Salon du livre et de la presse jeunesse

Adivineu QUI marxa avui a París.........!

Espero no arruinar-me :-)

L'Illa del tresor (R.L. Stevenson)

Mai, mai, en aquests 31 anys de vida m'havia parat a llegir l'Illa del tresor, tot i que és de sobres conegut el seu argument, ja que ha estat reproduït i inspirat fins a la mèdul·la! :)

Ara ja puc dir que l'he llegit, i ha sigut gràcies al Club de lectura de l'Associació Llibres Lliures, amb el qual llegim un llibre al mes (la propera trobada és el dijous 5 de desembre per parlar de DESGRÀCIA, de Coetzee). 

Què dir de l'Illa del tresor que no s'hagi dit ja?

La història potser ja la sap tothom: la vida d'un nano canvia totalment quan es creua amb un pirata i, després de la seva mort, aconsegueix un mapa de l'illa del tresor.

El camí cap a l'illa passa més o menys plàcidament fins que arriben i els mariners es revolten. Capitanejats pel malvat (malvat?) John Silver, aconsegueixen finalment desenterrar el tresor... però... ja no hi ha res :) (si voleu saber els detalls, llegiu el llibre!)

Arran de la lectura em vaig inspirar i vaig fer un parell de dibuixos. A veure si us agraden:

Jim Hawkins i el vaixell

Jim, Silver i els pirates enfadats

Personalment el primer m'agrada molt, però el segon no gaire... :-)

Ara de cara al 2014, a veure si em proposo llegir més clàssics, que això no pot ser! Alguna recomanació?

Jornada sobre sortides professionals en el camp de la Informació i la Documentació

Dimecres passat va fer-se a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la UB una jornada sobre sortides professionals, pensada pels alumnes de primer.

Vam participar sis persones, (tres al matí i tres a la tarda) i cadascún de nosaltres va explicar una mica quina era la seva feina: on treballaven, quins serveis oferien, quins coneixements feien falta...

Jo vaig anar-hi a parlar de la meva feina a DIXIT

Hi vam participar:

Matí

• Susana Gil, documentalista i gestora de continguts d’Acceso, empresa especialitzada en solucions globals de comunicació corporativa.
• Mario Gómez, documentalista de TVE a Catalunya.
• Helena Lorenzo, consultora d’Everis, empresa de serveis tecnològics i outsourcing.

Tarda 

• Laura Antón, documentalista de TVE a Catalunya.
• Eli Ramírez, dinamizadora i community manager de Dixit, Centre de Documentació de Serveis Socials.
• Enric Zapatero, social media strategist.

Jo crec que va anar molt bé! a més em va fer especial il·lusió compartir aquest moment amb l'Enric Zapatero, amb qui hem compartit un muuunt de classes, sopars, aniversaris i mil coses més, fins i tot despatx quan treballavem tots dos a la facultat com a becaris :)

[Marcapáginas] Reflexiones

Los que seguís este blog por temas "marcapagineros" habréis notado que la actividad ha ido disminuyendo de poco a menos... Empezé "cerrando" los sorteos, y ahora ya casi que la sección de los martes (que llevaba muchísismo tiempo) tampoco se actualiza!

De hecho, ni el propio blog se actualiza tanto como yo quisiera :)

Todo tiene una explicación clara: la falta de tiempo para dedicarme al coleccionismo. En los últimos encuentros presenciales se puede decir que mi cajita de repetidos era de pena y más, y poco a poco ya no he tenido ni ocasión de dejarme caer por los encuentros.

No estoy triste por la falta de dedicación, aunque un poco sí! Me gustaba mostrar mis novedades marcapagineras y intercambiar con gente y ir a los encuentros ni que fuera a saludar! pero estos meses he tenido que ir priorizando otras cosas (sobretodo temas de trabajo e ilustración como afición). Espero volver a hacerlo pronto jejeje.

De momento dejo la colección una mica parada. 

¿Significa esto que ya no colecciono?

¡NI MUCHO MENOS! 

De hecho el día 1 os espero a todos para el sorteo de marcapáginas que se está llevando a cabo en diferentes blogs por quincenas (estos días en el blog de Imma... no habéis participado aún?)

