30 de gener 2014

Jornades "Escriure, il·lustrar i editar literatura infantil i juvenil" (FLIC)

Dissabte passat vaig anar al Flic. El FLIC és un festival de literatura i art infantil que es mou entre tres branques: la familiar, la infantil i la professional.
La jornada a la que vam anar nosaltres estava pensada per a professionals. Es va fer a Sabadell dins l'Escola Illa.


La jornada era bastant completa (40% descompte per estudiants) i incloia, si volies, entrevistes amb editors per tal de presentar els teus treballs i saber-ne la opinió/possibles col·laboracions. Jo això no ho vaig fer perquè no tinc nivell per presentar res, però la idea em va semblar molt bona (sigui útil o no, almenys et poden ajudar a dir com millorar el portfolio, no sé). :-)

Crec que la jornada va tenir punts molt interessants i altres potser una mica més fluixos, o sigui que intentaré exposar aquí el meu punt de vista:

  • Marion Bataille va fer la conferència inagural. És una artista del paper, fa pop-ups increïbles. La conferència inagural va ser bàsicament una presentació dels seus treballs: ella molt simpàtica però jo d'una conferència inagural espero una visió àmplia d'alguna cosa, un punt de vista vinculat amb el tema central d les jornades, i no va ser així; però tanmateix a mi em van agradar molt els llibres que ens ensenyava (el traductor una mica fluix).
El seu abecedari és la canya
  • Després hi havia diverses activitats paral·leles. Per exemple, la Marion va fer un taller d'introducció als pop-ups que va durar tot el dia. Nosaltres vam optar per un petit cicle de tres xerrades que es deia "L'ABC de la professió". Incloïa:

La internacionalització, el camí als mercats exteriors
Ofert per Gemma Cortabitarte, de l'APIC.
Per mi, un dels punts forts del dia. Durava una hora però el seu discurs va ser ben clar i ple d'exemples i consells pràctics. Destaco dos blocs (però va dir molta cosa més i molt completa)
  1. Què / Per què / On / Com: què volem internacionalitzar, què volem que ens comprin, que de lo nostre és lo més exportable, quines raons ens impulsen a buscar mercat exterior, quins països són els millors, quina cultura tenen aquells països, quins compren obres extrangeres... com ens venem? tenim blog, web, portfolio?
  2. Fires: què cal fer abans d'anar, que cal fer mentre dura la fira, què cal fer després de la fira.
Ser únics, marcar-se detalls, preparació d'una maqueta, com negociar depenent del país o projecte, funció dels agents, etc. Molt i molt bé.

Creació de la marca personal
Ofert per Marc Roig, aquest potser va ser el punt més fluix del dia. No perquè ell no en sabés, eh, oju que no estic dient això... però no estava gens orientat a la il·lustració. Tots els exemples eren comercials (Apple, Nike,...) i el món del dibuix no és igual que un món consumista amb clients. M'explico, tallers de marca personal n'hi ha molts. Per a bibliotecaris també! el que esperes d'aquestes xerrades o tallers són enfocaments pràctics en la matèria que t'ocupa. El noi en sabia molt però no va aplicar-ho al context que tocava...

Visual Thinking Strategies
Aquest taller el feia Montserrat Morales, experta en Visual Thinking strategies (VTS). Mireu, quan va començar a explicar què era això del VTS, vaig pensar, un altre cop coses que no tenen gaire a veure... però ei, molt bo! cada minut que passava ens hi enganxàvem més. Un punt molt a favor!. El VTS és una tècnica que a través de l'art integra a persones i n'afavoreix la participació i relació. Es miren uns quadres i tothom, expert o no, diu que en pensa, que hi veu, que pot haver-hi més enllà... en fi una pràctica molt guai que si fos mestra demà mateix provaria d'aplicar-la a l'escola jejejeje.

Resumint: prou bé i dia ben aprofitat. Segurament un altre any hi torni!

29 de gener 2014

Ja tenim aquí el BOBCATSSS!

Avui comença el BOBCATSSS...


LIBRARY (R)EVOLUTION
PROMOTING SUSTAINABLE INFORMATION PRACTICES

Després de tant de temps esperant-lo, preparant-lo, confiant que no falli res... doncs res, ja ha arribat! I esperem que aquests tres dies vagin més o menys com hem previst... :-)

Durarà fins divendres (29-30-31 jan).

