31 de desembre 2014

Resum 2mil14

I darrera entrada de l'any per fer un resum. Estic contenta d'aquest any. En alguns aspectes podria haver sigut millor, però no tinc dret a queixar-me, perquè realment crec que tot plegat ha anat força bé. Han passat coses importants i també oportunitats (laborals o no). 

A grans temes, la cosa quedaria així:

Aspectes professionals i món bibliotecari en general

  • L'any va començar amb el BOBCATSSS, després de temps organitzant-lo, va arribar i va anar molt bé. (I els corresponents UB-vídeos)
  • Les eleccions al COBDC i la potserior elecció de la nostra candidatura (tota una experiència i que ens està agradant molt)
  • 100 números i 4 anys de Bibliotecaris de paper
  • Càpsula TIC: Publica i comparteix a través de la xarxa (COBDC)
  • L'Escola d'Estiu de BP de la FBID
  • Els cursos impartits a l'Associació Llibres Lliures, sobre com fer un blog i com utilitzar les xarxes socials (amb col·laboració del Centre de Barri Verneda)
  • Els cursos imapartits a DIXIT sobre Prezi i sobre recursos gratuïts d'Internet
  • El gran i magnífic (haha) Sopar #10BiD
  • El descobriment de les tertúlies del glop de cervesa, q estan molt bé
  • I per últim, la oportunitat de treballar redactant continguts per  pàgines webs diverses, aprenent sobre molts temes diferents
Il·lustració i dibuix
  • Nova obra autoeditada: quadernets "Frases fetes i refranys catalans"
  • El segon premi al Concurs Bellprat Vila llibre
  • El primer premi del concurs del Centre Cívic de Navas (concurs St Jordi)
  • El premi al millor slògan al concurs de la Dipu pel dia de la Dona 
  • El fanzine 309 amb els companys de classe d'il·lustració 
  • També vam provar un dia d'anar al zoo a dibuixar animals i per mi va ser una mica fracàs, xD
  • El taller de "la pedra del diable" a Parets del Vallès (Parets Poble Lector)
  • La pintada de "cubs rotatius" a Vilanova i la Geltrú per la Fira Va de contes
  • M'he apuntat a un curs a la BAU, un workshop trimestral :)

Esdeveniments i espectacles als que he anat

Exposicions, museus i altres llocs d'interés descoberts


Viatges i escapadetes

Altres descatats

...que el 2015 vingui carregat d'emocions i noves experiències!!!!

Resum 2014. Pelis

Després dels restaurants, llibres i còmics; acabo aquest curt període de rànquings per fer el top-ten de les pelis que he vist aquest 2014. Han total n'han sigut 63, la majoria en DVD (des de que em vaig comprar el reproductor DVD pel pis el carnet de biblioteca ha tret fum, hehe).

Anem a pel top, doncs.

Per mi, la millor peli que he vist aquest any ha sigut:
Hi ha pelis que també m'han  agradat molt però menys que les que ocupen les deu primeres posicions. Per tant allargo fins a fer "Top-20" (no necessàriament per ordre)
Encara que no entrin al top, vull destacar dues pelis d'humor que m'han fet riure molt: Juntos y revueltos i La Gran Familia Española

Pelis que estan bé però que m'han resultat excessivament lentes: Lincoln, Caníbal, El viento se levanta (la darrera de Ghibli i força fluixa), Weekend, Argo i Stokholm.

i pelis que NO tornaria a veure: GRAVITY, Tú y yo, Blog, La herida i Blue Jasmin.