Sigo recopilando marcapáginas y de vez en cuando los clasifico un poco. Para muestra, un botón. Unos marcapáginas que me han traído de Taiwan :)

Biblioteca El Clot-Josep Benet

Han obert una nova biblioteca al meu barri. Curiosament la setmana vinent farà un any de l'obertura de la biblio Camp de l'Arpa, que també està al meu barri (o zona, no sé massa bé les limitacions de cada barri) Jo visc entre la biblio Camp de l'Arpa i la nova del Clot, però moltes altres tampoc em queden pas lluny (hi ha moltes biblioteques a Barcelona!).

També s'ha de dir que aquest nou equipament s'ha obert en plena época de retallades i sense contractar nou personal... :(

Bé, a lo que anàvem: la biblioteca porta el nom de El Clot-Josep Benet. 

Josep Benet va ser un polític, historiador i advocat, figura molt destacada del catalanisme polític contemporani.

La biblio està a la plaça de les Glòries (SÍ, AQUESTA QUE ESTAN "REFORMANT"), a dins de l'edifici del Disseny Hub. Esperem que hi vagi gent, de moment el Hub encara no s'ha omplert: diversos equipaments han d'anar allà dins... però de moment només està la biblio. Tenint en compte que s'esperen mesos d'obres i moviments, crec que hem d'anar-hi sovint :)

M'agrada quan una biblioteca és nova perquè trobes llibres que a la resta de biblioteques tenen llistes d'espera infinites, com Victus o, aquí teniu una mostra més... :)

Tres volums de Juego de Tronos!

El fons està dividit en dues plantes i ocupa 1,732 m quadrats (dues plantes). Foto curiosa, primer dia i els ordinadors ja anàven plens:

Segons diu el tríptic, es comença amb un fons inicial de 25.000 documents. La majoria de prestatges estaven mig buits, o sigui que esperem que poc a poc es vagin omplin :-)

A la sala infantil hi ha uns vinils molt xulos a la paret, simulant llibres clàssics. Tot i així la sala és força petitona.

 

M'hi deixaré caure sovint, segur!

Sobre les lectures obligatòries a l'escola

Petita reflexió en veu alta. O en paraula escrita...

Tal com vaig dir fa uns dies, s'està celebrant a Barcelona un cicle de conferències al voltant del 50è aniversari de l'Editorial La Galera. Dijous vaig anar a la xerrada que feien al voltant de la literatura infantil i juvenil i biblioteques escolars. 

Van sortir molts temes, com els primers conactes amb el món de les biblioteques, els llibres que tenim a casa, la socialització de llibres a les escoles (gran debat sobre reutilització que ara no esmentaré però que també dóna molt de sí) i el tema de lectures obligatòries, entre d'altres.

És sobre aquest últim punt que vull fer una reflexió.

No he estat mai massa d'acord amb les lectures obligatòries de les escoles, però tampoc no hi he estat mai en contra. Com és menja, això? doncs no ho sé: vosaltres no teniu contradiccions? no hi ha coses que penseu que la opció blanca i la opció negra són interessants o defensables i mireu de trobar-hi el gris de la qüestió?

Una professora present a l'aula va fer una intervenció que crec que és bastant semblant al que penso o al que crec que penso: títols obligatoris a secundària mentre que a primària puguin triar els llibres que ells vulguin.

Recordo molts dels llibres que ens van fer llegir a l'escola. Alguns eren tremendament dolents i altres, molt bons. Hi va haver de tot.

Recordo un (no sé si el deviem llegir a 2n o 3r) es deia l'Ingo i el Drago. Tractava d'un nen que trobava un dragó al parc i es convertia en la seva mascota/amic. Però el drac es va fer massa gran per poder estar a casa amb ell.

Va ser un llibre de ni fu ni fa, no és que m'haguès marcat massa, però el que recordo especialment és el títol perque

1. Ingo no era un nom gaire normal
2. "Drago", sense accent, era un nom raro per un drac. No sé, poc currat...

 A quart recordo que vam poder triar llibre. Ens van posar com a única condició que no fos un vaixell de vapor blau, perquè "ja erem grans" i que per tant havia de ser color taronja. Ara hi penso i crec que el Vaixell de vapor va calar fons a la nostra infantesa.

També recordo (els records d'aquella época se'm presenten una mica confosos, fa massa temps) que ens van deixar escollir d'uns llibres que tenia la professora i el llegíem conjuntament les dues classes (A i B, els eterns rivals). O sigui, tots eren diferents i cadascú de nosaltres compartia lectura amb algú de l'altre classe.

Sobre aquest fet tinc un record "rabiós" perquè jo llegia "Se han comido el alfabeto", i quan acabava la classe marcava el punt on m'havia quedat per seguir el proper dia de classe. Quan el llibre va anar a parar a les mans de la noia de l'altre classe, em va deixar un paperet que deia "mentidera, no pot ser que hagis llegit ja tot això". Em va fer ràbia. Poques coses puc presumir però llegir sempre he sigut de llegir ràpid. En fi, una anècdota més.

Recordo també que ens van fer llegir, ja a cinquè, "La Kristie i el petit desastre", que formava part d'aquella mítica col·lecció "EL CLUB DE LES CANGURS", que vaja, nava d'unes noies americanes que es guanyaven la vida fent un club de cangurs que jo admirava perquè ho tenien tope ben organitzat.

També recordo un llibre que no em va agradar gens, El cavaller galàctic. Per aquella época jo per lliure em vaig llegir un que es deia "La lluna de les mil cares" i em va agradar moltíssim. També un llibre que ens van fer llegir que es deia "Cinco panes de cebada" i que també em va agradar moltíssim, anava d'una mestra recntment titulada que anava a treballar en un poble rural. Aquell llibre em va fer despertar l'interès pels llibres de la col·lecció "Gran Angular". 

El que penso, vist tot això, es que tant era un llibre que un altre. 

A tot això arribo ja a la segona etapa, la secundària. Si no fos per les lectures obligatòries hi ha llibres que mai hagués llegit i que em van agradar mot, com per exemple "El árbol de la ciencia" (Pio Baroja), "Mirall Trencat" (Mercè Rodoreda) o "Josafat" (Prudenci Bertrana)(el Jorobado de Notredame a la gironina!). Tampoc hagués llegit la Metamorfosi de Kafka, que per cert no em va agradar gens. Altres llibres que no em van agradar: La vida es sueño, Pedro Páramo, mmm... així de cop no se m'acut cap més. Són de diferents nivells, això sí. Alguns no eren fàcils...

La meva vida hagués estat diferent? no, no pas. També noto que tinc mancança de clàssics. A més, al congrés de literatura infantil i juvenil que vaig anar fa poc van dir una gran quantitat de llibres que jo vaig pensar, perquè? perquè no els hem llegit?

Al votant de tot plegat també recordo una anècdota. No sé si és que el professor ho sabia amb antel·lació o què, però el primer trimestre de curs, a Filosofia ens van fer llegir 1984. Mesos més tard, telecinco va estrenar GRAN HERMANO. Per anunciar-ho, va fer uns virals publicitaris on deia "el gran hermano te vigila". Clar, ja ens veieu a tots flipats...  Tot i que el llibre no em va apassionar, em va obrir "el gusanillo" i vaig llegir després "El món feliç", de Huxley; i em va agradar molt més.

En fi, reflexions, res més.

Big Draw Barcelona 2013

Fa cosa d'un mes, concretament el 20 d'octubre, es va celebrar a Barcelona el Big Draw Barcelona 2013, una festa de dibuix adreçada a tots els públics (principalment infantil).

Aquell dia jo estava a Barclona i molt concretament al Born (es celebrava el V Congrés de Litertaura Infantil i Juvenil del qual ja en vaig parlar!) i bé resulta que la festa aquesta es fa al Museu Picaso i rodalies i això ho teníem a tocar i ens hi vam passar :-)

Vam participar a dues activitats:

La primera era com una "mostra de televisions": et donaven una caixa de cartró i colors, i tu havies de fer un dibuix d'una notícia. Després totes les televisions de cartró es posaven fent com una mena de paret:

 

 

La meva notícia, efectivament, és que la castanyada estava a punt d'arribar (en aquells moments no sabia que encara ens esperava un altre mes de calor).

Després vam participar a una altra actiovitat que es feia dins mateix del Born, allà on hi ha les ruines de 1714. Es tractava de fer una mena de "gigafoto" il·lustrada.

Hi havia una paret amb una foto gegant i tu havies d'agafar una franja (el que més o menys podriem dir que seria com un píxel de la foto) i dibuixar el teu tros.

 

 

Estava separat per la zona de dibuix simple, la zona de dibuix amb ombres i la zona "a color".

Tot això ho dic ara, al cap d'un mes, perquè ens han enviat un correu dient que ja estava la "gigafoto" acabada (ja ni hi pensava!):

Bé, una mica petitet però espero que us feu a la idea del concepte.

Per coses com aquestes sé que la ciutat on vull viure és Barcelona! :)

 

Altres fotos del Big Draw, al seu Flickr.

La pel·lícula de la setmana: Triologia "El padrino"

Us podeu creure que mai havia vist cap de les pel·lícules de "El padrino"?

 

Tu dime que es lo que tengo que hacer...

... que yo ya te diré mi precio

Són tres pelis del Francis Ford Coppola (guió escrit juntament amb l'escriptor Mario Puzo, que va fer el llibre original amb el qual es basa la peli). Les dues primeres van ser molt famoses i van guanyar premis, i la tercera es veu que va passar més discretament.

La primera es va estrenar l'any 1972 i va guanyar 3 Oscar (millor actor Marlon Brando, millor guió adaptat per Coppola i Puzo i finalment millor pel·lícula).

La segona pel·lícula encara va triomfar més, guanyant un total de sis Oscar d'11 nominacions. Aquesta vegada també va guanyar-hi la excel·lent BSO (pell de gallina amb la música del film!).

La tercera va recaudar molts diners però ja no va ser tant exitosa, i el director va enxufar-hi a la seva filla per a que actués (filla que, per cert, era bona directora però ara fa coses massa rares).

Segons la Wikipedia, s'havia de haver fet una quarta pel·lícula, però la mort de Mario Puzo ho va aturar. Havia de ser una mica com la segona, a cavall entre passat i present, amb un jove Sonny Corleone i amb un present on Vicent, el nebot de Michael Corleone, segueix liant la troca i acaba destruint la família. El personatge de Sonny havia de ser per Leonardo Di Caprio (per cert, repartiment brutal al llarg de la saga!).

Bueno així a "grosso modo" podríem dir que la primera peli veiem una mica com funciona "La familia" Corleone (m'encanta el concepte, la veritat... aquesta màfia familiar que controla molts camps i que es basa en favors i deutes.... jajaja, mola bastant). Deprés la segona peli es entre passat i present i la tercera està protagonitzada per en Michael Corleone, fill de Vito. Un noi que mai havia volgut saber res dels negocis bruts del seu pare i que acaba sent el mandamás de la família.

M'han agradat molt, el que passa és que són molt llargues... tres hores cadascuna! :) 

Aquesta setmana, per cert, també he vist una peli de tres hores al cine: La vie d'Adèle. Ja la comentaré diumenge vinent.

Per cert, l'any 2007 vaig estar a Sicília i vam passar per Corleone. Us recomano que si aneu a Sicília llogueu un cotxe, hi ha moltes coses per veure i els transports públics deixen bastant que desitjar. A més! moltes coses estan en ple mig del no-res (temples i demés).

No sé que tenia a la boca, un carnet o alguna cosa així...

Participació a l'Escola d'Hivern de la Biblioteca Pública

Aquest any ha sigut la novena edició de l'Escola d'Hivern de la Biblioteca Pública, una proposta formatiba que s'adreça al personal de les bibiblioteques públiques i que s'organitza des del Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya, la Gerència de Serveis de Biblioteques de la Diputació de Barcelona i coordinada per la Facultat de Biblioteconomia i Documentació.

