Restaurant de la setmana: En aparté

A vegades comences a caminar, sense rumb, buscant un lloc per sopar.. i acabes en un lloc ben agradable i bo. Això és el que ens va passar fa un parell de setmanes, i vam acabar en un restaurantet que es diu "En Aparté", que ells mateixos s'anomenen com "un pedacito de Francia en Barcelona". Està a prop d'Arc de Triomf. Aquí podeu veure'n una foto extreta de la seva pàgina web:

És el típic local on s'hi està bé a qualsevol hora (pel que sembla). Vull dir que, nosaltres hi vam anar per sopar però també és un lloc xulo per anar-hi a esmorzar o fer un cafè a mitja tarda. És acollidor, tot i tenir totes les cadires diferents ;-)

La carta, no es que sigui molt extensa... però és gran. Literal:

Et porten la pissarra sencera XD. 

Vam optar per formatge i torrades. Com que hi havia diferents models de formatge i érem dues persones, vam provar un tipus diferent cadascú. I bueno, res a dir del formatge. El formatge SEMPRE ESTÀ BO:

De segon, les torrades. No recordo de què era la del meu amic, però sí la meva, formatge brie, pernil i mel. (La mel empatxa molt, però li dóna un toc tan bo!).

Lectures: La casa / Aquí vivió / La casa cantonera

A vegades, sense voler-ho, acabes llegint durant un període molt curt de temps llibres o còmics que tenen una espècie de nexe en comú. Això m'ha passat darrerament un parell de vegades, i una d'elles són les tres letures que comento avui, que casualment totes tres són sobre cases. Dos són còmics i el tercer és una novel·la.

La casa (Paco Roca)

Ara ho hauria de verificar, però diria que aquesta obra ha guanyat el Premi Nacional de Còmic d'aquest 2015. El Paco Roca és molt bo. Té obres de tota mena i totes són de molta qualitat. En aquesta ocasió, editada per Astiberri com altres obres seves, el que fa és posar-se una mica nostàlgic i il·lustrar un bonic llibre dedicat al seu pare, mort fa poc. (De fet, ell mateix va utilitzar la vellesa dels seus pares per una de les seves altres grans obres, Arrugas).

En aquesta història veiem a tres germans, ja grans, que s'han de fer càrrec de la casa del poble per tal de deixar-la llesta per vendre-la. Fins fa ben poc el seu pare vivia allà, es feia càrrec de l'hort i tot plegat, i els tres germans recorden els temps d'infància, els bons moments i com, entre tots, van ajudar a construir aquesta casa per desconectar de la ciutat.

Aquí vivió (Isaac Rosa, Cristina Bueno)

Sóc molt fan de la feina que fa la Cristina Bueno, la il·lustradora d'aquesta història sobre desnonaments (ostres, no em sortia la paraula, estava pensant en deshaucis i em deia, no, aquesta paraula no deu ser) Bé, doncs això, El còmic va d'això, de desnonaments, de la feina de la PAH i de com afecta tot plegat a un seguit de persones.

Tot comença amb l'arribada de l'Alicia i la seva mare a un pis que els hi ha sortit "súper tirat de preu". Poc a poc descobrirà el motiu d'aquesta rebaixa i com és que els veïns els hi fan boicot. A mi personalment m'ha agradat molt.

La casa cantonera (Sílvia Alcantara)

I per últim aquest, un llibre què, com el còmic de Paco Roca, es centra en uns germans (en aquest cas, germanes) que han d'anar a buidar el pis de sa mare un cop s'ha mort. Però el problema es que fa més de vint anys que ni es veuen ni es parlen. Com us podeu imaginar, un pou de retrets surt a la llum, però tot i així els secrets i les coses que quedaran entre aquelles cuatre parets són moltes més de les que ens podem imaginar. Déu ni dó com s'embolica la troca.

Tenia ganes de llegir aquest llibre, ja que OLOR DE COLÒNIA em va agradar molt i és de la mateixa autora. Ara, és força diferent i no es tan complex, és una bona lectura d'estiu.


