09 de maig 2013

Oleanna (David Mamet)

L'altre dia vaig llegir "Oleanna" (sí: l'obra de teatre).

La cosa és que fa un temps feien l'obra al teatre (bé, l'han fet diverses vegades). La darrera versió representada és la que surten el Ramon Madaula i la Carlota Olcina, cares molt conegudes a Catalunya per les sèries de tv3.
Doncs bé, un cop va acabar l'obra a Barcelona, feien bolos per diferents pobles de Catalunya, i la feien a Lloret però no vaig poder anar i vaig pensar, potser hi ha llibre. I si, efectivament, hi ha llibre. És l'obra de teatre, editada per Proa sota la col·lecció "Teatreneu".


Bé, al cas, l'obra. 

Aquesta obra, estrenada a Massachussetts l'any 1992, és un diàleg entre dues persones: l'un és professor universitari i l'altre, alumna. 
El llibre és curtet, i l'escena passa en el despatx d'ell. Ella necessita aprovar un examen, ell té certs problemes... des del primer moment el to és distant, ja que tot i l'intent de proximitat (massa?) per part d'ell topa amb la fredor distant d'ella, innegociable, innperturbable. Els temes que van parlant són diversos: món educatiu, món laboral... fins que arriba a un punt on l'assetjament sexual fa acte de presència (hmm.. discutible). Llavors hi ha un punt d'inflexió i comença la segona part, el segon acte.

I bé, tampoc hi ha molt més a dir. Com va dir la Carlota Olcina en el moment de l'estrena, tant si et poisiciones per un com per l'altre, t'equivocaràs. Tots dos personatges són igual de defensables com discutibles: un està a dalt, l'altre està a baix, i això implica moltíssim, idees, pensaments, actes i reaccions.

M'haguès agradat veure l'obra: el llibre queda descafeinat!

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails