27 de juny 2017

[Sèries] La Riera

Jo també sóc de les que miren els culebrons de Tv3 :-) Vaig començar de ben petita amb Poblenou, la primera, i fins ara. Això sí, no sempre ho he seguit intensament i precisament "La Riera" m'hi vaig enganxar ben bé a la tercera o quarta temporada. A vegades si quan comença una sèrie nova no tens un horari que et permeti mirar-ho, t'hi desvincules totalment... 


Amb la Riera he après coses. Per exemple! lo de la "mise en place", que ho diuen molt! i significa tenir tots els ingredients a punt. Aquesta imatge de la wikipedia que us poso aquí a la dreta ho mostra molt bé.


Però bé. El capítol final. M'ha agradat? bueno. No del tot. Crec que s'ha quedat una mica tot penjat o s'han solucionat coses d'una manera una mica simplificada. ATENCIÓ QUE HI HA SPOILERS.


  • El tema de qui va disparar al Claudi ens ha mantingut en vil fins al final, però semblava que la cosa ja apuntava cap aquí en els darrers episodis. Ara, ens van marejar una mica la perdiu tant de tira i arronsa (a més, això ens passa per no fer cas: el Claudi ho va dir des del primer dia, que li havia disparat la seva mare).
  • El tema de la Maribel i el Sergi... era clar, havien de tornar. Ara bé, tots sabem que si la sèrie durés un parell de temporades més, tornarien a separar-se. Ja vam tenir un monogràfic capítol final Sergi-Maribel en temporades anteriors.
  • El tema de l'Avellaneda: es mereix podrir-se a la presó fins a la fi dels seus dies. Punt.

Altres temes:



  • La Lídia. Que mal resolt, no? No m'ha agradat. Es presenten molts interrogants... qui era la Menxu realment? com va contactar amb la resta de víctimes? En Flaqué des de quan es tan mafiós... no era un cristià bondadós? Quan de temps portava mort, l'Omar? la Lídia no va notar oloreta rara quan va entrar a casa? i si el Flaquer, el Joan, etc sabíen que l'Omar ja era mort... perquè no li van dir res a la Rita?? Cruels.
  • Que és la camisa que va cremar la Monclús uns dies abans d'acabar la sèrie?
  • Potser m'he perdut algun capítol... però en sèrio que la dona del Lluís no amaga res? és així de per sí? i el noviet aquell que es portava entre mans?
  • Que se n'ha fet de la Sònia, el Pau, el Tito, el Mossèn i tota la gent de les darreres temporades XD? Ja no viuen a Sant Climent? Ja no compren flors al Garden?
  • Des de quan els avions a Tòkio surten de la terminal vella?
  • L'Elvira marxa a Olot amb el Sergi i la Maribel?
  • Ningú li explicarà res al Robert?

En fi. Tot això i molt més. Ara bé: no només criticaré!!! han sigut uns anys de companyia.. al final, als personatges, te'ls fas mig de la família. Trobarem a faltar la fonda de Can Riera!


(Per cert, la nova sèrie té mooooolt bona pinta) 
Escrit per a les Cap comentari:
Etiquetas:

26 de juny 2017

[Lectures] Eleanor & Park

Fa temps em vaig llegir una novel·la juvenil escrita per Rainbow Rowell: Fangirl. Em va agradar bastant, la vaig trobar distreta i que tocava un tema que sovint no se'n parla gaire: fandom i fanfiction. Llavors vaig veure que aquesta autora tenia una altra obra anterior: Eleanor & Park, que també havia obtingut molt bona crítica. Un encert, em va agradar molt més! 🌝


Es tracta d'una novel·la juvenil protagonitzada per dos adolescents que s'enamoren. Tant ell com ella són una mica outsiders i no serà pas una relació fàcil.

Comencem una mica pel principi: És 1986. Per una banda tenim en Park Sheridan, un noi tímid d'origen mig-asiàtic. Per l'altra, tenim a la Eleanor Douglas, la típica friki que arriba nova a l'escola i que no deixa a ningú indiferent per la forma que té de vestir-se i el seu gran volum de cabells vermells. I coses que passen: ella no comença amb gaire bon peu, però a l'autobus escolar li toca seure al costat del Park i poc a poc.... doncs sorgeix l'amor. I tot gràcies a la música i els còmics, ja que en Park li comença a deixar historietes i cassettes amb música seleccionada. L'únic que no sap en Park - ni quasi ningú- és que a casa de l'Eleanor no s'hi respira un ambient gaire agradable... i que comenci a veure's amb en Park no serà gaire ben rebut.


La novel·la va tenir molt d'éxit entre els adolescents. Sabeu com es nota, més enllà de les dades oficials? doncs per la quantitat de dibuixos inspirats en els personatges que corren per internet. Només cal posar "Eleanor & Park" a Google Imatges i ho podreu comprovar. Per exemple, aquest d'aquí al costat. Me'ls imagino més o menys així com els ha dibuixat aquesta artista (per cert, casualment aquesta il·lustradora fa molts dibuixos vinculats amb la literatura, doneu un cop d'ull al seu Instagram) 

Mireu aquest altre que he trobat al seu mur:


Diu Internet que havíen de fer-ne una pel·lícula l'any 2015... a saber. XD



Escrit per a les Cap comentari:
Etiquetas:

25 de juny 2017

[Pel·lícula] La llegada (Arrival)

Sabeu quan una pel·li us sorpren gratament? Doncs això és el que m'ha passat amb Arrival, "La llegada". És cert que quan la van estrenar vaig veure que algunes persones comentaven per les xarxes socials que la pel·lícula els hi havia agradat, però no em vaig parar a mirar massa de què anava. "De extraterrestres", vaig pensar. Sense donar-hi més voltes. 

I ahir, mentre pensava que em venia de gust veure alguna pel·li, vaig veure aquesta destacada i vaig donar-li al botó de play. I ah! tota una sorpresa. 

Realment, sí: és una pel·lícula sobre extraterrestres... però no com te la imagines. És diferent. Tot i que el punt de partida és molt comú: un bon dia, arriben al planeta terra (ben repartides) unes naus espacials allargades i molt molt groses. Tots els governs aixequen les alarmes i comencen a preucupar-se sobre el significat d'això: vénen a fer-nos mal? a portar algun missatge?

Com que la pel·li és americana, l'acció es situa allà. Veiem com el Servei d'Intel·ligència contacta amb la Louise, la protagonista, una dona experta en lleguatges i traduccions que ja havia treballat anteriorment pels serveis secrets. D'ella en sabem poca cosa, només que fa poc ha perdut una filla.

Bé, no vull dir gaire perque la gràcia és anar descobrint poc a poc l'argument, però només diré que està tot molt ben pensat i és d'aquelles pel·lícules que fan pensar una mica i que acaben sent tan rodones com l'idioma dels aliens i que ella ha de desxifrar.

La pel·lícula es basa en un llibre: "La historia de tu vida" (ho vaig descobrir després de veure-la) i crec que me'l llegiré aviat, tinc curiositat. És una història que m'ha agradat molt i on els extraterrestres fan un paper una mica diferent al qual estem acostumats. Doneu-li una oportunitat!

 🎬Nota mitjana Filmaffinity: 7,4
🏆Nota Eli: 8

Escrit per a les Cap comentari:
Etiquetas:

24 de juny 2017

Restaurant de la setmana: Timesburg

Per variar, una hamburgueseria :-) 🍔🍟
M'agraden molt les hamburgueses, és cert, i fa temps que veia una "cadena" que volia provar, la Timesburg. Concretament, a Barcelona n'hi ha 8. Jo vaig anar a la de "Sant Pau", que la tinc a 10 minuts de casa. Està just tocant l'Antiga Fàbrica Damm.

És... bé, un restaurant on fan hamburgueses. Quan un local de menjar es decanta per un producte concret (i sobretot, hamburgueses) saps que ho has de fer bé si vols que la gent vingui. La competència d'hamburgueseries a Barcelona és molt alta :-) Però podeu anar tranquils, aquí: les fan bones. 

El negoci va començar ja fa temps, amb un restaurant al Carrer París. Al cap de poc ja obrien local a Sants i Poblenou i fins ara, que ja són 8 (més un a Madrid). La darrera oberta a Barcelona és a Fabra i Puig.


Hamburgueses n'hi ha bastantes per triar... no sé, unes 15 o 20 (també fan amanides). Després a part també t'hi pots afegir algun ingredient per acabar-te-la de personalitzar, com ara bacon, algun tipus de formatge o ceba caramel·litzada. Cada pa (que també el pots triar) va marcat a foc amb el logo de la marca i les patates "de la abuelita" són addictives (us poso aquí al costat una foto EXTRETA DE LA PÀGINA WEB). 


Afegir també que cada mes fan una hamburguesa nova, fora de la carta habitual. Si hi aneu aquests dies us trobareu la ZAFAR, una hamburguesa de carn ecològica pirenenca envoltada de pa de vidre i acompanyada de maionesa, rúcula, tomàquet, formatge manxego, bacon, aguacate i salsa pesto casolana.

Finalment, apuntar que el local està decorat amb bon gust, és un lloc urbanita i modern al qual és fàcil sentir-s'hi còmode, un lloc pràctic per anar-hi a sopar amb amics.

 👉TIMESBURG
📧 Diversos. Rosselló, 520
📞 93.463.80.17
💶 Preu estàndar d'hamburgueseria
Escrit per a les 2 comentaris:
Etiquetas:

22 de juny 2017

[Lectures] Els dies sense Glòria (Sílvia Alcàntara)

L'any passat, l'autora d' Olor de colònia va publicar el seu tercer llibre. A mi els dos anteriors m'havien agradat bastant (el primer molt i el segon, La casa cantonera, potser no tant ...però prou bé també). El cas és que sí, volia llegir-me el nou. I ho he fet aquest 2017 :-)

I de moment ja us avanço que m'ha agradat força: menys que el primer i més que el segon :-)

El títol del llibre és un joc de paraules on Glòria pren el nom de la protagonista, una dona que quan comença el llibre ja és grandeta i està en coma, i el seu marit repassa la història que han viscut junts.
Es tracta del que podríem classificar com "una història de la vida", on el que hi veiem (el que hi llegim) és el pas dels anys. Una mica com el de l'Argelagues, de la Gemma Ruiz (els vaig llegir relativament junts i amb el pas del temps segur que en confonc escenes).

La Glòria és d'un petit poble de pagès i de ben joveneta coneix el qui serà el seu marit. Amb el temps fan el que han fet moltes famílies: abandonar la terra per anar a ciutat i canviar la seva vida envoltada de camps per una envoltada de ciment i botigues. Pel mig, els fills, la mare d'ell que es resisteix als canvis i el problemes de parella i de diners. 

El que podem llegir en aquest llibre és una història que segur que s'ha repetit en moltes cases, un període de temps força curt amb molts canvis. Tot plegat és cert que és un llibre trist, gris... els protagonistes (ella, sobretot) busquen la felicitat ...però mai la troben. Vull dir, que veus que tenen moments feliços, clar que sí, però el conjunt general de la vida et dóna la sensació que ha sigut gris i apagada. I és cert, els hi ha tocat viure moments difícils.

Resumint: és un llibre que m'ha agradat i que recomanaria.

Escrit per a les Cap comentari:
Etiquetas:

19 de juny 2017

[Lectures] Chiisakobe (Minetarô Mochizuki)


Després de veure'l destacat com un dels millors còmics publicats al 2016, vaig pensar que estaria bé llegir-lo i a veure què. No ho hagués fet si haguessin sigut infinitat de volums, però com que només eren quatre i els vaig trobar força disponible a la biblioteca pública... doncs "endavant ses atxes". No us passa que us fa mandra començar una sèrie de molts volums i veure, que a més, sempre tenen reserves i que costa molt seguir-la en ordre amb un període de temps correcte?

Bé, doncs això. I bé, està xula l'obra.

Va d'un jove que perd els seus pares en un incendi i torna a casa per ocupar-se de l'empresa familiar, una empresa de construcció de cases a l'estil tradicional (fusta etc.). Però el noi no és com els seus pares. A part de ser súper-barbut (fins al punt que no li veiem la cara fins a les últimes pàgines) té una manera de fer que no acaba d'agradar massa. A tot això se li sumen dues coses: 1) la contractació d'una noia anomenada Ritsu (amiga d'infància) i 2)  que la Ritsu va acompanyada d'un grup de cinc nens orfes, bastant moguts i trapelles (uns liantes, vaya).

També s'ha de dir que l'obra no és original, sinó que es va escriure als anys 60 i de la mà de Shûgoro Yamamoto. Lo curiós és que la novel·la estava ambientada al Japó del periode EDO (s.XVII-s:XIX, segons la wikipedia). També va tenir una versió pel·li. Ara, Mochizuki l'ha convertit en un manga ubicat en el Japó actual. La resposta del públic ha sigut bona i ha guanyat força premis tant a Japó com fora del Japó (Angouleme inclòs).


És un drama romàntic (per mi amb un final massa obvi, però bueno, no en parlaré aquí) Sorprenen els enquadres (alguns) de vinyetes i les relacions entre els personatges. Hi ha molt silenci, sense converses molt profundes, amb una mena de tensió entre ells. Però no les trobes a faltar, les paraules. Vull dir són silencis que parlen per si sols. També hi ha molt esperit de superació, el renéixer des de les cendres (i mai millor dit) el deixar fer i tenir confiança. El jove barbut és molt sovint qüestionat per com porta les coses (casa, negoci) però ell és tossut i segueix (inclús en plan borde, en alguns casos). I també cal tenir en compte els nens, sovint fan una mica de ràbia, però són necessaris a la història, són un motiu. Al final acabes veient que queden ben integrats a la casa xD.

