Salamanca

Amb una mica de retard, comento el que va ser el viatge a Salamanca que vaig fer a principis de maig. Va ser la "III Trobada Boja", una trobada de col·leccionistes de punts de llibre que cada dos anys es fa en una ciutat diferent :-)

M'ho vaig passar molt bé. 

Vam visitar Salamanca (no havia estat mai, i a més, no m'havia fixat mai que estava tan a prop de Portugal XDD). També vam visitar dos poblets: Ciudad Rodrigo i La Alberca. Tot molt bonic. De fet vaig fer desenes de fotos però seleccionaré quatre o cinc per fer-ne un tastet. Un altre dia us parlaré de les BIBLIOTEQUES que vaig veure (dues), dels pobles i dels museus (bàsicament la Casa Lis i el Museu de les Tortures jajaja). 

Una de les primeres coses que vaig fer va ser buscar la granoteta i l'astronauta. La granota és pràcticament impossible trobar-la si ningú t'ho diu, perquè hi ha milers de coses i la granota és més aviat un cap gros jajajaja.

Tot i així sempre hi ha turistes que en parlen i gent senyalant-lo que us poden "facilitar" la troballa. 

Més fàcil i més divertit és l'astronauta de la façana de la catedral (una de les dues, perquè en tenen 2!). Això és perquè amb les restauracions es permeten posar-hi algun element contemporani. Es veu que el casco sempre li treuen i per això va sense el vidre del davant. També hi ha un monstre menjant un gelat de tres boles... :-)

La plaça reial (o era Plaça Major?) amb botellón:

Els "vítores" a les parets i que antigament es feien amb sang de toro quan una persona es graduava (i a Barcelona encara se'n conserva algun, per cert!)

  ... i el riu Tormes amb el bitxo de l'entrada que surt citat al Lazarillo:

"Lázaro, llega el oído a este toro y oirás gran ruido dentro de él", hecho lo cual el invidente le propinó un soberbio golpazo contra el pétreo verraco, y riendose dijo: "Necio, aprende, que el mozo del ciego un punto ha de saber más que el diablo".

Lazarillo amb el cec

L'altra (Marta Rojals)

Al novembre de 2011 vaig llegir-me "Primavera, estiu, etcètera". El llibre em va encantar (de fet en el "top five" personal que faig a final d'any es va quedar en posició dos perquè en primer lloc vaig sentir-me obligada a posar "Mi planta de naranja-lima" XD) però el llibre em va apassionar tant que no he parat mai de recomanar-lo.

A principis d'any vaig veure que l'enigmàtica Marta Rojals havia escrit un nou llibre: L'ALTRE (lo d'enigmàtica és perquè no surten fotos seves ni concedeix entrevistes).

Pel títol ja es feia bastant evident l'argument, però s'ha de dir que no és el que un es pensa, potser, de bones a primeres.

Tenim en escena a tres protagonistes principals: en primer lloc la parella, l'Anna i en Manel. Viuen en un pis de lloguer i els hi costa arribar a finals de mes. Són una parella com moltes altres: viuen el dia a dia, els preocupa la falta de treball, la imatge d'ells mateixos vers les altres persones, etc. Després hi ha un tercer personatge, del qual no diré res important per no aixafar continguts.

Vas llegint i vas coneixent els personatges. Inevitablement et posiciones i mentalment opines "que cabrón", "quina barra", "pobre tio"... i van passant les pàgines i vas descobrint que tot té una raó, que els comportaments són totalment justificats i que ningú té culpa de res perquè la vida és així i punt.

És un llibre diferent del primer. El Primavera és un llibre mot fresc i molt natural, com si ella mateixa hagués escrit la seva pròpia vida. Aquest és com més, no sé, més profund? no, profund no és la paraula. Diferent. Per començar escriu en tercera persona (cosa que el primer, si mal no recordo, estava en primera) i després l'imitar el parlar de Barcelona, amb castellanismes pel mig, com parla molta gent a la ciutat (alguns personatges més que d'altres, s'ha de dir).

Crec que ha aconseguit el que pocs autors aconsegueixen: triomfar amb un primer llibre i no abaixar el llistó al publicar-ne el segon.

La Barcelona postal (ruta)

Un dia vaig descobrir una cosa GENIAL gràcies a un blog del Diari ARA (Barcelona Singular: t'ho explico perquè ho he vist). Vaig descobrir... que Correus fa unes rutes gratuïtes cada mes per explicar la ciutat de Barcelona des d'un punt de vista "postal", esmentant i explicant la història de correus a Barcelona.

Com a súperfan de la ciutat que sóc, no vaig poder evitar apuntar-m'hi de seguida. El resultat? genial! van ser 4 hores passejant per carrers pels quals havia passat milers de vegades i descobrint, entre altres coses, petits detalls que mai havia detectat. Principalment vull destacar-ne el "colofón" final: VISITA A L'INTERIOR DE L'OFICINA DE CORREUS DE VIA LAIETANA AMB CÚPULA INCLOSA (i sorpresa!). (FOTOS ABAIX)

La ruta la fa Antonio Aguilar, un home que treballa a Correus i que lluita per donar visibilitat al servei de correus i a situar-lo al lloc que requereix en la història (sense servei postal moltes cartes i molts avisos determinants a la història potser haguessin canviat les coses!).

Es comença a la Plaça Urquionaona que és on hi ha haver la primera oficina com a tal (1904-1929). Era on ara hi ha el Teatre Borràs. Mentre es va baixant pels carrerons, el guia va mostrant antigues fàbriques urbanes (tenim la imatge de fàbriques grans i moltes de les cases del centre eren fàbriques, com l'actual Braserie Flo!).

És impossible reproduïr en una sola entrada tot el que es va dir (us aconsello fer la ruta!!!) però em quedo amb coses com per exemple, que les primeres postals com a tal van aparèixer a mitjans del s.XIX o que durant èpoques de grans infeccions els carters eren herois perquè estaven molt exposats als virus... i per desinfectar-les feien forats a les cartes i posaven vapor. També una cosa que no sabia: els únics humans vius que poden sortir en els segells que s'imprimeixen a la Fàbrica de Moneda y Timbre són els de la família reial.

A l'acabar la visita vam visitar l'edifici central. Primer vam anar a les caixetes dels apartats de correus (ens van explicar la quantitat de cartes que reben els presos, etc.)

Després, i això ja és molt més guai, és la visita de l'edifici. Amplis passadissos (d'una època on el metre quadrat no anava tan car XD) i escenari de diverses pel·lícules i/o anuncis.

 

Antigament el cap de correus i el cap de telègrafos vivien allà. Sabeu que són dues professions una mica rivals? Una mica com els bibliotecaris i els a.... són coses del passat, eh! :)

També ens van comentar que la primera feina que les dones van fer a l'administració era com a professionals de telègrafs.

I finalment, al terrat! Vieu la corona de la part esquerra de la fotografia? durant la república la van treure.

 

I aquesta és la cúpula vista des de "dins". És flipant. Heu entrat a l'edifici de correus algun cop? us heu fixat amb la cúpula? il·lumina molt! sembla ben bé que estigui directament tocant el cel, però no! mireu la foto, qualsevol diria que això pot donar tanta llum... :)

Ara que, segons ens van explicar, ho van fer autèntics professionals de l'època, els mateixos que van fer la del Palau de la Música Catalana.

 

Per cert, al terrat s'hi accedia a tavés d'una escala de cargol:

 

Les vistes. Punts de vista nous de la ciutat :-)

 

I una sorpresa final! no us ho creureu peròa dins l'oficina de Correus hi ha una capelleta! :-o! i fins i tot s'hi ha celebrat algun casament!

US RECOMANO MOLT LA RUTA!!!!

[Marcapáginas]

Este fin de semana se celebra en Bellprat la "Vila del Llibre".

El domingo habrá intercambio de marcapáginas y repartiran este:

Es un dibujo mío :-) [2º premio Concurs de Cartells]

me hace mucha ilusión ^_^

Este fin de semana estuve en una boda:

Y coincidía con la comunión de un familiar :-)

Y lo mejor es que me econtré con la ilustradora Pilarín :-)

Mis whatsapp con mamá (Alban Orsini)

Sí, és el títol d'un llibre! :)

Mis whatsapp con mamá és el llibre que li vaig regalar a ma mare per celebrar el Dia de la Mare. 

Es tracta d'un llibre molt amè i fàcil de llegir, ja que les pàgines simulen pantalles de mòbil, com si haguessin fet captures de pantalla de les conversacions.

Jo la veritat és que el vaig trobar una mica fluixet, perquè les converses, tot i que algunes estan bé i fan riure molt, en general van quasi tot el rato del mateix: que el fill necessita diners, la nòvia d'ell o l'haver de cuidar el gat, per exemple. Trobo que amb la quantitat de pàgines i converses que té, haguessin pogut trobar més temes.

Total, que hi ha alguns acudits que realment no fan gaire gràcia....  però resulta que a ma mare el llibre li ha fet mota gràcia i per tant, objectiu complet :-)

Ideal per passar una bona estona (per exemple, anant amb transport públic)

La peli de la setmana: Nebraska (Alexander Payne)

Vaig veure Nebraska abans de l'estrena gràcies a una pre-estrena del Tr3sC als cinemes Verdi... el que passa és que se'm va passar completament parlar-ne aquí al blog! :)

Si no l'heu vist almenys segur que us sona, ja que ha guanyat diversos premis i nominacions, entre elles 6 nominacions a l'Oscar i 5 als Globus d'Or, incloent les categories principals de millor director i millor pel·lícula.

La pel·lícula va captivar a la crítica i a tot arreu se'n parlava bé. Tenia ganes de veure-la i al final, un cop vista, vaig pensar que igual... bé, per mi almenys, potser està una mica sobrevalorada...

La peli va d'un home molt gran amb ja certs problemes de demència que rep una publicitat a casa seva dient que ha guanyat un milió de dòlars. Com un nen s'aferra amb il·lusió a la paperetea propagandística i decideix creuar el país sencer per anar a recollir els seus diners.

Com que no pot conduir, un dels seus fills l'acompanya amb cotxe.

És una d'aquelles pelis de carretera (road-movies es diuen, oi?) Bé, doncs això: és una road movie d'un pare i un fill que creuen el país en busca d'un impossible.

La gràcia de la pel·lícula és la tendresa que desprèn: pare i fill havien estat molt distanciats per culpa de l'addicció a l'alcohol (del pare), però aquest viatge fa que poc a poc els lligams es tornin a unir. Té el punt còmic però també el punt drama.

És maca, sí, però se'm va fer llarga: són quasi dues hores de film, amb molta carretera (bé això en part em va agradar perquè es va veient l'amèrica rural i profunda). XD

Restaurant de la setmana: Bagua (Lloret)

L'altre dia vaig descobrir un restaurant genial a Lloret: Bagua

La cosa és que quan vaig a sopar fora estant a Lloret, sempre anem als mateixos llocs (bàsicament Pizzaiolo, Panxos, Dolce Vita..) i de vegades es descobreixen coses com  l'Orient Express, que sempre el veus i mai t'hi fixes, o el Bagua: un restaurant que queda fora del meu circuit caminador i que se m'havia passat per alt fins ara...!

Cuina d'autor i terrassa chill-out per un restaurant que busca trencar una mica el que ja de per sí ofereix la ciutat. 

Erem un grup d'unes 10 persones i teníem un menú ja mig tancat basat en una sèrie d'entrants i un segon a escollir entre dos carns o dos peixos.

Els entrants estaven boníssims. Vam començar per una mica de pà amb tomàquet clàssic i unes amanides. Després va arribar EL FORMATGE:

OOOOOOOOOOOH. Poques vegades trobes una taula de formatges amb formatges tots ells boníssims (al meu gust). N'hi havia un de molt suau amb un toc de fruits secs i pinya que si sabés on el vénen el compraria a tonelades (m'he d'informar).

Després van arribar coses com ous estrellats amb patates fregides i ah! això que veieu:

"Saquets" amb pera i formatge. Un plaer ^_^ 

I quan ja no ens entrava més menjar, van arribar els súper-segons. Lo meu era pollastre amb una salsa suau de ceps i no sé que més i una muntanyeta d'arròs blanc acompanyada de ceba caramelitzada.

Apa doncs. Si veniu a Lloret, ja sabeu on sopar!

Recordant els 90: Colònies a St Salvador de Bianya

Quan miro enrere acostum-ho a trobar-hi bons records. Per exemple, quan penso en esplai, colònies i casals d'estiu ho recordo amb un somriure als llavis :)

L'altre dia vaig fer una cosa que alguna vegada havia pensat que havia de fer: passar per un dels mini-pobles on 20 anys enrera hi havia estat de colònies. En aquest cas, St Salvador de Bianya. Si mal no recordo, va ser una setmana de juny de 1992 (o crec que va ser el 1993, sí). Va ser amb l'esplai lloretenc Cap-i-cua.

Estava pràcticament igual a com jo ho recordava.
Al pati de davant de la casa, però, han posat un monument, abans no hi era! 

Hagués fet moltes més fotos, però la casa està encara en actiu i hi havia diverses famílies amb molts nens ocupant-la. Ara penso que els hi podia haver dit la meva raó per la qual estava fent fotos en aquell lloc (és una casa en mig del no -res, perquè poble no n'hi ha pas). Igual hagués pogut entrar a la casa i tot.

Recordo que hi havia dos pisos i a la part d'abaix hi havia una cuina. Un dia vam fer una mena de canapés així amb nocilla i tal i a un nen se li van caure tots a terra de cap per avall. També recordo que un nen casi es mor perquè estaven jugant a fer "ahorcado" (potser si ho veies ara diria que estic exagerant però jo ho vaig trobar un joc molt perillós) (evidentment a aquests jocs hi jugàvem quan no hi havia monitors a la vista)

Per la nit fèiem jocs de nit.

Pel matí ens feien aixecar molt aviat per fer "exercici". Mentre alguns monitors acabaven de preparar l'esmorzar, nosaltres havíem de fer voltes al pati i fer unes quantes flexions (realment no recordo quins exercicis feiem, però si que recordo clarament que havíem de sortir del llit per fer gimnasia i això era un pal). I de fet durava res, 15 minuts com a molt. Ho fèiem aquí:

I això últim és la foto general de la casa. Des d'aquí no es veu però al costat del arbre que queda just davant de la porta hi havia l'entrada a l'antic cementiri del poble. He de dir que durant tota la setmana vaig tenir una mica de por.

[Marcapáginas]

Una semana más, os traigo algunos marcapáginas que creo que vale la pena destacar :-)

 1. "El Pirineu és...", campaña de turismo para promocionar las comarcas del Pirineu (Alta Ribagorça, Alt Urgell, Cerdanya, Pallars Jussà, Pallars Sobirà i la Val d'Aran). Ignoro si hay más o si son sólo estos cuatro:

2. Para los que os gustan los marcapáginas en forma de lápiz, la librería "Bolibloc Carme" de Barcelona hizo éste para celebrar sus 30 años (1983-2013):

 

3. Estos me los han dado hace poco. El Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona se ve que cada año hace un intercambio de libros. Estos son los del 2012 y 2013.

 

4. Por último, este marcapáginas de "Roberta Bridda ilustración y encuadernación". Respira, ama e gioca. Podeis ver más sobre ella en su web il bosco blu.

Yotsuba! (núm. 12)

Els que seguiu el blog des de fa temps sabreu (i sino ja us ho dic ara) que YOTSUBA és el meu còmic preferit. Li he dedicat diverses entrades, hehe. :-)

Bé, el cas és que estic molt contenta perquè per fi ha sortit un nou número (van molt lents, a número per any i ni això!!!!) (L'ÚLTIM EL VAIG COMPRAR AL MAIG DE 2012!). 
Ha sortit amb el Saló del Còmic (al qual hi vaig anar dissabte)

I aquí estic amb el flamant nou número ^__^:

On passen coses tan genials com quan per exemple a la nena se li acut pintar una taula de color blau sense adonar-se que la pintura costa molt de treure (i deixa tota la casa feta un merder):

O quan van de càmping i per primera vegada prova de tumbar-se en una hamaca:

(recordeu que es llegeix de dreta a esquerra)

 .

I al càmping dormen en sacs de dormir ejjejeje:

 .

M'encanten aquests dibuixos!!

Pd. Per cert, tot i que no és un còmic, també em vaig comprar aquest llibre editat per Zorro Rojo (de fet aquest llibre feia temps que em tenia enamorada i al final ha caigut, ja forma part de la meva col·lecció) :-)
 .

La peli de la setmana: Gravity

Aquesta setmana he vist la peli de "Gravity".

Si l'hagués vist al cinema potser la meva opinió seria diferent... però vista a casa només puc dir que la peli em va semblar tan avorrida que encara no sé com vaig arribar fins al final.

Bé a veure, que a nivell tècnic està perfecte! És impressionant, sembla tot molt real (de fet en una roda de premsa li van preguntar al director com s'ho havien fet per rodar a l'espai) (no sabem si la pregunta anava en sèrio o no) :-)

L'argument es centra en dos astronautes (tot i que n'hi ha alguns més) que estan reparant un satèlit mentre són atacats per una pluja de meteorits. Ells són Sandra Bullock i George Clooney (es comenta que ella va posar com a única condició que a la peli els seus cabells no perdèssin gravetat per no sortir despentinada).

Del paper d'ells, res a dir (bé, ell fa d'ell). Ara, l'argument... homeeeeeeeeeeee..... molt americà (tant americà que ja us podeu imaginar el final).

 

A prop teu (Eleccions COBDC)

El 4 de juny hi haurà eleccions al COBDC (Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya) i, atenció! per primera vegada en la història del col·legi hi haurà... eleccions!

I és que per primera vegada es presenten dues candidatures :-) Això és molt bo!

Nosaltres som la candidatura 1, ens diem "A prop teu" i som aquests:

Daniel Gil Solés (col·legiat 2270).- President
Gisela Ruiz Chacón (col·legiada 2437).- Vicepresidenta
Maika Garcia Martin (col·legiada 2254).- Secretària
Eli Ramírez Andreu (col·legiada 3168).- Tresorera
Jordi Bosch Canalias (col·legiat 2965).- Vocal
Aldara Cervera Pérez (col·legiada 2662).- Vocal
Marc Ferrayuoli Farré (col·legiat 3223).- Vocal
Miryam Gallego Moreno (col·legiada 2679).- Vocal
Aina Giones Valls (col·legiada 2816).- Vocal
Josep Miquel Varea Polo (col·legiat 2932).- Vocal

L'altre candidatura està encapçalada per Montserrat Garcia (membre de l'actual Junta, com el Daniel) i són aquests:

Montserrat Garcia Alsina (col·legiada 2360).- Presidenta
Adelaida Ferrer Torrens (col·legiada 846).- Vicepresidenta
Anna Merino Mir (col·legiada 2659).- Secretària
Verónica Gil Garcia (col·legiada 1927).- Tresorera
Ana Abarca González (col·legiada 1182).- Vocal
José Alberto Alonso Martinez (col·legiat 2014).- Vocal
Gemma Ciuró Soler (col·legiada 2047).- Vocal
Mercè Gálvez Flaqué (col·legiada 3183).- Vocal
Eva Ortoll Espinet (col·legiada 3413).- Vocal
Laura Rosas González (col·legiada 3020).- Vocal
Mireia Rosauro Berengué (col·legiada 3224).- Vocal
Mercè Roselló Campdesuñer (col·legiada 2821).- Vocal
Rosa Zaborras Gracia (col·legiada 1403).- Vocal”

-----

El nostre logo és aquest:

El nostre blog de campanya electoral és aquest: http://apropteu2014.wordpress.com/ 

Tenim Twitter i tenim Facebook 
La candidatura 2 també té: es diuen FemCOBDC i aquí teniu el Twitter i el Facebook)

El Periódico s'ha fet ressò de les eleccions:
http://www.elperiodico.com/es/noticias/ocio-y-cultura/candidaturas-elecciones-cobdc-3274221

O sigui que les eleccions europees han passat a un segon pla...les que importen són aquestes xDDDD

Touch [Bateadores] (Mitsuru Adachi) (2a part)

El 25 de gener de l'any passat vaig escriure una entrada de blog parlant de Touch, coneguda aquí per "BATEADORES". Un amic em va deixar els primers volums del manga i ara ja fa un parell de mesos que vaig acabar de llegir els que em faltaven. En total n'hi ha 11.