30 de desembre 2014

Resum 2014: Còmics

Com ja vaig dir ahir, aquest any separo els còmics de les "Lectures 2014". És un gènere que m'agrada molt i que tenia força abandonat :) Ara repassava per fer un TOP-10 però crec que em quedaria curta i per tant faré un TOP-20. (N'he llegit seixanta, justos, haha) (ha estat una mica l'any Zidrou i l'any Delisle per mi) XD

Els 20 millors còmics que he llegit aquest any:
(posats més o menys en ordre)

El descobriment de l'any
- Rosalie Blum (Camille Jourdy) (en realitat són tres volums) 
- Manual para padres frikis (Andrés Palomino)
- Nao de Brown (Glyn Dillon)
- Paul se muda y Paul se va de pesca (els poso junts, me'n falten més per llegir!) (Rabagliati)

(vinyeta de l'any, heheheheheh)

- No puedes besar a quien quieras (Revel & Sowa)
- Los surcos del azar (Paco Roca)

De pas posaré en categories tota la resta. Inclús els que no m'han agaradat gaire o gens.

CÒMICS BONS PERÒ QUE NO HAN POGUT ENTRAR AL TOP-20

- Blacksad (m'he llegit els tres primers) (Canales & Guarnido)
- Un médico novato (Sento) 
- Cenizas (Álvaro Ortiz)
- Khalid (Damián Campanario, Jordi Pastor)
- El Fòlies Bergere (Zidrou)
- Un trabajo de verdad (Alberto Madrigal)
- Rural (Étienne Davodeau)
- Skim (cosines Tamiko)

CÒMICS NO TANT BONS O QUE A MI NO M'HAN AGRADAT

- El gourmet solitario (Taniguchi)
- Virginia Woolf (Gazier, Ciccolini)

CÒMICS que no són ben bé còmics però que son "humor modern"

- Diario de una volátil (Agustina Guerrero)
- El Cooltureta (Moderna de pueblo)

29 de desembre 2014

Resum 2014: Llibres

Tal com vaig anunciar ahir, avui toca fer el "ranking llibres llegits" 2014.
Porto una estona donant-li voltes i no ho tinc molt clar :-P Crec que aquest any faré dues entrades i separaré lo que són "llibres" (permeteu-me ser genèrica) de lo que són "còmics" (permeteu-me aquí també ser genèrica).

Dels 29 títols llegits aquest any, crec que el que més m'ha agradat ha estat aquest:

(Sílvia Soler)


De la resta, dels 28 restants, podria fer-ne categories. Poso només títol i autor, si cliqueu us portarà a la ressenya que vaig fer-ne (alguns no tenen link perquè mai vaig arribar a fer-ne ressenya...)

Llibres que s'haurien de llegir

Llibres que estan prou bé per meréixer una oportunitat

Llibres per als qui us agraden les coses distòpiques

Llibres d'humor que casi podrien ser còmics

Llibres que m'han decebut bastant:

Altres (amb explicació)
  • El Barcelonauta (Pep Albanell) (massa tard l'he llegit)
  • El dia que Catalunya va dir prou (Pere Martí Colom) (per als qui seguiu el procés)
  • El festí de Babette (Isak Dinesen [Karen Blixen]) el llibre sabe a poco
  • Dr. Jekyll y Mr Hyde (Stevenson) un clàssic que no havia llegit mai xD
  • Faré tot el que tu vulguis (Iolanda Batallé) (t'ha d'agradar l'estil de l'autora)

28 de desembre 2014

Resum 2014: Restaurants

Comencen els "tops"
Com ja va sent habitual quan acaba l'any, al blog faig una mena de rànking (que no és ben bé) amb una selecció dels restaurants que més m'han agradat aquest 2014. Demà faré el "top llibres" i dimarts el "top pelis" :-)

Tal com vaig fer l'any passat, separaré per petits temes (molt generals, massa jajaja). En total, sense comptar repetits, aquest 2014 he descobert 30 restaurants (tots podeu veure'ls a la seva corresponent secció). N'hi ha alguns als quals no hi tornaria mai de la vida, ja sigui pel menjar o pel tracte rebut, mentre que d'altres han passat sense pena ni glòria i per tant tampoc els mencionaré. Tot i així, la cosa s'ha quedat al 50% i per tant són 15 els destacats d'aquest 2014:

Llocs on anar amb els amics (amb un to més informal)

- Espai gastronòmic Moritz (al Born) Dins les ruines de 1714
- König El König ha sigut el descobriment de l'any :) hi he anat un munt de vegades! M'encanta!
- Tacos Tacos Una "taquería" per menjar petits tastets mexicans a bon preu. Al paral·lel

Exemple d'un taquito
- Muns  Petites "empanadilles". No t'hi atipes a bon preu, però estan molt bones. Al Poblenou
- Oval Hamburgueses a la carta: tu tries que vols posar-li! A l'Eixample
- Petit Pot Cafè Bistro Un dels darrers descoberts, a plaça Urquinaona. És mono i s'hi menja bé.

