Ja
fa molt de temps em vaig fer seguidora de la pàgina de Facebook “Yo fui a EGB”. La vaig trobar genial i nostaligissima des del primer moment,
per això no vaig dubtar en comprar el llibre quan va sortir.
I
per Nadal va ser el mateix impuls quan va sortir el segon llibre!
Els
autors són Javier Ikaz y Jorge Díaz, uns també nostàlgics de tota aquella època
que cada dia aconsegueixen arrancar somriures a tots als qui seguim la pàgina
(que de fet prové del blog amb el mateix nom).
Un
llibre que recomano sense dubtar a tots aquells qui vau créixer entre els 70 i
els 90. Segur que trobeu molts bons records entre les seves pàgines!
I bé, per anar obrint boca us poso algunes de
les coses que surten en aquest segon llibre...
·
EL SÚPER DESPERTADOR DE
LA CHABEL
Crec que ja ho he dit en
diverses ocasions, (fins i tot en vaig fer una entrada sencera!) però aquí on
em veieu jo era ULTRAFAN de la nina Chabel. Menys pija que la Barbi i amb un
piló de coses guais, sobretot uns nebodets (la Melli en Zos) que eren la canya i
tenien també un munt de complements. Bé, JO CADA MATÍ em despertava amb aquesta
cosa. Deia: “Hola buenos días, soy
Chabel! Es la hora de levantarse! Vístete pronto: hoy es un gran día!!!”
Llavors feia piiiiiiiiiiiiiii i tornava a començar :_)
·
EL TRAGABOLAS
De fet, encara existeix.
Però els autèntics tragabolas són d’aquella època. Un joc força tonto i que com
a joc de taula era força breu... però era divertit. Es posaven totes les boles
a la pista (que ja veieu que no és molt gran) i cada jugador havia d’intentar
que el seu hipopòtam es menges més boles que els demés... (la palanqueta negra
de cada animal era el mecanisme per fer obrir la boca)
·
EL CINEXIN
Ploro d’emoció quan
pronuncio la paraula Cinexin. La de vegades que he volgut tornar a comprar-lo....
oh era tan guai... tenia moltes pelis!! Era genial poder projectar aquells
petits vídeos muts tantes vegades com volguessis i fer-los avançar lentament,
ràpidament o cap endarrere. Tenia, buah, moltes. De Disney sobretot: pato
donald sol, pato Donald amb els sobrinos,
Pluto, Mickey, ... però també els Barrufets, Bambi (el moment que salta la
branca i cau), els Snorkels... ai, crec que ploraré...
·
ELS TÍPICS MONEDERS
Amb totes les grans
fortunes... (que per cert, que boniques eren les monedes de 25!) (aquí no
m’enrotllo gaire)
·
ELS FRUTISERVILLETEROS
No ho negueu: segur que
per casa vostra encara en corre algun. En aquella època tothom tenia les
mateixes coses casi, perquè l’oferta era molt més reduïda. És com la tele,
abans podies comentar la peli o el programa perquè casi tothom mirava el
mateix, ara hi ha tants canals! Doncs amb les joguines o amb els productes
promocionals passa el mateix. I si mireu la foto a sota surten les gomes dels
Cheetos... jejeje com molaven! I durant un temps també van donar regles de
colors!
