Cuarta entrega de les micro-ressenyes de còmic. Aquest cop són cinc els escollits :-)
[Perfil a Goodreads].
Ms. Marvel
Jo, sincerament, no distingeixo súper-herois de la Marvel amb els de DC. No puc, és superior a mi... i mira que ja m'agradaria, eh, però a dia d'avui entrar en un tema així em fa mandra per la quantitat de referències anteriors que ja existeixen. És com una muntanya que no sé per on s'hi ha de pujar. Però bé, de tant en tant trobo una porta oberta i miro... i això és el que m'ha passat amb la Ms. Marvel. Independentment de si és una x-men o una avenger d'aquelles, la història és fàcil de seguir fins i tot sense referències.
La protagonista és la Kamala Khan, una noia musulmana (la primera!) que viu a Estats Units i descobreix que té súper-poders. És aquí quan ha d'escollir el seu nom en clau i tria Ms Marvel perque la seva ídol és la Carol Danvers, una Ms Marvel anterior i, pel que es veu, molt coneguda :-)
I el còmic va d'això, de la seva descoberta i les seves primeres intervencions (on ja coneixerà altres súperherois similars). Realment m'ha agradat perque l'he vist fresc, actual, trencant tòpics. És el primer de la sèrie i segurament acabi llegint la resta.
Mi amigo Dahmer (Derf Backderf)
Aquest és bastant xungo a nivell de tot. El tipus de dibuix no m'acaba d'agradar, però la història s'ho val.
L'autor, quan era jove, va compartir classe amb un noi d'allò més extrany... i amb el anys aquest noi es va convertir en "El carnicero de Milwaukee", un assassí en sèrie terrorífic
El que explica l'autor és el seu punt de vista, sense més. No va gaire més enllà. Explica la relació que va tenir amb aquell noi, les coses rares que feia, la seva solitud, les seves bromes...però vaja, que ningú s'esperava que acabés fent alguna cosa així. Segons la wikipedia, va matar a 17 homes (sí, tots homes, era un reprimit). També va practicar necrofilia i canibalisme.
És un llibre ben narrat i estructurat. El dibuix m'ha frenat bastant (sobretot perquè els personatges semblen més adults del que són realment) però en sí està molt bé. És una manera diferent de veure a una persona.
Casualmente (Fumio Obata)
No sé el motiu pel qual vaig agafar aquest còmic de la biblioteca, ara ho pensava. No sé si el vaig veure recomanat a un blog o ves a saber. Bé, no està mal...
El punt de partida és la mort del pare de la protagonista, japonès. Ella ha deixat enrera tot aquest món i viu feliçment a Londres, però el retorn i la trobada amb la seva família la farà canviar... i és que allà a Japó són molt tradicionals i hi ha costums molt arrelades.
És una novel·la gràfica de ritme pausat i de caràcter personal, que convida a la reflexió.
Un dia vaig trobar un autor de còmic a Twitter, gràcies a la plataforma d'autoedició NEUH. Em va fer gràcia com dibuixava, amb un estil que beu del manga però sense ser-ho, amb colors vius, traç negre contornejant figures i guió interessant (almenys, el que vaig veure en aquell moment, on convidava a llegir el primer capítol d'una obra seva).
Per tant, quan al Saló del Còmic vaig trobar un dels seus còmics autoeditats, no vaig dubtar en comprar-lo. I n'estic contenta!
En aquest cas és una història curta d'una noia que necessita realitzar una súper-missió. Rius bastant. Està ben fet, és divertit. Els dibuixos són simples en blanc i negre, però no ho dic per treure-li mèrit, m'agrada. ;-)
Ojos grises
Aquest sí que tinc clar el motiu pel qual el vaig agafar: està contextualitzat a Barcelona dels 80. Si veig un còmic que està ambientat a Barcelona, l'agafo.
Aquest té una història bastant plana: són un grup d'amics (amb walkman i samarreta dels cazafantasmas) que veuen una cosa que no haurien de veure; un abús de poder... en un barri que es va perdent entre enderrocs i noves construccions. A part, també inclou una tendre història d'amor adolescent :-)