Aquest any el tema central ha estat "Biblioteques públiques i eines 2.0"-

L'estructura de l'Escola es divideix en dues sessions presencials separades per 15 dies. Aquí podeu veure el programa de conferències i tallers. Entre una sessió i una altra, els assistents podien apuntar-se a uns debats virtuals per reflexionar al voltant de quatre temes:

• Espai 1: Promoció a la lectura d'infants i joves a la xarxa. Moderat per Laia Ventura (Biblioteca Ernest Lluch de Vilassar de Mar) i Iris González (Biblioteca El Carmel-Juan Marsé de Barcelona)
• Espai 2: Promoció a la lectura d'adults a la xarxa. Moderat per Neus Catsellano (Biblioteca Xavier Benguerel de Barcelona) i Daniel Sánchez-Pardos (Biblioteca Ca n'Altamira de Cerdanyola del Vallès)
• Espai 3: Col·leccions i especialitzacions a la xarxa. Moderat per Mireia Siles (Gerència de Serveis de Biblioteques) i Jordi Canal (Biblioteca La Bòbila de L'Hospitalet de Llobregat)
• Espai 4: Autoformació i formació a la xarxa. Moderat per Txell Trullas (Biblioteca Can Pedrals de Granollers) i Eli Ramírez (DIXIT Centre de Documentació de Serveis Socials)

-

L'espai 4 és el que vam moderar la Txell Trullàs i jo mateixa. Els assistens, uns 25, van fer aportacions al voltant de dos eixos: la formació que s'ofereix a les biblioteques per una banda i la formació i autoformació que s'ofereix fora de les biblioteques i, molt especialment, la formació dels bibliotecaris (la formació al llarg de la vida).

Va ser una bona experiència de la qual crec que s'han extret idees i bones pràctiques a tenir en compte :)

Dibuixos per a l'aparador de la botiga "La Caseta"

"La Caseta" és una botiga de Lloret de Mar dedicada a la venta de productes per a festes com ara aniversaris, casaments, batejos o comunions. Recentment ha fet una remodelació interna del local i he pintat dos dibuixos per a l'aparador.

El primer dibuix ha consistit en un nen agafant uns globus i enlairant-se cap el cel. El segon, enfocat més a batejos i regals per a nens acabat de néixer, ha estat una cigonya amb un bebè a dins.

El nen que ja s'acosta: 

Aquest és el resultat final:

 L'aparador vist des de fora.

La pintura utilitzada ha estat acrílica. No era ben bé una paret, sinó el darrera d'unes prestatgeries de fusta blanca.

Si voleu un dibuix així -o similar- en alguna paret de casa vostra, contacteu amb mi! Preus ajustats, a partir de 30 euros amb material ja inclòs :-)

Entrades relacionades:
- Pintant una habitació 
- Projecte "Centres mèdics il·lustrats"

Sense ficció: Forenses

No sé si acostumeu a veure els reportatges que fan al Sense Ficció (dimarts nit, Tv3). Jo en miro alguns, no tots. Alguns són de producció pròpia i d'altres són comprats a fora (documentals destacats). Al blog he parlat algun cop de Sense Ficció, en concret:

- "Avi, et trauré d'aquí"

- "Grizzly man"

Bé, el que van fer ahir em va impactar força. Es un documental que gira al voltant dels professionals que es dediquen a la medicina forense.

El documental es va estrenar fa uns mesos al Festival Internacional de Documentals de Barcelona, el DocsBarcelona. És producció de TVC i està dirigit per Josep Rovira.

El que han fet és agafar a persones que treballen de forenses i mirar una mica quin és el seu dia a dia. Se'ls hi pregunten vàries coses, com per exemple, que en pensen de la seva feina, quines són les seves pors, els casos que potser els han impactat més, temes de fe, també... en fi, un punt de vista que potser no estem acostumats a veure, perquè segons ells mateixos diuen, a la tele fan CSI i sembla que tots els professionals del sector hagin de ser guapos i ràpids, quan en realitat és evident que no és així. Sol ser una feina lenta, no sempre trobes la causa de la mort a la primera (ells són els qui després passen els informes al jutge etc).