Llocs per anar amb amics (més formalet) o amb parella o amb amics

- Attic: a plena Rambla i sense caure en ser una turistada. Hi he anat dos cops i molt bé!
- Ginos: és una cadena, d'acord, però molt bona opció per menjar-hi. :-) Al centre.
- Madre Lievito: Pizza italiana al Poblenou, i amb preus molt bons.
- Julivert meu: menjar català i bé de preu al costat de Plaça Catalunya. Gran descobriment :)


- Les 3 pommes: petit local de crêpes i galettes bretones. Ubicat a l'Eixample esquerra
- Buongiorno: un altre restaurant italià (no ens en cansem mai d'aquest tipus de cuina jajajaja!)

Restaurants fora de Barcelona:

- Bagua: el descobriment lloretenc de l'any. Molt bon menjar i força varietat.
- Colomí: gràcies a un concurs d'il·lustració vam conéixer aquest restaurant on t'atipes segur! Mooolt menjar bo.

Per si sou un gran grup i no sabeu on anar: 

- La Gondola: el restaurant que fa 15 és simplement una recomenació per si sou un gran grup i no sabeu on anar (que això a vegades passa). Aquí vem celebrar el #10BiD, érem uns 35 i ens van posar a una sala que tenen a sota, on hi ha per conectar ordinador, pantalla, etc. (de fet era el requisit que volíem, per projectar jeje).


I amb aqusts 15 quedaria la cosa tancada per aquest any. També voldria destacar que, tot i no ser un restaurant, si alguna vegada no sabeu on anar a benerar podeu fer-ho a LA PASTISSERIA, on fan uns pastissets boníssims, boníssims i boníssims :-)

27 de desembre 2014

Restaurant de la setmana: Can Po

M'havia quedat pendent parlar d'un restaurant al qual vaig anar a l'abril. La cosa és que vam passar uns dies a Camprodon i rodalies, i el restaurant ens l'havíen recomanat i ens hi vam deixar caure: Can Po.

El restaurant està a un poblet molt petit que es diu Rocabruna.
És el típic restaurant de muntanya, on pots menjar butifarra amb patates i coses així :-) De fet les vistes estan bé perque es veuen les muntanyes (està bé estar a la taula del costat de la finestra). L'únic inconvenient és que sent Setmana Santa (que és quan hi vam anar), només hi havia dos persones i la espera va ser moooolt llarga (inclús entre primer i segon van trigar molt tb)...

Bé, vull destacar que el poblet Rocabruna és moooooolt petit (bé, no crec que arribi a categoria poble, jajaja) però té una petita església romànica del segle XII:


I un petit-petit-petit cementiri. Tant petit que valia la pena fer-ne una foto:


I això és l'interior de l'església:

 

26 de desembre 2014

La noia de la biblioteca (Núria Pradas)