Què dir? doncs que m'ha agradat molt.

Com ja vaig dir a l'anterior entrada, la nostàlgia és un punt. Sóc molt nostàlgica i tot el que té a veure amb la meva infància m'agrada molt. 

La sèrie de dibuixos era molt llarga (no sé si eren uns 100 capítols o algo així O_O) en canvi els còmics són 11. Bé, els còmics recopiladors. (Ara he llegit que inicialment van ser 26 volums)

SPOILERS

No llegiu aquesta part si no heu vist la sèrie ni heu llegit els còmics.

Dels dibuixos de la tele no en recordava gaires coses: recordava que eren dos germans i una noia, recordava que els dos nois estaven vinculats al bèsibol i recordava que un dels germans ens moria en un accident.

Aquest fet tan important, doncs, no em va venir de sorpresa al llegir els còmics, però moltes altres coses sí. Per exemple, no recodava que eren veïns. No recordava gaire el triangle amorós amb la noia (doncs ella estava bastant vinculada afectivament amb el germà que mor) i no recordava que el segon germà partia més o menys "de zero". La cosa és que el germà mort era una estrella del beisbol i quan ell falta, el germà que queda ocupa poc a poc el seu lloc (tant a nivell esportiu com sentimental).

Ah, i en recordava els noms: Carlos i César. No sé quina mania hi ha en traduïr noms... com un personatge japonès es pot dir César o Carlos? jejeje. No us enrecordeu de Juana y Sergio? o la panda de Julia?? jejejeje tots tenien noms espanyolitzats :-)

Bé, sigui com sigui, fer aquesta lectura als 30 anys m'ha agradat molt. Jo crec que devia tenir uns 10 anys quan ho mirava..!

[Marcapáginas] De todo un poco

Este mes de mayo voy un pelín justa de tiempo. Los marcapáginas de Salamanca siguen en la mochila (O_O!) y de momento os muestro "otras cosas" :-)

En primer lugar, unos marcapáginas cuadrados de la Llibreria Calders de Barcelona (hablé de su inauguración en su día). Como dije en su momento, la librería es nueva, bonita, amplia... está muy bien!

Luego os enseño ésto por si alguien no se había dado cuenta. Estos marcapáginas de Cuina Catalana son muchos (no sé ni si los tengo todos). Los hay con el logo de Mercats de Barcelona, Moritz, Condis... y justamente el otro día una amiga vinculada con los temas musicales me dió este: Postres de músic con el logo de l'Orfeó:

Estos tres siguientes son de la Coordinadora de ONG Solidàries. Ponen frases muy comunes para hablar de problemas muy reales:

• A menys d'un euro, guapa! -- Hay mil millones de personas que sobreviven con menos de 1 euro/día
• Què et pica, ara? -- El mosquito portador de la malaria causa unas 800.000 muertes al año
• Mig buit o mig ple, com ho veus? -- 2.500 millones de personas no tienen agua potable

Finalmente, estos de Asturias.  "Vamos! Programa de espectáculos y talleres en familia"

Pintant cubs a Vilanova i la Geltrú (Conte va! Va de contes!)

Dissabte vaig participar en una activitat que em va agradar molt.

Enmarcat a la festa "Conte va! Va de contes!" de Vilanova i la Geltrú (Associació pel Foment de la Literatura Infantil i Juvenil Judit Sendra García), uns 30 il·lustradors vam pintar cubs amb personatges. La gràcia era que el cos estava partit per la meitat, així després es podien fer combinacions amb cubs de diferents personatges.

Jo vaig fer un nen (OH! QUE ORIGINAL SÓC!)

Un usuari d'Instagram ha penjat fotos dels cubs. Podeu veure-ho aquí: EL COCINILLAS

Aquesta foto me la van passar i no sé l'autoria, però és d'aquestes panoràmiques i és xula:

 

Va ser una gran experiència!