28 de gener 2014

[Marcapáginas] BCNegra, St Jordi y Carmen Amaya

El otro día fue el encuentro en la biblioteca de Sant Antoni. Hacía bastante que no iba a un encuentro y estuvo bien, siempre está bien saludar a la gente y desear un feliz 2014 :-)

Este es el punt de la trobada:


Estos me los dió una compañera de clase. Son de Sant Jordi del año 2000,
Unió de Comerciants del Remei i de l'Estadi (Vic)


El de BCNegra de este año (juraría que sólo hay uno, pero 
si me equivoco me lo decís!!) :-)
(BCNegra: del 30 de enero al 8 de febrero)


Y estos de Carmen Amaya, 
también conseguidos en el encuentro:


Os deseo un 2014 lleno de marcapáginas :-)

27 de gener 2014

Entorns d'informació digitals: prospectiva 2025 (xerrada UOC)

La setmana passada vaig anar a una xerrada que organitzava la UOC: "Entorns d'informació digitals: prospectiva 2025". El títol el vaig trobar interessant i com que ho feien a l'edifici Mediatic i em queda entre la casa i la feina, vaig passar-m'hi. :-) La xerrada anava a càrrec d'Ignasi Bonet i Pep Torn.


El primer en parlar va ser l'Ignasi, arquitecte bibliotecari, que va dividir el seu discurs en quatre pilars:
  • Entorns d'informació personal: connectivitat permanent, formació permanent, la gran irrupció de la hipertextualitat i la interacció
  • Dispositius: que teníem, que tenim, que tindrem (exemple Google Glasses)
  • Biblioteques i serveis d'informació: biblioteques com a multiespais flexibles (va ensenyar un exemple d'una biblioteca que tenia una mena de "iglús aïlladors"), cadires amb rodes que incorporen ordinador o taula per posar ordinador (lligat a lo dels entorns flexibles), etc.
  • El paper del professional de la informació, la conversió cap a un nou perfil
En Pep Torn va començar fent un breu estat de la qüestió i mirar com estàvem fa 10 anys per intentar preveure on serem i què farem d'aquí deu anys: fa uns 10 anys Google es començava a situar com a primera opció en cercadors (desbancant Altavista), no hi havia xarxes socials com les d'avui en dia, ni kindles ni tanta proliferació de pàgines.

Va parlar del concepte "Diógenes digital" (crec que el pateixo). Em va fer molta gràcia aquest concepte: és quan tenim la tendència de guardar-ho tot, com per exemple, música, tenim molta música i avui en dia a Spotify (o similars) podem trobar-ho quasi tot.

Finalment també va parlar del paper del professional de la informació en un futur: assessorar, cooperar entre nosaltres i amb el texit local, ser propers, les possibilitats del big data...

Bé doncs, això seria un resum molt resumit. 

La veritat és que el futur de la professió ens preucupa bastant a tots plegats (o ens hauria de preocupar, clar) el món canvia i si els professionals no anem a bon ritme ens quedarem endarrera. Imagineu-vos un fotògraf avui en dia que no sàpiga utilitzar photoshop, per exemple.
Tenim la sort de ser una professió molt transversal, però si no ens ho creiem no ho podrem fer creure... :-)


>> A Twitter el hashtag per seguir la xerrada va ser #xerradesinfocom (però jo no em vaig enterar fins que no vaig arribar a casa XD) 


...ens hem de formar en lideratge i voluntat de servei.
(frase que no sé qui dels dos va dir a la xerrada)

26 de gener 2014

Peli de la setmana: Presentimientos

Aquesta setmana he anat a la preestrena de PRESENTIMIENTOS, una extranya pel·lícula protagonitzada per Marta Etura i Eduardo Noriega.


Dic estranya perquè ho és una estona ;)
Està dirigida per Santiago Tabernero (Vida y color) i està basada en un llibre.

A veure, no sé com definir-la sense entrar massa en detall (ara que buscava alguna informació he vist arguments que xafen una mica l'únic misteri que té la pel·lícula). Millor anar-hi sense haver llegit res, o si més no, lo bàsic: una parella amb problemes (problemes de parella, s'entèn) decideix passar unes vacances a un complexe hoteler tipu "Marina d'Or".
Un cop hi arriben es discuteixen i ella surt a comprar una cosa a la farmàcia, fora del recinte. Com que durant l'anada no s'ha fixat gaire en el camí, li costa trobar-ho. Mentre condueix veu un accident de carretera: decideix baixar per veure què ha passat i quan torna al cotxe s'adona que li han robat el bolso. Perduda i sense poder comunicar-se, comença el camí per retrobar-se...

No és una peli de terror però és com una mena de thriller. Thiller sentimental, que he llegit per alguna banda. En alguns moments l'espectador està confós i no sap massa que està passant, ja que barrejen realitats amb ficcions (somnis) i amb algun que altre feedback.

Els actors estan molt bé. Bé, ell està més normal... però ella sí que brilla molt. Bé, jo és que sóc molt fan de la Marta Etura. És molt guapa i actua molt bé, jo crec que és de les millors actrius que té Espanya i esperem que la seva carrera cinematogràfica sigui ben llarga (ja ho és, però encara li falta més) :-)

Nota: 6,5/10

25 de gener 2014

Restaurant de la setmana: König

Ah, quines ganes li tenia al König....
Tothom en parlava bé: "a Girona hi ha el König", "les braves del König", "Girona bla bla bla" :-)

Ara ja tenim König a Barcelona i en una situació inmillorable: Rambla de Catalunya, 5 (la Rambla que queda just a sobre de Pl Catalunya, no per sota).


El König és un lloc d'entrepans i hamburgueses. Una aposta de fast-food de qualitat, com el Viena. Em vaig demanar un entrepà de llom amb formatge i està bo (he de dir, però, que el llom amb formatge del Viena és més bo) (i, de fet, el millor llom amb formatge de Barcelona és al Consea de Plaça Sant Jaume).

Per picar vam demanar braves i alitas de pollo. Les aletes no les vaig provar perquè no m'agraden massa però, AI, LES BRAVES... quines braves senyores i senyors! De les millors que he provat en aquesta ciutat. Ja penso en tornar-hi! I el postre, també. Coi, tenen pannacotta, però en format pastís i xocolata (boníssim!).

Un altre punt a favor és el local: per fora sembla molt petit (l'espai que ocupa de façana és petit) però per dins es fa gran. Les rajoles del carrer es mantenen a la part de dins (almenys al pis a peu de carrer) i la il·luminació, parets i servei, impecable. El preu també és un bon component (el tipus de menjar que s'ofereix no acostuma a ser car). Si mal no recordo el meu valia 3,30 (potser em confonc).

En fi, val la pena. I sobretot: braves i postres!

No en va quedar res!

23 de gener 2014

Nada o qué tienen en común un mago y un aprendiz de cartero (Amaia Cia Abascal)

Com ja he dit algun cop, col·laboro mensualment en un blog bibliotecari: Biblogtecarios. A part d'una entrada mensual també hi publico de tant en tant ressenyes de llibres. Aquest mes he optat per un llibre de caire infantil-juvenil: Nada o qué tienen en común un mago y un aprendiz de cartero, de l'autora Amaia Cia Abascal amb il·lustracions d'Ignasi Blanch.

Us deixo la ressenya aquí sota. Aprofito que la cosa va de blogs per comentar que fa un parell de setmanes vaig començar a publicar també en el blog d'un centre educatiu: Escola Vitae. Vaig trobar l'oferta al portal FINDABLOGGER, que us recomano que de tant en tant dongueu un cop d'ull perquè sovint es busca gent que pugui redactar entrades de blog i almenys guanyes per comprar alguna coseta :-)

----------------------------------

CIA ABASCAL, Amaia: Nada o qué tienen en común un mago y un aprendiz de cartero. Madrid: Edelvives, 2013. 136 p. ISBN 9788426390394. Ver ficha aquí
Nada o que tienen en común un mago y un aprendiz de carteroEl destino de Daniel parecía escrito: hijo de un mago y una pitonisa, el circo era su casa y su futuro. Pero cuando el hombre bala lo disparó por encima de la carpa hacia las nubes, fue a caer en la copa frondosa de un castaño y cambió su vida. También la de Paulina, una feliz vecina y peluquera.
Nada o qué tienen en común un mago y un aprendiz de cartero es una historia tierna con personajes carismáticos. El libro forma parte de la colección Ala Delta de Eldevives y está pensada para niños y niñas a partir de 10 años.