+++

La casa sota la sorra (Joaquim Carbó)

Enguany també m'he llegit aquest clàssic de la literatura catalana (no, no ho havia fet fins ara). Jo no sé si es que estic fora d'época o què, però no em va agradar gaire (amb perdó). És un llibre publicat a finals dels anys 60 i després d'aquest en van venir molts d'altres... Se n'han fet obres derivades i inclús teatre musical.
Bé, com que també va de "cases", ho incloc en aquest post XD

Santa Cristina, Festa Major de Lloret. Concurs cartells

La festa major d'un poble s'ha viure :-) A Lloret tenim la festa de Santa Cristina, que és el 24 de juliol (bé, també tenim la festa major d'hivern, Sant Romà). El cas és que la de Sta Cristina és la més tradicional, la que inclou elements com una procesó marítima i un ball i algunes coses més així típiques.

Treballant a Barcelona, si cau entre setmana és difícil anar-hi, però aquest any ha caigut en diumenge i ha sigut ideal. Ha coincidit també que ma germana estava per aquí (que no hi és mai, ja que acaba de tornar de Nova Zelanda on ha passat uns quants mesos, ara avui ha marxat cap a UK per estar-hi fins nadal i després vol anar un any a Austràlia O_O). El cas és que hi erem les tres (ma germana, ma mare i jo) i hem aprofitat per fer tot, sortint amb la barca a primera hora del matí.

Curiosament a classe d'il·lustració (Edicions personals i enquadernació, a l'Escola de la Dona) havíem de fer un llibret desplegable d'una festa o esdeveniment, i vaig triar Sta Cristina. Era un llibret només per mi però en vaig fer un vídeo i com que ha agradat força n'he fet alguns exemplars més.

I per acabar-ho d'adobar, em vaig presentar al CONCURS SES OBRERES de cartells de festa major. I he quedat finalista, en tercera posició :-) Estic molt contenta! aquest ha sigut el meu cartell:

(surto fatal)

[Punts de llibre] Barça, Book Depository i poemes i promeses

Sabeu quan us adoneu que porteu com mil anys passant d'una cosa que us agrada? això m'ha passat amb els punts de llibre. Promeses de "tornaré", "em posaré al dia", i deixant com s'acumulin un darrera l'altre i perdent ja les ganes de fins i tot anar a trobades perque no saps ni què coi tens.

Sembla una excusa, però vaig canviar de feina fa un any i semblava que a partir de llavors tindria més temps lliure, però ha sigut al revès, probablement no m'he sabut gestionar el temps o he acabat per fer més coses de les que realment podia absorbir i clar, algunes coses es van haver de quedar al marge. Punts de llibre, sobretot. També és cert que he dibuixat bastant més i una cosa compensa l'altra... però aquests dies he estat intentant posar una mica d'ordre amb la fermesa que em podré passar tot l'agost dedicant-me al tema (bé, tot no, que tan friki no sóc, però ganes de passar-hi dies sencers, sí). :-) I és que aquest mes d'agost em quedo a l'atur, cosa que mai m'havia passat però que no en faig un drama perque al setembre ja em torno a incorporar, i parar un mes em ve molt de gust després de tants anys (i més després d'un any havent sigut autònoma i sense vacances hehe).

I fa poc vaig trobar aquests punts de llibre a un lloc que no m'ho esperava gens.. i mira, em va fer il·lusió, perque feia ja dos o tres anys que no aconseguia aquests de LLETRES AL CAMP i la veritat es que em feia pena perque m'agraden molt :-)

Ja em perdonareu, però no tinc ganes d'escanejar. Una foto i va que xutes, mai millor dit :-)

També m'alegra quan trobo nous exemplars de BOOK DEPOSITORY, ja que no són fàcils de trobar. Els donen quan fas compres a laa web aquesta, i jo no compro mai llibres online. Per sort, tinc amics que sí :-) Ara han tret una nova sèrie de "pinta i colorea", amb punts pintables, jeje.

I res. La meva idea ideal és recuperar aquesta secció com "antaño", però crec que he perdut tota credibilitat :-D

Descobrint el Microteatre a Barcelona

Ja me n'havien parlat, però encara no havia tingut ocasió de posar-ne els peus. Fins ara. I crec que val la pena que es conegui i que es pugui donar suport a gent que comença i que té ganes de mostrar el seu talent. Però anem a pams: 

Per començar, d'on surt l'idea?

