No m'agrada fer això... vull dir, que m'agrada que cada novel·la o llibre que llegeixo pugui tenir la seva entrada única i ben comentada, però menys m'agrada la idea d'acabar l'any i no mencionar-los o comentar-los l'any vinent xD. O sigui que aquí va una tanda de micro-ressenyes de llibres. 9 en total, llegides aquests darrers mesos.
1. Yo fui a EGB 3 (Javier Ikaz & Jorge Díaz)
Ara que ha sortit el quart volum aprofito per parlar del tercer. Què voleu que us digui, a mi m'agraden molt. Cert que algunes coses són llunyanes per mi (hi ha coses dels 70 que, òbviament, no he viscut) (i els principis dels 80... tampoc, és clar). La meva infància pren sentit a l'inici dels 90 pràcticament. Rollo Cobi. Però bé, els llibres EGBeros em segueixen agradant igual. Fires, jocs, yogurs, cançons... no puc evitar llegir-les amb un somriure al llavis (sóc molt nostàlgica, inclús de les coses que no he viscut, ho reconec!). I sí, es tracta d'un llibre que potser va perdent gas -no sé com serà el quart- però tot i així vaig voler comprar. I segurament per Reis caigui el 4rt. Què coi, recordar ens fa viure. Almenys a mi :-) (3/5)
2. Lolito (Ben Brooks)
Tothom parla tant de Lolito que al final vaig caure i el vaig llegir. No em va agradar. El protagonista és un adolescent que ha tingut un desengany amoròs i que comença a parlar per xat amb una dona més gran que ell (ell en té 15). És un adolescent. Actua i pensa com un adolescent, fins aquí ok (no sé si tots els adolescents follen i s'emborratxen tant, de fet). Però bé, no és això el que no m'agrada del llibre, sino tot plegat, el vaig trobar fluix. I això que l'autor és tota una revolució: té 22 anys i ja porta sis llibres publicats (deu ni dó!). No sé. A més, no m'agrada el títol, no m'agrada que vulgui establir aquest paral·lelisme amb la novel·la de Nabókov. Res a veure. (2/5)
3. Contra el vent del nord (Daniel Glattauer)
Feia temps que me n'havien parlat i em cridava bastant l'atenció, però allò que passa, que ho deixes... i un dia, en una coneguda botiga de segona mà, me'l vaig trobar de cara. I clar, per dos euros, el vaig comprar. I tu, que amè. És una història d'amor a través de correus electrònics, però amb molt més contingut que -per exemple- el Lolito anterior.
Aquí el punt de partida és un correu electrònic enviat per error i dues persones d'una mateixa ciutat. Tot el llibre està redactat a través dels correus electrònics que s'envien, i això vulguis que no crea un ritme de lectura força ràpid (són correus electrònics generalment curtets i escrits en llenguatge molt oral). Curiosament, el segon llibre totalment epistolar que llegeixo aquest any (després de la Societat Literària del pastís de pela de patata) Per cert, hi ha una segona part!. (4/5)
4. L'amor fora de mapa (Roc Casagran)
Roc Casagran és un d'aquells autors que acumula bones crítiques i premis allà on va, i amb raó. Em va captivar amb el seu "Ara que estem junts" i aquest deu ni dó també lo molt que m'ha agradat. Amb una edició curosa de Sembra Llibres, aquesta novel·la ens presenta al Llull, un nano introvertit i insegur que veu com el món li cau a terra quan es separa de la seva parella, la Clàudia. Juntament amb el seu millor amic, l'Eldar, i el seu entorn més pròxim, en Llull intentarà sobreviure a les situacions que li depara la vida. És una novel·la tendre amb molta poesia, una manera diferent d veure i entendre l'amor. (4/5)
5. El dia que vaig aprendre a volar (Stefanie Kremser)