I això és tot. Jo us el recomano perquè són només 4 volums, però si que és cert que el ritme és lent i que potser això pot frenar a algú. A part que és manga.
Escrit per a les Cap comentari:
Etiquetas:

18 de juny 2017

Pel·lícula de la setmana: Turbo

Argument: En Turbo és un cargol que, des de petit, somia en participar a les curses de velocitat. 
Un bon dia li passa una cosa i el cargolet de jardí es converteix en una mena de mutant que pot correr rollo a mil kilometres per hora... i llavors decideix complir un dels seus grans somnis: apuntar-se per guanyar les 500 MILLES D'INDIANÀPOLIS. Evidentment costarà molt arribar fins allà, però trobarà gent al seu voltant que l'ajudarà... perquè els somnis estan per complir-se

Opinió: I ja està, això seria el resum d'aquesta pel·lícula infantil que té uns aires de "Cars" però que òbviament es queda a meitat de camí. Ara bé, seria del tot injust dir que es tracta d'una pel·li dolenta, perquè no ho és... vull dir que és un film orientat a complir un objectiu: distreure als més petits de la casa (els adults segurament la trobaran avorrida). Tot i així els cargolets (protagonista & amics) són molt monos i entranyables, i l'animació està ben feta.


Escrit per a les Cap comentari:
Etiquetas:

17 de juny 2017

Restaurant de la setmana: Mikasa

He de reconèixer que no sóc gaire de menjar japonès (abans prefereixo un xinès o un tailandès, per exemple) però fa poc vaig anar al Mikasa, un restaurant japonès que porta molts anys a l'esquerra de l'Eixample: abans al carrer Diputació i ara al carrer Comte Borrell.


Es tracta d'un restaurant senzill que vol oferir menjar japonès de veritat. Això jo ja no us ho podré valorar perque ni sóc japonesa, ni sóc experta ni he estat al Japó, hehe. El cas és que el primer que veus a la pàgina web és un cartell on et diu que no hi ha sushi (potser el menjar japonès per excel·lència, però potser també més fàcil de trobar en altres llocs) Ells diuen això: "No tenemos sushi, pero todos los platos son muy populares en Japón. Queremos presentar la vida japonesa de verdad". I el que fan és això, plats casolans que mengen els japonesos en el seu dia a dia.

Aquí podeu veure la carta: http://mikasabcn.web.fc2.com/menu.html si us hi fixeu a la part esquerra de la web hi ha desglossats tots els plats. Està molt bé, perquè quasi tots tenen foto i explicació del seus ingredients.

El nom del restaurant és un joc de paraules: per una part mikasa és una paraula japonesa que ha donat nom, segons ells mateixos diuen, a dolços i pobles, però que aquí és igual que dir "mi casa" i, per tant, la idea de restaurant casolà que volen projectar té més pes.


Vam menjar molt bé i en tot moment ens van atendre molt bé. De postre vam menjar un d'aquells dorayakis que mengen a casa del Doraemon. Ah! i com a curiositat dir que si teniu previst anar-hi més d'un cop, tenen unes targetes de fidelització que per cada 10 euros et posen un segell i després ho pots canviar (5 segells un chupito de sake, 10 segells un postre i 20 segells un plat sencer). 


👉MIKASA
📧 Comte Borrell, 145
📞 93.323.97.69
💶 Menú migdia 9 euros, nit uns 12-15 per persona
Escrit per a les Cap comentari:
Etiquetas:

15 de juny 2017

Passejant per Lleida

Hi ha llocs de Catalunya, MOLTS, que no conec. Potser més que molts podria dir "masses". Per no conèixer no havia anat ni tan sols a Lleida...

Però bé. Com que sóc jove (ehem) i encara em queden, espero, molts anys per davant... doncs espero que poc a poc ho aniré arreglant ^_^. I fa poc vaig anar a Lleida. Un aperitiu de Lleida, si més no.

L'estàtua de l'Indíbil i el Mandoni ens va donar la benviguda a la ciutat. Feia sol.

Vam arribar a mig-matí i justament hi havia una festa de moros i cristians (va ser fa tres setmanes o així, no sé). I mira, almenys ja que vas a visitar una ciutat... doncs si fan una festa típica millor que millor :-)

Per tant, ens vam posar en un cantonet de carrer i vam veure desfilar els uns i els altres. Després ens vam asseure en una terrasseta i vam fer un vermutet amb música de fondo (una mena de garrotín, que diuen per allà).