Fa poques setmanes em vaig llegir aquest llibre:
(He de dir que la coberta no m'agrada)
Ho havia de fer, sens dubte, perquè només pel títol ja sentia una mica d’addicció i calia que fos meu el més aviat possible! I bé, la cosa va anar així: a través del Facebook em vaig enterar que l’autora, a través de dues llibreries (La Ploma i Antinous) oferia una visita guiada pels recons barcelonins que van inspirar l’obra. Com que era una ruta gratuïta i la feien un dissabte que estava per Barcelona, doncs m’hi vaig apuntar amb un company de professió i amic de la Facultat. Sense gaires espòilers vam conèixer aquells raconets i ja sense adonar-nos vam començar a introduir-nos en la historia. A l’acabar la visita, vaig aprofitar per comprar el llibre i dir-li a l’autora que me’l signés, que jo era bibliotecària i que em feia il·lusió llegir-lo ;-)
.
Aquella mateixa tarda el vaig començar. La meva intenció era llegar-me’l ben ràpid, però anava força liada i vaig haver de deixar passar unes setmanes per finalitzar-lo. Tot i així, es tracta d’una obra ben escrita, ben documentada i molt empàtica, ja que (almenys per mi), em vaig anar sentint ben endins de la historia (clar que, el fet que jo també sigui bibliotecària i que dos cops per setmana vagi a classe a l’Escola de la Dona, a la Bonnemaison, no deixa de ser un fet encara més integrador perquè l’obra m’hagi agradat, jajajaja!).
Però bé, parlem de l’obra!
La protagonista és la Núria, una noieta de classe obrera que viu al Poblenou i que veu com la desgracia arriba al seu entorn (miraré de no fer spoilers!). Per fugir una mica de tot plegat, troba la possibilitat d’estudiar gràcies a la Francesca Bonnemaison, una dona que fa el que pot per donar coneixement a les noies de l’època, tan si son de classe alta com no. Poc a poc la Núria va destacant i al cap de unes quantes pàgines més té la possibilitat de treballar en la que aviat serà la Biblioteca de Catalunya.
Això per una banda.
Per l’altre costat tenim a l’Eudald, un noi piju de classe alta que viu com els senyorets de l’època i que té una mare que el vol aparellar amb una altra noia rica per tal de fer créixer la fortuna familiar. El que passa és que l’Eudald i la Núria s’enamoren. Si tot això ja no fos complicat per si mateix, s’hi han de posar altres factors, com els moviments sindicals revolucionaris i anarquistes per canviar la rutina asfixiant de les fabriques de principis de segle.
Més o menys seria això.
M’ha agradat molt, la veritat. Crec que val la pena llegir-la, i que a més si sou bibliotecaris o bibliotecàries us farà encara més gràcia, més que res perquè no hi ha gaires llibres que ens toquin tan de prop i on es parli de classificacions universals, ni del senyor Rubió, ni del préstec de llibres, etc. Tot plegat amb una historia d’amor força trista.

Pd. Per cert, aquest mateix any ja havia llegit una obra d’aquesta mateixa autora: Sota el mateix cel, que en aquest cas també era una obra dramàtica (molt més que aquesta última) i ambientada en un poblet francès durant la Guerra Mundial. Un llibre molt trist, per cert… ;-(

25 de desembre 2014

Bon Nadal!

Bon Nadal a tothom!

Us deixo amb un parell d'imatges del pessebre de la plaça Sant Jaume de Barcelona, que aquest any crec que està força currat. Recrea la Barcelona romana, Barcino, i es podrà visitar fins el dia dels Reis. És obra de Joan Pallí, pessebrista.



24 de desembre 2014

Banc de sang i de teixits (Open House 48h)

El passat mes d’octubre, durant la celebració del ”OpenHouse” vaig visitar diversos edificis equipaments. És una de les millors activitats que es fan a Barcelona (i altres ciutats del món), perquè permet visitar llocs que normalment estan tancats al públic.

A part de l’Estació de França, que ja en vaig parlar, vaig visitar quatre equipaments més. Un d’ells, el Banc de Sang i de Teixits.



Ubicat al PobleNou, el Banc de Sang i de Teixits és el lloc on diguéssim que es “recopila” tota la sang que s’extreu als diferents punts de Catalunya, convertint-se així en un model unificat (ja que abans estava tot separat) i que resulta pioner a Espanya i a altres països. De fet van comentar que era el tercer a nivell mundial, i que sovint venen persones d’arreu del món a veure com funciona.

A part de sang i teixits, a més, també fa les funcions de Banc de llet, cosa que no és molt coneguda però que val la pena mencionar!

Segons ens van dir (no reconec la meva lletra en les notes que vaig prendre!) doncs es fan unes mil donacions al dia, a vegades més i tot. Bé jo de fet aquesta xifra la trobo bestial, tenint en compte que a Catalunya som uns 7 milions, dels quals, no sé, posa-hi que cinc i mig són adults i que poden donar sang, posa-hi que un 10% no pot donar-ne, un altre 10% que no vol donar-ne, un altre 10% que ni s’entera que es pot donar sang... som tants per fer tantes donacions al dia? Perquè a més els homes poden donar 4 cops l’any i les dones, 3, però tot i així ho trobo espectacular. (Recordem que la sang és de les poques coses que no es poden fabricar, i que per tant, s’ha de donar)

Bé, veiem algunes coses:


Això és el pàrquing. Està a sota terra però no molt enfonsat (en aquest punt ens van explicar lo del principi d’Arquímedes però si no us importa passo per alt perquè no hi entenc i no la vull cagar, jajaja) Bé, doncs els cotxes surten d’aquí per anar a buscar sang.


La logística de l’edifici és complicada, ja us podeu imaginar. Cada cosa te la seva temperatura de conservació i el seu període de temps. A la sang hi ha globus vermells, plaquetes i plasma: els primers duren 42 dies, el plasma dura un any i les plaquetes, només 5 dies. Tot es separa i així una mateixa donació pot servir per vàries persones. No sé si miràveu “Érase una vez el cuerpo humano”? Recordo molt bé els senyors globus vermells...



Aquest és el sistema de recuperació: s’introdueix que necessites (depenent del tipus de sang que faci falta, etc.) i llavors la màquina t’ho dóna. Tot està molt automatitzat i ajuda a que lo que estigui apunt de caducar surti abans. Tot molt controlat.

Mostra de la maquinària complexa que fa que tot funcioni bé:


Encara hi ha molt d’espai per utilitzar. L’edifici està pensat de forma intel•ligent per aprofitar l’energia i per minimitzar costos:


Tota la part de laboratoris (perquè també s’hi fa recerca i hi ha sales blanques d’aquestes on no poden entrar-hi bactèries etc) doncs, tota la part on investiguen està coberta de vidres, així es pot observar el que fan dins sense haver d’entrar.

Evidentment és un edifici molt segur a nivell de protecció, i si no es disposa de la targeta necessària doncs no podràs entrar a depèn quines sales.


Per últim, una foto de les vistes:

23 de desembre 2014

Guy Delisle a Jerusalem, Shenzhen i Birmània

Em sap greu una cosa: fins no fa gaire no sabia gairebé res d’aquest bon home, i ara me n’he tornat molt fan. Bé, a recuperar el temps perdut.


El senyor Delisle ha tingut la sort de viure en moltes ciutats diferents i, per sort per a nosaltres, ha decidit fer-ne còmics. Fa un temps vaig parlar de Pyongyang, on ens explica la seva vida durant un temps a Corea del Nord. El còmic el vaig agafar mig de casualitat a la biblioteca, perquè n’havia sentit a parlar i perquè el món nordcoreà em desperta molta curiositat.

Bé, em va agradar molt. Per tant després de Pyongyang vaig llegir “Crónicas Birmanas”, després “Shenzen” i després i per últim, “Crónicas de Jerusalén”.

Anem a pams:

  • Crónicas Birmanas: Delisle no només marxa per coses de la seva feina, sinó que a més té una dona que treballa a MSF (Metges sense Fronteres) un exemple és aquest còmic, on és ella qui marxa i ell qui la segueix, amb un nen petit dels dos i durant un any. Un bon testimoni de la situació política del lloc, on viuen sota una dictadura militar.
  • Shenzhen: es tracta d’una ciutat xinesa. En aquest cas és ell qui marxa, sense la dona, i marxa només un mes per dirigir un equip de dibuixants per tal de preparar una animació (una cosa semblant al que ja va passar amb Pyongyang). Ell no té manies a l’hora de provar menjars d’arreu del món, o sigui que prova vàries coses fastigosetes.
  • Crónicas de Jerusalén: aquest torna a ser semblant al de Birmània, ja que es mouen per la dona, un altre cop a causa de MSF. El volum, que es força llarg, explica força bé el context, la diferència i rivalitat entre religions, etc. També s’hi estan un any.