Em va impactar una dona que explicava el cas dels nanos atropellats pel tren a Castelldefels la nit de St Joan. La recomposició dels cossos... no sé. També es feien equivalències amb la cuina, el fet de tallar la carn, si hi ha alguna cosa que procuren no menjar, etc. Tot plegat ben curiós.

O sigui que si us pica la curiositat, podeu veure el reportatge a la web del programa:

http://blogs.tv3.cat/senseficcio.php?itemid=49701

Els arxivers arriben a Bibliotecaris de paper

Aviat el número 80, però de moment, el 79.
He volgut introduïr un nou perfil al còmic, per donar una mica de joc (a vegades costa trobar la inspiració per a fer acudits). Sang fresca, doncs!

Podeu llegir-lo aquí:

http://issuu.com/eliramirez82/docs/bibliotecaris_de_paper_79

Restaurant de la setmana: 6'9 (Lloret de Mar)

Fa poques setmanes us vaig parlar del restaurant Orient Express de Lloret de Mar, posició número 6 a Tripadvisor dels restaurants lloretencs. Avui parlaré del que n'ocupa la posició número 5.

El restaurant es diu 6'9 i són una gent de Tossa.

L'única pega que té el restaurant és la ubicació: està molt a prop de casa meva, però és un carrer poc transitat o poc donat a anar-hi a sopar. 

Els que sou de Lloret de sempre us puc dir que està al carrer on hi havia la "Guarderia Tramuntana" (ho dic així, guarderia, com se'n deia abans) i en el local en el qual durant molts i mots anys hi va haver el restaurant xinès KAM LUNG, que sens dubte era mític perquè en aquella época (finals dels 80, principis dels 90) restaurants xinesos no n'hi havien. És curiós perquè crec que mai hi vaig anar. 

Hi ha restaurants a Lloret que els has vist sempre allà i penses com si no et busquessin a tu. No sé si m'explico. També em passa amb la infinitat de locals (pubs sobretot) orietats a turistes, quan en realitat tu també pots anar-hi i benvingut lugareño! (això crec que ja ho vaig explicar quan vaig citar el cas de l'Orient Express). 

Dit això tornem al restaurant, perquè a banda de la ubicació diré que s'ho curren. Es tracta d'un local molt gran i ampli amb menú de 30 plats: 10 primers, 10 segons i 10 postres. Tries una cosa de cada i el preu és 12,99.

De primer vaig escollir un caneló de pollastre rostit. Bé, on diu caneló llegiu-hi crêpe. La foto no és meva, és de la pàgina de facebook del restaurant.

Com podeu observar, la presentació del plat hi fa molt, però realment estava boníssim. De segon vaig optar per "parrillada de carn" i no m'ho vaig poder acabar (ompla!). I de postres vaig escollir trufes.

És una foto FATAL, però almenys us feu una idea de la textura de les trufes. Tot molt artesanal i casolà. Molt bo!

Això és una foto del local extreta del seu Facebook:

Resumint: bo, bé de preu, bonic, tracte súper amable i cordial... una opció molt recomanada si esteu de pas per Lloret!

La sèrie de la teva vida. Anècdotes & experiències del doblatge (Marc Zanni, Joan Sanz)

Aprofitant que ha sigut el Saló del Manga a Barcelona, parlaré d’aquest llibre. Els autors són les veus d’en Goku i en Vegeta... i la sèrie de la nostra vida és sens dubte BOLA DE DRAC. ;-)

 

Val a dir que aquest llibre es va posar a la venta pel Saló de l’any passat però jo el vaig comprar a les Jornades KBOOM!. La cosa és que ningú apostava per ells i el llibre se’l van haver d’autoeditar. Però, sorpresa! En un mini stand del Saló van acaparar ventes i se’ls van fondre en un tres i no res.

Ara ja una editorial s’ha ocupat de fabricar-lo en sèrie i distribuir-lo en condicions, però fins fa ben poc (fins abans del Saló del Còmic) el llibre només era autoeditat i amb la particularitat que al ser una venta propera tots els llibres venien signats pels autors. El meu en concret me’l van dedicar allà mateix J. És una tercera edició, per cert.