La veritat és que vaig veure poca ciutat, per això he dit que va ser un "aperitiu de Lleida", però m'hi vaig sentir molt a gust i em vaig quedar amb ganes de tornar i fer-ho aviat... perquè no vam poder entrar a la Seu Vella ^^U Per la tarda estava tancat i com que pel matí ja vam arribar que ens vam posar a veure la desfilada, doncs res. Un altre dia serà! :) Això sí, vam anar fins allà i vam fer una copa a un bar que hi ha a dins (ara no recordo el nom, però tenia nom d'any). De fet hi havia molt d'ambient perquè per la tarda hi havia batalla de moros VS cristians. També s'ha de dir que es fa trampa i està pactat perquè cada any guanyi un o altre... és a dir, s'ho van alternant.


En fi, lo dit: Lleida, espera'm, que aviat torno a veure't.
Escrit per a les Cap comentari:
Etiquetas: ,

13 de juny 2017

Cinema a la fresca, Barcelona 2017

Recupero aquí la idea d'ajuntar en un sol post tot el cinema a la fresca que fan a Barcelona aquest estiu. Ja ho vaig fer algun altre any i trobo que va molt bé (a mi m'agrada molt el cinema a la fresca :-D). Aniré actualitzant aquesta entrada a mesura que vagi trobant noves sessions o ens vagin anunciant novetats

 Actualització 2.07.2017: Ateneu Barcelonès i Gandules CCCB
Actualització: 5.07.2017: L'Illa 


Som-hi doncs. A gaudir!
-Ordenades per ordre cronològic:-

7 Juny
👉 Plaça Herenni (Sants). "La fresca" Cinema i cooperativisme a l'aire lliure.
🎬 Más allá del espejo
💰 Gratuït

15 Juny
👉 Cotxeres de Sants
🎬 O los tres o ninguno
💰 Gratuït

21 Juny
👉 Plaça Herenni (Sants). "La fresca" Cinema i cooperativisme a l'aire lliure.
🎬 Papuzsa
💰 Gratuït

22 Juny
👉 Cotxeres de Sants
🎬 Comanchería
💰 Gratuït

28 juny
👉 Parc de l'Espanya Industrial
🎬 El libro de la selva
💰 Gratuït

29 Juny
👉 Cotxeres de Sants
🎬 Captain Fantastic
💰 Gratuït

29 Juny
👉 Cinema Lliure a la platja (Barceloneta)
🎬 El rei borni
💰 Gratuït

30 Juny
👉 Castell de Montjuïc
🎬 La próxima piel
💰 6,5 euros
🌏 http://salamontjuic.org/es/programacion-2017/
3 de juliol
👉 Ateneu Barcelonès
🎬 Arsenic and Old Lace
💰 Gratuït

5 juliol
👉 Plaça Herenni (Sants). "La fresca" Cinema i cooperativisme a l'aire lliure.
🎬 Comprar. Tirar. Comprar.
💰 Gratuït

5 Juliol
👉 Castell de Montjuïc
🎬 La La Land
💰 6,5 euros

5 juliol
👉 Parc de l'Espanya Industrial
🎬 Buscando a Dory
💰 Gratuït

6 Juliol
👉 Cotxeres de Sants
🎬 El rei borni
💰 Gratuït

6 Juliol
👉 CosmoCaixa 
🎬 Alien, el octavo pasajero
💰 6 euros (inclou entrada a la expo)

6 juliol
👉 Cinema Lliure a la platja (Barceloneta)
🎬 Bar Bahar
💰 Gratuït
🌏 http://cinemalliure.com/barcelona/

6 Juliol
👉 L'Illa
🎬 La llegada
💰 3,5 euros

7 Juliol
👉 Castell de Montjuïc
🎬 El renacido
💰 6,5 euros
🌏 http://salamontjuic.org/es/programacion-2017/
10 de juliol
👉 Ateneu Barcelonès
🎬 The Big Lebowski

12 Juliol
👉 Castell de Montjuïc
🎬 Spotlight
💰 6,5 euros

12 juliol
👉 Parc de l'Espanya Industrial
🎬 Pixels
💰 Gratuït
🌏 http://www.puntmultimedia.org/cinema-ala-fresca/
12 de juliol
👉 Ateneu Barcelonès
🎬 Captain Fantastic

13 Juliol
👉 Cotxeres de Sants
🎬 Sufragistes
💰 Gratuït

13 Juliol
👉 CosmoCaixa 
🎬 Marte (The Martian)
💰 6 euros (inclou entrada a la expo)

13 Juliol
👉 Cinema Lliure a la platja (Barceloneta)
🎬 María y los demás
💰 Gratuït
🌏 http://cinemalliure.com/barcelona/

13 Juliol
👉 L'Illa
🎬 Café Society
💰 3,5 euros

16 Juliol
👉 Cinema Lliure a la platja (Barceloneta)
🎬 Ma vie de courgette
💰 Gratuït
🌏 http://cinemalliure.com/barcelona/
17 de juliol
👉 Ateneu Barcelonès
🎬 Pride