Em va costar entrar en aquesta lectura. Vaig interpretar malament les pàgines inicials i em vaig descol·locar una mica, però després igualment seguia llegint i no acabava de trobar-li el què. No obstant, quan un llibre te'l deixen recomanat, s'ha de llegir. I així vaig fer, i em vaig empatitzar més amb els personatges. I qui són ells? Doncs un jove universitari que es troba pràcticament d'un dia per l'altre amb un bebè a les mans i se n'ha de fer càrrec... juntament amb els seus companys de pis i amics. El llibre és un viatge cap a la recerca de la veritat, el retrobament dels orígens, passant per alguns fets curiosos que potser alguns poden pensar que despista la lectura (ho dic perque a mi em va passar). Hi ha com històries entremig que s'expliquen per entendre bé el context de les coses, però jo amb menys pàgines haguès passat. (3/5)
6. Inhòspits (Joan Valls)
És un llibre ideal per aquelles persones a qui els hi agraden els llcs abandonats. La veritat és que vaig llegir a trompicons aquest llibre fa molt de temps (va ser un regal d'aniversari de la gent de la feina) però al no ser una lectura linial sinó una mena de guia, enguany he volgut recuperar-lo per no quedar-me amb la sensació de que m'havia deixat coses per llegir. I quina bona elecció, perque és una bona recopilació. Hotels, discoteques, llocs històrics, balnearis, parcs d'oci, llocs maleïts... tot hi té força cabuda en aquest llibre.
Un consell: és possible que mentre llegiu us entrin ganes de consultar Internet (dades, imatges, detalls..) feu-ho. Tingueu a prop una tablet o un mòbil, la experiència de lectura millora molt (i anoto que és un greu error no afegir cap imatge dins el llibre, ni que fossin en blanc i negre!). (4/5)
7. Yo tenía 12 años, cogí mi bici y me fui al colegio (Sabine Dardenne)
Poca broma amb aquest llibre. La seva autora, Sabine Dardenne, és una supervivent. Quan tenia 12 anys, l'any 1996, va ser segrestada per Marc Dutroux, un assassí en sèrie que va segrestar durant un cert periode de temps a unes quantes nenes per torturar-les i abusar sexualment d'elles. És un llibre dur, ja us podeu imaginar: hi explica tot el que va passar obviant les parts més escabrosses. És una lectura dura d'una noia enfadada i ressentida amb el món. I amb raó.... (3/5)
8. 500 Bars i una llibreria (Roser Caminals)
Una altra lectura extranya i que t'acaba descol·locant bastant. Sincerament el vaig agafar de la biblioteca pel títol. I prou bé. La història es mou entre dos mons: Barcelona, la ciutat d'ón és la protagonista i Lítica, un poblet d'Espanya. Tot comença quan el pare de la protagonista (anna) decideix viatjar amb cotxe cap al poblet aquest per retrobar un amic de joventut. El trobarà, en un entorn humil però acollidor, i havent creat una família. Allà l'Anna coneixerà als fills de la parella, establint una relació d'amistat profunda amb la noia gran i una mena de relació tendre-afectiva amb el germà petit. La novel·la ens fa veure el pas dels anys i com evolucionen els personatges, però és cert que té un regust força amarg. És una lectura d'anar fent, són més de 300 pàgines que van passant com qui no vol la cosa, veient créixer als nanos. Interessant i ben escrita. (4/5)
9. Oso (Marian Engel)
AH. Oso. El descobriment de l'any! un llibre bizarro bizarro tu! Escrit a finals dels anys 70, OSO és un llibre protagonitzat per una BIBLIOTECÀRIA (alerta bibliotecaris, només per això ja l'haurieu d'agafar jaja). La bibliotecària es diu Lou i rep l'encàrrec de catalogar la biblioteca que hi ha en una mansió mig abandonada en una illa canadenca. Una illa on només hi viu ella sola. Remotament aillada. Perdó, he dit sola? No, no està sola. Hi ha una altre ésser viu... un ós. I estableixen una extranya I ÍNTIMA relació. I hasta aquí puedo leer! (3/5)