Bé doncs, a lo que anàvem.

El llibre és ni més ni menys que un seguit d’experiències i anècdotes que han anat sorgint durant tots aquests anys que s’ha fet doblatge de Bola de Drac: des dels inicis (quan Tv3 va comprar només uns quants capítols “per provar” fins al Kai). Com que és un llibre a dos veus, els trossos narrats pel Marc tenen un simbolet de Goku, i els trossos narrats pel Joan, un simbolet de Vegeta :-)

La veritat és que el llibre l’he disfrutat moltíssim. Primer òbviament perquè la sèrie m’encanta (vaig fer el treball de recerca de batxillerat, jajaja!) i segon perquè va més enllà i mostra coses que no saps, t’ensenya que hi ha al darrera de tot plegat. A part, sempre es bo conèixer la professió (tot i que no estic d’acord en el doblatge de pel·lícules, si que m’agrada pels dibuixos animats… ah! Excepte quan ho fan “famosos de turno” que no tenen formació ni vocació, com el nano del Canto del Loco doblant el Jack Black a Escuela de Rock, potser des d’aquell dia odio més les pel·lis amb doblatge?)

Bé, coses que vull destacar del llibre per curiositat:

• L’importància que es va donar a la parla, al català neutral. Bola de Drac va arribar en un moment molt bo i per a molts nens ha estat una escola (molta gent de fora de Catalunya ha confessat saber català gràcies a Bola de Drac)
• Quan parlen dels personatges els hi diuen ninots
• Anècdota: explica que fa uns mesos una persona misteriosa va anar a l’estudi a veure com es doblava algo. Hi ha grans actors de doblatge que són mites i aquell dia un d’aquests “grans” estava treballant i algu va venir camuflat a observar-lo. Van comentar que venia de la familia reial….
• Per al Joan, un dels capítols més divertits va ser quan la Bulma, ja casada amb en Vegeta, renta la roba de superguerrer del seu marit i li fa posar uns pantalons grocs amb una samarreta rosa :D
•  Interpretar costa molt (sobretot els crits!) el Joan confessa al llibre que quan anava a treballar es posava ranxeres al cotxe per cantar jeje.

I moltes més coses… per exemple, un dels actors va viure uns dies amb un cadàver a casa sense adonar-se’n!

El llibre consta de diversos capítols (o sigui, han ajuntat les anècdotes per temes). Cap al final expliquen tot el boom de les xarxes socials o les relacions que han tingut (i encara tenen) amb els fans de la sèrie. En Joan, per exemple, explica que una vegada es va posar en un fòrum on parlaven d’en Vegeta i com que no se’l creien va trucar a una d’elles fent veu de Vegeta xD

Al final de tot també hi ha pàgines amb anècdotes de lectors. Hi ha una mestra de P3 que diu que alguns dels nens es saben les cançons (=PARES FRIKIS) i van fer amb plastilina les 7 boles. I sobretot el tema de les FOTOCÒPIES (TEMA QUE JA VAIG TRACTAR UN DIA) i que va ser tot un boom, que tothom flipava quan arribaven fotocòpies estranyes com un personatge que era adult com en Yamxa però sense ser-ho (en Son Gohan…) etc.

MOLT RECOMANAT EL LLIBRE!

La meva amiga Grelda posant veus amb ells

De padres e hijos (Jeffrey Brown)

Republico aquí aquesta ressenya que he fet per al blog Biblogtecarios

------------------

Posted in La Cúpula, Reseñas By Eli Ramírez On noviembre 6, 2013
BROWN, JEFFREY: De padres e hijos. Barcelona: Ediciones La Cúpula, 2013. 97 p. ISBN 978-84-1572438-4. Ver ficha aquí

En De padres e hijos, Jeffrey Brown enlaza tres generaciones de su propia familia: la de su padre, pastor protestante; la suya propia, rebosante de dudas, y la de su pequeño hijo Oscar, con un mundo todavía por descubrir. Lentamente, y sirviéndose de sus propios recuerdos como hilo conductor, compone un caleidoscopio de respuestas a las grandes cuestiones de la humanidad: la vida y la muerte, la familia y la fe, y la búsqueda de algo más allá de uno mismo.

Jeffrey Brown es un autor que tira bastante del género autobiográfico. Este cómic no es una excepción y, como dice el propio libro, reflexiona sobre la paternidad y la fe.

Nos encontramos con dos ejes que giran alrededor del protagonista: por una parte su pérdida de fe a medida que se ha hecho mayor y, por otra parte, el hecho de crecer, tener un hijo, tener nuevas preucupaciones y nuevos puntos de mira. De hecho, ya en la seguna página de la obra, Jeff nos confiesa que de pequeño tenía miedo a “hacerse viejo y volverse loco”.

El padre del protagonista es, era, pastor protestante. Ante esa situación, el pequeño Jeff se pasó muchas horas en misa, era reconocido por todo el vecindario como “el hijo de” y además su círculo de amigos se limitaba bastante –por lo que parece- al grupo de jóvenes de la iglesia, con la que organizaban encuentros y campamentos. Al hacerse mayor empieza a ver que existen contradicciones y la fe se le va olvidando en un rincón.

Por otra parte tenemos a su hijo, el pequeñín rubio de la cubierta del libro.

Jeff aborda la paternidad con las dudas que podría tener cualquier padre con un hijo de esa edad: que pasa si se pone enfermo, si los vecinos tienen perros de dudosa cordialidad o si debes viajar con un bebé. Y también, claro, que pasa cuando tu hijo hace preguntas existenciales o se pregunta si debe o no ir a misa.

Sobre la técnica, decir que si no estoy equivocada todas las viñetas estan hechas mayormente con rotuladores. Hay muchos cuadros en cada cada página, por lo que le da un aspecto un poco denso ya que los colores son muy vivos. Aún así muestra un dominio de la técnica muy envidiable!

Y sobre la edición, ¡que decir!, es muy buena: tapa dura y páginas “gruesas”, un buen trabajo!

Recomendaría este cómic especialmente a todos los que les guste el género “familiar”, sin grandes giros argumentales, sin ciencia ficción de por medio y con escenas totalmente cotidianas. El retrato de tres generaciones muy diferentes entre sí pero todas igual de válidas y potentes.

En la página de la editorial hay un visor para leer algunas páginas de muestra. Probad! 

Un par de imágenes más:

1. Un guiño a la entrada que hizo Ana Baeza hace un par de meses, “Célebres Bibliotecas Privadas“. Quizá la biblioteca personal del padre del protagonista podría estar en la lista….

2. Hay una página en donde sale una biblioteca La captura en cuestión es de Jeff devolviendo un libro:

(en esta página de Facebook se recopilan bibliotecas que salen en los cómics: GRUPCÒMIC)

Conociendo al autor

Jeffrey Brown nació en Michigan hace 38 años. En el año 2000 se fue a Chicago para estudiar Bellas Artes, pero poco después dejó la pintura y se dedicó a los cómics.

Su primera obra, Clumsy, fue una autoedición que cautivó a mucha gente (publicado por La Cúpula: Torpe). A partir de entonces muchas de sus obras describen su vida.
En el año 2003 ganó el Premio Ignatz por su obra “I am going to be small”, en la categoría de mini-cómic.

Yo conocí este autor con “Gatos saliendo de una bolsa”, imprescindible si os gustan los gatos. Y luego también: “Los gatos son raros – y otras observaciones”.

En el 2009 Jeffrey estuvo en el Salón del Cómic de Barcelona y los de Entrecómics le hicieron una entrevista que podéis ver en Youtube. Me gustaría destacar un par de comentarios que hace:

• Dibuja directamente a tinta, no pasa por la fase lápiz (en esta última obra suya, en concreto, no lo sé)
• Sobre el hecho que sus cómics sean autobiográficos, dice que su famila no lee todo lo que hace y, si lo hacen, no se lo comentan ;-P

Por cierto, suyo también es el cómic “Darth Vader e hijo”. Adivinad a quien se parece el también pequeñín rubio Luke Skywalker…