El protagonista de la historia es Daniel, nacido en ambiente circense e hijo de un mago experto en trucos de magia y una pitonisa. El chico, que no es bueno con las cartas, no quiere seguir los pasos de sus padres y le pide al hombre bala que le dispare para irse lejos. Lo que poco podía imaginarse Daniel es que acabaría tratando con las cartas a diario, que encontraría el amor de su vida gracias a ello y que haría feliz a muchas personas gracias a un árbol lleno de mensajes.
Opinión personal:
El libro está principalmente pensado para público infantil, pero la lectura adulta es también placentera.
Lo que más me ha gustado son los juegos de palabras y conceptos. Sin ir más lejos, la mayoría de títulos de capítulos incorporan la palabra nada dándole protagonismo máximo: “nada por aquí, nada por allá”, “absolutamente nada”, “y nada más”, “de nada”, “hace nada”, incluso “corazo-nada”. Estos detalles me han gustado mucho. También el carácter y vocabulario de los personajes, sobretodo de los padres de él: Daniel Sabecomo y Bella Sabetodo (ella siempre pensando con el corazón y él cambiando constantemente las palabras para darles un nuevo sentido) o Paulina, la peluquera que cree en las señales del destino.
Las ilustraciones de Ignasi Blanch redondean la obra para darle un acabado poético, haciendo que el lector vaya más allá de las palabras escritas:
arbol nada
Fíjate bien en las hojas del tilo.
Habré vuelto antes de que la última caiga al suelo
¿Lo mejor del libro? Darnos cuenta que en el fondo hay muchas situaciones entrelazadas. Siempre hay cosas nos unen a las otras personas, solamente tenemos que prestar atención para verlo.
Conociendo al autor
Amaya Cia Abascal es veterinaria y violinista. Éste es su primer libro, aunque ya había ganado varios premios con cuentos y relatos cortos, como por ejemplo el V Concurso de Literatura Infantil “Te lo Cuento Volando” (Aena, 2009) o el I Premio Mapendo de Cuentos Infantiles de la Fundación Roger Torné (2012).
Ignasi Blanch es licenciado en Bellas Artes (Universidad de Barcelona), vivió tres años en Berlín y fue seleccionado para el proyecto internacional “East Side Gallery” para pintar un trozo del muro de Berlín (único representante del estado). Ha publicado muchos libros y sigue haciéndolo, compaginándolo con ser profesor de ilustración en l’Escola de la Dona (Diputació de Barcelona). Podéis ver toda su obra en su página web.

22 de gener 2014

Exposició al Palau Robert: Llapis i...acció! Roser Capdevila dibuixa

Fins al 27 d'abril podeu passar-vos pel Palau Robert i visitar aquesta magnífica exposició amb dibuixos de la Roser Capdevila (la de les tres bessones, perquè ens entenguem).


L'expo recull una mica la seva trajectòria, a l'estil de la expo que es va fer de la Pilarín ara fa un parell d'anys. Ha publicat més de 300 obres (editorials de diferents països) i ha estat traduïda del català a totes les llengües majoritàries.

Parts en que es divideix l'exposició:
  • Apunts d'infantesa
  • Neix una il·lustradora
  • Dibuixant i bona lletra
  • Una experiència de conte (el naixement de les seves filles)
  • Un personatge, un retrat
  • Contes dins de contes
  • Dibuixos que es mouen
  • Hola a tothom
  • De portes endins (la seva part més personal)
  • S'alça el teló
  • El cabaret
Us deixo amb algunes fotografies i comentaris. Va començar a dibuixar i publicar sent ja gran.

"Aïe, aïe, aïe, mes cheveux!"
Una obra de 1991 que es va publicar a França. És una història autobiogràfica dels problemes que li ha portat tenir els cabells enrinxolats

 


Des del seu punt de vista, tots els nois es fixàvem amb les noies de cabells llisos i a ella no li feien ni cas :-)


Aquí un dibuix d'una escola ("Volem una escola més gran!"). De fet el dibuix era pròpiament MÉS GRAN i amb més detalls, però jo vaig fer la foto només a la part on surt la biblioteca escolar. Ho sento, deformació professional ;)



Fins que no va dedicar-se al dibuix, una de les coses a les quals es dedicava va ser tenir una empresa d'estampació tèxtil: BROT 72. Mireu, aquí un dels cartells publicitaris (és tota una emprenedora!):


Una foto de una de les il·lustracions del llibre "Som les tres bessones". Particularment m'encanta perquè de petita jo tenia aquest llibre (bé, no sé, el tinc en castellà, SOMOS LAS TRES MELLIZAS). Sigui com sigui veure els dibuixos d'aquest llibre (hi eren totes les pàgines) em va fer tenir un atac de nostàlgia. Com les recordo! em sabia el llibre i els dibuixos de memòria,  i els ratolinets que sortien a cada pàgina...

També tenia un que les tres bessones anaven a la neu i recordo que feien boletes de neu i li posaven una espelma a dins i era la mar de bonic. Sempre m'ha quedat gravat això, algun dia ho faré.




Ja em perdonareu per les fotos, però el meu mòbil no les fa gaire maques.

Un exemple de "classisme": nens rics, nens pobres, nens immigrants:


Una de les seves parts personals: les seves llibretes. En té 16 i dibuixa cada dia alguna cosa. Veieu? el rei matant un elefant...



I bé, fins aquí la cosa.
La majoria NO SÓn ORIGINALS, ja que els originals (uns 3.500) estan a la Biblioteca de Catalunya (ja en vaig parlar un dia aquí al blog).

És, salvant les diferències, una exposició molt al estil de la que li van dedicar a la Pilarín (exquisita). Si us en voleu fer una idea:

- Pilarín, 50 anys dibuixant per a tots
- Pilarín i Barcelona (expo a la Sala Ciutat)

20 de gener 2014

"Iaia!" Montserrat Carulla s'acomiada dels escenaris al Teatre Romea

Del 26 de desembre fins ahir, 19 de gener, al Teatre Romea s'estava representant Iaia!, l'obra de teatre amb que Montserrat Carulla deixa els escenaris.



La situació s'ho valia i vaig anar-hi divendres. El teatre era força ple, que dic força: estava a tope, ple màxim crec. Suposo que el reclam Carulla ha fet aixecar del sofà a molta gent. 

Iaia! és una obra senzilla, simple diria jo: es deixa veure, però no és una gran obra. Està escrita pel seu propi fill (Roger Peña) i interpretada per Vicky Luengo i Aleix Peña (fill del director i nét de Carulla). Una obra de caire familiar, feta a mida per que la Montserrat Carulla brilli i deixi un bon record.

L'argument és aquest: una jove parella es coneix una nit i decideixen passar la nit junts. Un cop són a casa d'ell i estan "a punt" apareix l'àvia d'ell alegant que fan massa soroll i que no pot dormir. I bé, així comença i és més o menys d'aquest estil: els dos joves no poden consumar la seva passió i l'àvia fa intervencions còmiques amb molt d'humor.
Problema? jo crec que el personatge d'ella (la noia jove) és irreal, no pot existir una persona així, tan superficial... m'explico: l'argument té punts drama i la història és massa còmica, el personatge interpretat per Vicky Luengo està massa fora de lloc. A mi particularment em va posar força nerviosa.


Ara bé! el conjunt de l'obra es deixa veure. Sap greu que una gran actriu s'acomiadi amb una història tan petitona però primerament, s'ho pot permetre perquè ja ha demostrat molt. Segonament, acabar la seva carrera teatral amb una obra escrita pel seu fill i interpretada juntament amb el seu nét és tot un orgull. I tercer, i molt important també: Montserrat Carulla s'acomiada al Teatre Romea, escenari on va debutar fa 50 anys. Gran!

19 de gener 2014

Peli de la setmana: Aviones (Disney)

Vaig veure Cars fa molt de temps, no em va apassionar, la vaig trobar molt infantil (m'agraden les pelis de dibuixos i les pelis infantils, però no li vaig trobar el punt). Vaig veure que aquest estiu estrenaven aquesta peli d'avions i vaig pensar, buah, uns cars amb ales :)

Però les coses mira, mai saps. I de cop em vaig trobar veient Aviones i m'ha agradat i tot!


La història és, evidentment, infantil i previsible, però és maca de veure. Va d'un avionet fumigador que vol ser un avió de carreres. Li agrada correr i vol competir en una cursa que es fa arreu del món... casualment aconsegueix entrar-hi i bé... no vull avançar esdeveniments :)

18 de gener 2014

Restaurant de la setmana: Attic

Gran descobriment ahir.
Vaig anar a veure la Montserrat Carulla al Teatre Romea (amb l'obra IAIA!, que us en parlaré en breu) i després, buscant un lloc per anar a sopar vam anar a Attic.

De la Rambla el que tothom evita són els llocs aturistats i els que et cobren el pa com si fos d'or. Doncs bé, Attic està molt bé: preus raonables, servei excel·lent, local elegant i vistes maques si estàs al costat de la finestra (a l'estiu la terrassa ha d'estar bé!).

Per començar vam agafar un parell d'aperitius, llagostins per una banda i croquetes de formatge gorgonzola i nous per l'altra. Aquestes croquetes m'agraden molt, les havia provat fa temps al restaurant Daps i em va fer gràcia tornar-ne a menjar. De fet té una explicació lògica: tant DAPS com ATTIC pertanyen a la mateixa cadena de restaurants, "AN Grup".

El plat principal que vaig escollir va ser hamburguesa amb formatge de cabra i patates:


L'ahmburguesa estava al punt que jo la volia (t'ho pregunten al moment que ho demanes, això trobo que és bon detall i que tots els restaurants ho haurien de fer!) i potser hi havia massa formatge de cabra i donava un toc empalagós.. però com que m'agrada força, per mi està bé. Sobre les patates ja no tinc tant bona opinió: estaven tallades com si fossin xips de bossa i la textura era extranya (pel meu gust). Al ser primes eren torrades, però tampoc eren molt molt fines per tant eren rígides i no es mantenien la calor de la fregidora.

Els postres un encert. Erem tres persones i vam provar tres postes: pastís de poma, farcillets de xocolata i coulant.
 

Lo meu era el coulant. Molt bo. El pastís de poma no vaig provar-lo però els farcillets sí, eren petits i coberts de xocolata calenta, havíes de posar-los sencers a la boca sino volies tacar-te. Com els xicles bubaloo :)

Els cambrers molt atents i servicials (i a més feien l'esforç de parlar en català).
Es comunicaven per "pinganillos" i a vegades semblava que estiguessim en una peli d'espies "adiós mesa 2, repito, adiós mesa 2".

En definitiva, una bona opció: molt cèntrica i amb preus bé. Ideal per si estàs pel centre!

11 de gener 2014

Restaurant de la setmana: Espai gastronòmic Moritz al Centre Cultural El Born

Avui que comencen els actes del Tricentenari (1714-2014), que millor que parlar l'aquest espai ubicat a les ruïnes del Born (Centre Cultural El Born, per ser correctes).

L'espai està gestionat per la gent de Moritz, que ja sabeu que aquests darrers anys estan a tot arreu i que no només en tenen prou amb el negoci de les cerveses :). 

És un petit espai senzill on poder fer-hi una copa, esmorzar, berenar o fer un mos. Sobretot el que més hi ha són coses tipu aperitiu tipu tapa o bocata. La carta està impresa al paper que s'utilitza d'estovalles:


Els noms dels àpats estan ambientats a l'estil tricentenari. Tenim coses per menjar entre batalla i batalla, altres per anar a la guerra... fa gràcia, estan contextualitzats. Penseu que estan dins el recinte i que a dos passes tenim les ruïnes del que va ser un dels escenaris on Barcelona (i Catalunya) van quedar finalment sota les mans d'Espanya. per culpa de Felip V (de fet tot va començar a Lleida al 1707, que va ser la primera ciutat en caure. La catedral es va convertir en caserna militar fins fa ben poc...).

Però deixem la història i tornem al restaurant: el local està a càrrec del xef Jordi Vilà, que té una estrella Michelin a Alkimia i que també col·labora amb l'espai Fàbrica Moritz (barri St Antoni) i el Velódromo, que si mal no recordo també té la carta impresa en els papers salva-taules.

Resumint, un lloc agradable per anar-hi a prendre alguna cosa! :)

Us deixo amb una altra foto trobada a Internet (font de la imatge a sota)

Foto de DiarioDesign

08 de gener 2014

Boig per tu, el musical

He anat a veure el musical Boig per tu, que s'ha fet amb les cançons de Sau.


Sau és un grup que m'agradava (m'agrada!) força, per tant quan vaig veure que en farien el musical vaig pensar que hi havia d'anar, i així ha sigut. El problema és que amb la idea que seria una mena de "Cop de rock" aquest el vaig trobar més fluix, perquè no estan al mateix nivell. (Veure ressenya Cop de rock). Tot i així crec que els amants de Sau l'haurieu de veure!

Anem a pams:

La història és molt simple. S'ha de vigilar amb els musicals, perquè es tracta de que la música enganxi bé amb l'argument de l'obra, i no triar les cançons i després posar-li una història, no, a més en aquesta es notava molt (d'altres vegades no es nota tant, tot i que si que és cert que la majoria de musicals coixegen per aquesta cama). La història és simplement d'un grup d'amics que decideixen fer una festa en motiu de l'aniversari de la protagonista.

L'altre problema (i per mi el més rellevant) és que hi ha una actriu que m'hi va sobrar molt i que feia trontollar el conjunt: no es que la noia fos mala actriu, no! és que el paper que li van fer fer era d'una adolescent cridanera (edat del pavo) que tot el rato recitava poesia descontroladament. El seu pavisme era més gran quan s'acostava al personatge masculí. 

Per contra d'aquest darrer punt, la resta de personatges molt bé. Sobretot el nano que fa de Riki, germà petit de la protagonista i interpretat per Pol Nubiala. Per mi, el millor de l'obra perquè li donava un toc fresc i d'humor sense caure en la cosa fàcil i simplona de l'anterior cas comentat. El noi té 19 anys però crec que n'aparentava uns 14. El noi és quasi debutant, era la primera vegada que feia teatre musical.


La tria de les cançons una mica estranya, van faltar algunes mítiques (la cançó de la noia del bar, no he nascut per militar, etc...) i potser en van sobrar d'altres, però bé, això ja és una cosa molt subjectiva.

Espectacle dirigit per Ricard Reguant i el propi Pep Sala (direcció musical), que a més estava present a l'acte.

07 de gener 2014

[Marcapáginas] Taller de marcapáginas en el Saló de la Infància de Barcelona

El otro día tuvimos la oportunidad de participar en el Saló de la Infància, en el stand de la Diputació de Barcelona. Hicimos talleres y, para no fallar a mis principios (jeje), optamos por hacer uno de marcapáginas.

En las dos horas que duró el taller los niños y niñas podían decorar su cartulina con colores, retuladores y gomets. Algunos quedaron la mar de bien!

Aquí una foto de mis compañeros en un momento en que no había ningú niño :-P


Estos fueron algunos de los que hicimos (o me hicieron):


Dicho esto, comentar una cosa que me pareció fatal: EL EJÉRCITO ESPAÑOL ESTABA EN EL SALÓ! no sé que pintaba allí, sinceramente.



Ocupaba un stand enorme y era como un campo de entrenamiento: les ponían un casco y tenían que pasar por diferentes obstáculos (vallas, saltar ruedas...). Sólo faltaba que les dieran un rifle...



Lo compartí en Facebook y algunos me dijeron que el stand siempre ha estado allí, aunque yo de pequeña iba y no lo recuerdo. De todas formas, no parece que un salón infantil sea sitio para poner un stand del ejército, ya que se debe educar en valores de paz!!!!!
(y culpa también de los padres: había cola para entrar....)

06 de gener 2014

Bibliotecaris de paper núm 83.

Un nou any, un nou número de Bibliotecaris de paper, el 83.

Espero que hagueu tingut més sort amb els regals, hehe.... :-)

05 de gener 2014

La peli de la setmana: La vida de Adèle (i altres pel·lícules del 2013)

La vida de Adèle (Abdellatif Kechiche)

La vida de Adèle em va encantar.
Està basada en el còmic "El azul es un color cálido", jo no ho sabia, ara ja ho sé i de fet ha sigut la primera lectura 2014, ja que me l'he comprat (però en parlaré un altre dia). De fet el llibre i la peli no concorda.

Adèle és una noia de 15 anys que de cop i volta s'enamora a primera vista d'una noia amb cabells blaus. Després d'aquesta primera impressió/obssessió veiem com es converteixen en una parella més o menys estable fins que arriben els problemes... un gran drama que no m'agrada com acaba :-(

Dura tres hores, però no se'm van fer pesades: es van veient els camins cap a la maduresa de la noia, des dels seus primers dubtes i pors. 
S'ha dit que el rodatge va ser un infern i m'ho crec, tot i que les dues protagonistes ho claven, estan molt bé en el seu paper.

Alien (Ridley Scot)

Mai havia vist Alien. La veritat és que la vaig veure i em va impressionar, tant que vaig anar al catàleg de la biblioteca per reservar-me les tres següents parts... el que passa es que em van arribar en una época que no tenia gens de temps i les vaig retornar sense mirar-les... XD però està pendent!
.
Dibuix Eli inspirat en la película
No cal que expliqui de que va, no? :)
Em van assaltar alguns dubtes: primer, quan viatgen s'estiren per no consumir energia i dormen durant mesos: no mengen? segon: el gat, que coi hi ha en una nau espacial? i perquè fumen dins la nau? I no floten! hi ha gravetat!


Altres pelis vistes al 2013 i que es van quedar sense menció al blog:

Va d'una dona immadura

Em va impressionar bastant
Segona part cutre cutre
És tema clàssic, però està molt bé
Sueños de Shangai, molt lenta...
Peli del oeste, de diumenge tarda

És maca...
Vale ja està. Propòsit 2014: comentar les pelis quan toca per no deixar que s'acumulin a final d'any, jajaja.

04 de gener 2014

Restaurants de la setmana: Fratelli la Buffala, El foro i el Balconet.

Aquesta setmana afegeixo tres restaurants de cop perquè són encara "del 2013" :) (ja que a dia 4 de gener encara no n'he tastat cap de nou, hehe).

Fratelli la Bufala


Fratelli la bufala és un restaurant italià prop de plaça Urquinaona (Pau Claris, 72). Recordo que fa temps hi havia un altre restaurant italià just al costat: "La mafia se sienta a la mesa", i que al moment d'entrar vam dubtar entre un i altre. Coses de la vida: aquell restaurant era bo i el van treure, i aquest segueix. No és que sigui dolent, però es que de l'altre en conservo bon record! :-) (les comparacions són odioses, no?)

Quasi tot el que hi ha per menjar porta mozarrella de bufala, inclús les parets tenen quadres amb búfals :). Vaig demanar una pizza amb diferents tipus de formatge i bé, prou bé!. I el tracte també bé i els preus acceptables. A més, cèntric!

El foro

El foro és un restaurant argentí que està al Born (un espai que si ja estava prou de moda ara ho està encara més!).
És un restaurant molt bonic.. i veient les fotos de la web encara ho veig més maco, amb espais que no sabia ni que existien, ja que ens vam sentar a la primera taula a tocar de la porta, jeje. Es veu que és un edifici de 1850 que es va construir per a l'Exposició Universal de Barcelona.

Sl Foro s'hi pot menjar de tot. De fet, el més normal és demanar carn, ja se sap que els restaurants argentins ho acostumen a fer bé. Jo vaig ser una mica burra i em vaig demanar una pizza, jajaja, però eh, que coi, estava BONÍSSIMA. Era una pizza que duia formatge de cabra etc i per sobre una capa de MEL. Li donava un toc super dolç i súper bo que ostres, m'entra gana només de pensar-hi.

La carta de postres també ben artesanal (quasi tot ho fan ells). El tracte és correctíssim i el preu tenint en compte tot plegat també està bé (clar, tot depen del que t'agafis).


El Balconet

I per últim, aquest, que ja no és italià ni argentí sinó cuina catalana (amb tocs mundials) i fora de Barcelona. Concretament a Palafolls (un poble amb un castell)

Em va flipar molt perquè Palafolls és un poble molt petit i la carta d'aquest restaurant és molt extensa. Si que és cert que tenen menú, però pots escollir de carta i hi ha de tot! pastes, pizzes, amanides, algun menjar intercultural...
El menú de 12 euros era súper complet. Em vaig menjar pasta a la carbonara i després una pizza, deixant espai al postre, que vaig optar per algo lleuger: flam :)

Tripadvisor el marca com a tercer restaurant del poble. Tinc curiositat per anar als 2 primers.. jeje.
Us el recomano si esteu per la zona!

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails