el ridícul perquè mai ha sigut capaç de caçar res ni tan sols de fer una foguera. 

Però el que no s'espera l'Oskari -ni ningú- és que aquella nit hi hagi una "gran presa" al bosc. No diré el que és (veig que a l'argument de la pel·lícula, així com en el trailer, això es diu de seguida... però al llibre ho mantenen en secret). De fet, és que el llibre dóna la importància principal al noi (convertint-se en una novel·la juvenil)... i la pel·li no: està més enfocada a un públic adult.

Total, que el que llegim és gran aventura que durarà tota la nit i que estarà plena de mil i un perills. La història no em va arribar a agradar perquè la vaig veure molt forçada i amb detalls poc creïbles, però sense cap mena de dubte estic segura que és molt millor que la seva versió cinematogràfica.