19 juliol
👉 Plaça Herenni (Sants). "La fresca" Cinema i cooperativisme a l'aire lliure.
🎬 Carmona tiene una fuente
💰 Gratuït

20 Juliol
👉 Cotxeres de Sants
🎬 Yo, Daniel Black
💰 Gratuït

20 juliol
👉 CosmoCaixa 
🎬 Encuentros en la tercera fase
💰 6 euros (inclou entrada a la expo)

20 Juliol
👉 Cinema Lliure a la platja (Barceloneta)
🎬 Boi neon
💰 Gratuït
🌏 http://cinemalliure.com/barcelona/

20 Juliol
👉 L'Illa
🎬 Captain Fantastic
💰 3,5 euros

26 Juliol
👉 Castell de Montjuïc
🎬 Omar
💰 6,5 euros

27 juliol
👉 CosmoCaixa 
🎬 Ex-Machina
💰 6 euros (inclou entrada a la expo)

27 Juliol
👉 Cinema Lliure a la platja (Barceloneta)
🎬 Sing street
💰 Gratuït
🌏 http://cinemalliure.com/barcelona/

27 Juliol
👉 L'Illa
🎬 Requisitos para ser una persona normal
💰 3,5 euros

31 Juliol
👉 Castell de Montjuïc
🎬 Mustang
💰 6,5 euros

2 agost
👉 Castell de Montjuïc
🎬 Manhattan
💰 6,5 euros

3 agost
👉 CosmoCaixa 
🎬 Contact
💰 6 euros (inclou entrada a la expo)
🌏 http://agenda.obrasocial.lacaixa.es/ca/-/cl-cosmonoches

3 agost
👉 L'Illa
🎬 Whiplash
💰 3,5 euros

8 agost
👉 CCCB (Gandules)
🎬 I'm No Angel
💰 Gratuït
🌏 http://www.cccb.org/es/marco/ficha/gandules17-gas-natural-fenosa/226829

9 agost
👉 CCCB (Gandules)
🎬 Johnny Guitar
💰 Gratuït

15 agost
👉 CCCB (Gandules)
🎬 Instinto básico
💰 Gratuït

17 agost
👉 CCCB (Gandules)
🎬 Girlhood (Bande de filles)
💰 Gratuït

 22 agost
👉 CCCB (Gandules)
🎬 El carrer de la vergonya (Akasen Chitai)
💰 Gratuït
🌏 http://www.cccb.org/es/marco/ficha/gandules17-gas-natural-fenosa/226829

23 agost
👉 CCCB (Gandules)
🎬 La núvia vestia de negre (La mariée était en noir)
💰 Gratuït
Escrit per a les 4 comentaris:
Etiquetas: ,

12 de juny 2017

[Sèries] Anne of Green Gables (Ana de las Tejas Verdes)

He fet un nou pas a la meva vida. M'he posat el NETFLIX. Ara veig sèries, o sigui, més sèries... que fins ara amb prou feines mirava LA RIERA, ijijij.

 La primera que he vist és la nova adaptació de ANA DE LAS TEJAS VERDES ♥

És una nova versió que han fet.
Jo he de reconèixer que mai he llegit el llibre (bé, llibres, són molts). Ja em sap greu, ja. Potser és hora que ho faci... el cas és que de petita vaig veure l'anime. Qui no el recorda? Els que sou de la meva quinta, segur que sí:



Després van fer una altra versió (bé, més d'una) però una especialment, ja que la van passar diverses vegades per TV3.

La nova edició de la sèrie és més de lo més, però no està malament tornar a veure aquest tipus d'històries. Trobo que els actors i actrius escollits estan molt ben encertats: sobretot ella, la protagonista, i també els seus dos "pares" adoptius: el Matthew i la Marilia. És tot molt bonic. Els paisatges, sobretot.

La primera temporada només són 7 o 8 capítols, se'm va passar volant. Hi veiem l'arribada de l'Anne Shirley i com s'adapta al seu nou entorn, que no li és gens fàcil. De novetat potser veiem més coses del seu passat, lo malament que li ha anat la vida... També (i això no recordo si a les altres versions passava) es fa "hincapié" al passat dels dos germans (Matthew / Marilia). He trobat que té una vessant molt humana. 

No sé, m'ha agradat molt i ja tinc ganes de veure més temporades, espero que les facin i que continuiin la saga completa. Ara ja només em falta buscar els llibres a la biblioteca i començar-los a llegir! ;-)


Escrit per a les 2 comentaris:
Etiquetas:

10 de juny 2017

Restaurant de la setmana: A tu bola

L'altre dia vaig menjar a un restaurant que es diu "A tu bola". I sabeu per què es diu així? doncs perquè s'hi mengen boletes :-). Vaja, mandonguilles, jeje.

No sé si algú me'n va parlar o què, però un dia el vaig buscar a Tripadvisor i vaig veure que estava en la posició 43 de 8.136 restaurants barcelonins, i em va cridar l'atenció. Després vaig passar un dia pel davant i vaig veure que era un micro-restaurant de tres taules com a molt... però finalment hi he pogut menjar. 😉

Tripadvisor

És molt cèntric, està al Raval, al carrer Hospital.
La carta no és molt llarga, però crec que és suficient. La xef és isrealí (Shira Ben Shitrit) i el menjar es fa allà mateix al moment i amb productes majorment ecològics ("100% fresco y casero"). Fins i tot si demanes llimonada és natural, exprimida :-) La cuina està allà mateix, tot és a la vista.

És una mica de cuina de fusió, ells mateixos ho expliquen a la web (isrealí-marroquí). Les boletes es poden menjar de tres maneres: TAPA (que es una boleta sola), PITA (2 boletes iguals dins un pà de pita amb farciment) i PLAT (tres boletes iguals).


Ah! i de postre tenen boletes de xocolata, súper bones. No marxeu sense provar-ne ni que sigui una. Són així com una trufa d'aquestes de pols.

👉A TU BOLA
📧 Hospital, 78
📞 93.315.32.44
💶 Uns 10-12 euros per persona
Escrit per a les Cap comentari:
Etiquetas:

06 de juny 2017

Nit dels Museus: Espai Bombers

A part del Museu del FCB, del qual ja en vaig parlar l'altre dia, la nit dels museus em va servir per conèixer un altre lloc: "L'espai bombers - Parc de la Prevenció de Barcelona"

Està ubicat al carrer Lleida. És una antiga caserna, el primer parc de bombers que es va crear expressament. Actualment és un espai d'exposició on hi ha plafons i fotografies de la història dels bombers de Barcelona, així com cascos, roba... és interessant per veure el tema retrospectiu però també per entendre bé que fan els bombers (no només apagar focs, hehe). 

Us poso dues fotos dels primers carros:


I una altra foto, MOLT EXCLUSIVA, del parc d'entrenament que es veia des d'una de les finestres de l'equipament:


Escrit per a les 2 comentaris:
Etiquetas: ,

05 de juny 2017

[Lectures] L'artilleria de Mr. Smith

És veritat que llibres al voltant de la guerra civil espanyola n'hi ha la tira i més. Som especialment prolífics, quan tractem aquests temes (còmics, pel·lícules, novel·les i més). Però bé, certament el tema dóna bastant de sí perque hi ha molts punts de vista, molts fronts...

L'artilleria de Mr Smith s'ubica al 1938 i ens parla de l'amistat de dos amics: en Xavier i el Mateu. El primer és un nano de casa bona, fill d'un enginyer reconegut que va haver de fugir a França a principis de començar la guerra i que retorna abans de que s'acabi per ocupar un bon lloc a les tropes franquistes. I per altra banda tenim el Mateu, un jove que tot just ha fet els 16 i que ben aviat serà cridat a files per intentar frenar els atacs (com que sabem com acaba la guerra, en aquest punt no cal dir res més). 

Casualment es fan amics, i també s'hi uneix una noia.

El nom del llibre fa referència a una arma secreta que desenvolupa el pare del Xavier i que té per objectiu eliminar el màxim de soldats republicans com sigui possible, i aquí és on entra la trama de la història: quan el Xavier se n'adona, intentarà avisar i salvar al seu amic sabent el que tot això comporta. (Afegir, també, que una de les coses que remarca el llibre és el fet de estar en un bàndol o altre de forma obligada, més enllà de qualsevol ideologia).

La meva valoració personal del llibre és que en algunes coses és massa previsible i que en d'altres, és poc real. Vull dir: el context històric és perfecte, cap queixa, es nota una bona documentació prèvia i no desentona res (almenys, que jo sàpiga). Fins aquí, tot creïble. Ara bé, la part de l'amistat entre ells i, sobretot, el paper que juga el pare al final de llibre... em costa ja més de creure. Tot i així, per a un públic juvenil està bé.


Escrit per a les Cap comentari:
Etiquetas:

04 de juny 2017

Pel·lícules de la setmana: La propera pell | La mosquitera | El aceite de la vida


Com cada diumenge, aquí van algunes pel·lícules que he vist darrerament. Curiosament, en dues apareix l'Emma Suárez en el paper de mare. Algo que resulta curiós perquè l'Emma és una actriu que no és catalana i aquestes són pel·lícules catalanes, i que no és cap crítica, al contrari, però la situació és poc real pq el fill li parla en català i la mare respon en castellà i no m'ho empasso gaire. La majoria de persones que conec amb pare o mare castellà no li parlen en català. No sé si m'explico XD. Crec que això també passava amb la pel·li d'Herois. En tot cas, l'actriu m'agrada molt i de fet ella parla català en moltes escenes. Res, només era una observació.

La propera pell (2016)

L'any passat, durant "La fiesta del cine" vaig estar a punt de veure aquesta pel·li, però finalment vaig optar per CAPTAIN FANTASTIC. Vist ara, m'alegro de la decisió: la peli del Viggo Mortensen és màgia pura.. i aquesta és més tirant a normaleta.

La pel·li és un thriller protagonitzat per un nano que viu en un centre de menors i que de cop li diuen que han trobat a la seva mare... a la qual no veia des de que tenia 10 anys. La família el donava per mort, i la retrobada és especial per a tots. La gràcia de la pel·lícula és la tensió entre tots els personatges, ja que ell en tot moment s'aqueixa d'una amnèsia temporal i en teoria no recorda res de la seva etapa amb els seus pares. I no tothom creu que aquest jove sigui aquell nano. La veritat és que la pel·li t'atrapa, està ben plantejada i els paisatges són molt macos. I els nanos protagonistes són quasi tots els de la "generació polseres vermelles": l'Àlex Monner fent de protagonista i l'Igor Szpakowski i el Mikel Iglesias fent d'amics.

 🏆Nota Eli: 6
🎬 Mitjana Filmaffinity: 6,1

La mosquitera (2010)

Mmmm... aquesta és una d'aquelles pel·lícules que no hi passa gran cosa. Bé, hi passen coses, però el que vull dir és que al cap d'un temps ja ni les recordes, que és una peli que tal com la mires te n'oblides,


Gira entorn d'una família en crisi (això ho he copiat del filmaffinity XD).Tenim tres personatges principals: una dona que no és feliç amb el seu marit i que comença una perillosa semi-relació amb un personatge que no li convé; un marit que sent el mateix que la seva dona i per això també busca afectivitat extramatrimonial.. i un fill que ni diu ni piu però va recollint tota mena d'animals que es troba pel carrer (és un dels nanos de "Merlí", per cert). Sumat a això hi trobem els avis (que no estan del tot bé a nivell psicològic) i una germana (tieta del nano) que tampoc hi és tota i fa pagar tot el seu nerviosisme i paranoia amb la seva filla petita. Hi ha escenes que donen veritable mal rotllo.

 🏆Nota Eli: 5
🎬 Mitjana Filmaffinity: 5,5

El aceite de la vida (1992)

Un dia estava llegint un article sobre una determinada malaltia i quan em vaig posar a buscar més informació em vaig topar amb l'existència d'aquesta pel·lícula. És del 92 i no gaire coneguda (malgrat aparèixer la Susan Sarandon) però per sort la vaig poder trobar a les biblioteques públiques. Bé, ara que miro veig que va tenir dos nominacions als Oscar. 

Bé, a veure, és una d'aquelles pel·lícules tristes que fan molta pena i que pateixes. Està basat en un cas real: Lorenzo Odone és un nano que de ben petit comença a demostrar símptomes d'una extranaya malaltia hereditària. Com que és una de les denominades "malalties rares", no existeix informació ni tractament al respecte... i aquí és on els pares comencen una lluita aferrissada per salvar la vida del seu fill o, com a mínim, allargar-la i evitar-ne al màxim el patiment.

La feina que fan és brutal i la pel·li transmet molt bé el cansament, la desesperació i la falta de recursos de tota mena. Enfrontaments amb la resta de famílies, amb la comunitat mèdica, etc. També es fa palesa la gran quantitat d'hores que van passar a la biblioteca per saber més sobre neurologia, biologia i genètica.


Fruit de tanta investigació van descobrir un oli que equilibrava l'organisme del nano i gràcies això van aconseguir allargar la vida del Lorenzo (el títol en anglès de la pel·lícula és Lorenzo's oil). Gràcies a aquest descobriment, molts nanos es tracten amb aquest oli i han aconseguit frenar la malaltia de forma preventiva.


🏆Nota Eli: 7
🎬 Mitjana Filmaffinity: 6,7

Escrit per a les Cap comentari:
Etiquetas:
Subscriure's a: Missatges (Atom)

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails