20 de juliol 2017

[Sèries] GirlBoss

De no veure cap sèrie, ara m'hi estic lluint, jejeje
Una de les darreres que he vist ha estat la de GirlBoss. És, a veure... una sèrie d'estiu.



La història és real, és la vida (versió LLIURE) de Sophia Amoruso, una noia que va fer-se rica (súper-rica) venent roba vintage per eBay. Bé, la història és així: la noia, de nom Sophia, és una mica desastre amb tot: no té ofici ni benefici, malviu com pot gràcies a que el seu pare la pot salvar de la misèria quan es troba en situacions límits. Ara bé, un dia descobreix que pot comprar coses de segona mà (gangues, petits tresors) i revendre-les per eBay a preus desorbitats, cada cop més alts. I la cosa comença a rutllar bé. Gràcies a la bona intuició pels negocis i la bona campanya, cada cop són més les clientes que la busquen i que li augmenten el compte bancari.

Com que li comença a funcionar molt bé, crea la seva pròpia botiga: Nasty Gal vintage. La sèrie arriba més o menys fins aquí, que seria la primera temporada. La veiem fent les seves primeres vendes, superant les seves primeres crisis (laborals, amoroses i d'amistats) i amassant els primers dòlars fins a llogar un local i estrenar la seva pròpia web.



La segona temporada no sé quan serà i que inclourà, però podem fer-nos spoilers mirant una mica la vida de la noia: abans d'arribar als 30 anys ja era SÚPER-RICA i havia escrit un llibre: #GirlBoss (d'aquí el títol de la sèrie). No cal dir que ja tenia sota el seu poder centenars de treballadors i ella mateixa formava part de les llistes dels més rics que fan cada any les revistes americanes.

Però ah, amics. La història seguirà? dos anys després del triomf va arribar el descens i l'empresa va cantar números negatius. Fa poc la va comprar una altra empresa, però bé... tampoc ens adelantem, que de moment la primera temporada només arriba fins a l'estrena de la pàgina web. Es veu que la noia és una perla... acomiadant dones prenyades i saltant-se alguns drets bàsics..


  • Que té de bo?

Doncs que és una sèrie d'estiu. Fresca, divertida. El magnetisme que desperta la protagonista (Britt Robertson) és el que em va cridar més l'atenció (he de confessar que si hagués sigut una altra actriu, potser no l'hagués mirat). Crec que aporta molt i que hi queda molt bé. Clava el paper.



 ... i què de dolent?


L'argument no mata. Bé, és una història real, ok. Versió lliure, ok. Però tampoc és allò que diguis "Ohhh quina súper sèrie"... no. És per veure així en plan de tranqui i per descansar la ment una estona. Realment la noia és força odiosa en alguns moments, però també admirable en altres. No es pot dir que no tingui esperit emprenedor ni que no li posi ganes a l'assumpte, perquè no seria cert. 


LinkWithin

Related Posts with Thumbnails