Cal remuntar fins l'any 2009 i situar-se a Madrid, on una cinquantena d'actors i actrius van actuar en un antic prostíbul sota el títol de "Por dinero". En cadascuna de les 13 habitacions de l'edifici s'hi va representar una petita obra, d'uns 10 minuts com a màxim i per a un públic que fos inferior a 10 persones. La idea era simple i calia seguir una mateixa premisa: que el tema fos sempre el mateix per a totes les obres (en aquell cas concret, la prostitució).

Va ser un éxit, i poc a poc el projecte es va anar escampant pel món.
I un bon dia, va arribar a la nostra ciutat: Microteatre Barcelona

Cada mes, un tema diferent

Per assegurar varietat, cada mes hi ha un tema diferent. Aquest mes de juliol és "POR LAS BIRRAS", i podem veure 5 obres de teatre sobre aquest tema. Cada obra dura uns 10-15 minuts i val 4 euros. Es van programant en diferents hores perque si vols anar a més d'una puguis fer-ho, i mentre t'esperes hi ha un bar. També cal dir que els diumenges al matí fan sessions infantils :-)
Aquestes són les d'aquest mes:

El motiu real que m'ha impulsat a anar-hi és l'obra de la Sala 4: EL MEU NEGOCI ES DIU GWENDA.
Està dirigida per una companya bibliotecària, la Rosa Molina, l'autora del blog Libraries of the world.  Aquest n'és l'argument:

"En Roc es vol fotre una birra, el Pep lligar-se una tia

(o moltes) i el Toni fer negocis. Però hi ha massa gent

al bar. Tourists go home! 

I en un espai molt-molt reduït, podem veure l'obra en acció i quasi sentir-nos un protagonista més. 
Aquí us deixo amb la prova gràfica, la foto final amb els actors.

Pel·lícules de la setmana (o del mes!)

O semestre, que també. He estat fent repàs de les pelis que he vist els darrers dos-tres mesos i que no havia mencionat al blog i en surten bastantes. Aquí van unes quantes:

Samba (2014)

Samba és una pel·lícula passable francesa que crec que l'únic reclam que té és que surt el protagonista de Intocable, l'Omsar Sy (i que són els mateixos directors). Tret d'això, no és que estigui malament la història, però vaja, que tampoc mata. Es deixa veure i és distreta, té un punt d'humor, drama i denúncia social, però lluny de ser memorable. El protagonista és en Samba, un senegalès que viu a França de forma irregular.

Snoopy movie (2015)

Una altra passable. Que sí, molt mona i tot lo que tu vulguis, però aquest tipus d'històries funcionen en petits gags (o tires còmiques, clar) però no per una pel·lícula d'hora i mitja. Això sí, molt ben feta, això no és pot negar de cap de les maneres. :-) 

La familia Bélier (2014)

Aquesta sí que val la pena! Us aconsello que la mireu perquè crec que és d'aquelles pelis que agraden a tothom :-). Els Bélier són una família on són tots sordmuds menys la filla gran, la Paula, que té 16 anys i té una gran responsabilitat familiar: fer d'interprèt familiar. Això provoca algunes situacions còmqiues (com quan van al metge) però també molt d'estrès i estar molt al cas, doncs la família té una granja que fa de negoci familiar. I bé, la cosa és que la noia té un talent ocult que val la pena potenciar, però que si ho fa poden canviar moltes coses a la seva família.

Sexo fácil, películas tristes (2014)

Em fa molta pena que aquesta peli no m'agradi XDDD. La vaig mirar perque sortien dos dels meus actors preferits; QUIM GUTIÉRREZ i MARTA ETURA. Són una parella de ficció que queda molt bé davant la pantalla (ja els hem pogut veure junts anteriorment a AzulOscuroCasiNegro i Los Últimos Días) però tot i que els personatges tenen molt bona química i funcionen molt bé junts, aquest vegda el guió no ha estat a l'alçada de les circumstàncies. Previsible, fluixa... no li poso més d'un cinc.

Taller de còmic infantil a la Biblioteca de Lloret

Fa un parell de mesos vaig fer un taller de còmic infantil a la Biblioteca Can Rajoler de Parets del Vallès (aquí en parlo), i bé, aquest mes de juny n'he fet un de molt similar a la biblioteca de Lloret.

Els dos tallers han estat molt bé i crec que n'han sortit coses xules, però el fet de fer-lo a la biblioteca del meu poble m'ha agradat molt. :-)