Bé, els he comentat força ràpid. Bàsicament el que volia mostrar es que hi ha com dos grups: Pyonyang i Shenzhen per una banda, i Jerusalem i Birmània per l’altra.

Tots ells són genials si es vol conèixer de prop una cultura (força asfixiant en tots els casos), tot i que en el segon pack es fa molta més referència al conflicte, donada la situació de MSF i les seves pròpies vivències. A mi m’han agradat molt més el de Corea i Xina: en primer lloc perquè la cultura oriental m’atrau més i la conec millor, i en segon lloc perquè en aquests dos ell explica molt més la seva feina.

En tot cas crec que val la pena dedicar-hi una mica de temps i provar de llegir-ne ni que sigui un, ja que crec que fa molt bona feina d’explicar tot el que hi passa allà combinant-ho amb la seva vida (sovint en toc d’humor)(que dic sovint: casi sempre) i les seves experiències com a viatger. Hi ha situacions molt bones!



Resum: si heu de triar-ne només un: PYONYANG. Si teniu més temps: TOTA LA RESTA.

[Punts de llibre] Des de París

Tinc la col·lecció de punts de llibre MOLT abandonada... però això no vol dir que la col·lecció no creixi. Al seu ritme :-)

Punts trobats a París (els primers, Libraries indépendantes, aconseguits al Centre Pompidou i els de l'editorial Sarbacane, al Saló de Montreuil).




Són molt bonics... Em sap greu no dedicar més hores a la meva estimada col·lecció...!

22 de desembre 2014

Sing-along als cinemes Aribau

Que el cine està en crisi és un fet força evident, mal nos pese, per aquest motiu moltes sales de cinema se les empesquen per oferir coses alternatives, com pelis antigues dels 80 ("Phenomena Experience"), òperes, concerts, etc.

Avui em centraré en un exemple genial: els Sing-Along dels Cinemes Aribau!
Cada dissabte fan una pel·lícula musical i la gent del públic pot cantar (perquè hi ha la lletra a la pantalla), cridar, fer comentaris,... i ballar!

Foto extreta de la web: http://www.sing-along.es/
La setmana passada vaig anar a veure Mamma Mia, i fa dos dies, SONRISAS Y LÁGRIMAS. Crec que ja ho he dit alguna vegada, però és una de les meves pel·lícules preferides. Podeu veure-la en pantalla gran i cantar i moure's ha sigut una experiència molt divertida i que sens dubte recomano molt :-)

Aquí podem veure com assagem per fer tots junts el SO LOOONG, FERWEEEEEL, AUF WIDERSEN GOODBYEEE... jejeje


La cosa va així: entres al cine i mentres no comenci la peli hi ha un photocol (no sé com s'escriu) amb els animadors, que van customitzats. Aquí estic jo amb la meva amiga E3 a la peli de Mamma Mia:


Bé llavors entres i els animadors expliquen una mica els moviments, per a que tothom es mogui igual. A la última, per exemple, havíem "d'abuchear" quan sortien els nazis o bé la tonta de la baronessa Sneider (o com s'escrigui), ballar a ritme del "Cu-cú, cu-cú", fer els coros tirolesos ail Yoreleeeiiiiii Yorele-íí-íí.... jejejeje!

Va ser molt divertit!

21 de desembre 2014

La pel·lícula de la setmana: Pànic a la granja (Panique au village)

Quan vaig estar a Toulouse ara fa un parell de mesos vaig veure un curtmetratge que em va agradar molt: Panique au village: La bûche de Noël. Estava fet amb la tècnica stop-motion, amb uns personatges nerviosets que no paraven de moure’s.

Ja, de tornada, vaig descobrir que el curt era només una història extra, un especial Nadal, i que els ninotets (un indi, un cowboy i un cavall) tenien peli pròpia i que estava editada al nostre país. O sigui que, mans a l’obra, vaig decidir fer la reserva a la biblio per veure-la quan abans millor.


El film data de l’any 2009 i està dirigida (o muntada) per Stéphane Aubier i Vincent Patar, que també n’han fet el guió. Les veus en fracès molen molt, però el doblatge en català està força bé també!

La història

L’indi i el cowboy (que no només és el que són, sinó que és així com es diuen) descobreixen de cop i volta que és l’aniversari del Cavall (sí, es diu així també) i clar, li han de fer un regal! O sigui que no se’ls hi acut res millor que regalar-li una barbacoa.... feta a mà.

Decidits a comprar el material, la cosa s’embolica quan en comptes de comprar 50 maons en compren uns 50000000000000000000000000, més o menys. I clar, la cosa no fa més que embolicar-se, i més encara si apareixen uns personatgets estranys al jardí...


Opinió personal: he de reconèixer que aquests tres personatgets són bastant adorables, així com la resta de veïns que surten. Són esbojarrats i súper expressius, tot i tenir la mirada fixa d’un ninot de plàstic... perquè no sé si ho he dit, però són tots ninots de joguina. Bé, el punt negatiu que li trobo és que crec que hi ha algunes escenes o trames que es fan un pel pesades: en aquest cas em va agradar MOLT MÉS la versió curtmetratge: era més simple, més curta i amb un principi i final més concretat.

Tot i així és divertida de veure, ja que està molt ben feta i té coses que són molt bones!

16 de desembre 2014

Clavegueram de París (Egouts de Paris)

Bé, toca parlar una mica de París.

París és una ciutat a la que ja he tingut la sort d’anar-hi diverses vegades (tot i que sempre en hivern i és una putada perquè hi fa molt de fred!!). El cas és que aquesta vegada vam aprofitar per veure coses que altres vegades no havia pogut veure, com el Museu Rodin o les clavegueres.

Si recordeu un cop ja vaig visitar les deBarcelona. París és una mica diferent: no per les instal·lacions en sí, que no deixen de ser túnels per on baixen aigües pudents, sinó pel fet de que a la ciutat francesa n’han fet un museu, de manera que en una determinada zona prop del riu (al costat del pont Alma on va morir la Lady Di), pots pagar una petita entrada (4 euros) i visitar lliurement la part habilitada amb tot ple de panells explicatius sobre el funcionament.




Per exemple, et comuniquen que l’aigua del robinet és de qualitat. És a dir, l’aigua de l’aixeta. De fet a París als restaurants et posen aigua de l’aixeta sempre que vulguis, això està bé. Jo que bec sempre aigua, abarateix la consumició :-D (per cert, qui digui que menjar a París és car menteix, és com Barcelona, hi ha de tot, i la majoria d’àpats que vam fer van ser menús força bé tant de preu com de contingut) (l’atenció ja no tant….) ;P Seguim, però, amb el tema de les clavegueres:

Barca netejadora


Una mica d’història:  els orígens es remunten cap a l’any 1200, any on es van intentar separar les aigües brutes per tal de millorar la salut de la gent. Uns cent i pico anys més tard van començar a posar uns intents de clavegueram al barri de Montmatre, i amb el pas dels anys van anar fent proves i intents fins arribar al que tenen ara, fruit dels coneixements del baró Haussman l’any 1850 (una xarxa que va anar arribant a tots els carrers de la ciutat). Actualment estem parlant de 2.100 km que a més fan múltiples funcions.

Dues curiositats per acabar:

1)      Al 1984 va aparèixer un cocodril, tal com mostra aquest panell informatiu amb foto:


2)      Per 10 euros, emporta’t un souvenir: una rata realista!!! ;-)


LinkWithin

Related Posts with Thumbnails