Tothom a votar!

.

Estic molt emocionada i molt nerviosa :-)

Restaurant de la setmana: Citrus

L'altre dia vaig anar al Citrus, un restaurant que està al Passeig de Gràcia amb Consell de Cent. N'havia sentit a parlar bé i en tenia moltes ganes (a més que el nom de Citrus m'agrada, m'atreia particularment). 

Total, que hi vaig anar.

I bé, tot i que és un lloc amb bones ressenyes, he de dir que potser n'esperava més. 

Anava amb una altra persona, i de primer vam agafar pà amb tomàquet i unes croquetes de la casa i de segon jo vaig optar per una hamburguesa.

Del primer, res a dir. Les croquetes eren molt bones i el pà era torradet, finet i molt bo. Per començar tot molt bé.

De segon ja no vaig quedar tan convençuda. Vaig optar per "Hamburguesa con sorpresa de cammembert, cebollita confitada y ketchup casero". I bé, no feia mala pinta:

... però tampoc era per tirar coets. L'hamburguesa era crua per dins (cosa que no m'emociona i creia que li havia indicat bé al cambrer a l'hora de fer la comanda, hehe) i les tres patates comptades (patatetes) estaven dures també. I no sé, no es que sigui un mal lloc, però hi ha petites coses i detalls que ens fan marxar del lloc pensant-hi.

Bé, per compensar vam agafar postre compartit i cal dir que estava molt bo: "Tapón de chocoate caliente con bolita de helado, también de chocolate". 

Pd. El restaurant és en un primer pis. Si teniu sort i hi ha alguna taula lliure al costat de la finestra, les vistes són molt maques:

[Punts de llibre] From U.S.A

Encara no he paït els punts de llibre de Monzón (segueixen dins la bossa, tal qual van arribar) però l'altre dia posant una mica d'ordre a casa vaig trobar els punts que vaig aconseguir pels Estats Units. Us en poso uns quants.

Aquests són de les llibreries Strand. El de NY el vaig agafar jo mateixa i els de Harvard me'ls va donar la Naiara, una amiga que viu a Boston. :) #Gràcies!

Aquests també són de Boston. Tenen una biblioteca súper maca!

  

Aquests d'aquí són turístics. Normalment no compro punts quan viatjo, però el primer és de la Library of Congress (que era d'obligada compra) i els altres crec que eren barats.

I aquests últims, de la New York Public Library. :-) vaig anar a diverses biblios de la xarxa, n'hi ha moltes per tot arreu hehe.

Bibliotecaris de Paper: 5 anys, 125 números!

I com qui no vol la cosa, Bibliotecaris de paper arriba al número 125. (5 anys publicant, que no són pocs...!) portava temps pensant en el dia i mira, casi que ni he tingut temps per adonar-me'n! :-)

11-S

[Punts de llibre] - Geganters de Terrassa

El dissabte vaig anar a Monzón, a la súper-famosa trobada de col·leccionisme. No hi havia anat mai perquè està lluny i no sabia com anar-hi, però aquest any vaig descobrir que una associació de Mollet muntava un autobús amb parada a Barcelona i em vaig decidir a fer el pas.

Encara estic una mica saturada i no he tocat els punts aconseguits (encara estan dins la bossa), però coses com aquestes em motiven a posar ordre a la meva col·lecció.

A veure si la setmana vinent puc fer una mica de repàs, però de moment per anar agafant ritme us posaré una imatge d'uns punts que vaig aconseguir fa un parell de setmanes:

Són dels Geganters de Terrassa. :-)

Gràcies Aina!

L'àguila negra (Joan Carreras)

Un dels llibres que m'he llegit aquest any i que m'ha agradat força és L'ÀGUILA NEGRA. El vaig veure per Sant Jordi i em va cridar l'atenció perquè la cançó a la qual fa referència m'agrada molt, però no va ser fins una mica més tard que no vaig tenir-lo a les mans per a poder-lo llegir.

He de dir una cosa: em va costar entrar-hi. Em semblava un llibre estrany i els continus anars i venirs temporals al principi em van descol·locar una mica. Però bé, quan em passa això intento arribar fins a la pàgina 100 i si un cop allà segueixo pensant igual, llavors el deixo. (Hi ha llibres, però, que no puc ni fer 20 pàgines... i aquest any m'ha passat amb dos "best sellers").

L'àguila negra és un libre escrit per Joan Carreras i que enguany s'ha endut el Premi Sant Jordi.

Els que s'hi explica és la vida d'un home, en Marià Solvell.

Quan comença el llibre se'n presenta com un home sol, a punt de celebrar el setantè aniversari de la seva vida i encuriosit per passar uns quants dies en una mena de poblat nudista.

El que veiem tot seguit és un resum de la seva vida: els seus primers records amb els pares, les seves primeres relacions sexuals, la seva etapa hippie, la seva carrera professional convertida en dentista reconegut... tot això sumat als capítols del present, on veiem el seu dia a dia com a habitant nudista del poble en qüestió i les seves reflexions sobre el que ha sigut la seva vida.

La vida d'un home callat que sovint no va saber reaccionar com tocava a les circumstàncies de la vida.

Ja us dic, al principi sembla que no sigui res de l'altre món (i potser no ho és) però vas passant pàgines i t'acabes agafant dels personatges, els vas coneixent i vols saber-ne més. I tot això ambientat en una Barcelona canviant, una Barcelona sota la mirada de Franco que acaba sent la seu d'una de les manifestacions independentistes més importants de la història.

Us deixo amb una versió d'ÀGUILA NEGRA. Em perdonareu el sacrilegi però es que aquesta versió crec que és la que més m'agrada de totes! (Ol'Green, OHD)