Aquestes són algunes de les pelis que he vist darrerament....
Nymphomaniac 1 (Lars Von Trier, 2013)
Òstia, és molt dolenta. No sé ni com vaig aconseguir arribar al final (dura 117 minuts, dues hores, vaia). La protagonista és una noia (ninfòmana clar) que ens explica la seva història a través de petits retalls de vida. La peli comença que un home gran se la troba al terra i l'ajuda, la porta a casa, li fa una sopeta calenteta i ella li va explicant tot el que ha anat fent a la vida i perquè es troba ara en aquesta situació.
Tret d'alguns "capítols" interessants, jo no li trobo gaire el què. De fet la pel és només la primera part, ja ni m'he preocupat de buscar la segona... a la web de Filmaffinity posa que la versió completa de 5 hores només es podrà veure en "certs actes culturals". Els planyo.
El niño (Daniel Monzón, 2014)
Després d'haver guanyat no sé quants Goya i no sé quantes nominacions, sentia curiositat per veure-la. I bueno. (...) Està bé, però no mata.
La peli parla de narcotràfic a l'estret de Gibraltar (lloc al que, veient la peli, penso que m'agradaria anar algun dia... a Gibraltar vull dir, és curiós). Bé, doncs la peli està protagonitzada per dos joves i dos policies. Els joves volen guanyar pasta creuant les onades i els policies el que intenten és demostrar que el que es coneix com la "ruta del hachís" es una entrada de cocaina molt potent. Total que el camí de tots 4 s'acaba trobant. A veure, que no dic que sigui una mala peli, però que tampoc la veig com una gran gran peli com per guanyar el Goya a la millor pel·lícula ^^U
La vida de Pi (Ang Lee, 2012)
Ah! aquesta sí que em va agradar, i molt. Es mereix les nominacions i els premis guanyats.
Suposo que tothom la situa, però per si de cas dir-vos que és aquella on un noi comparteix barqueta amb un tigre.
Vaig trigar molt en veure-la perquè em feia mandra, tot s'ha de dir. Però quan poseu el DVD, només les primeres escenes us captivaran, están fetes amb molt detall i tot és molt bonic. Els animals, els paisatges... La història de fet és senzilla: un noi viatja amb els seus pares des de la India al Canadà amb vaixell, i amb ells viatgen tots els animals del zoo que tenen. Després d'un naufragi, el noi es queda sol en una barqueta i de cop s'adona que a dins la barca també hi ha un tigre de bengala. Afamat.
Però es que la peli NO és això, això és l'excusa. La peli és una reflexió, filosofia en moviment i religió.
Jo crec que val la pena que no us la perdeu!
Tardes con Margueritte (Jean Becker, 2010)
Aquesta és.......... una peli d'aquestes de diumenge tarda. Sense més. És una pel·lícula francesa protagonitzada per Gérard Depardieu on fa el paper d'un home així curtet, de poble, que un dia coneix a una dona gran que dóna menjar als coloms. Parlant d'aquestes rates voladores es fan amics i ella l'inculca el plaer de la lectura. L'home, que amb prou feines sap llegir, comença llavors a interessar-se pel món dels llibres (inclou una divertida escena en una biblioteca) i comença a canviar una mica. És una peli tendra :)
El bosc (Óscar Aiba, 2012)
No ho he dit, però les dues anteriors estan basades en llibres. Aquesta també: és una peli catalana basada en un llibre del Sánchez Piñol, que sempre fa coses rares ("La pell freda" em va fer força angúnia). Ah espera, que ara estic veient que no està basada en un llibre seu, no. ELL ha fet el guió. Ok.
La peli la van fer fa un parell de setmanes per TV3, és una història molt curiosa: barreja guerra civil espanyola amb ciència ficció: prop de la casa on viuen els protagonistes hi ha uns arbres on, algunes nits, s'hi fa una llum rara... mai no s'hi han acostat perquè es diu que és l'accés a un altre món i que si hi vas, no tornes. Però l'home de la casa es veu acorralat pels comunistes i no sap on pot fugir, o sigui que prova d'entrar a veure que passa. A mi em va agradar bastant.
Pd. No us perdeu LO BESSUGOT (per cert, l'accent forçat no sé si em va convèncer gaire).
Habitación en Roma (Julio Medem, 2010)
I acabo amb aquesta peli del Medem protagonitzada per dues noies que es troben a Roma. Són casi dues hores de peli i només se'ns mostra una nit. No hi ha pràcticament més escenaris ni protagonistes: dues noies guapes, una habitació i unes vistes a Roma, la ciutat eterna. Tot i així a mi no se'm va fer pesada i em va agradar força: les dues joves, desconegudes fins aquell mateix dia, decideixen passar juntes la nit. Entre aquelles quatre parets les converses van fluint i anem coneixent millor a les noies: qui són, que fan, les seves pors, mentides i veritats, jocs i somriures, sexe i certa innocència i, el més important, una nit que quedarà en la memòria com una de les millors nits que han passat.
